El problema de l’Eternitat

enric@enricgine.cat

               Sempre, des de molt jove, he tingut problemes metafísics que m’han turmentat fins als nostres dies, l’existència de Déu, i l’eternitat, ha n estat un d’ells, però potser, molt més important, que l’existència de Déu, ha estat el problema de l’ eternitat, ja que aquesta, està molt connectada amb el temps, i que és el temps ?, el temps és la durada entre dos punts en l’espai, des d’un observador, la meva incapacitat per comprendre la paraula i el contingut de eternitat, M’ha deixat moltes nits en blanc, i no hi ha nit que, quan vaig al llit, no pensi en ella i en com serà el món o la vida d’ l univers, d i aquí milions d’anys llum.

Imaginat que un colibrí que viu a la costa californiana, cada 1.000 milions d’anys llum va volant a la Muntanya Everest, allà esmola el seu bec amb dos cops, un a l’esquerra i un altre a la dreta, i torna a la costa californiana i de nou, torna a volar cap a l’Everest i després de 1.000 milions d’anys llum i així successivament fins que la Muntanya Everest s’hagi gastat completament, això serà un segon de la eternitat !!! és potser una història per a nens però, a canvi, no és gens exagerada, aquest problema em perseguia i buscava respostes a unes preguntes que jo, no era capaç de trobar, a la fi vaig trobar un principi estratègic que va ser una resposta molt factual o sigui, l’eternitat és eterna, no té principi ni fi, això és un postulat que ho accepti, però ¿ com és de llarga l’eternitat? l’eternitat és eterna o dit d’una altra manera, la longitud de l’Eternitat ha de ser com a mínim tan llarga com d’aquí a el principi de l’eternitat, i tan llarga com de aquí a al final, ¿ No? bé, això obre un altre postulat, ja tenim uns números per treballar, ja tenim alguna cosa, bé, doncs on som ara? en què quilòmetre estem de l’eternitat, on topogràficament? .

Bé, aquí sí que vaig trobar una resposta o, al menys, m’ha semblat a mi, la resposta és, ” un camí que no té principi ni fi “, i si així és, jo he d’estar enmig de camí, per la qual tant nosaltres estem totalment en ” mig de l’eternitat “, el problema és que no pots mesurar el principi ni tampoc al final, i l perquè d’aquesta teoria, es pot comparar amb un dia de boira, en una vall o esplanada, on tu estàs en un lloc, davant, veus un horitzó llunyà o proper, depèn de si hi ha poca o molta boira, i si mires enrere, la distància és exactament la mateixa, que si mires a la banda, tant a esquerra com a dreta, sempre estaràs a el mig, i la boira serà com un cercle, tu sempre estaràs a la meitat d’aquest camí per molt que caminis endavant o enrere, a esquerra o dreta, això també obre una altra hipòtesi, i és, que l’univers és rodó, ¿ no? Per què? perquè l’estratègia és la mateixa, per molt endavant que caminis (igual que un dia de boira) sempre estaràs al centre del teu món, l’univers, amb la particularitat que tindràs la mateixa distància tant endavant com enrere, tant a la dreta com a l’esquerra, és a dir un cercle, si et desplaces un metre a l’esquerra estaràs al centre si et desplaces 1.000 milions de quilòmetres anys llum endavant, o endarrere o a l’esquerra, sempre estaràs en el mateix lloc exactament al centre, quan vaig llegir la teoria que l’Univers és corbat, es va posar la pell de gallina perquè, segons aquesta teoria meva que l’Univers és un cercle, i que, a més, no té res de científica, sinó tot el contrari, semblava tenir una connexió.

La idea de saber com serà el nostre planeta d’aquí a 50 anys potser és predictible, fins i tot potser també dins de 100 anys, però si diem 500 anys o 5000 anys comença ja a entrar en un terreny fora de control, la nostra civilització va començar fa 16 000 anys, no és molt de temps, però quan parlem de 100.000 anys o 1.000 milions d’anys, o 1.000 milions d’anys llum el panorama és diferent, el sol pot ser que ja no farà llum, i la terra potser no tindrà atmosfera, no hi haurà aigua al mar, i no hi haurà vida, nosaltres ja no existirem, si l’Omnipotent ens hagués fet eterns, ara tu estaries assegut en una cadira, veient un planeta sense vida, fosc, desolat, a l’igual que Mart, o un altre planeta. i això només seria un segon de l’eternitat, sense nosaltres i sense la cadira, i aquest dia arribarà, vulguem o no, però el més important és que el temps és etern, i no s’aturarà, continuarà milers de milions de milions anys llum, el colibrí ja farà milions i milions d’anys llum que hi haurà gastat l’Everest, i tot continuarà igual, impassible, però sense nosaltres, potser el planeta Terra no existirà, no hi haurà guerres, ni conquestes, ni crims, ni maldats, ni bondats, sense amor, ni poesia, sense esforços humans, tot seguirà igual que en aquest moment que escric aquestes ximpleries, tot seguirà igual i en el millor o pitjor dels casos, és que mai s’acabarà, perquè l’eternitat no té fi, a l’ igual que no ha tingut principi, l’eternitat és a dir adéu, als teus fills, esposa, germans, família, amics i pensar que mai, però que mai més, no els tornaràs a veure i que tu tampoc mai més tornaràs a veure, una alba o un somriure del teu fill o filla, ni donaràs un petó a la teva dona, ni oloraràs l’aroma d’una rosa, ni sentiràs el cant d’un ocell, jo també tinc l’esperança que hi hagi un Ésser Totpoderós, però, canvia això ¿ alguna cosa? un Déu … què farem durant tota una eternitat? i encara una mica més, perquè quan acabi aquesta eternitat vindrà una altra, perquè no hi ha una paret o un rètol que digui: ” Final de l’eternitat ” i darrere la paret vindrà més eternitat, perquè l’eternitat és infinita, la nostra única oportunitat és Déu, jo no tinc idea de què és l’eternitat, per a mi és el problema metafísic més gran de la humanitat, potser un Déu omnipotent tingui la solució al meu problema, és com si una formiga pogués entendre una equació matemàtica, tan si fos senzilla com complicada, és impossible, el mateix podria ser amb Déu, un problema molt complicat per a mi podria ser una ximpleria per a un Omnipotent.

Enric Giné

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *