Som un enllaç a l’univers!

M’agradaria fer una observació del que entenc de la persona com a humà, quina relació té amb l’entorn que l’envolta? Doncs bé, la meva anàlisi em diu que molt, tot està relacionat, tot té un equilibri i una lògica, i ho explico aquí a continuació, d’una manera molt senzilla, llavors puc dir que si ens observem a nosaltres mateixos, veurem què nosaltres som, simplement una persona, una unitat, una Baula dins del nostre univers, de la mateixa manera que les cèl·lules estan dins del nostre cos, si mirem al nostre cos, veurem que està cobert amb una pell, i aquí tot acaba, però si agafem un microscopi, veurem que sota la pell, hi ha algunes cèl·lules i, després, veurem els “ADNs”, i si continuem fins al final, veuríem els protons i els electrons, tot ballant -se amb un equilibri fantàstic.

Tot això és quan mirem al nostre cos, però si ara mirem fora del nostre cos i si tornem a fer la mateixa observació, però aquesta vegada fora del nostre cos, també amb nosaltres com a centre i mirem cap al cel, si és el dia veurem el sol, i si és de nit veurem la lluna i les estrelles i potser alguna cosa mes, però, aquí també s’acaba, però ara en lloc de prendre un microscopi, prenem un telescopi, veurem que hi ha més estrelles de les que podríem veure amb els ulls nus, veurem que la lluna, els planetes, el sol i les estrelles també ballen al seu voltant, els planetes que giren al voltant del sol, com si ballessin amb equilibri, al igual com ho feien quan vam mirar dins del nostre cos, amb els neutrons que giraven al voltant dels protons.

Sembla que hi ha un paral·lelisme  a l’interior de la persona i fora, sembla que hi ha una relació molt íntima, un equilibri, que no podem ignorar -ho, el que passa dins i a fora, és el mateix, som un enllaç de l’univers, com altres milers i milers de milions d’enllaços, i tots tenen una idiosincràsia o un comportament específic, que està estretament relacionat amb el contacte de proximitat, que es fan i en relació amb el seu contacte amb l’enllaç que tenen al seu costat.

Per fer una anàlisi profund d’aquests enllaços, hem d’analitzar -los, primer hauríem d’individualitzar -los, i després realment té un comportament senzill, comú, lògic al igual que tot, quan ho entenem això, entendrem tot.

Cada enllaç de l’univers es comporta d’una manera específica, l’enllaç més petit, que es coneix avui és el Quark i el Fotó, els protons i els electrons, estan compostos per Quarks i Fotons, un enllaç es pot compondre d’un o més d’aquests, a partir d’aquests un electró, que es comporta d’una manera específica, amb una cèl·lula o altres vincles més visibles amb nosaltres, com ara un virus o un bacteri, o animals que coneixem, com ara una formiga, un elefant o tots els éssers vius i no vius , que estan a l’univers tot son enllaços igual que nosaltres mateixos, no hi ha diferència, però cada enllaç es pot compondre per milions d’enllaços.

Classes d’enllaços

Quan parlem d’un enllaç, hem de tenir molta cura, perquè ens és molt difícil saber de quin enllaç parlem, és l’home? una formiga? una cel·la un protó? un quark?, és per això que hem de definir molt bé l’enllaç que parlem, quan parlem d’un, per exemple, és l’home, què volem analitzar? com ja he dit, està basat en molts enllaços, té molts sistemes, ja que té el seu sistema d’organització  és independent, tot i que completament independent, no ho és, perquè com tots els enllaços, estan subjectes al medi ambient i això passa amb tots els enllaços i milions d’altres?, en definitiva, heu de definir exactament el comportament, el que es vol analitzar, i això resulta per a tots els enllaços que volem analitzar el comportament, imagineu -vos que l’univers està construït amb  Quarks i Fotons, tota la resta son construccions a sobre, fins i tot, òbviament, l’home i l’univers sencer, per la qual cosa hem de ser molt atents, a l’hora d’analitzar els enllaços.

El problema que tenen els humans és la visió, que tenim de nosaltres mateixos, que creiem, que el nostre enllaç és sobretot, superiors a altre, i això  hem de fer una bona reflexió i una anàlisi, per veure què és exactament lo que ens està passant.

Sembla que a primera vista, existeixen a l’univers dos tipus d’enllaços, un és l’orgànic i l’altre l’inorgànic, que són els vincles que tenen vida i els que no, bé, això és una cosa paradoxal, perquè no es així, no hi ha vida ni mort, només hi ha univers, i aquí és on hi ha tots els enllaços, tant els orgànics com inorgànics tenen vida, més aviat, amb el contacte de proximitat amb altres enllaços, es produeix la vida, es mouen, intercanvien, evolucionen mutant ells, transformar -se amb el comportament específic que té aquest enllaç, això és molt important, perquè són Baules orgànics, quan hi ha presència de carboni i quan no hi ha, diem inorgànics, però hem d’anar amb molt de compte amb això, perquè  molt superficialment veurem també, una classe de Baules, que diem, vives, com ara bacteris, animals, persones, etc. …tots ens comportem igual, tots tenim el nostre comportament i ens comportem segons la nostre Baule.

Ara, una característica molt superficial de l’anàlisi de l’home i el seu desenvolupament, perquè el que sabem bé, han estat els seus enllaços diferents, però només aparentment, ho veurem més endavant i per què diferent? El desenvolupament de l’home ha estat com els altres animals, però al llarg del seu camí, i amb el contacte, amb els seus enllaços, va començar una característica especial, la comunicació, ara ho explicaré.

Aquest conjunt d’Esglaons anomenats vius, on en específic, també hi ha l’home, m’agradaria aprofundir una mica aquí, i veurem que la característica de conducta és força similars amb totes els altres Baules, l’evolució que ha tingut ha estat possible, igual que amb altres baules, amb comunicar-se, intercanviar-se, amb altres del seu entorn, però el seu desenvolupament, a través de molts milers d’anys, igual que amb altres, han adquirit unes característiques per raó del seu intercanvi, ubicació, o per innombrables evolucions mutacions d’uns Esglaons que anomeno vius, comunicant entre els altres també van desenvolupar, una manera característica, que és per la boca, els animals també, depèn també de quines classes d’Esglaons són, uns piularan, altres bordaran, però gairebé tots tenen un llenguatge acústic, que només ells ho entenen, però n’és una característica especial, amb l’Home, aquest sistema de comunicació, ha estat el llenguatge, ara no borda, ni piula, però segur que ho ha fet, ara es comunica entre altres, parlant i això ha fet un abans i un després, però això no és tot, també té la característica d’escriptura, i altres qualitats de comunicació, etc., i ha desenvolupat també la memòria, que és una característica molt important per al seu desenvolupament, i per a la transmissió de tota l’experiència humana adquirida, totes aquestes característiques, fan que acumuli una sèrie d’experiències, i d’aquesta manera, és possible, transmetre’n tot els valors i acumular-ne la tecnologia, cultura, per descendència, per tot això fa que l’Home tingui una posició privilegiada i de domini on viu.

Qui som? Com a home

L’home, com altres enllaços, està format per milions d’ells, i estan canviant, mutant, cada segon de la vida de l’enllaç, ara (l’home), ja des de quan la introducció d’espermatozoides a l’ovari, és a dir, del principi d’una nova vida, fins la seva mort, tot i que després, el procés continua, els enllaços no moren mai, només canvien i muten, tot el procés de la vida d’aquest enllaç (home), canviarà, mutarà, però mai no serà com abans , cada segon de la seva vida no serà la mateixa persona, perquè els seus enllaços dins d’ell, canvien, muten i fan que sigui un altre enllaç (home), i que quan parlem de nosaltres, però això s’atribueix realment a tots els enllaços, tots dos tant orgànics com inorgànics, tot canvia i muta l’univers constantment.

Com ja he dit, un enllaç es exactament com una formiga, un elefant o un bacteri, però com cadascun d’ells, es comporta amb diferència i relació amb el seu entorn, així com d’altres.

Una diferència d’humans amb la resta d’enllaços és la comunicació, gairebé amb tots els enllaços orgànics i orgànics, la comunicació és molt primitiva, sobretot la inorgànica, però eficaç.

La diferència entre una persona a un animal és precisament aquesta, la llengua, un ocell o un altre animal fa que el seu niu, sigui com fa milers d’anys, i per què? doncs bé, a causa del llenguatge, l’animal no ha progressat, a causa de la conseqüència del seu llenguatge, ja que no acumulen experiències viscudes, i precisament aquesta acumulació de coneixements i experiències fa que l’ésser humà tingui un lloc privilegiat i un progrés a través de l’acumulació de experiències.

Doncs ara sabem que som un enllaç dins de l’univers, igual que una formiga, un bacteri, un elefant, som completament els iguals, l’únic que ens sembla, que ens hem desenvolupat diferent potser que d’altres, però, continuem sent enllaços, tot i que, per a nosaltres, ens sembla que no ho som, però la nostra història ens ho diu (a causa de la nostra llengua) que som, el que sempre hem estat.

Ara descriurem l’evolució de l’home del que podem recopilar i el que sabem.

Ja he descrit lo què és l’univers i com es comporta, ara vull descriure el comportament de l’home, i ho faré a partir de subjectes orgànics i concretament dels enllaços vius, és a dir, animals, inclòs l’home també.

El nostre món

Vivim en un univers, direm el Món, on, hi ha dues característiques, i són les més importants que existeixen, i que hem d’anar amb molt de compte, una característica, és que els éssers vivents són Depredadors, què vol dir això?, això vol dir, que el més fort, o el que més ho pot fer, mata la seva baula del seu costat, o per menjar-se’l, o per aprofitar-se’n, o per plaer, aquesta és la regla que existeix des del principi de l’univers, i així continua fins ara, una altra de les característiques també que ha existit i encara existeix, són les Creences, La Fe, o diguem-li Religions, que han existit i que encara existeixen, i són els Déus, i tots estan relacionats en què van ser ells els que van crear l’Univers, ells són amor, i incentiven promouen i fomenten l’estimació del proïsme, però la realitat té un altre costat, i ha tingut altres conseqüències, com guerres, matances, lluites i fins i tot, promocionant entre ells mateixos, doncs sempre hi ha hagut i encara hi ha guerres, lluitant entre els diferents Déus o Religions.

Els Déus principals, o Religions, són els següents

1 Cristianisme 2 Budisme 3 Judaisme 4 Hinduisme 5 Islamisme.

Aquí faig un resum de les religions principals, potser és una mica extensa.

  Creences o religió

Una de les característiques més importants, que han preocupat, agitat, inquietat, alterat i canviat la societat, és i ha estat, la Fe, la Religió, i aquestes 5 principals religions del món, són:

1. El cristianisme 2. Judaisme 3. Hinduisme 4. Budisme 5. Islam

Les religions són sistemes o grups culturals que comparteixen determinades pràctiques, visions del món, textos, llocs sagrats o organitzacions que relacionen la humanitat amb elements sobrenaturals, transcendentals o espirituals.

Us explicaré una mica les cinc religions més professades del món.

1 cristianisme

El cristianisme, és una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret, és la religió més extensa del món, que té uns 2.400 milions de seguidors, i el catolicisme és la branca cristiana amb més fidel (amb 1.360 milions creients).

2 judaisme

El judaisme és una religió, la tradició i la cultura del poble jueu, històricament, és la més antiga de les tres religions abrahamiques, basades en el cristianisme i l’islam, es van originar a l’Orient Mitjà i la seva tradició espiritual s’identifica amb Abraham.

 3 Hinduisme

L’hinduisme és una religió (la creença de Dharma, és a dir, es basa en fer bé al proïsme, desenvolupar la felicitat i la fraternitat universal) àmpliament practicada al sud d’Àsia, que es caracteritza per estar formada per diferents denominacions religioses hindús.

4 Budisme

El budisme recull diverses tradicions, creences religioses i pràctiques espirituals atribuïdes principalment a Buda Gautama, el budisme del qual és la quarta religió més gran del món amb més de 500 milions de seguidors, és a dir, al voltant del 7% de la població mundial.

5 Islamisme

L’islamisme, els seus principals escrits de l’Islam són l’Alcorà, que es creu que és la paraula textual de Déu, així com els ensenyaments i pràctiques, en les històries tradicionals de Mahoma, és la segona religió més gran del món, després del cristianisme , ja que es calcula que té 1.900 milions de seguidors, el 24,9% de la població mundial.

Es calcula que al món hi ha, unes 4.200 religions vives, més innombrables creences extingides, a més, una enquesta mundial del 2020, realitzada pel Pew Research Center (Pew Research Center) va publicar que el 84,4% de la població mundial es considera com a “religiosos” i el 15,6% com “no -religiós”. Per a alguns som enviats per forces, exteriors, com Déu, Buda, ets … la nostra vida serà eterna, o infern, cremant durant tota l’eternitat, o el cel, envoltat d’un benestar indescriptible, segons ens haguem comportat a la vida.

Aquí tenim dues realitats, una que és el nostre univers, amb tots els enllaços i entre ells, els animals, i per descomptat, l’home, i que tots són Depredadors, i l’altra realitat, és una multitud de Déus, on el 84%, o el 4% de la població és creient, i també paradoxal, ja que ells, considerant l’amor que s’aferra i predica l’amor del veí, però que el 84,4%, lluita amb les guerres, contra altres persones, d’una o altra religió.

Tipus de Bíblies al Cristianisme

Bíblies en el Cristianisme Catòlic

Bíblies en el Cristianisme Protestant

Bíblies en el Cristianisme Ortodox

Bíblies en altres denominacions Cristianes

Tipus de Bíblies al Judaisme

La Tanaj com a Bíblia Hebraica

Bíblies al Judaisme Messiànic

Tipus de Bíblies a l’Islam

L’Alcorà com el Llibre Sagrat de l’Islam

Hadices com a ensenyaments addicionals a l’Islam

Tipus de Bíblies en altres Religions

Tripitaka com a escrits Budistes

El Guru Granth Sahib com el Sagrat Llibre de Sijismo

Els vedes com les escriptures Hindús

Conclusió

Bé, un caos total, vivim en un univers, que aquestes Baules són Depredadores, i s’han de matar per sobreviure, aquí hem de solucionar moltes coses, el més difícil és la Depredació, ja que aquesta, és tal com funciona l’univers, i canviar-la no es pot, però l’home sí que pot, ja que  pot deixar de ser depredador, buscant altres maneres de menjar, i viure, hi ha més del problema de la Depredació, són les Creences Extraterrestres, que no estan en equilibri amb l’Univers, tots els éssers vivents, tenen una capacitat de decidir, què és el que han de fer per a la seva supervivència, i tots depenen de tots, a més de ser Depredadors per necessitat, doncs  per exemple, un elefant, una formiga, una ovella, una vaca, un home, són completament iguals, dins de l’Univers, l’únic que no els fa iguals és l’Home, ja que ell és el que es creu superior a totes les altres baules, ja que matem milions de vaques, ovelles, peixos, o aus i altres animals per menjar, no significa res, o que exterminem llops, senglars o altres, perquè es mengen els nostres cultius, tampoc, però en realitat, tots som iguals, quan exterminem un formiguer, no ens posem a la pell de les formigues, les exterminem i ja està, però elles se han estat organitzant, treballant, per fer una feina fantàstica, igual que com ho fan els homes, i que després ve algú i destrueix el formiguer, en un obrir o tancar d’ulls, tota una societat destruïda i les que sobrevisquin continuaran treballant, de manera que les seves consciències decideixin, i ho fan tal com ho faria l’Home o una altra baula, tot això, està permès, però matar un home, no està permès i es penalitza, però exterminar el home, amb l´excusa o justificació de la guerra, això sí que està permès, sigui el motiu que sigui, una altra qüestió és que l´home superior i intel·ligent, és la característica que permet, que mentre que ell estigui bé, tot està bé, encara que al món que ell viu, extermini tot el que està al seu costat, sigui el que sigui, per exemple, a la Segona guerra mundial, es va exterminar, entre 50 i 85 milions d’homes, va ser el 2,5% de la població mundial, a les Invasions Mongoles es van exterminar de 20 a 57 milions, a la Rebel·lió d’An Lushsn de 13 a 36 milions, a la guerra dels Tres Regnes 34 milions, i així podria jo estar explicant les exterminacions que l’home fa i ha fet, a més de les guerres que hi ha avui dia, que són moltes i també avui, que hi ha 24 milions de persones, que es moren de gana i el 25% són nens, com veiem Qui som? i tornant als Déus, Creença, Fe o Religió, veiem que alguna cosa no està en equilibri amb l’Univers, sembla que aquests siguin o estan creats pels mateixos homes per així poder controlar la seva conducta, i conduir-los a una conducta específica, per controlar-los, perquè l’home es comporti en una direcció específica per a la seva satisfacció, però com podem veure així ha estat, i encara continua actualment, la riquesa d’un 99% de la humanitat està en mans d’un 1%, i això és el principi bàsic de l’Univers, la Depredació.

M’agradaria comentar, que els Déus, ens impulsen a tenir una conducta que ells diuen y ordenen  com ha de ser, i si així ho fem, serem recompensats amb una vida maravellosa quan ens morim, plena de felicitat i eterna, si no, serem castigats al infern, cremant-nos eternament, jo he pensat molt amb aquest postulat, i clar, com a humà, no aconsegueixo entendre-ho, ho trobo molt infantil, primer ¿què és una Felicitat eterna?, jo he aconseguit aquí a la Terra, ser feliç, però només una estoneta, no puc imaginar-me, un període molt llarg de felicitat, i encara menys, tota una vida, i no puc imaginar-me com pot ser milers d’anys, o milions d’anys llum, ser eternament feliç, és a dir si acatem o complim amb el criteri dels Déus, però si no ho fem, serem castigats amb el foc etern de l’Infern, i això comporta estar cremant-se, per milers o milions d’anys llum o eternament, tot això és difícil d’entendre, però potser podria explicar-m’ho millor, el que va fer la primera pedra de l’Univers, o sigui el que va crear el primer Quark o Fotó, ja que per exemple una formigueta, no pot entendre una operació matemàtica o física, de la mateixa manera que l’home no pot entendre, com ha estat creat el primer Quark o Fotó, i aquí està el centre de tot, un Enllaç Vivent, una formiga, un gos, un elefant, o altres, tenen sentiments com a estimació, temor, inquietud, preocupació ets.. exactament com el Enllaç l’Home, però no poden entendre una equació matemàtica, i un Enllaç exactament com ells, jo o un 15, 4% de la població mundial mostra una discapacitat d’entendre, que un Quark o Fotó, siguin creats del no-res o d’un Déu, i la nostra sorpresa, que tots els Enllaços Vivents, tant els que ja no existeixen, com els que existiran, aniran, o a l’infern o al cel, no és acceptable, que l’home, que ens creiem superiors a la resta del món, tinguem aquest 84,4% de creients amb l’amor de Déu, i que ens matem amb lluites i guerres, i que hi ha 24 milions de persones que es moren de gana cada any, i nosaltres mirant cap al cel, en comptes de mirar cap a la terra on els nostres germans s’estan matant i passant gana.

Posem una mica d’ordre en aquest món de depredadors i de Déus

Resum – Extracte

Tota aquesta anàlisi de “Qui som” es pot resumir en tres parts,

1) La Depredació, està composta per enllaços orgànics, com els animals i els inorgànics, però tots són depredadors, això vol dir que al món on vivim hem d’anar amb compte amb el que tenim al costat, perquè és perillós per a nosaltres, perquè ens poden aniquilar, Depredador, per a mi és una paraula diabòlica, però, òbviament, és com està construeix el nostre món o univers.

2) Els Déus o la Religió, n’hi ha molts o moltes, però els més importants, són, 1. El Cristianisme 2. Judaisme 3. Hinduisme 4. Budisme 5. Islamisme, i que un 84,4 de l’univers sencer, creuen en ells, i ells també semblen que són Depredadors, perquè es troben en guerres entre ells, i també, contra els altres

3) L’home, la seva intel·ligència, també és un problema molt important, sap que l’univers està compost per enllaços i quan era com qualsevol altre enllaç, no hi havia cap problema, però amb l’aparició de la seva intel·ligència, va considerar que la seva Baule era superior als altres, i ara, l’home, es considera molt superior a una formiga, una mosca un gos, un cavall, una vaca, una ovella, i després creu que pot i ha de matar -les, i amés de aquests que he esmentat, no representa res a fer -ho, però en una perspectiva de l’univers o del món, no!, perquè un enllaç és això, un enllaç! encara hi ha avui, milers i milions d’homes, exterminats en guerres, i també hi ha milers i milions de vaques, porcs, ovelles i formigues, avui que s’exterminen constantment.

Com podem resoldre aquests tres problemes?

Bé, no ho sé, perquè ara som intel·ligents, i això ens ha traït, i amb això, hem vist, que va en contra de l’univers, però és una anàlisi que he fet personalment i que faig servir els meus principis, que paradoxalment, van a favor, no el que fan les Religions o els Déus, sinó de lo que les religions i els Déus diuen o promulguen, i això és “Estima el proïsme com a tu mateix”, però hauríem d’analitzar molt bé aquestes dues coses, tant la Depredació de l’univers com la dels Déus.

Espero que entengueu, tot el que exposo aquí, però no és fàcil, com jo veig el món i la pregunta continua sent la mateixa, lo petita i insignificant que és l’home, però essencial igual que una formiga, ja ho sabeu ara, ¿Qui som?

La primera, la  Depredació, tot l’univers funciona així, i no podem fer res, el que ho pot fer -ho, és l’home, però l’univers no l’anomena Depredació, sinó que l’anomena, mutació, intercanvi, etc. i passa, per una proximitat íntima dels enllaços entre ells.

El segon, son els Déus o la Religió, la terra o el món on vivim, van aparèixer aproximadament entre 3.700 i 4.000 milions d’anys, L’homus Erectus, va aparèixer fa 2 milions d’anys i l’Homo Sapiens aproximadament uns 300.000 mil anys, on hi havia els Déus llavors, sembla que ells no sempre han existit, o si sempre han existit, no vam ser del seu interès, fins fa uns anys, els cinc Déus més populars han estat 1 cristianisme va néixer fa 2000 anys a. 2 El judaisme, fa 1.000 a 1.500 anys A.C, 3 hinduisme, fa 2.000 anys aC, 4 budisme, fa 500 anys aC i 5 islamisme, fa 570 anys D.C. ¿perquè els Déus no estaven amb nosaltres fa 3.000 mil anys o 300.000 mil anys?, ¿perquè no difonien amor?, només fa poc que els Déus, difonen amor, i difonen justícia, si érem bons, anàvem al cel, sinó al infern etern, i abans d’ells venir, ¿on anaven els bons i els dolents que es morien?, és potser un invent més de l’home, no per estimar, sinó per controlar i dominar el proïsme, ja que és quan va començar a ser intel·ligent, els Déus ja fa molts anys que han existit, però la tendència actual és que la religió sembla disminuir, per moltes raons, hi ha moltes de les raons, la primera és que la que ho ha desacredità molt i això, tothom sap l’ideal, de la raó de l’existència de la religió, però, l’altra realitat és un imperi econòmic, d’un poder incalculable i d’enorme valor astronòmic, també és un institut de creació, establiment i fundació, que sempre promou conflictes, ja sigui amb guerres contra altres comunitats religioses o no, però creant guerres, conflictes, agressions, que és el contrari del que promouen i difonen els Déus, llavors sabem què cal fer, oi? Només hi ha una frase, que podem mantenir de tots els Déus i Religions, i és meravellósa, i és “Estima al teu proïsme com a tu mateix” perquè amb això, finalment podem sobreviure i també ser  més feliços.

El tercer, l’home, com un enllaç, com tots els enllaços existents a l’univers, l’home, podem comparar -nos amb la família de vivents, perquè el comportament en general s’assembla més a aquest grup d’enllaços, que amb els inorgànics, aleshores som, o hem d’estar, en un equilibri constant amb el nostre grup, abans que, hauríem desenvolupat intel·ligència, ens vam comportar, com ells, érem Depredadors i vam matar els nostres enllaços per menjar i també per abusar i aprofitar -nos, però el problema és que encara avui continuem fen el mateix que fa milers d’anys, no ha canviat res, és molt important per a nosaltres, tenint en compte, el que jo he dit, innombrables de vegades, quan matem, sacrifiquem o destruïm un vincle viu, com ara formigues, gats, vaques, porcs, elefants, homes en guerres, tots aquests enllaços tenen exactament el mateix sentiment, i això passa cada dia que nosaltres extermineu tots aquests enllaços, però òbviament significa qualsevol cosa per ells, perquè ha estat durant molts milers d’anys, i és així com funciona el nostre univers, a la nostra història, molt a prop, encara avui, cada dia molta gent mor, però sembla que no ens adonem, no m’importa qualsevol cosa, cada dia sacrifiquem vaques, porcs, xais, etc. i també formigues, mosques, ocells, peixos i homes en guerres, o en assassinats, etc. i també ho és avui, la nostra realitat de l’home intel·ligent, que continua matant com a Depredadors que som, i amb una intel·ligència fantàstica, com podem solucionar aquest problema? ¿Necessito explicar la solució?, o ¿és ben òbvia?, doncs si, aquests 25 milions de persones que moren de gana a l’any hem de donar una solució ràpida, a més a més l’home, no necessita ser Depredador d’animals, ja que els nutrients avui poden ser verdures, i també vitamines, proteïnes, etc. i es poden obtenir de plantes, però els altres abusos contra la societat, com ara guerres i altres abusos, han d’aturar -se i eliminar, i com es pot fer això?, de nou, hem d’estar en equilibri amb tots els enllaços de l’univers , ja que si no, no podrem sobreviure, i sinó l’univers, continuarà sense l’home, llavors si no aturem aquests abusos, tots desapareixerem del planeta i continuarem sense nosaltres.

Bé, he fet una anàlisi del que crec que és l’univers i, dins d’ell malgrat, m’agradaria molt que us poseu en contacte amb mi i digueu -me la vostra divergència o versió, així que almenys, provem en comú, per trobar la manera de demostrar la nostra intenció de trobar la veritat.

Soc músic i escriptor, he escrit un llibre, on descric el món que voldria viure, el llibre es diu “Anàlisi per a un millor món millor” i també he compost 8 cançons, dues d’elles, és la filosofia de la meva vida, una es diu “Estimem-se” i l’altra “Despertem-se” i és que hem d’estimar -nos per sobreviure.

Tossa de Mar 2020

Enric Giné i Orengo

Qui som?

1) Una baula de l’univers

Voldria fer una observació del que jo entenc de la persona com a humana, quina relació té amb el medi que l’envolta? doncs molta, tot està relacionat, tot està amb un equilibri i una lògica, i ho explico aquí a continuació.

Si ens observem a nosaltres mateixos, veurem allò que som, simplement una persona, una unitat, una baula dins del nostre Univers, com són les cèl·lules dins del nostre cos, si nosaltres ens mirem cap a dins del nostre organisme veurem que està cobert d’una pell, i aquí s’acaba tot, però, si prenem un microscopi, veurem que sota la pell hi ha unes cèl·lules, i després veurem els ADNs, i, si seguim fins al final, veurem els Protons i Electrons, tots ballant al voltant seu mateixos amb un equilibri fantàstic.

Tot això és quan mirem cap a dins del nostre cos, però, si ara mirem cap a fora i tornem a fer la mateixa observació, també amb nosaltres al centre, i mirant cap al cel, si és de dia veurem el Sol, si és de nit, veurem la Lluna i les Estrelles i potser alguna nebulosa, però aquí també acaba tot, per altra banda, si ara, en comptes de prendre un microscopi prenem un telescopi, veurem que hi ha més estrelles de les que nosaltres podíem veure a simple vista, veurem que la Lluna, els Planetes, el Sol i les Estrelles també estan ballant al voltant de si mateixos, els planetes girant al voltant del Sol, com si ballessin amb un equilibri, igual que ho feien quan miràvem cap a dins del nostre cos , quan els Neutrons giraven al voltant dels Protons.

Sembla que hi ha un paral·lelisme a l’interior de la persona i a l’exterior, sembla que hi ha una relació molt íntima, un equilibri, que no podem trencar, vull dir que no podem treure un anell o baula, com treure un planeta o una estrella , ja que tot aniria a un desequilibri, igual que tu no pots treure un electró o qualsevol altra baula sense que tot comporti un desequilibri, això també és vàlid amb la Natura, tot està en equilibri i no podem destruir una baula com una espècie tant Vegetal com Animal, i quan dic Animal incloc també la Persona, l’Home, és com trencar una baula, i això no ho podem fer sense que ens comporti fatals conseqüències.

També aquesta teoria és vàlida amb la Humanitat, les persones, com els electrons o com els planetes, estem en ple contacte i en equilibri, les Persones estan al nostre costat, com les cèl·lules del nostre cos i com la Natura, i hem de tenir cura de cuidar-los i cuidar-se perquè no els puguem prescindir, no podem prescindir de cap baula, això ho hem de tenir ben present.

Hi va haver un Home que va dir: «Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après el senzill art de viure com a germans». Aquest era Martin Luther King.

Això ens fa una reflexió, i és que hem d’estar en equilibri amb els nostres companys de viatge, que són la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home. Aquests quatre mitjans sempre han existit des de fa milers d’anys, i sempre han estat en equilibri fins a l’aparició de l’Home intel·ligent, amb l’aparició de la intel·ligència d’aquest, tots vam anar i estem amenaçant de mort, és aquí on hem de reflexionar per a la supervivència del Planeta i la nostra pròpia.

Per què hem de contaminar el mar, l’oceà, l’aire, els rius, la terra? Per què hem de destrossar els Boscos, la Vegetació? Per què hem de matar els animals? Per què hem de matar els Homes? Si ens organitzem bé i entenem de què va la cosa, què és l’equilibri, ja no caldria aquest holocaust que estem fent, aquesta destrucció, ja que necessitem tot allò que ens envolta, la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home.

Jo no soc religiós, però hi ha una frase que, a més que m’agrada molt i que té molt de sentit, està en equilibri amb l’Univers, i sense aquesta frase anem directes al precipici, i aquesta és «Estima el teu proïsme com a tu mateix». si pogués ser així, aniríem millor i seríem més feliços, sense guerres, sense militars, sense policia, en fi, un bon somni. Per què hem d’estimar el nostre proïsme? És perquè és la paraula de Déu? el motiu d’estimar o no és una qüestió de supervivència, d’equilibri, és l’Univers que està muntat així, amb equilibri, les cèl·lules del nostre cos estan en contacte totes elles entre si i totes són necessàries, així que una mor, altres neixen , les unes i les altres estan sempre en equilibri, quan no és així, ve la mort del sistema, per això hem de portar-nos bé amb les persones amb qui estem vivint, igual que amb les cèl·lules del nostre cos, i tot l’univers es comporta així , i així ho hem de fer, perquè no podem anar en contra de la Natura, és a dir, l’Univers.

2) Història de la humanitat

Anem primerament a fer una anàlisi profunda del món en què vivim per poder respondre aquesta pregunta! On és ara la nostra civilització? Si és que podem anomenar-la civilització! Doncs ara estem al mateix lloc que fa exactament 5000, 4000, 3000 o 2000 anys, o en temps dels romans, la persona com a persona no ha canviat en res, quan ens referim conductual ment, realment estem estancats, però tecnològicament sí que hi ha hagut un important desenvolupament, però, aquestes dues corbes no han estat paral·leles, la conductibilitat de la persona no ha anat paral·lela amb la tecnològica, cosa que ha fet un desfasament espectacular a la nostra civilització.

Podem veure aquí que, al nostre Planeta, vivint en un entorn entre Plantes, Natura, com el Mar, Oceans, Aire, Rius, Muntanyes, Boscos, i els Animals, entre ells l’Home, que són i som depredadors, a més que el Home, que ha estat i és un animal, que a més de ser depredador, viu aïllat al seu món i no li importa el benestar dels altres Animals o Vegetació o Natura, a més de tot això, els explota, no més per la mera intenció de treure profit per a ell, tot el que pugui beneficiar-lo, no li importa el resultat, i així ha estat a través de la humanitat, en milers i milers d’anys, no ha canviat, la humanitat ha estat i està en estat tan salvatge com sempre ho ha estat.

Per poder entendre això, hem de fer una anàlisi de per què som on som, en aquest estat tan salvatge, i si mirem enrere, veurem que ens comportem de la mateixa manera que fa molts milers d’anys, i la meva teoria ha estat la poca intel·ligència humana, o el mal ús d’aquesta, bé, ara dic jo intel·ligència, què és aquesta paraula, ja que la definirem, jo ​​ho he de definir tot, tot el que no entenc he de definir-ho fins que ho entengui, si no, no puc continuar, Intel·ligència és una paraula a la qual se li ha donat un tracte gairebé diríem intel·lectual, i realment aquesta paraula és molt primitiva, el nostre cos ho fa tot molt primitivament, però molt intel·ligent, si no, no podríem existir, el cor batega sense que nosaltres li donem cap ordre, igual que respirem, creixem, al nostre cos tot el que passa és intel·ligent, també podríem dir instintiu, o Reflex, però fins i tot aquest és intel·ligent, si no, no podríem viure, igual que la intel·ligència (entesa com un pla o una estratègia en fer alguna cosa), es té un concepte d’innombrables coses de la vida, que poden ser fins i tot filosòfiques, però que són senzillament un pla o una estratègia, normalment en un pla molt primitiu, i pot ser correcta o incorrecta, afortunadament, l’ambient que ens envolta és correcte, com la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, fins que va aparèixer la intel·ligència humana i es va fer servir contra el proïsme, ja que aquest és el seu pitjor enemic, que ha estat i és, i és aquesta intel·ligència humana la que li ha servit per fer guerres, matar milers de persones i enriquir-se egoistament, ell i el grup de persones que han ajudat a realitzar aquests Abusos contra les mateixes persones, allà on la intel·ligència humana ha prosperat molt, com ja he dit abans, és la tecnologia que ha tingut un avenç espectacular en relació amb la seva conducta.

Com lluitar contra altres persones, contra nosaltres mateixos, i així produir morts, misèria, pobresa, infelicitat…?

Com podem ser feliços quan hi ha gent a la presó o als hospitals, gent malalta, gent desnonada, misèria, suïcidis, guerres, persones que perden la feina, epidèmies, pandèmies, gent que es mor de gana i moltes coses més?

Com es pot ser feliç així o estar satisfet amb aquest món, amb la nostra societat, sabent tot aquest patiment del nostre proïsme o del nostre entorn sense nosaltres fer res de res?

És aquest el món que desitgem? Doncs així ha viscut l’Home des de temps immemorials, sense importar res al proïsme i, a canvi, destrossant tot allò que l’envolta, només interessat en el benestar d’ell.

Una realitat és que el 99% de la riquesa que existeix al món està en mans de només l’1%, i a més hi ha 24 milions de persones al món que es moren de gana cada any, i el 25% són nens, a més d’això, hi ha 850 milions de persones que cada dia es fiquen al llit amb gana.

D’altra banda, tenim el 2017 una despesa militar d’1 730 000 000 000 €. Com podem permetre aquesta aberració tan gran?

També hem tingut guerres des de temps immemorials, guerres que duraven dècades i dècades, esclavitud, els drets no existien, tampoc avui, almenys per a la majoria d’humans, finalment podem recordar, perquè no és tan lluny, els darrers temps de la Primera Guerra Mundial el 1914, la Segona el 1940, l’espanyola el 1936, la del Vietnam, la dels Balcans, la de l’Afganistan, la de l’Iraq, la de Líbia i darrerament la de Síria.

3) Definició d’ambient

Ara, després de saber que som només una insignificant però important baula a l’Univers, i la importància que tenim de cuidar-nos a nosaltres, ja que som part de l’ambient, i que som tots nosaltres els que vivim aquí, ara és quan tot això ho podem definir-ho com l’ambient.

Vull intentar fer un raonament per analitzar què podem fer per redreçar l’actual conducta humana per sortir d’aquesta variable tan terrible que ens ha conduït a l’exterminació ambiental i humana del nostre planeta.

Primer i abans de res m’agradaria fer una anàlisi, com estan constituïdes i quines són les lleis que es regeixen, i és que aquí al nostre planeta vivim en un medi ambient en què es desenvolupa tota l’activitat com la Natura, Vegetació, Animals i l’Home, ara definiré per poder-ho fer més fàcil què és l’ambient.

Doncs l’ambient és això, allà on vivim, és a dir, és la Natura, i què és la Natura?

1) La Natura són els Mars, Oceans, Muntanyes, Rius, Llacs, Aire i Terra.

2) La vegetació, que està formada per arbres, com a boscos, a més d’una agricultura que els humans necessitem per viure.

3) Els animals, incloent tots els animals vivents, com aus, peixos, mamífers, paneroles, formigues, bacteris…, en fi, tots.

4) L’home.

Resumint, una mica, l’ambient és i consta de quatre elements germans que són:

1) La Natura.

2) La Vegetació.

3) Els Animals

4) L’home.

Aleshores, quan jo digui Ambient, em refereixo a aquestes Quatre Premisses.

4) Paral·lelisme dels Deu Manaments

Els Deu Manaments van ser la primera Constitució Humana que ha existit des de temps immemorials, i que ha funcionat fins que l’home es va adonar de la seva intel·ligència, això va ser un marc, una fita a la història de la humanitat, i ara hem de fer un gir molt important en la nostra conducta per poder sobreviure, aleshores, hem de tenir altres paràmetres, uns nous Manaments, que jo els dic Normes, i que els resumeixo en quatre.

Aquestes quatre Normes seran resumides en una Norma, però sempre hem de tenir molt presents les quatre perquè són la nostra nova Constitució i el nostre motiu de la vida, però, la Norma és una Recomanació, un Reglament, ja que és per donar un paral·lelisme amb la primera Constitució, que va ser la que va administrar, la que va enviar, d’aquí ve la paraula Manaments, de Manar, i després d’aquesta van venir les altres Constitucions, bé, primer reduirem o simplificarem les Quatre Normes.

5) Definició de Norma

Bé, veurem la construcció de l’Únic Manament, o Norma, que volem construir a la nostra societat, i les que ara anomenem Normes, perquè Manament ve de la paraula manar, i això no existeix més a la nostra societat, la primera i única Norma és, “Estima el teu proïsme com a tu mateix”, i que això és idèntic o hauria de tenir el mateix significat que estima al “Ambient com a tu mateix”, ja que d’aquest últim el contingut és el mateix, i aquesta és tota l´essència sobre la qual hem de construir la nostra societat! i què és això de Estimà a l’ambient com a tu mateix?

La primera impressió sembla ser religiosa, no? Estima Déu com a tu mateix, oi?, però us puc assegurar que no és la meva intenció, i que no té res a veure amb la religió, però, a primera vista podria semblar i haver-hi un paral·lelisme, i potser n’hi haurà, pel fet que en estima Déu com a tu mateix hi ha una expressió sublim, que no deixa dubte de cap mena, doncs bé, jo també veig aquesta expressió sublim en estima a l’ambient com a tu mateix, com una sublimació, no hi pot haver dubtes que, si no es fa això, no hi haurà el Planeta.

Aleshores aquesta expressió és el màxim significat, la sublimació que no hi ha cap sortida sense estima al “Ambient com a tu mateix” i com la Norma diu que l’Ambient és la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, aleshores ja podem dir «Estima el teu Ambient com a tu mateix», i hem d’oblidar-nos de «Estima el teu proïsme com a tu mateix», ja que a l’ambient estem tots.

L’Univers està molt vinculat íntimament amb l’ambient, ja que aquest és una part d’una baula de l’univers, d’altra banda, la natura, la vegetació, els animals i l’home, és a dir, l’ambient, aquests quatre elements estan condemnats a conviure íntimament pel fet que són una part indissoluble de l’ambient i no podem treure o lluitar, combatre o aniquilar, amb cap dels components que conviuen amb l’ambient, i especialment l’home, però també amb cadascun dels quatre que componen l’ambient , i d’això hem de ser ben conscients abans de continuar.

L’ambient és intocable i indissoluble, i ha de ser Estimat, Respectat, Honrat i Ajudat, i no és perquè haguem de ser bons, no té res a veure amb la Bondat, té a veure amb la supervivència, pots veure que aquest postulat que jo defenso és molt difícil, sembla que no té gaire sentit, un Planeta sense lleis, sense policia, sense presons, sense exèrcit, amb gent que no es mor de gana, amb gent que menja cada dia, sense l’1% de capital que ho té tot el capital de la resta del 99%, i molt més, quina barbaritat!! voler fer així una societat, sense aquests Abusos, impossible, no? Doncs sí…, sí… així és! això és una bogeria, però això és el que jo crec, i he estat pensant des de molts anys, des de jove, que el món en què vivim és cruel tant per a l’ambient com per a la mateixa persona, que com ja vaig dir està dins del Ambient, si hem de seguir o continuar amb aquest projecte, hem de deixar per un temps la teoria que continuar amb ell és una bogeria descarada, i que no porta enlloc, només que perdem miserablement el nostre temps, per això jo te’n demano donar-li una oportunitat, i si és que tu ho fas, jo demanaria que a aquesta anàlisi que jo faig se’l tracti com a ex càtedra, fins a la finalització d’aquesta anàlisi, si no és així, és gairebé impossible continuar, bé, llavors, fes una Inicialització i oblida’t de tot.

I com he dit abans, quan jo digui «Ambient» em refereixo a aquestes Quatre Premisses. Aleshores, és obvi el que Ambient és, i ho repeteixo per última vegada, Ambient és igual a la Natura, Vegetació, Animals i l’Home.

Les Quatre Normes

1r Estima l’ambient com a tu mateix.

2n Respectaràs l’ambient com a tu mateix.

3r Honraràs l’ambient com a tu mateix.

4t Ajudaràs l’ambient com a tu mateix.

1r Estimaràs l’ambient com a tu mateix.

2n Respectaràs l’ambient com a tu mateix.

Respectar no és estimar, però és tenir cura, defensar, preservar, custodiar.

3r Honraràs l’ambient com a tu mateix.

Honrar no és estimar, tampoc respectar, sinó lloar, ennoblir, enaltir.

4t Ajudaràs el teu Ambient com a tu mateix.

Ajudar no és estimar ni respectar ni honorar, però, auxiliar, socórrer, assistir-hi.

Aquestes Quatre Premisses les hem de tenir sempre molt presents perquè sense elles no podem existir ni com a animals ni com a persones salvatges ni com a medi Ambient, perquè fins ara no hem estimat, respectat, honrat ni ajudat a l’ambient on vivim, i amés que no hem estimat, respectat, honrat i ajudat, el que sí que hem fet és tot el contrari, destrossar i aniquilar l’ambient, i així estendre, contagiar, aquesta plaga contra l’ambient.

6) Definició d’abús

Quan volem que algú faci el que nosaltres volem que faci, això sol passar sovint si tenim una posició privilegiada a la societat, com ara ser més llest que l’altre, o tenir una baula superior al treball o a la societat que vivim, i n’hi ha milers de baules privilegiades a la societat que són els responsables de l’Abús ferotge i salvatge que patim tots, i és aquest el motiu que la nostra societat estigui estancada des de fa milers d’anys.

Hem d’analitzar minuciosament la paraula Abusar, ja que és la paraula principal que ens ha paralitzat conductual ment a través d’aquests milers d’anys fins a l’actualitat.

Si analitzem la paraula Discriminar veurem que al Diccionari de la Llengua Catalana, està escrit: «Veure la diferència entre dues coses». Això és Discriminar, i res més que això, és una cosa que afortunadament fem cada dia, tot és diferent, una casa, un arbre, una pedra…, i discriminar és veure la diferència, ara bé, hi ha la paraula discriminació, i què diu el Diccionari de la Llengua Catalana?, que «discriminació és el tracte diferent i perjudicial que es dona a una persona per motius de raça, sexe, idees polítiques, religió». Ja hem dit que discriminar és veure la diferència entre dues coses, i ho és també amb la discriminació, el que passa amb la discriminació és que quan veus la diferència i tractes diferent una persona per motius de raça, sexe, idees polítiques, religió , és una altra cosa, però abans de la discriminació hauràs discriminat si és blanc, negre, groc o un altre color, i després discriminaràs, o prendràs la conducta adequada, sota el que tu creguis que és correcte sota el teu judici, i si existeix o tens ocasió de fer-ho,

hi ha molts sinònims de la paraula Abús, molts, per exemple, Discriminació, Esclavitud, etc., que és no tenir Llibertat perquè s’està sota el domini d’una altra persona, i això és simplement Abús, ara deixo una llista que anomeno «Tretze Característiques de l’Abús», on sol passar l’Abús.

Les persones no són només discriminades o abusades pel color de la pell, sinó per la condició o posició en què es troben a la societat, si és negre o blanc no és important, el més important és si aquest es deixa, per raó de la seva posició a la societat, sigui negre o blanc o groc, no és important, però imagina’t si fos l’expresident dels Estats Units, Barack Obama, ell és negre, ell no serà discriminat perquè és negre, serà discriminat, però no indiscriminat, aleshores pot ser el blanc, groc que ha de tenir cura de ser discriminat, si és blanc i si es deixa, tot el que es tracta és que, si la persona que vol abusar està ben situada en relació amb qui pretén abusar, la condició o variables poden ser molt dispars, com a llest, etc. Aleshores, amb el que cal anar amb compte és si és superior a ell o que sigui més llest, i amb aquesta jerarquia que estic parlant també es podrà abusar o discriminar tant si és negre o blanc, per exemple, si és un polític llest i utilitza totes les possibilitats, com ho fa una persona llesta, o més llesta que els que a ell es dirigeix, o si la seva posició a la societat o a la feina és millor, o ell està per sobre dels que estan més avall.

Aquesta posició jeràrquica de què jo vaig parlar abans farà que aquesta persona, en estar en un grau superior en la societat d’aquell que estigui a baix, li doni més superioritat, i farà que aquesta persona pugui sempre treure un benefici del que està a baix, perquè ell ho pot fer, i això és Abusar.

Quines característiques són les més destacables perquè aquests Abusos tinguin lloc? Doncs n’hi ha moltes. Avui les nostres societats són molt diferents, ja que comptem des de societats molt pobres a societats molt riques, doncs, bé, econòmicament parlant!, però l’essència de la qüestió és el mateix, per a pobres i rics, del que es tracta és del Abús d’una persona cap a una altra, i és clar que també la discriminació clàssica que tots coneixem també ho és, la Discriminació està protegida per la llei, però l’Abús normalment no.

Les característiques de grups més habituals on se solen infligir aquests Abusos són tretze:

1) Diners.

2) Races.

3) Sexe o gènere.

4) Idees polítiques.

5) Religions.

6) Cultures.

7) Refugiats.

8) Immigrats.

9) Jerarquia social.

10) Grau d’educació, ensenyament o analfabetisme, formació escolar o universitària.

11) Llest, perspicaç, astut, intel·ligent, enginyós, hàbil.

12) Físic, handicap, bellesa, lletjor.

13) Edat.

1) El Diners és moltes coses, una, la pròpiament dit els Diners, una altra, un sistema polític o social, Capitalisme, un altre pot ser el Comunisme, i darrerament el Socialisme, també podria esmentar més, però aquests semblen ser els que més han influït a la nostra societat, el Religiós el deixarem en un apartat i ja en parlarem, tots ells poden ser abusius, al capitalisme, ja ho diu pel seu mateix nom, és el capital el que està per sobre de tot, amb ell ho pots fer gairebé tot, a el Comunisme, jocosament, com la paraula diu, s’hauria de repartir tot entre els socis que ho integren, però no sempre és així, aquest grup que està a dalt i controla el sistema sol ser relativament molt petit, sent ells els que es reparteixen el pastís, i a més, igual que al Capitalisme, els que tenen els llocs de treball i llocs polítics importants no necessàriament Abusen, però hi ha més possibilitats que ho facin.

2) Raça. Aquí pot estar una mica en contradicció, perquè sembla que els blancs abusen dels negres, i també és veritat que així sol sempre passar, però, hi ha situacions en què no, en què pot ser al revés, que un capatàs o un cap sigui negre i aquest pugui Abusar d’un blanc, però és clar que les societats blanques són econòmicament superiors a d’altres, però dins d’aquestes també hi ha un percentatge molt alt de persones que viuen en pobresa, i l’Abús també és molt alt, només si una de les Tretze Característiques té lloc, llavors és Abús, però, cal anar amb compte que això no passi, normalment l’Abús racial és un tabú, però, llavors, per què existeix? perquè l’home quan discrimina no ho fa perquè és negre o blanc, ho fa i ho ha fet sempre, el problema rau que la comunitat negra que té menys privilegis que els blancs, però, no cal buscar en el color de la pell, sinó als orígens de l’esclavitud, l’Abús va entrar en vigor quan l’home va començar a creure que era intel·ligent, i ho va poder fer-ho.

3) Sexe. Aquí tampoc no hi ha gaire problema, també com l’anterior es podria classificar com a Abús, tant sexual com de gènere, l’Home que sedueix o viola, o pretén una relació sense el consentiment de l’altra persona, però també podria ser que una dona sedueixi a un home per treure-li un profit, llavors també és Abús.

4) Idees Polítiques. També com l’anterior, un clàssic.

5) Religió. També com l’anterior, un clàssic, la religió obliga a estar dins una direcció.

6) Cultural. Bé, aquí ja es complica una mica la cosa, perquè la cultura són moltes coses, i molt diferents entre si, fins i tot Religió, Cultures Musulmanes, Cultures Ortodoxes, cristianes, protestants, tibetanes, etc., però el fil de la qüestió no és religiós, sinó cultural, que unes cultures no estiguin tan desenvolupades com altres o potser més modernitzades, o sobretot cultures minoritàries que estiguin dins d’altres cultures pot fer que algú en pugui treure profit amb aquesta qüestió, en tenim un exemple, la República Alemanya , on fa 30 anys hi havia dues Alemanyes, la de l’Est i la de l’Oest, on hi havia molta diferència entre elles tant culturalment com econòmicament, i que aquesta existència encara segueix, i ara és una sola nació, una sola república, o Catalunya, una cultura que és dins d’Espanya, i és aquesta que obliga i determina quina direcció ha de prendre, o els kurds, que no tenen ni País, i viuen disgregats entre tres Països, o  altres

7) Refugiats. Aquest col·lectiu és molt vulnerable de ser discriminat, ja que gairebé mai no tenen cap dret i s’han d’acollir al que puguin.

8) Immigrats. Aquest col·lectiu també és molt vulnerable, també per les circumstàncies; com els Refugiats, no hi tenen cap dret.

9) Jerarquia Social. A totes les societats hi ha unes capes socials molt ben definides, entre les quals les econòmiques, que estan també molt relacionades amb les culturals, aquestes també tenen un pes molt important a l’hora de posicionar-se en un Abús, les jerarquies socials són molt extenses, per exemple, els llocs de treball d’avui estan formats per una jerarquia que va de dalt a baix, i això és a tota la nostra societat i a totes les altres societats, i és aquí on es produeixen molts Abusos, a més de col·lectius, gitanos, etc.

10) Grau d’educació, ensenyament o analfabetisme, formació escolar o universitària, aquesta podria estar inclosa amb la 11) A punt, però aquí està més ben definida, segons una persona sigui més culta, que tingui una formació escolar, gairebé sempre tindrà una superioritat sobre una persona que no ho sigui o que sigui analfabeta.

11) Llest, perspicaç, astut, intel·ligent, enginyós, hàbil… aquí també es podria confondre amb 10) Grau d’educació o formació, però aquesta funció no sempre va lligada amb l’educació o formació educacional, una persona llesta o intel·ligent podria fàcilment Abusar una persona amb una capacitat limitada.

12) El Físic, la lletjor, la bellesa, el handicap… aquesta té una importància clarament molt alta a l’hora de tractar una conducta que pot comportar un Abús.

13) L’edat. L’Home pot treure’n profit o d’un nen, o una nena, o d’una persona gran.

7) Abolició de l’abús

Una de les innombrables tendències que hem tingut i tenim a la societat avui, i a través de la humanitat, és i ha estat l’instint, predilecció perquè l’home faci o es comporti de forma específica a la societat, i si no era, o és així, se’l castigava o castiga, aquesta manera específica de conductes eren i són entre altres les següents, els Deu Manaments, la Religió, Lleis, Ordenances, Mandats, Edictes, etc. jo crec que no és així, o no ha de ser així, com un país s’ha de construir, amb lleis, etc., perquè les lleis s’han de complir i, si no, es castiguen, i el càstig és un abús, encara que una persona hagi fet un abús, i per cometre un abús no cal castigar, si l’Abús aquest, està abolit, aleshores no existeix, l’Abús, encara que tu facis alguna cosa que no has de fer, és la principal causa que estiguem encara en un estat tan salvatge i primitiu, com encara vivim en un món de lleis, aquestes han de ser abolides i reemplaçades per Normes, Regles, i això comporta una nova educació basada en els principis mutus de convivència, en aquest món en què vivim, allò que escric aquí és un Sacrilegi, perquè en un país modern, és amb les lleis que es construeix una societat, però ja hem vist que a l’anàlisi sembla que no és així, sí, ja sé que aquest plantejament no sembla avui dia molt raonable, assenyat, entenimentat, potser sona a blasfèmia, però, no hi ha cap altra sortida, ja hem vist que el món en què vivim és horrible per a la majoria dels humans, i així no es pot continuar, com ja he dit abans, deu haver-hi un Reset, i començar de nou, i la manera de fer-ho és amb l’anàlisi que faig: «Un País sense lleis, sense policia, sense exèrcit, sense jutges, sense aquest 1% que té tot el capital de la resta del 99%, un País així és avui una barbaritat». No és que sigui una utopia, és impossible fer-ho.

Aleshores, tenim dues possibilitats, una és la fallida, que és l’actual, i l’altra és aquesta Utòpica, les dues irrealitzables, si volem continuar, hem de donar una oportunitat, l’actual sabem que no funciona, aleshores no tenim altra possibilitat, i l’únic que tenim és continuar amb aquesta encara Utòpica, i que sembla irrealitzable, però, si no, l’única possibilitat és sortir i continuar amb l’actual fins al desastre, que ja fa molt de temps que va començar, com es pot veure, aquest postulat que jo defenso és molt difícil, sembla que no té gaire sentit, un Planeta sense lleis, sense policia, sense presons, sense exèrcit, amb gent que no es mor de gana, amb gent que menja cada dia, sense l’1% de capital que té tot el capital de la resta del 99%, i molt més, quina barbaritat! Voler fer així una societat, sense aquests Abusos, que sí…, sí… ¡Així és! Això és una bogeria, però, això és el que jo crec, i he estat pensant des de fa molts anys, des de jove, que el món on vivim és cruel tant per a l’ambient com per a la mateixa persona, que com ja vaig dir està dins de l’ambient, si hem de seguir o continuar amb aquest projecte, hem de deixar per un temps la teoria que continuar amb ell és una bogeria desgavellada que no porta enlloc, només que perdem miserablement el nostre temps, per això jo et demano donar-li una oportunitat, i si així és que tu ho fas, jo demanaria que aquesta anàlisi que jo faig se’l tracti com a ex càtedra, fins a la finalització d’aquesta anàlisi, si no és així, és gairebé impossible continuar. Bé, llavors, poseu el Reset i oblideu-ho tot.

8) La democràcia està al límit de la seva supervivència?

Sí, jo crec que sí, la democràcia ja és molt anciana i ja ha fet el seu paper a la societat, històricament totes les formes de control de la Societat no han estat rígides, sinó per contra molt flexibles, i s’han anat canviant o corregint segons les necessitats, així, per exemple, vam tenir el feudalisme, i després el capitalisme va ser una reacció molt lògica i important al seu temps, el comunisme va ser també una reacció lògica davant d’una situació d’opressió.

Totes aquestes formes de control han estat necessàries per al desenvolupament de la societat, però han anat envellint i al final han esdevingut una càrrega per a la mateixa societat, la humanitat, però, té el do de la supervivència, i aquest do és tan fort o més que el do de la sexualitat, són els dons més importants que té l’ésser humà i els que fan pensar i desenvolupar a la nostra societat, cap cultura estàtica, fins i tot el món islàmic, que ara està a Standby en aquest aspecte concret , és molt actiu en la seva expansió religiosa i ideològica, però a mi em sembla que ja estem arribant al final de la nostra forma de govern, la democràcia, i les autocràcies, o altres formes de govern, ja han fet el que havien de fer, a la nostra societat estan estancades, retrocedeixen i la supervivència està en estat d’alerta, el nostre món està nerviós i sembla voler una altra cosa, realment el problema és complex, però el control de la societat és també complex, aquest control el porten a terme persones que tenen un gran poder sobre els seus socis, els polítics, el capital i també els mitjans, els que tenen capacitat per canviar moltes coses, de vegades es volen canviar certs controls, no perquè siguin convenients per a la societat, sinó perquè convenen per als polítics i no per als controlats, la democràcia, a més, es controla amb 51 vots a favor i reprimeix els 49 restants, això és democràcia pura, no m’allargo més per no fer-me pesat, bé, si no tenim ni monarquia ni república ni federalisme ni democràcia, què volem tenir? Anarquia? No!

Ara ho explicaré, jo tinc ara ja una edat avançada, i quan tenia divuit anys, ja pensava en aquestes formes de govern que ara escric, simplement formes de govern, en aquella època governava Franco, sempre m’ha entusiasmat la forma que té la gent d’organitzar-se , jo veia que les diferents formes de govern eren estúpides, ja que, amb la varietat, la pluralitat i la riquesa d’idees que té la gent, tot i així fracassa només perquè diverses persones decideixen el nostre destí, social i econòmic, jo he viscut gairebé 40 anys a Dinamarca i la democràcia allà funcionava bé, ja que jo venia d’un País amb una dictadura molt cruel, al principi va ser un xoc molt fort per a mi, perquè era quan la democràcia danesa vivia el seu millor moment i el ciutadà era el centre de les preocupacions del Govern, però les coses canvien també, fins i tot als països nòrdics, sigui perquè uns quants homes han de decidir les nostres destinacions o sigui perquè nosaltres no podem decidir com ha de ser la societat que volem, però nosaltres com a individus no tenim experiència per fer escoles, hospitals, xarxes viàries…, sabem quines necessitats tenim? la societat és molt complexa, realment ho podem fer nosaltres? sí que ho podem fer, i ho explico més endavant, ara, però, volia dir que els polítics no ho poden fer per dues raons, la primera, perquè tenen altres interessos que no tenen res a veure amb el benestar de la societat, sinó amb el seu propi, i la segona, perquè estan demostrant que no ho saben fer, quina solució és viable, doncs? jo faig un plantejament d’una nova societat, que en comptes dels polítics, que són els que organitzen la societat, haurien de ser aquí els professionals, que, units tots a través d’una mena de Gremis, fossin els responsables d’organitzar totes i cada una d’elles, per exemple, els metges, les infermeres, els portadors, fins i tot els empleats d’un hospital són els que han d’organitzar la Sanitat, i així totes les branques professionals existents o que podem anomenar Gremis, això com ja pots veure és molt lògic, però és també complicat, complex i difícil, i no és feina per a una persona, però, la idea és que han d’involucrar i organitzar els qui tenen capacitat de fer-ho, per exemple, un metge no podrà planificar com es fa un edifici o construeix una carretera, no? en aquest pla que jo proposo, com és difícil de planificar, seria molt convenient involucrar gent capacitada per fer-ho, fins i tot Universitats, organitzacions professionals; en fi, el volum d’aquest projecte és incalculable.

Mireu, quan estem malalts, anem al metge, quan hem de construir una casa, veurem un arquitecte, quan cal fer una instal·lació elèctrica, anem a un electricista…, no cal allargar-ho més, doncs bé, aquí està la essència de la qüestió, aquell que té coneixements de les diferents qüestions és aquell que ha de fer les coses, és lògic, no? és molt senzill, les coses senzilles són les que funcionen bé.

Nosaltres tenim una societat i volem que es desenvolupi i que funcioni bé, aleshores hem de mirar com aquesta societat s’ha de desenvolupar, hi ha un col·legi de metges, això vol dir que tots els metges de la Regió, ja no dic del País, perquè el País desapareix , i dona pas a la Regió, podrien formar part d’una xarxa, i aquesta xarxa podria ser el Gremi de metges de la citada Regió, aquesta gent és la que ha de controlar la Sanitat de la Regió, perquè ells són els més apropiats per això, Gremi és la paraula clau, però no en el sentit antic del terme, en què unes poques persones tenien el control, el nou Gremi que jo desitjo ha d’estar format per tota la piràmide, des de la base fins a la cúpula, això avui a dia amb la informàtica és possible, bé, aquesta és la idea, això hauria de fer-se amb totes les branques científiques, tècniques, culturals, professionals, etc., per així poder tenir un veritable desenvolupament a les Cultures o Regions, o sigui, cada Gremi o professió ha d’estar representat i serà molt important a la Societat, que s’anirà construint pas a pas amb tots els gremis possibles que hi ha a la societat, és com construir una casa des del fonament, que és la Regió, i sorgiran d’uns Pilons cap amunt per cada gremi que hi hagi a la Regió, i aquests Pilones aguantaran la plataforma del Primer pis, que és la representació de tots els gremis o professions, agrupats a Columnes o Pilones, explico això perquè a la societat hi ha uns gremis, o professionals , que són els que aguanten i treballen a la societat, per exemple, metges, professors, arquitectes, paletes, electricistes, físics, químics, escombraries, etc., bé, molts, totes les professions que existeixen a la societat, i aquests són els més adequats perquè ells mateixos s’organitzin, no? no ha de ser un polític, oi?, però, bé, això no és tot, doncs hi ha hospitals, carreteres, trens, autopistes, ajuntaments… bé, la primera planta de la casa, és a dir, les Columnes o Pilones que jo anomeno , ja està definida, i són els gremis existents, i no hi ha d’haver cap Gremi que es quedi fora, tots han de tenir la seva columna o Piló, que va des del fonament fins al primer pis, bé, cada gremi ha de tenir un petit grup, que representarà administrativament el seu gremi al primer pis, aquest petit grup dels gremis serà un nou Piló que anirà des del primer pis al segon, però aquí al primer pis, podran unir-se diferents Gremis que estaran molt relacionats amb ells, per exemple , un grup anomenat per exemple Sanitat, aquest grup pot, o poden els gremis que tenen un íntim contacte o relació per exemple, Metges, Farmacèutics, Farmàcies, un altre grup a la segona planta Transport, aquest pot incloure, Trens Avions, Camions, Cotxes , Autopistes, en fi tot el que estigui relacionat amb el grup que es vol formar, i aquí estaran tots els representants administratius de tots els gremis, i aquest ha de defensar al segon pis els interessos del seu respectiu gremi, ja que el segon pis ja comença a ser una mica més complicat, perquè aquí el problema és que cal negociar i inter comunicar les Columnes o Pilons entre ells, i aquí el nombre administratiu serà molt menor, però ha de representar tot el primer pis i negociar amb els altres representants del segon pis, a més, s’hauran de posar d’acord, perquè ara han de sortir altres Columnes o Pilons que han de construir el tercer pis, i aquests Pilons es reduiran significativament al tercer pis, ja que al tercer és on es comencen a prendre decisions no per als pisos inferiors, pel fet que aquests són autòctons, sinó que el tercer pis serà una cosa com el que avui anomenem ministeri, el grup s’haurà reduït considerablement, i del Tercer al Quart Pis, aquí estarà la cúpula de presa de decisions, el quart pis seria com el que avui podríem anomenar el Govern, el més important és que al primer pis no pot faltar cap professió o gremi existent a la societat, tot això que jo explico és una idea, una utopia que necessita un equip monstruós de treball, i necessita també una quantitat tremenda de gent professional i universitària per poder realitzar aquest treball; si no, és impossible, la tercera i la quarta planta seran les que la societat veurà més, perquè seran els Pilones més visibles per a la comunitat, com hospitals, autopistes, transport, ramaderia, agricultura, educació, centrals elèctriques, contaminació…, en fi, totes les Columnes que surtin del segon pis al tercer, no vull dir que serà gairebé polític, perquè aquesta paraula és lletja per a mi, però ha de ser transversal, ja que del tercer pis només sortiran Columnes que recolliran el resultat final, a la quarta planta només seria un grup molt petit, que podríem dir que serien unes persones que es comunicarien amb el món exterior, bé, tot això és una idea utòpica, i com a idea és un punt de partida que s’hauria de discutir i polir molt, i segur canviar moltes coses, caldria estudiar i perfilar tècnicament aquesta utopia, diferents departaments de tot el món universitari i dels gremis podrien millorar aquesta idea perquè pugui néixer un nen ben fet, i així poder enterrar la nostra vella Democràcia, la transversalitat dels pisos és la peça més important de totes, parlar, Inter comunicar, de columna a columna i de pis a pis.

9) Bondat i Maldat

Estar en equilibri amb l’Univers, amb tot allò que ens envolta, com l’Home, amb els Animals, amb la Natura, és a dir, estimar, tot això es diu Bondat, i, si no ho fem, es diu Maldat, i la maldat és l’Abús que fem a la Natura, la Vegetació, els Animals i  l’Home, també tenim i hem de dir que no a les violacions de les Tretze Característiques, i sí, a la Bondat d’estimar la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, perquè això és la nostra única supervivència, si tenim en compte aquestes quatre primícies, i les perseverem, i les volem com nosaltres ens estimem a nosaltres mateixos, el problema hauria acabat, i també els Abusos, i podríem començar a progressar com a persones amb els quatre germans, que són la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, i sortir d’aquest estat tan salvatge en què ens trobem. Si no és així, ho veig molt malament, només tenim aquesta sortida, i és una sortida de supervivència i felicitat.

Voldria definir què és per a mi la Bondat, descrivint una experiència que vaig conviure quan era jo un nen, la meva família estava ben posicionada a la societat, i era costum per aquell temps que les persones necessitades demanessin almoines i vinguessin a les portes de les cases, la meva àvia sortia moltes vegades per obrir la porta, i quan era una persona que demanava almoina algunes vegades els donava i algunes vegades no, i un dia van trucar a la porta i vaig ser jo qui va sortir, jo era un nen, i vaig veure una senyora anciana que em demanava almoina, jo me la vaig treure de sobre i de mala manera, bé, aquella nit no vaig poder dormir i vaig jurar que no ho faria mai més, l’experiència d’aquest episodi, i no pel sol fet que vaig fer alguna cosa dolenta, em va perseguir tota la vida i em va obligar a fer coses bones, perquè les dolentes no les podia fer, no perquè jo fos bo, sinó perquè quan jo feia alguna cosa dolent el meu cos ho rebutjava i ho passava malament.

La conclusió era fer coses bones i no sentir-se malament, això era egoisme pur, perquè fer el bé per no sentir-se malament no és bondat, i què és això de la bondat o la maldat? Aquí hi ha l’essència de la qüestió.

La meva conclusió és que, si fas la Bondat perquè tu no pots fer la Maldat, això no té cap valor, com també hi ha moltes persones que fan el mal, i és impossible per a ells fer la Bondat, és una qüestió del físic, bé, no vull allargar-me gaire amb això perquè és molt extens, la meva conclusió de la Bondat no és aquesta meva que ho he de fer perquè físicament no em sento bé si faig la Maldat.

La meva versió de Bondat o Maldat és en general la descripció que faig a través de tota aquesta anàlisi o Raonament, que faig aquí des del principi fins a la fi, on la Bondat no és un sentiment, sinó gairebé una obligació.

Entendre el nostre univers, on nosaltres vivim, i veure la connexió íntima entre les diferents baules, incloent el tracte que hem de tenir amb les baules properes, aquí hi ha la veritable Bondat, cal fer-ho! No hi ha aquí més alternativa que estimar, és Bondat ajudar, a propòsit d’això, vulguis o no, només hi pot haver Bondat i res més, per això vaig treure la conclusió que la Bondat només pot existir quan no es viola cap de les Tretze Característiques .

10) Constitució d’una plataforma o organització mundial

Cal crear una organització mundial filantròpica, però ha de ser una plataforma internacional que planifiqui les estratègies de canvi, i han d’incloure totes o les possibles regions culturals, perquè l’èxit del projecte arribi a la seva finalitat.

A més, també totes les organitzacions d’àmbit mundial haurien d’adherir-se a aquesta Plataforma, com ara ONG, FAO, OMS, Amnistia Internacional, ExpokNews, OCDE, Unicef, Unesco, Mans Unides, Green Peace, etc., a més de totes les persones que vulguin contribuir a aquesta ajuda a la Humanitat.

La idea de crear aquesta Plataforma Internacional és immensa, té enormes dimensions, una dificultat increïble, una utopia, posar d’acord a institucions de tot el món sembla una feina que no es pot fer, però tot aquest Projecte que jo analitzo de principi a fi és també irrealitzable, però una altra vegada més aquí ho deixo, perquè no hi ha una altra sortida, no com una solució per a demà, perquè és irrealitzable a curt termini, sinó que és una direcció a seguir.

Repeteixo: Com podem lluitar contra altres persones, contra nosaltres mateixos, i així produir morts, misèria, pobresa, infelicitat? Com podem ser feliços quan hi ha gent a la presó o als hospitals, gent que està malalta, gent que està desnonada, misèria, suïcidis, guerres, persones que perden la feina, epidèmies, pandèmies, gent que es mor de gana i moltes coses més? Com es pot ser feliç així o estar satisfet amb aquest món o societat, sabent tot aquest patiment del nostre proïsme o del nostre entorn, o de nosaltres mateixos, sense nosaltres fer res de res? És aquest el món que desitgem? Doncs així ha viscut l’Home des de temps immemorials, sense importar-li res el proïsme, a canvi, destrossant tot allò que l’envolta, només interessat en el benestar d’ell.

La realitat és una altra vegada que ja he dit abans que l’1% més ric de la població mundial té tots els diners del 99% restant, i, a més, hi ha 24 milions de persones al món que moren de gana cada any, i el 25 % són nens, a més, hi ha 850 milions de persones que cada dia es fiquen al llit amb gana.

Segons AllinAllSpace, el 2020 hi ha 30.277.850 soldats de persones en les forces armades a tot el món, sense incloure les unitats paramilitars, segons Wikipedia, el nombre total d’efectius de les forces armades, incloses les unitats militars i paramilitars de reserva, és de 75 543 487 soldats, aquesta gent no produeix res, a canvi, és una despesa enorme, ja no amb els sous que comporten els militars, però també tot el que contreu amb ells, perquè armament, des de pesat a molt sofisticat, també artilleria pesada, com a tancs, vaixells de guerra, avions, cavalleria, parc automobilístic…d’altra banda, tenim el 2017 una despesa militar de 1 730 000 000 000 €, que són 1 730 000 000 000 €. Ara, el 2019, la despesa ha augmentat i és de 1.910.000.000.000 €.

Com podem permetre aquesta aberració tan gran en un món de gana, misèries, guerres i malbarataments? també hem tingut guerres des de temps immemorials, guerres que duraven dècades i dècades, esclavitud, els drets no existien, tampoc avui, almenys per a la majoria d’humans, finalment podem recordar, perquè no són tan lluny, els darrers temps de la Primera Guerra Mundial el 1914, la Segona el 1940, l’espanyola el 1936, la del Vietnam, la dels Balcans, la de l’Afganistan, la de l’Iraq, la de Líbia i darrerament la de Síria.

11) Estratègies Prioritàries Urgents

1. A) El primer pas és poder disposar d’una economia per poder començar el projecte, i això només podria ser als països rics, posar-se d’acord amb un augment mínim d’1% d’IVA per finançar aquest projecte.

2. B) Intentar donar aliments i ajuda

Abans de res, abans que es restableixi, o millor dit es creï un equilibri social econòmic, el primer que cal fer és donar aliments per ajudar a aturar o frenar la gana, aquesta xacra és la primera prioritat.

1. C) Un equilibri social-econòmic

L’equilibri social-econòmic només no depèn de les Regions pobres, ja que el problema és que són pobres i no poden només sortir de la pobresa, que dit sigui de pas moltes vegades és per l’Abús dels Països Rics, aleshores, la solució ha de venir de fora.

1. D) Un nou ensenyament educatiu

El nou ensenyament educatiu pot basar-se estructuralment en allò que existeix avui, educació infantil, primària, secundària i finalment les universitàries, però hi ha uns conceptes que cal canviar, primer perquè són els mateixos que compleixen 5000 anys, o més, i perquè per a canviar la societat és necessari canviar aquests principis, els responsables de no haver-nos deixat desenvolupar-nos com a persones, i per això estem encara en estat salvatge, el principi de l’ensenyament educatiu és educar els ciutadans de la societat per aprendre a conviure amb el medi ambient , que com ja hem dit moltes vegades és la Natura, Vegetació, Animals i l’Home, i això comporta un canvi total a l’ensenyament educatiu, tot és una unitat indivisible i irreemplaçable al nostre Ambient, i qualsevol Abús que tingui lloc, no és que sigui intolerable, és que va en contra de la supervivència de l’ambient, i aquest és el primer principi, el més important que té l’ensenyament educatiu tant infantil, primària, secundari i universitari, sense aquest principi no hi ha supervivència, i amb això deu haver canviat, doncs, tota educació ha de tractar amb aquest principi.

12) Formes de govern

Podríem fer una ullada a les formes de govern que hi ha hagut a través de la història, però remuntant-nos a 12 000 anys enrere. A principis del Neolític podem veure el primer Govern, que era el Regne Babilònic i es va iniciar amb Hammurabi, que instaura un Govern autocràtic d’origen diví, a l’era egípcia, aquesta comença la seva història cap a l’any 3000 a. C., quan el rei Menes uneix l’Alt i Baix Egipte sota un sol Regnat, tenint a Memphis com a capital i fundant la primera dinastia entre el 650 i el 800 a. C. aquestes monarquies es van anar substituint per oligarquies d’aristòcrates.

No vull allargar-me perquè l’únic que vull fer és una anàlisi per veure que totes les formes de govern que han existit i existeixen han estat i són per a la repressió i l’Abús de l’Ambient, aleshores, hem tingut i seguim tenint les següents formes de govern , Autocràcia, Teocràcia, Monarquia, Feudalisme, República, Comunisme i Democràcia, i ara ens trobem, gairebé on érem al principi, al Neolític, perquè Autocràcia és sinònim d’un govern dictatorial, que pot ser també religiós, Teocràcia és sinònim d’un govern purament religiós, la Monarquia Romana es va iniciar amb la fundació de l’antiga Roma el 21 d’abril de l’any 753 aC. C., quan Ròmul va prendre el control de poder, el Feudalisme va ser un sistema social, polític i econòmic que va predominar durant l’Edat Mitjana, més precisament va abastar del segle IX al XV, i va ser una conseqüència de la Monarquia, el Comunisme és potser la més moderna forma de govern, encara que no ha tingut gaire èxit, totes aquestes formes de govern, encara que tenen diferent nom i volen representar altres formes, en essència són completament iguals, tenen la mateixa finalitat, és la mateixa forma de govern, és un grup de persones que exploten o abusen dels seus ciutadans, i així ha estat durant milers d’anys, i han continuat fins als nostres dies, avui se’n diu Democràcia, o un altre nom, és igual com es digui, però el resultat és el mateix, es digui com es digui.

Hi va haver també una esperança que va fracassar, i va ser amb el comunisme, ja que la idea anava en bona direcció, però buida de contingut, perquè el comunisme com a ideal era correcte, però, res més, no vull estendre’m gaire aquí, era un intent modern, però, va fracassar, i per què? La resposta és molt fàcil, el 1978, a Espanya es va passar de la Dictadura a una Democràcia d’un dia a l’altre, la meva primera reacció va ser, com construir un País Demòcrata sense Demòcrates? bé, doncs el mateix va passar amb el comunisme, no es pot passar d’un estat tan diferent a un altre amb una revolució o una guerra, només amb la intenció d’eliminar les fonts de poder per poder ocupar així les formes de govern i continuar amb els Abusos, ells mateixos van donar la seva vida en aquesta missió.

No existeix avui cap forma de govern en què el ciutadà tingui influència per a la seva millor convivència a la societat, la Democràcia l’únic que es pot és votar, Democràcia és anar a votar cada quatre anys, i com la gent visqui, no és important, un exemple, als EUA, l’estat més democràtic del món, el 25 % de la seva població passa gana, i la població no té ni seguretat social, els seus habitants no poden anar al metge si no tenen diners per pagar-los i als països democràtics els seus habitants alguns tenen estipulat un sou mínim, i és mínim si treballen, si no, no tenen salaris, i n’hi ha d’altres que no tenen un salari màxim, una vergonya és que un jugador de futbol, ​​per bé que sigui, hagi tingut un salari de 35 milions d’euros a l’any, 95.890 € al dia, i aquesta forma de govern és l’anomenada la nostra estimada Democràcia o Llibertat, tot aquest muntatge de Governs que ens han arruïnat com a éssers humans ens han empobrit en dignitat, només per a alguns, és clar, i el curiós és la ironia, el sarcasme que ens han inculcat que amb la Democràcia tenim la Llibertat, i que tenim el millor sistema per governar-nos, i que hem d’estar orgullosos i agraïts de la Llibertat que gaudim.

D’altra banda, la Democràcia és la forma moderna de govern actual, on només la paraula Democràcia és la revelació de la millor forma de govern, però vegem què és la Democràcia, si aquesta és o no és el que la mateixa paraula significa, doncs hauria de ser que els ciutadans poguessin ells mateixos governar-se a la seva manera, però, no funciona, es tria un Govern i els ciutadans creuen que ells defensaran els seus interessos, però Quins interessos?, perquè aquesta és una postura que és molt fràgil , perquè no defensa res, a més, si veiem tots els Països Democràtics del Món, veurem, per exemple, que Anglaterra està dividida en dues parts, gairebé la majoria de tots els Governs, funciona així, si veiem els EUA, veurem que hi ha una lluita entre dues parts, i que aquestes estan diametralment oposades, llavors, què és la democràcia? són idees oposades, dretes i esquerres? Una enquesta recent als EUA indica que molts dels que trien un partit és perquè aquest partit defensa els drets cristians, i amés contra l’avortament, o van contra l’homosexualitat, etc., és a dir, una Teocràcia, que no té res que veure amb el progrés de la Societat, sinó amb la Religió com en els vells temps, i això passa a tots els països, hi ha normalment aquestes dues solucions diguem, com vulguem, idea Conservadora i idea Laborista o Socialista, i aquí acaba tot, i ells se’l reparteixen, uns anys estan uns al poder i després canvien, i a això es diu Democràcia, i això és ignorància perversa, i així ha estat a través de milers d’anys, pobre ignorant humanitat, la conclusió és que Autocràcia, Teocràcia , Monarquia, Feudalisme, República, Comunisme, Democràcia, una altra vegada ho repeteixo, són diferents formes de govern, però en el fons i la finalitat són exactament el mateix, reprimir els seus ciutadans.

On és ara la nostra civilització? Si és que podem anomenar-ho civilització… doncs ara estem al mateix lloc que fa exactament 5000, 4000, 3000 o 2000 mil anys, o en temps dels romans, la persona com a persona no ha canviat res, quan ens referim conductual ment, estem estancats, però tecnològicament sí que hi ha hagut un important desenvolupament, però aquestes dues corbes no han estat paral·leles, la conductibilitat de la persona no ha anat paral·lela amb la tecnològica, cosa que ha fet un desfasament en la civilització.

13) Creació de Cultures o Regions i canvi polític per Professional

Intentarem organitzar la nostra societat, començarem amb aquesta, no amb l’ambient ni tampoc amb les normes.

La creació de països ha estat motiu de guerres i d’abusos, i no ha portat cap benefici per a la humanitat, a canvi, desolació, misèria, violació, decadència, empobriment i destrucció, i generalment (no sempre ha estat així) molts països són un resultat d’una conquesta en què el País conquerit ha perdut el llenguatge, la riquesa…, en fi, se n’ha aniquilat la Cultura i n’ha imposat una altra.

El terme de País cal abolir-lo, el més important en la nostra societat és allò Cultural, és allò comú, és allò matern, els costums, aliments, vestimentes, creences, dansa, sentiments i llenguatge, i, és clar, també allò econòmic, i això és inviolable, és aquesta premissa, i no el País, la que té la màxima importància, aleshores, són aquestes les que anomenarem Regions Culturals, les que han de tenir una importància vital a la nostra Societat dins de l’ambient.

Les Regions seran autòctones, sobiranes i independents, però podran unir-se amb altres Regions sempre que no perjudiqui o deteriori la seva pròpia cultura, podria fer-se per raó econòmica, però sempre amb molt de compte amb la Cultural, tot el Planeta hauria d’estar així organitzat, i seria també rellevant tenir, a més de l’idioma matern, un altre idioma per comunicar-se amb la resta del Món, és a dir, hauríem de ser bilingües.

Tenim ja planificades les nostres petites societats, cultures o, com jo ja he dit, les anomenarem Regions, i estaran al centre del nostre Ambient, i realment seran elles les Regions, i els Països els abolirem.

Ara hem de concebre com les Regions s’han de planificar, projectar i organitzar per poder viure, ja que no podem continuar com ho hem fet fins ara, i la manera com jo crec que hauríem d’organitzar és la del canvi, no ja de divisió territorial, que ja ho hem solucionat amb les Regions Culturals, sinó amb el canvi polític que a continuació detallo.

14) Estratègies de canvi d’energia

Una de les primeres estratègies urgents de la nostra societat és el canvi d’energia, i primer seria el canvi d’energia actual per la solar, i una manera podria ser la construcció, en els deserts, per a la producció mundial, planificació i construcció de l’energia solar a les futures regions pobres, i fi de la contaminació, dic això perquè mai hem valorat el futur, sempre el present, i quan la indústria va agafant força, i el consum d’energia també, naturalment utilitzar l’energia que teníem, que era la hidroelèctrica, l’eòlica, la solar, i sobretot el petroli, tot molt barat, i ha funcionat bé, però ningú no ha pensat en el futur energètic, ni potser tampoc en el present.

Si hi ha alguna cosa que tenim al nostre planeta és energia, malgrat l’home, i tot el que hi ha al planeta és energia, tots estem compostos d’electrons, protons… tot és energia, el problema és que, com que l’energia és i ha estat barata, ja que no hi ha hagut cap investigació seriosa, ara potser sí que es començarà a estudiar-ho, una altra cosa que jo crec que és un problema molt important, a més de la contaminació del planeta amb l’ús del petroli, és que des de fa molts anys s’estan extraient milers i milers de quilòmetres cúbics de petroli, es pot fer un càlcul del forat dins del planeta que hi ha per aquesta extracció? tots els experts parlen de la contaminació del planeta, però jo mai no he tingut cap notificació ni de qualsevol grup arqueològic o d’un altre mitjà denunciant que s’està quedant un forat d’unes proporcions incalculables, i que això podria causar una catàstrofe de conseqüències incalculables, bé, aquí ho deixo, energia en tenim tanta com vulguem, només cal investigar, i ara només tenim la hidroelèctrica, l’eòlica, la solar, i sembla que està agafant força l’hidrogen, però la més realista que penso pot ser viable en un futur possible seria la solar i la d’hidrogen.

La primera estratègia de canvi seria una revolució energètica a totes les Regions d’Àfrica, on tenen molta insolació, i en tantes regions possibles amb deserts i molt de sol, hauríem d’invertir diners per produir energia solar, d’aquesta manera seria una estratègia, rendible i verda , tant per als països rics com a pobres, i així es podria dessalar l’aigua del mar per poder abastir les necessitats tant d’aigua potable per a la societat com també per a l’agricultura, d’aquesta manera aconseguim eliminar l’energia de l’oli fòssil, i així eliminar la contaminació ambiental.

La segona estratègia de canvi seria la planificació, estudi de tota una estructura per a la construcció dels panells solars, potser energia hidroelèctrica, eòlica i motors de combustió d’hidrogen, etc., també tècnics, enginyers, treballadors, etc. i el millor seria que tot això es planegin i construeixin al lloc on s’ha de construir, per així poder donar feina a les persones necessitades, podria ser que, en no haver personal qualificat, s’hagués de canviar l’estratègia, però el més important és poder canviar la corba d’avui, on la contaminació és molt greu, i per l’altra banda tenir una energia molt barata i neta, que abans que res ha d’aprofitar-se al tercer món, i no als països rics, encara que també als països rics s’aprofitaria, perquè la producció d’energia solar és incalculable, aquí dono un càlcul dels quilòmetres quadrats que té l’extensió, només desèrtica, que existeix avui al món, i això podria satisfer les necessitats més exigents de tot el món, només parlo de zones desèrtiques, que són les millors per a aquest treball, però és que a més no cal tenir una zona desèrtica per aprofitar-se de l’energia solar, fins i tot als països nòrdics, on no hi ha molta llum solar, s’aprofiten d’aquesta energia, a més de l’energia solar, no hem d’oblidar l’energia produïda per motors d’hidrogen, això és una font increïble d’energia que no contamina, aquí hi ha els vuit deserts més importants que tenim, i n’hi ha molts més que estan a diferents continents. explicar que també podem aprofitar-nos d’altres llocs que, sense ser deserts, també podem treure rendiment de tal energia, però aquí tenim els vuit deserts més grans del món:

  Desert Sàhara:        9 065 253 km².

 Desert Aràbia:        2 300 000 km².

 Desert Austràlia:    1 371 000 km².

 Desert Gobi:            1 300 000 km².

 Desert Kalahari:       930 000 km².

 Desert Patogènic:      670 000 km².

 Desert Síria:              409 000 km².

 Desert Chihuahua:   362 600 km².

 Total: 16 407 853 km².

Aquí a sota es pot veure que comparo l’extensió dels deserts amb l’extensió d’alguns països o continents, per comparar més fàcilment l’enorme extensió dels deserts, la zona aprofitable desèrtica per a producció d’energia solar és properament l’àrea que té Europa més la de la Xina o la de Rússia, l’espai desèrtic és un espai que no produeix res actualment i que podria produir energia solar i d’aquesta manera convertir-la en hidràulica, molt necessària per a l’agricultura, contribuint així a regadius, l’energia produïda pel sol podria servir per dessalinitzar l’aigua del mar i, a més, produir energia per a tothom.

 Rússia:                                17 098 242 km².

 Europa:                               10.180.000 km².

 Xina:                                     9 596 960 km².

 Rússia, Europa i la Xina:   36 875 202 km².



La Tercera estratègia de canvi seria una producció intensiva de l’Electrificació de l’Automoció a tot el món, tant en transport públic com en camions, cotxes, motos, tren, bus, avions, tota la mobilitat ha de ser Elèctrica o d’hidrogen, i l’energia ha de ser hidràulica, eòlica, solar, però no atòmica o fòssil, la font d’energia no ha de contaminar, i aquí també seria molt important que totes aquestes produccions que avui no es produeixen als països rics fossin avantatges, primacies, privilegis, perquè els països pobres poguessin remuntar la seva inexistent economia, i així donar llocs de treball sense fer malbé la dels rics.

La Quarta estratègia de canvi seria construir una petita indústria local per a la construcció i la reparació de vehicles, eines i altres estris per a l’agricultura.

La Cinquena estratègia de canvi seria crear un Govern auto administratiu per a cada regió, i així crear les seves formes d’administració autonòmiques respectives, per regular la cultura i l’economia local amb totes les conseqüències.

La Sisena estratègia de canvi no seria als països pobres, sinó als rics, i per no despertar contrarietat de rebuig, aquestes haurien de minimitzar-se als països rics perquè tingui èxit, i això seria pujar només un 1% d’IVA a tot el món, per poder amortitzar les despeses per als països pobres, un 1% seria i és un moviment molt suau a l’economia dels països rics, però seria una quantitat molt important quan està a nivell mundial.

La Setena estratègia de canvi, els Bancs, aquests són avui una institució i eina molt rellevant a la nostra Regió, perquè ells són els que tenen els diners de la Regió, i són els que els distribueixen segons la demanda i sota un interès, els diners no són dels bancs, però ells ho distribueixen sota un pagament estipulat, els bancs no es poden abolir, perquè els diners no són d’ells, són de la societat o Regió, però, sí que podria contribuir al nostre projecte amb un baix interès.

Vuitena estratègia de canvi, les Companyies de Gasolina i les Companyies d’Electricitat estan condemnades a desaparèixer, ja que l’energia del petroli també desapareix, i tenen els dies comptats, però, una estratègia molt atractiva, seductora, per a la supervivència de les companyies seria una reconversió del petroli i l’electricitat a una ajuda a l’electrificació de l’energia solar, ells podrien edificar, planificar i construir tota l’electrificació mundial i, com l’estratègia dels bancs, una ajuda molt important per al nostre Projecte.

Aquestes Vuit Estratègies són el nucli del canvi de la nostra societat, i com es pot veure tenen una vital importància i una complexitat que les fa gairebé impossibles de realitzar, només la força de la supervivència podrà fer que la humanitat pugui aconseguir aquesta gesta mai vista la nostra història, només nosaltres podem ser o no capaços d’aquest somni per poder conviure i sobreviure feliçment amb el nostre entorn, que és l’ambient, és a dir, la Natura, la Vegetació, els Animals i, entre ells, l’Home.

 15) Estratègia dels Deserts

Els panells solars semblen tenir una mesura estàndard, i la producció d’aquests sembla similar, aleshores poso el següent com a estàndard per poder intentar calcular la producció d’aquests panells, un panell solar de 164 cm² x 99 cm² produeix 340 W/h, un plafó de 164 cm² x 99 cm² = 16 236 cm², que és el contingut per quadrat.

1 m² és igual a 10 000 cm².

