Història de Catalunya

enric@enricgine.cat

               El territori que configura l’actual Catalunya està poblat almenys des de fa mig milió d’anys, el fet de la situació, una societat que viu de cara a la mar fa que des de la revolució neolítica, descoberta de l’agricultura, hagin passat pel nostre país diverses civilitzacions que han deixat les seves petjades, grecs, cartaginesos i sobretot romans que, a diferència dels altres, es van establir durant uns 7 segles i ens van deixar dues coses molt importants la llengua catalana i el Dret Romà, els visigots, que van substituir els romans, ens van llegar moltes coses, a l’marge de l’oficialització de la religió catòlica, que ja era la religió de la vila, l’arribada dels àrabs a principis de segle VIII va formar 02:00 Catalunya, la Catalunya de Nord, que només va estar sota domini àrab durant un segle, i la Catalunya que del riu Llobregat per sota, que ho va estar més de quatre segles, qui configura la Catalunya actual és la Catalunya cristiana de el Nord, que a partir més o menys de l’any 900, comença a independitzar-se de seu senyor, el rei dels francs, a partir d’l’any 1000 Catalunya és totalment independent, aquest territori governat per diversos comtes que amb el temps es faran feudataris el comte de Barcelona, es comença a conèixer amb el nom de Catalunya ñ a aproximadament el a ñ o 1100, poc abans que el comte de Barcelona formi una Confederació n amb el rei de Aragó n i formi la Corona d’Arag ó n, a Catalunya ñ a, però, la màxima autoritat ser à sempre el comte de Barcelona que era rei a títol personal, Catalunya no tindrà mai rei eren pobles totalment independents amb el mateix cap d’Estat, a partir, més o menys, de principis del segle XIII, Catalunya viurà una època de gran esplendor amb la conquesta de les actuals Illes Balears i l’actual territori de València i especialment gràcies a el comerç de la Mediterrània, Catalunya, així com les repúbliques italianes es convertirà en un dels eixos de l’negoci derivat de la ruta de la seda, que inclou el comerç amb la Lliga Hanseàtica, especialment el port de Bergen, al segle XV és un segle de lluites internes i crisi continuades que afecten fins i tot la població, és a finals d’aquest segle que la Corona d’ Aragó s’uneix amb Castella amb condicions d’inferioritat, malgrat tot són dues corones amb el mateix rei però amb lleis diferents, la Corona d’Aragó continua amb la seva estructura federal, no exactament confederal, i la Corona Castella es regeix per sistemes més autoritaris, a Catalunya, un organisme establert el segle XIV, es converteix, en aquests anys, juntament amb els Consells municipals el veritable govern de Catalunya, quan a partir de principis de segle XVI la Corona espanyola intenta trencar amb el sistema federal es produeix una revolta a favor de la independència que fracassa i busca el suport de la corona francesa que es mostra tan absorbent com la corona espanyola, el final de la Guerra queda una mica amb empat, amb la pèrdua de l’Rosselló i altres territoris catalans que passen a dependre de la corona francesa, el segle XV va ser un període de crisi però va tenir un fet molt positiu, els agricultors catalans deixen de ser serfs, és a dir, deixen de ser sotmesos a senyor feudal, amb la qual cosa es converteixen com semi propietari, aquesta condició fa que a finals de segle XVII, Catalunya comenci a convertir-se en un territori pròsper, prosperitat que quedarà truncada per la Guerra de Successió, el rei d’Espanya Carles II mor sense descendència i aquest problema provoca una Guerra a Europa, França i la Corona de Castella a favor de Felip V, net de Lluís XIV, el Rei Sol, i Carles de Àustria fill de l’emperador Maximiliano, que compta amb el suport d’Anglaterra, Àustria i Holanda, el final de la Guerra resulta catastròfic per a Catalunya, abandonada pels anglesos amb qui havia signat un acord de protecció de les seves llibertats, el rei Felip V adopta el sistema francès, basat en les lleis de Castella, que ja tenia un caràcter uniformista, el país queda sotmès totalment a les lleis i l’organització administrativa castellana, ja havíem apuntat que a finals de segle XVII començava un renaixement econòmic basat en la formació de capitals provinents de l’agricultura, gràcies a la feina es van superar els greus moments de la fi de la Guerra de Successió quan el govern espanyol estableix una dura repressió política, econòmica i humana contra els que s’han destacat com a partidaris de Carles d’Àustria que s’havien quedat a el país, molts van emigrar a Viena, més o menys a partir de 1735 comença un període de prosperitat, gràcies a al comerç legal, amb la Mediterrània i sobretot el comerç il·legal amb Amèrica, comerç reservat únicament a la Corona de Castella, fins ben entrat el segle XVIII els pobles de la Corona d’Aragó no van poder comerciar legalment amb Amèrica, tot i la prohibició, el comerç amb Amèrica basat en els teixits i l’aiguardent, va ajudar a la formació de més capitals i va ser la base de l’etapa preindustrial, primer i la veritable revolució industrial al segle XIX, l’única d’acord amb els models europeus que es produeix a Espanya, amb un handicap i és que, Catalunya no té ni ferro, ni carbó, base de la primera industrialització, quan apareix la turbina de vapor les coses canvien, la indústria de l’País Basc és una altra història, aquests canvis econòmics generen una burgesia que té molt difícil la conquesta de el poder polític, amb la qual cosa es converteix en econòmicament molt emprenedora i políticament molt conservadora, perquè depèn, en bona part, de l’mercat espanyol, sobre i tot després de la seva intervenció en la caiguda de de l’Antic Règim espanyol i el triomf, a el menys econòmic, de el liberalisme, el triomf de l’romanticisme a Europa té una gran incidència a Catalunya que somia amb un retorn a la prosperitat de l’Edat Mitjana, aquest moviment primer literari i artístic, buscarà a la fi de segle XIX fórmules, primerament el federalisme que fracassa perquè no té suport a Castella i a causa de l’fracàs el naixement de l’autonomisme que després d’un període dictatorial (1923-1930), troba una comprensió en el període republicà 1931-1936, 1936-1939 Guerra, la república, encara que amb retallades, concedeix una autonomia a Catalunya i més endavant al País Basc i Galícia, precisament la política autonomista de la República és un dels determinants de la Guerra Civil, el triomf de l’General Franco és un dels períodes de màxima repressió contra la personalitat política de Catalunya que viu, també, èpoques de misèria econòmica, especialment entre 1940-1960. la liberalització econòmica i l’inici de l’fenomen turístic revifen l’economia catalana, amb la mort del General Franco, es recuperen les llibertats polítiques i es comença a parlar de nou d’autonomia que s’aconsegueix en 1980, sempre, però, amb molts recels per part de el Govern de Madrid, la composició orogràfica de Catalunya li confereix un clima i una vegetació característics, encara que es tracta, en general, d’un clima i vegetació mediterranis, a Catalunya trobem amb més o menys proporció tots els climes d’Europa Occidental, pensem que en alguns llocs separen el mar de les muntanyes entre 2500 i 3000 metres d’altura només uns 100 km. per altra banda, la serralada litoral al costat de la mar i la serralada prelitoral a uns 30 o 40 km de la costa amb pics de més de 1000 m, de vegades 1700 m., fa que el territori que hi ha darrere de la serralada prelitoral origina que la part interior de Catalunya tingui un clima continental, aquesta varietat de climes és una garantia per al desenvolupament de l’turisme, una de les importants fonts de riquesa des de fa un bon nombre d’anys i que permet el desenvolupament d’altres tipus de turisme, a el marge dels que busquen únicament el sol, en cas contrari, Catalunya compta amb una riquesa artística important, el món ibèric, el món romà, els arts romànic i gòtic de l’Edat Mitjana, el modernisme amb Gaudí com a líder, així com alguns pintors de renom internacional com Picasso que va iniciar la seva activitat artística a Barcelona, Mir o, Dal í i Tàpies, tots aquests arts i personatges citats compten, generalment, amb museus específics dedicats a aquests arts i aquesta obra, el fet que Barcelona reuneixi, una part important de el llegat artístic catal à n, no vol dir que no hi hagi altres llocs dignes de visitar com són els museus de Montserrat, Tarragona, Vic, Girona, Lleida, Badalona, Matar o, Etc., i sobretot una gran quantitat de museus locals, el número total s’acosta als cinc-cents.

Jordi Monés

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *