Discriminació-Insult

Discriminació-Insult

Veurem què és un insult, primer definirem què és un insult, i un insult és una conducta, verbal o no, que el insultat rep del insultador, i això es pot definir com una falta de argument, del insultador al insultat, i això també comporta un complex d’inferioritat de l’insultador contra l’Insultat, bé, això passa malauradament cada dia, i algunes vegades, amb unes conseqüències molt nefastes , quan algú insulta una altra persona, és pel motiu que l’insultant, es veu ofès, llavors la reacció de l’insultant, serà proporcional, de la conducta que l’insultat prengui, si l’insultat no reacciona l’insultador, prengués mesures més dràstiques perquè l’Insultat reaccioni, però l’insultant no sempre pot provocar una reacció a l’Insultat, per molts motius, o perquè l’Insultant no li faci cas, o per motiu físic d’ubicació.

Bé ara que ja haurem definit l’insult, veurem què va passar l’altre dia en un camp de futbol, on una part de la grada del grup contrari, aclamo amb insults ia crits un jugador negre del Reial Madrid, Vinícius, em ha sorprès la reacció, la popularitat, als mitjans de comunicació, s’ha anomenat discriminació, i què és discriminació? a la Reial Acadèmia de la Llengua Catalana, la paraula Discriminació és, separar, o veure diferència de dues coses, i llavors afortunadament ho fem cada dia, una pedra és diferent d’un arbre, i només això és Discriminar, ara bé si veiem a una persona negra, blanca, groga o d’un altre color, primer les discriminarem, doncs hem de veure la diferència, del color, i després quan vegem el color que té, i aquí ve el problema, que és, quan hem discriminat el color , hauríem de donar-li el mateix tracte, però desgraciadament, no sempre és així, aleshores és Discriminació, i això no s’ha de fer, però malauradament es fa.

Bé això és Discriminació, però en el cas del Jugador que hem parlat no té res a veure amb discriminació, però sí amb l’Insult.

L’insult, com ja he dit a dalt, és un complex d’inferioritat de l’insultant, contra l’insultat, i l’acció de l’insultant, estarà molt relacionada amb la conducta que prengui l’insultat, si l’insultat no s’immuta, l’insultant doblegués l’acció, per agreujar l’insult, si és que les circumstàncies s’ho deixen fer, en un camp de futbol l’insult pot ser només verbal, per culpa de l’accés o l’excés de públic de l’Insultant o insultants, però la raó és la mateixa, el jugador ha fet una conducta que l’insultant, no li ha agradat, i l’única reacció que l’insultant pot fer és l’insult, ja que el complex d’inferioritat, o digues-li repressió, contenció, és l’única moderació, per culpa d’aquest complex, que ell no pot dominar o solucionar, i això ho asfixia, fins al punt que en algunes ocasions, podria resultar en un acte criminal, això passa cada dia, infinitat de vegades, sempre es comença amb l’insult, i pot acabar malament si l’insultant i l’insultat són a prop i sols i el motiu del complex d’inferioritat és greu.

L’altre dia vaig veure a la Televisió un grup que es manifestaven al carrer contra l’alcaldessa de Barcelona Ana Colau, i li cridaven Insults com a “Filla de Puta”, la insultada no podia dir res perquè primer no era al lloc, i la segona encara que hagués estat, no s’hauria enfrontat amb tota una multitud, això sempre és el que l’insultant o l’insultat que ha d’avaluar.

Bé de totes maneres, va tenir més ressò comunicatiu pels mitjans de comunicació i federacions, fins i tot internacionals, les del jugador, per racisme, per ser negre, que l’alcaldessa, per insultar la mare, sense que els insultants coneguessin la mare de l’alcaldessa, però la veritat és, sense mirar el grau d’ofensa, que els insultants volien ofendre els insultats, i els insultadors van aconseguir el seu propòsit i això va ser possible, pel complex d’inferioritat dels insultadors.

Per a una persona normal racional intel·ligent, l’insult no existeix, no hi té cabuda, ja que l’insult és el costat oposat de la raó, si no tens un argument per poder explicar a la persona que et fa una repressió o ofensa, l’únic que tens és un insult, o fins i tot una baralla o més.

Enric Giné i Orengo

 
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *