cansament i decepció
enric@enricgine.cat
Imperis
La història del meu País, i de moltes altres cultures del món, han sigut, molt penoses, tristes, sagnants, espoliats, amb moltes vides sacrificades amb guerres, sofriments pel simple motiu de què una cultura la castellana, amb una desitgi malaltís de poder per apoderar-se, dels béns d’altres cultures, i destruir dites cultures, fins a la seva desaparició, per convertir-se amb un Imperi, ja que això era el propòsit, i després de més de tres-cents anys, encara continuem, amb tot el que això significa un Imperi, ara, amb explotacions miserables contra les colònies.
Polítics
Tenim i hem tingut uns polítics, escollits per nosaltres, que l’únic que fan és poder continuar al seu lloc de treball, amb un sou, que no ha estat escollit per nosaltres, però això els és igual, cobren de nosaltres un sou, que és molt més que el d’un oficinista, però així està la cosa, no els hi abaixarem el sou, i ells tampoc ho faran, però segur que ells mateixos s’ho pujaran, i la seva educació escolar o universitària, moltes vegades, és menys que el d’un oficinista, i quan parlen alguns semblen analfabets, o si no ignorants, si no tinguéssim aquesta gent anomenada polítics, estic segur que Catalunya faria molt de temps, que seríem un País Independent, doncs els Catalans, volem la Independència, però els polítics no, ells volen els seus llocs de treball i els seus sous, i aquí tenim un dels problemes.
Estimar els Pares
No s’estima més al pare, que a la mare, o viceversa, s’estimen per un igual, jo soc Català, però el 1973, vaig anar a viure a Dinamarca, va ser temps d’en Franco, i va ser un xoc per mi, passar d’una dictadura amb un país com el danès, tinc una filla, gendre i 4 netes, que viuen allà, el meu cor està partit en dos, m’estimo tant Catalunya com Dinamarca, jo soc part d’aquestes dues cultures, i m’han donat tot allò que jo soc, visc ara a Catalunya, i Dinamarca és Independent, no fa res, no per això, tinc menys identitat, i això en fa pensar, per què molts dels que s’anomenen espanyols, tenen por, que l’anomenada Espanya es trenqui, ¿i què? No s’estimaran més aquesta cultura, si és que se l’estimen, l’anomenada Espanya no desapareixerà, sinó que continuarà, no com el contrari, com allà a on ells viuen, el País on ells viuen, la cultura està trencada perquè el país que ells estimen, la van trencar, i això és ignorància perversa.
Parlar un idioma, que no és el de la Cultura del País
Entro en una botiga, i dic bon dia, i el dependent contesta, Buenos dias, jo contesto, i am sorry, i ell continua amb angles, quan torna a casa vaig a veure al meu psicòleg i esposo la meva experiència de la botiga, perquè m’expliqui allò que jo no entenc, ell em diu que ell és psicòleg, no psiquiatre, amb definitiva ell diu que tampoc entén, aquesta conducta, però aquesta conducta està molt extensa amb la mentalitat anomenada espanyola, parlant castellà, amb una cultura Catalana, però entendre-la no volen, però una llengua que tampoc és de la dita cultura, és igual la que sigui, poden parlar-la, això no obstant, la llengua catalana, la nativa, no!, ¿quin és l’argument?, sol pot ser la perversió!
Lamentacions
Des del 1714, Catalunya ha lluitat pacíficament amb l’esperança de poder ser el que era, el problema és que els catalans mai hem entès, que el que es perd sota una guerra, o sigui amb les armes, és difícil que el retornin amb un diàleg, els catalans som pacífics, i així hem de ser, però l’Imperi ho sap, i també sap que els Catalans és una raça rara, més de tres-cents anys, no han fet res, bé sí que hem fet, i molt, i és l’únic que sabem fer, és lamentar-nos, som els millors de fer-ho, és l’únic que sabem, ho fem cada dia, milers de vegades, surt per la TV, Ràdio, diaris, institucions catalanes i independentistes, i es parla amb el cada dia, els diàlegs o conversacions entre amics i famílies, però res més, amb les lamentacions s’acaba tot, i l’Imperi ens ho agraeix.
Les nostres Institucions
Tenim innumerables Institucions, que ens bombardegen cada dia, amb e-mails, Whatsapp, Instagram, Twitter i etc. i aquestes institucions són ANC, Òmnium, Consell Català per la República, n’hi ha molts, però molts mes, jo soc soci de tots aquests i molts més, d’ANC soc el soci 3999, i soc cap local, d’alguns d’ells, bé, que passa amb aquestes institucions, doncs bé, res, aquestes ens bombardegen, amb molta informació, que no diu res, solament lamentacions, i jo d’això, ja estic fart, aquestes institucions tenen unes fantàstiques opcions d’organització tremendes, però mireu on estem, no vull dir que aquest s’assemblen molt als polítics, perquè és una gran ofensa, però la inactivitat, i els resultats són els mateixos, i és trist molt trist, si ara Junts i l’ANC, i alguns més, diuen que volen l’amnistia, i un referèndum, i això és fugir d’estudi, amb l’amnistia estaríem al mateix lloc que abans de l’1 octubre, i amb un referèndum, perquè un referèndum, ja el tenim, i el vam guanyar, amb un de nou el podríem perdre, si tenim molts dels anomenats espanyols aquí, no!, no! i no!, jo, amb aquest tema, no soc democràtic, Catalunya és dels Catalans o d’aquells que se senten Catalans i s’estimen aquest País, és igual si han o no nascut aquí, al requisit es estimar Catalunya, res mes.
Què hem de fer
El que hem de fer és organitzant-nos, i construir un nou País, i això és l’única prioritat que hem de tindre al nostre cap, res més que això, i ¿com, i qui ho ha de fer? Doncs nosaltres la gent que volem el canvi, junts amb les tres Institucions, que existeixen i un comandament fora de l’anomenada Espanya, Òmnium Cultural, el seu paper és Cultural, però també amotina una part dels Catalans, ANC, és més polític, i últimament volia presentar-se com a partit polític, i també està bé perquè també amotina molt de nosaltres, el Consell Català per la República, amb el seu Consell Local, hauria de ser decisiu per dona la veu del poble, per poder traslladar des del Consell Local, de cada 947 Ajuntaments, al Consell Català per la República, o a Brussel·les o a l’exterior fora de les urpes de l’enemic, tant el Consell Català per la República, Òmnium i ANC, haurien de treballar molt intimida ment els tres, i buscar estratègies, per a poder sortir de l’Imperi que ens explota i destrueix la nostra cultura, són ells que ho han de fer, i això es una feina enorme, doncs, el trencament amb el anomenat estat espanyol, comporta dos fases molt importants i difícils, i es ¿com ho fem? i ¿com es tenim que organitzar?, per a poder sobreviure després del trencament, tot això este que estudià rigorosament tot, i te que esta molt ben lligat, sense cap fissura, i quan aquestes estiguin, ben estudiades, ben aprovades, sense cap incidència, llavors este que tindre un comandament, com he dit fora al estranger, on has donaran les ordenes, que tenim que seguir tots els Catalans, rigorosament, amb molta disciplina, diria casi militar, però sense violència, tot lo que no sigui això es continuar amb lo mateix, es no fe res, i continuant fer desapareixen la nostre cultura.
Possibles Estratègies d’Enric
1) Els Catalans que ens sentim Catalans ens hem de comportar com Catalans, dins d’un Estat que ens té, per mèrits de guerra, com colònia o regió o autonomia o que ens administra la nostra economia, llengua i Cultura. En aquestes circumstàncies, estem molt debilitats, però no derrotats o aniquilats. Hi ha hagut molts Imperis que ho han provat, però amb nosaltres no han pogut de moment. Hem de comportar-nos, com el que som “una colònia”; això no obstant, hem de lluitar, democràticament i intel·ligentment, per sortir d’aquest malson, i haurem de seguir unes pautes per poder fer-ho.
2) El Consell de la República Catalana, amb nom de M.H. President Carles Puigdemont, ara sí que hauria d’aixecar la suspensió i fer la declaració de la República Catalana.
3) El Consell per La República hauria de liderar totes les accions que hauríem de fer per a l’alliberament de L’estat Català com a plenitud de País o Nació.
4) Hem d’eixamplar la base del sobiranisme per poder tenir majoria, i per descomptat en tots els Ajuntaments.
5) Hem de fer servir els Ajuntaments sempre que puguem
6) Declarar els Municipis, o Republicans, o Independents
7) Declarar el Rei persona-non-grata a tots els Municipis
8) Comprar o tractar amb empreses catalanes, cap d’espanyoles
9) Estratègia per pagar a La Generalitat tant els impostos, IVA, etc. Gens de diners a l’estat espanyol.
10) L’Idioma oficial, només el català, tant en els ajuntaments com a la Generalitat.
11) Posar a les entrades del municipi on es posa el nom de la vila, també posar República Catalana.
12) Posar els Balcons, finestres, etc. Estelades, i portar personalment com sigui possible, o una estelada o una insígnia en la solapa o un lloc visible, per demostrar que som catalans.
13) Posar una Estelada a totes les rotondes de tots els pobles de Catalunya.
14) La TV3, les televisions catalanes i ràdios, només emetran en català.
15) Els rètols informatius, només en català i anglès, tant en Autopistes, autovies o en carrers.
16) És igual com es diguin, Casals, Ambaixades Catalanes o, etc. S’han d’establir a l’estranger, en representació de Catalunya.
17) Encoratgem a altres Cultures com Galícia, País Basc, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, a abandonar l’Imperi, ja que Espanya, és una Entelèquia i com a tal no existeix.
18) Doncs Espanya hauria de ser el que sempre ha hagut de ser, una regió de la península Ibèrica, exactament Castella, i això és el que hem de tractar de forçar que torni a ser la seva pròpia cultura, i deixar d’explotar les altres, totes les cultures iguals, i amb respecte mutu, ja que d’aquesta manera s’enriqueixen les cultures, no només una, totes.
19) Des del Consell Local per La República Catalana, fer reunions sovint per actualitzar el moment en què viu la societat i reprendre estratègies actuals. Això és molt important, perquè els Consells Locals per la República. n’haurien d’existir 947, perquè, a Catalunya, tenim 947 municipis, i la finalitat és que hi hagi 947 Consells Locals per la República. Per això cal treballar, perquè és crucial la interconnexió entre tots els 947 Consells, més unió, més força.
20) Aquest son les meves estratègies, i aquí està l’essència de la qüestió, si jo que tinc unes estratègies, i soc solament una persona mes, entre tots podem trobar altres estratègies i millors i és aquí on hem d’estudiar entre tots de trobar les que millors es poden fer funcionar satisfactòriament.
Si vols una descripció del meu llibre pots clicar aquest enllaç http://enricgine.com
Tossa de Mar 17-09-2023
Enric Giné i Orengo