1 km² és igual a 10 000 000 000 cm².

1 km² és igual a 1 000 000 de m².

Aleshores, si un km² conté 10 000 000 000 cm², i dividim per 16 232 cm², veurem que un km² conté 615 915 panells que donen 340 W/h d’energia, i sabrem quanta energia per hora ens donarà un km², que és 209 411 185 W/h, o 209 411 kW/h. ara ja sabem aproximadament que un km² produeix 209.411 kW/h. Aleshores, 16 407 853 km² multiplicat per 209 411 és igual a 3 435 984 904 583 kW/h. Bé, si som valents, i ho som, podem concloure que, si l’anàlisi és correcta, amb la superfície dels deserts actuals, que no produeixen res, podrien produir-se 3 435 984 904 583 kW/h; la quantitat d’energia que es consumeix al món anualment és aproximadament 85 bilions (85 000 000 000 000) de kW/h.

Això és el que es pot mesurar, és a dir, l’energia que es compra, ven o comercialitza, 85 000 000 000 000 kW, dividit per 1000, per treure-li zeros, és igual 1000 = 85 000 000 000 MW, dividit per 365 dies és igual a 365 = 232 876 712 MW/dia, dividit entre 24 hores = 9 703 196 MWh. És a dir, el consum actual per dia i per hora és 232 876 712 MW/dia, i per hora és 9 703 196 MWh, el consum actual, 9 703 196 MWh. Un plafó de 164 cm² x 99 cm² és igual a 16 236 cm², que és el contingut per quadrat, llavors

1 km² és igual a 1 000 000 de m².

1 m2 té 10 000 cm².

1 km² conté 10 000 000 000 cm².

1 km² conté 615 915 panells, que donen 340 W/h.

1 km² amb 615 915 panells de 340 W/h és igual a 209.411 100 W.

1 km² produeix 209 411 kW.

Tots els deserts del Món: 16 407 853 km².

Un km² produeix 209 411 kW. Amb els panells existents actuals, el resultat serà el següent.

Aleshores, amb tots els deserts, multiplicat per 209 411 kW és igual a 3 435 984 904 583 kW/h. És igual a 3 435 984 904 MW. És igual a 3 435 984 GW. És igual a 3 435 TW.

Actualment hi ha un consum de 9 703 196 MWh.

Amb tots els deserts del món, 3 435 984 904 MW.

Aquesta diferència és una barbaritat, ja que no és el doble ni el triple, però és 354 vegades el consum completament net d’energia que actualment es consumeix a tot el món.

Ara vull calcular l’energia verda que hauríem de produir dels deserts actuals per cobrir només el que avui es consumeix a tot el món, és a dir, l’actual consum de 9 703 196 MW.

Per calcular això ho podem fer molt fàcilment amb una regla de tres, és a dir, si produïm 3 435 984 904 MW amb 16 407 853 km², aleshores, quants km² necessitem per produir el consum actual de tot el Món, que és 9 703 196MW? La regla de tres diu que 16.407.853 x 9.703.196 = 159.208.613.598.188 / 3.435.984.904 = 46.335 km², i aquest és el resultat.

Tenim 16.407.853 km², una mica més de 16 milions de km², però només necessitem 46.335 km² per cobrir tota la producció d’energia a tot el Món, i completament verd, sense contaminar, i completament gratis de produir. A més, tenint en compte el desert més petit del món dels vuit deserts que jo presento aquí, que és el desert Chihuahua, que és al sud dels EUA, i que, segons jo, té 362 600 km², però segons Wikipedia té 450 000 km², només necessitaríem un 10 % de Chihuahua per cobrir les necessitats energètiques de tot el Món, doncs amb tots els deserts, que són 16 407 853 Km², només en necessitaríem 46 335 km². Insignificant, no?

Quina vergonya que els humans destruïm el nostre Ambient enriquint a alguns i empobrint allà on nosaltres vivim, sense que ningú aixequi la veu o es rebel·li. Estem cecs i ignorants. Tota aquesta informació que jo dono aquí m’he esforçat perquè sigui la més certa i fidedigna possible, però potser no és així. Si no ho és i algú em pogués rectificar, m’agradaria molt que em contactés per poder rectificar-ho i així posar les dades correctes, ja que som totes les que hem de construir un món millor.

Jo només soc un més, a la baula que som tots, i depèn de tots nosaltres com construirem el nostre món, que espero que no sigui l’actual, aleshores hem de pensar diferent, i no tinc cap dubte que ho farem i sobreviurem.

16) El Plaer Biològic

És per tots coneguts, ja de temps immemorials, que la persona té cinc sentits, olfacte, gust, vista, tacte i oïda, però això no és del tot cert, perquè els sentits són moltes coses, per exemple, sentim tristesa, fred i infinitat de coses més, però no m’allargo gaire perquè del que aquí es tracta és de donar les idees del que jo penso, i després, si es vol, es pot desenvolupar aquesta idea, bé, ho deixarem tal com estava , però amb un sentit més, que és el del plaer, què és el plaer? doncs el que anomenem avui plaer sexual, que per mi això de sexual sona horrorós, llavors, els cinc sentits es convertiran en sis sentits, olfacte, gust, vista, tacte, oïda i plaer, no parlaré dels cinc sentits, però ho faré del nou, del sisè, el plaer, i només d’aquest, i és perquè aquest ha marcat una fita a través de la humanitat des del principi de l’existència fins als nostres temps, i la força d’aquest sentit ha estat impecable, indestructible, inalterable, estàtica i monolítica, el principi d’aquest sentit és la supervivència de les espècies, i en aquest aspecte no hi ha dubtes i tampoc molt a discutir, perquè ja sabem què és, però hi ha infinitat de facetes, igual que amb els altres sentits, que la humanitat ha experimentat aquest plaer des de temps immemorials, i també fins ara el plaer ha estat un tabú, i la humanitat s’ha comportat de manera molt estable i monolítica.

El plaer té dos vessants, el responsable que l’existència d’aquest comporti la supervivència de les espècies, i l’altre vessant és, igual que un altre dels sis sentits, el plaer de gust, vista, oïda, olfacte, tacte i plaer, tots aquests sentits poden ser bons o menys bons, però, quan el plaer es converteix en Sexe, és aquí on he de donar una explicació del que jo entenc per Sexe, el Plaer és un sentit més, i aquest no pot ser nociu, però el que jo anomeno Sexe sí que és nociu, perquè a través de la història de la humanitat s’ha anat tergiversant, sempre el sexe ha estat una propietat d’una persona, i així ha estat durant milers d’anys, el Sexe és i ha estat un mite, el Sexe, al contrari dels altres sentits, és un mite, que és una cosa que no es parla ni en públic ni en família, parlar és una vergonya, fins i tot fins fa poc els nens venien amb la cigonya, bé , no el Plaer, però el que jo anomeno Sexe és el responsable de com la nostra societat s’ha anat convertit en un compromís intolerable, nociu, perjudicial i perillós, aquest ha construït la societat a la seva imatge i semblança, cosa que ha comportat una postura molt compromesa, difícil, dificultosa, confusa per al bon desenvolupament de la Societat, a més, tota la conducta dels humans està contaminada i construïda sobre el que anomenem sexe, i això ha creat allò que nosaltres anomenem “Moral”, i és la que ens fa que ens comportem com ho fem, tant si prenem una conducta o una altra, sempre la moral serà la responsable que tinguem sentiments de culpabilitat, encara que en realitat la conducta no sigui punitiva, però, si la moral no ho permet, el sentiment serà de culpabilitat, i és això el que hem de solucionar, no és el sexe el que ha de construir la nostra existència com a societat, tot el que vull exposar ara pot potser escandalitzar, però la meva intenció no és escandalitzar, és canviar els nostres hàbits nocius per a una societat on tots ens trobem en pau i felicitat.

17) El Plaer Social, influència

Què és el Plaer?

Tota espècie vivent té el seu aparell reproductor per a la seva supervivència, a l’animal l’aparell reproductor està construït o adaptat amb un sistema perquè les espècies tinguin més possibilitats de reproducció, i aquest és el plaer, així ha estat des de milers d’anys, especialment per a el món animal, al món de l’home intel·ligent ha estat diferent, això a durat  molts milers d’anys.

Sempre hem de fer una ullada a la nostra història per poder analitzar el nostre comportament, i així ho farem, al principi de la humanitat (quan Eva va donar la poma a Adam), o sigui, quan l’Home era el que manava a la família, perquè era ell, i ell era el que proveïa la família, ell era la màxima autoritat, i era el que cap, al que volia amb la família, i tot el que concernia a la família era una propietat intocable d’ell i només ell decidia el futur de la seva propietat, la dona sempre ha estat una propietat de l’home, igual que tots els seus béns, i la dona era intocable per a tots els qui no fossin precisament el propietari, i així ha estat, a través de la nostra història, ajudat per les religions, pels governants, règims, tribus, clans, que en aquells protegien la propietat, igual que ara, avui, als països anomenats de l’Est, el paper de la dona no és el mateix que abans, però encara estem molt lluny de la igualtat home-dona, però, no és això del que vull parlar, és del sisè sentit, el plaer, i això està molt connectat amb la història, bé, com veiem, el plaer es va restringir a l’àmbit individual , entre dues persones, en intimitat, en solitud i sense públic, les parts de reproducció es van anomenar genitals, s’ocultaven o s’amagaven, i així continua sent, en qualsevol cas, no es mostraven en públic, i, si passava així, la persona tenia vergonya.

Va ser llavors quan es va crear el Tabú, en ensenyar les orelles, un no s’avergonyeix, no?, i ja no dic fer actes que anomenem sexuals, que jo dic de plaer, en públic, no? tot això està condicionat per una cultura, i alhora una Moral, un llast de molts, però molts milers d’anys, i que ens ha condicionat a l’actual conducta, i jo, com acostumo a dir, no vull, i no és el meu intenció aprofundir i allargar-me amb aquest tema, aquí ho deixo, perquè, si altres creuen convenient aprofundir, doncs aquí està, no es tracta de fer una vida d’aquelarres o orgies sexuals, sinó tot al contrari, descarregar el sexe i posar-ho a un nivell acceptable que no disturbi la normal conducta humana.

Què passa amb el sisè sentit, el Plaer? Aquest és afortunadament a tot arreu, el problema és que no ho hem assimilat, no ho hem entès, el plaer no pot ser dolent,

però des del principi de la nostra intel·ligència humana hem confós, tergiversat, complicat, embolicat i falsejat el plaer, com és possible que un plaer comporti unes conductes complicades? només la fantasia posa el límit, l’home ha tergiversat, embolicat el plaer, perquè el plaer és un sentit més, com l’olfacte, el gust, la vista, el tacte, l’oïda, i amb aquests no els hem enredat tant com el plaer… Que es lo que ha passat amb el plaer?, i perquè hi ha el Tabú?.

Aquí també hi ha l’essència de la qüestió, és clar que té un origen, però no és la meva intenció entrar-hi, tenim problemes amb els joves, quan a l’edat de la pubertat volen trobar parella i provar el plaer, ja que ells estan plens de plaer, van a les discoteques i s’omplen d’alcohol o potser drogues, perquè així es troben molt més ben preparats, no per potser el plaer, sinó per a la comunicació, si no ho fan així, és perquè no els han ensenyat ni els seus pares ni a l’escola com ho han de fer, i d’aquesta manera funciona avui, les noies utilitzen roba provocativa de moda, i pintades i arreglades al màxim perquè la caça sigui efectiva, això contreu molts problemes, un dels quals és que es realitza a un escenari molt artificial, on l’únic que es vol no és el contacte, sinó la bellesa, i un plaer que sota el meu criteri és fraudulent, a més, pot contreure conseqüències no desitjades, els joves no haurien de tenir problemes amb el plaer, però en ser un Tabú, aleshores ho és, la comunicació entre joves és bona, però en la comunicació del Plaer o sexual, aquí sí que hi ha una distorsió, i a més perjudicial, perquè, per poder tenir una relació sexual, han d’estar sota els efectes de l’alcohol o drogues, i això és un efecte distorsionat, a més, les unions per primera vegada normalment contribueixen a un lligament, obligació sentimental que fa que aquestes persones siguin afectades per aquesta conducta, i això és completament inacceptable.

La comunicació entre joves, i no joves, a més, que pugui comportar una conducta de plaer no ha de comportar això, una obligació sentimental, però sí una comunicació entre ells, i així, si això comporta en el futur una presa de conductes que pugui prendre una més propera relació sentimental, doncs molt millor, aquí hi ha la beneficència de la comunicació, no vull estendre’m tampoc gaire amb aquest tema, perquè és molt extens, però l’educació escolar és una molt bona mesura a prendre i completament necessària, però és una realitat que cal un contacte íntim a la joventut perquè ells puguin experimentar tant el plaer com experimentar com els joves encaixen entre ells per formar en el present o futur dins de la societat, això és inexistent avui.

Primerament, analitzarem el sisè sentit, el Plaer, Què és això? Com he dit, el plaer és el sisè sentit, i té una vital importància, primer, és el responsable de la supervivència de l’espècie, i segon, és una font de Plaer, són dues coses diferents, però a través de la història es han unit amb el resultat que no és un sentit, sinó Sexe, a tot allò relatiu a aquest sentit, òrgan sexual, sexualitat, erotisme, fins i tot amor, el plaer, és un sentit que per la funcionalitat que se li ha atorgat de procreació contrau una particular característica a tenir en compte i que a més ens porta problemes, i és que és un sentit, que te la propietat del qual és apetitosa, doncs així ha estat creada, el plaer o, com avui es diu, el sexe és com la gana, quan fa temps que no menges, tens gana, i quan has acabat de menjar, no tens més gana, doncs així es comporta el Plaer.

Hem analitzat la font gairebé biològicament, ara ho farem socialment, i aquí ja és més complicat, perquè en influir en l’home, i quan dic «home» incloc naturalment la dona, ell o ella ho distorsiona tot per treure’n el millor benefici, però la realitat ha estat que ell ha abusat del plaer, ho ha transformat en una cosa dolenta, indigne, ha canviat dins de la societat el plaer pel sexe, perquè ell no ha entès el que és el plaer, i per això ho ha distorsionat , i d’aquesta manera ha distorsionat la societat en què ell viu, avui el sexe no és que estigui present a la societat, el problema és que està contaminant, canviant, realçant a un límit indesitjable, on la societat està saturada per aquest sentit, ja que qui hi viu es comporta de manera especial, si veiem el comportament de les persones, veurem que tota la societat gira i tracta de sexe, no de plaer, els joves van darrere del sexe, com posseïts, les dones procuren anar-hi amb vestimentes que, a més de ser molt incòmodes, agafades al cos, pintades exageradament, i amb talons alts, no aptes per caminar i que destrossen els peus, elles ho saben, però ho fan tot i que va en contra de la seva salut, i tot per estar més sexis, les famílies s’han desintegrat com veurem més avall, s’ha creat una indústria de pornografia (jo crec que la pornografia no té perquè existir, perquè és fraudulenta i distorsiona, res té a veure amb el plaer), veiem violacions, persecucions, en fi, innombrables accions sexistes a la nostra societat que van en contra del plaer, està saturada de sexisme, que no ens deixa desenvolupar-nos com a persones intel·ligents, però sí que s’ha creat un món fictici on es pensa equivocadament que la construcció d’aquesta societat és errònia, i tampoc no estendré, però sí que queda clar que el sexe, tal com s’entén avui, és una xacra que contamina, distorsiona i perjudica els nostres més essencials principis de convivència, i a més ha creat una cosa que anomenem Moral, i és el contingut de totes aquestes conductes distorsionades, fraudulentes, mentideres i falses.

El plaer és igual que els altres sentits que ens han estat atribuïts per a la nostra supervivència i per al nostre millor desenvolupament al nostre ambient, ens fa més fàcil la convivència al nostre Ambient, però quan es tracta del plaer hem de conèixer-lo i estudiar-lo, ja que és un sentit molt important, el problema que tenim avui és que estem contaminats culturalment i moralment i serà molt difícil reestructurar aquesta conducta, que malauradament hem tingut des de fa milers d’anys, ens comportem no com els animals salvatges, sinó que molt pitjor.

18) El Plaer. Reset i començar de nou

Com podem canviar aquests hàbits i tornar a la nostra societat el plaer? Bé, també cal posar el Botó de Reset en zero.

Cal començar una educació amb els pares, una educació a l’escola i una educació a la societat. Els òrgans de reproducció, o genitals, avui s’amaguen (encara funciona el de la poma d’Eva), i no hi ha raó, d’un òrgan del nostre cos sentim vergonya, però no ho fem amb els altres, per què ho fem amb aquest? Doncs en part és perquè és la nostra cultura, i dins de la cultura hi ha la moral, i aquesta moral està contaminada i distorsionada a través dels nostres valors que tenen altres paràmetres, on diu que el plaer és dolent, és vergonyós, en circumstàncies on no sigui amb l’espòs o esposa, i només es pot fer amb fins de reproducció, i la nostra moral ha estat educada amb aquests valors, ni els pares ni els nens s’han d’amagar, i tampoc la resta de la societat, és clar que hem de vestir-nos, especialment quan fa fred, podem tenir plaer de moltes maneres, però només n’esmentaré tres, el coit, la masturbació i les carícies, totes tres són molt legítimes i són un obsequi fantàstic que ens ha donat la natura (entre altres coses , el coit per a la supervivència humana), el coit s’hauria d’utilitzar sempre que dues persones estan d’acord, la masturbació és diferent, perquè el plaer, a més de ser plaer, és una gana, i segons la necessitat individual, cal fer servir segons convingui, la masturbació este, i cal usar-la si es que no hi ha cap altra forma de plaer, i els pares i a l’escola haurien de fomentar-la, igual que el coit també s’hauria de fomentar, ja que fomentar el plaer no és una cosa dolenta, sinó necessària, sobretot a la joventut, i també a la societat, s’hauria de fomentar el plaer, primer per disminuir la gana a un nivell de relaxament normal, actualment, hi ha una gran càrrega de sexualitat, realçant, glorificat, enaltint, per una sèrie de conductes diàries que fan que aquestes càrregues sexuals puguin modificar la nostra conducta d’una forma perillosa, per això hem de descarregar d’una manera normal, i això és treure la tensió perquè ens comportem amb normalitat, no com ara, i la finalitat seria la normalització a través del plaer amb el coit, la masturbació i carícies, el Plaer, igual que el sentit del Gust, és com el menjar, tenim menjars poc apetitosos i hi ha molt apetitosos, no?, bé, hi ha persones que es comporten normalment quan mengen, cal que quan mengen, ho fan per golafreria, miren de condimentar el menjar per fer-lo el més apetitosa possible, per així menjar-se’l encara que no tinguin gana, i normalment són obesos, i mengen tot el dia, doncs així també és el Plaer, com més atractiva o apetitosa, fem el plaer, o el menjar, més serà la possibilitat de cometre aquestes actuacions, i la finalitat d’aquests sentits no és l’abús, ja que això només crea, una distorsió del cos tant físic com psíquic, hem de menjar per a la supervivència, a més per gaudir del menjar i hem d’usar el Plaer per també per a la supervivència, i per delectar-se del Plaer, tant aquest, com el Gust, hem de fer-lo servir amb moderació, hem de cuidar que no siguin més apetitius, del que és necessari i només, per tenir una vida, equilibrada, i sense distorsió, hem de tenir seny, balancejar-ho i equilibrant-ho, moderació seria la paraula, per a una bona existència humana, perquè el plaer és una cosa bona i molt sana, però per tot això hem de canviar la nostra societat actual, que està corrompuda, especialment pel sexe, el plaer és net, el sexe no! ja sé que això pot ser escandalós avui dia, però hem de canviar la societat per normalitzar aquesta incorrecció o error social, un dels efectes d’aquesta conducta sexual errònia, accentuada, emfatitzada i realçada és la manca de mitjans de comunicació, relació i convivència entre les persones de la societat, en com s’han d’organitzar, aquest mitjà no ha existit, perquè el més interessant ha estat aconseguir la finalitat a cegues, i després trobar-se amb el resultat.

Aquí baix veurem la família, abans la família tenia un propietari, i aquest era invariable, inalterable, impassible i sobirà, després, a l’últim segle, la societat ha canviat una mica, i la família ha canviat molt, aquí baix veiem les alteracions actuals de la família.

19) Grups de Família

La nostra societat, com totes, està formada en grups, diguem-ne Famílies, i aquests poden ser els següents:

1. A) Família Clàssica (biparentals). La família clàssica és el que coneixem com a família típica, és a dir, la família formada per un pare, una mare i els seus fills, les societats, en general, impulsen els seus membres que formin aquest tipus de famílies.
2. B) Família monoparental. La família monoparental consisteix que només un dels pares es fa càrrec de la unitat familiar, i per tant d’educar els fills, normalment sol ser la mare la que es queda amb els nens, encara que també hi ha casos en què els nens es queden amb el seu pare, quan només un dels pares s’ocupa de la família pot arribar a ser una càrrega molt gran, per la qual cosa solen requerir ajuda d’altres familiars propers, com els avis dels fills, les causes de la formació de aquest tipus de famílies poden ser un divorci, ser mare prematura, viduïtat, etc.
3. C) Família adoptiva. Aquest tipus de família, la família adoptiva, fa referència als pares que adopten un nen, encara que no són els pares biològics, poden tenir un gran paper com a educadors, equivalent al dels pares biològics en tots els aspectes.
4. D) Família sense fills. Aquest tipus de famílies, les famílies sense fills, es caracteritza per no tenir descendents, de vegades, la impossibilitat de procrear dels pares porta aquests a adoptar un fill, en qualsevol cas, podem perfectament imaginar una unitat familiar en què, per un motiu o un altre, no s’hagi volgut o pogut tenir fills, cal no oblidar que allò que defineix una família no és la presència o absència de fills.
5. E) Família composta. Aquesta família es caracteritza per estar composta de diverses famílies clàssiques, la causa més comuna és que s’han format altres famílies després de la ruptura de parella, i el fill, a més de viure amb la mare i la parella, també té la família de la seva parella. pare i la seva parella, i pot arribar a tenir germanastres, es tracta d’un tipus de família més comú en entorns rurals que en els urbans, especialment en contextos en què hi ha pobresa.
6. F) Família Homoparental. Aquest tipus de família, monoparental, es caracteritza per tenir dos pares (o mares) que adopten un fill, també hi pot haver famílies monoparentals formades per dues mares, òbviament, encara que aquesta possibilitat suscita un ampli debat social, els estudis han demostrat que els fills de pares o mares homoparentals tenen un desenvolupament psicològic i emocional normal, com explica aquest informe de l’APA.
7. G) Família Col·lectiu. Aquest tipus de família és, tal com diu la paraula, viure diverses famílies en un mateix edifici o complex on les facilitats com a dormitoris poden ser individuals, però gairebé la totalitat de cuines, lavabos, sales d’estar, és a dir, les facilitats seran comuns per a tot, aquestes formes existents de Família són les que existeixen avui a la nostra societat, la família com a Família Clàssica (biparentals) existeix encara, però, com podem veure, aquesta està en desenvolupament, per bé o per mal, però, les Famílies no són estàtiques, i encara no hem vist com es desenvoluparan, però veiem que hi ha un indici, i és que sembla que la família, com la coneixem, té una tendència de canvi.

20) Estratègies de l’ambient

Aquí repeteixo el que he escrit abans de 11) Estratègies Prioritàries Urgents, però molt més resumit, potser em faci una mica pesat, hem repetit coses que ja he escrit, però, hi ha coses que són molt importants per a mi i vull que quedin bé clares, i aquests 24 punts o capítols s’han de tenir molt en compte si volem canviar aquest món per un de millor, i són aquests:

1) Definició d’ambient. L’Ambient és l’Univers, i aquest és el lloc on, entre moltes coses, vivim o convivim amb la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, i per això ho hem de respectar, perquè l’Ambient som nosaltres mateixos, tots.

2) Definició de Norma. Primera i única Norma, Estima el teu “Ambient com a tu mateix”, aquesta és l’essència i el motiu principal de la Societat, perquè allò que es vol construir està dins de l’Ambient, i cal estimar-lo, protegir-lo i defensar-lo, perquè l’ambient és un mateix, i la conseqüència és que estimar l’ambient és estimar-se a ell mateix.

3) Abolició de l’abús a l’ambient. L’abolició de l’abús a la nostra societat és el primer principi, o premissa, que hem de tenir ben present, amb l’Abús no hi ha supervivència, és la premissa més important que hi ha per a la nostra continuïtat.

4) Creació de Cultures o Regions. Tots els Països existents desapareixen com a tals i s’agrupen sota les incidències del llenguatge, la cultura, els costums, els aliments, les vestimentes, les creences, la dansa i els sentiments, i passen de ser Països, que queden abolits, a ser Regions .

5) Canvi de Polítics pels Gremis. L’Abolició dels Polítics, que es reemplacen per una organització nacional professional, Gremis Professionals, que són els que han d’organitzar, planificar i governar a les Regions, i aquestes són sobiranes, són les que abans eren els anomenats avui Països.

6) Creació d’un autogovern administratiu on les organitzacions professionals o gremis començaran a intentar posar la Regió en marxa.

7) Abolició de les lleis actuals per les Normes. Totes les lleis, decrets, edictes o mandats han de ser abolits, només s’han de respectar les Recomanacions, la font de les quals seria la Norma.

8) Intentar donar aliments als que moren de gana. Una de les primeres prioritats que s’haurien de prendre seria donar menjar a les persones que moren de gana, avui tenim 24 milions de persones que moren de gana a l’any, el 25% són nens, i a més hi ha 850 milions de persones que pateixen gana, alhora, s’hauria d’anivellar el desequilibri socioeconòmic que pateix la població mundial.

9) Hi ha d’haver consens per a una operació d’aquesta magnitud, i una minuciosa planificació global de i per tot el món, cal experts, especialistes, economistes, sociòlegs, filòsofs…, un grup molt important d’experts que pugui gestionar aquest important projecte.

10) Posar-se en contacte amb totes les organitzacions filantròpiques de tot el món, com ara ONG, FAO, OMS, Amnistia Internacional, ExpokNews, OCDE, Unicef, Unesco, Mans Unides, Green Peace i moltes més.

11) Ensenyament de què és el Medi Ambient, i de les prioritats també, que hem d’aprendre, i saber què és, on vivim, i la relació que tenim amb l’ambient, i hem d’aprendre el significat i el que representa per a la nostra supervivència aquí el Planeta.

12) Canvi radical d’energia solar i motors d’hidrogen i investigació massiva de la fissió. L’energia solar als deserts pot abastir la producció mundial i suposar la fi de la contaminació, així com del consum del petroli i els seus derivats, caldria l’explicació de la utilització de les plaques solars als nostres deserts mundials.

13) Els vuit deserts més extensos de la Terra. Tenim vuit deserts amb una capacitat total de 16.407.853 km². Amb només 46 335 km², que és un 10% del desert més petit del món, que és el desert Chihuahua, cobriríem les necessitats energètiques actuals de tot el món.

14) Canvi mundial cap a l’automoció. Seria l’abolició del motor amb el derivat del petroli, tota l’automoció del món hauria de ser elèctrica o amb motor d’hidrogen.

15) Creació de petita indústria per a les reparacions i el proveïment d’agricultura, etc. creació d’una petita indústria autònoma per a la manutenció, la reparació, etc., a l’interior de les Regions, on es planifiqui construir les fonts solars per a la producció a les localitats desèrtiques.

16) Als països rics un augment de l’1 % de l’IVA per finançar aquest projecte, els països rics haurien de contribuir, amb una part mínima, un 1 % de l’augment de l’IVA a les regions respectives.

17) Els bancs finançarien també aquest projecte, ja que els Bancs no tenen diners, atès que els diners són dels clients, no dels bancs, aquests bancs gestionen els diners dels altres, i hauria de ser amb un interès molt raonable, i el paper del Banc seria diferent del de la nostra societat, aquests podrien finançar a un baix interès tota l’electrificació i la construcció del transport energètic.

18) Les benzineres desapareixen, i es podria, igual que els bancs, reemplaçar el petroli per al transport o la construcció de l’energia solar.

19) Explicació detallada de l’Energia i dels Panells Solars, tots els deserts de Món: 16.407.853 km². Consum actual mundial: 9703196 MWh. necessitem 46 335 km² per cobrir tota la producció d’energia a tot el món, és només la ridícula quantitat del 0,2824% del total de tots els deserts del món.

20) El Plaer biològic. Tenim sis sentits, olfacte, gust, vista, tacte, oïda i plaer, i el sisè, el plaer, s’ha deteriorat molt a través de la història, el Plaer es va iniciar amb els Deu Manaments, aquests ho van canviar tot, es van canviar les regles de joc, l’home va ser intel·ligent i va entendre que dels deu n’hi ha dos, un que diu «No cometràs actes impurs ni adulteri», i un altre que diu «No desitjaràs la dona del teu proïsme», i també quan Adam va menjar la poma que li va donar Eva és quan es van adonar de la seva nuesa.

21) Explicació del sentit del Plaer. Desplegament de la conducta del plaer, què és i com ha de ser.

22) El plaer Social, influència. Despleguem la conducta del Plaer, com s’ha transformat en la societat i quins resultats, conseqüències i seqüeles ha comportat.

23) El Plaer. Reset i començar de nou. Com hem de redreçar, dirigir, canalitzar i normalitzar el plaer.

24) Grups de Família. Aquí veurem com la família ha fet un canvi important i s’ha transformat en diferents grups.

21) Conclusió

Ens haurem de fer un Reset en la nostra mentalitat i en la nostra manera de viure, i començar de zero, i això és gairebé impossible, però la direcció és aquesta, ja està tirada, no hi ha marxa enrere, cal començar de zero, i és difícil, molt difícil, perquè les Quatre Normes, que abans eren quatre, i ara només una, comporten un canvi tan radical a la conducta de la Humanitat que necessita un esforç sobrehumà, que no es podrà fer en un curt període de temps, a més d’unes de les dificultats, que són les de convèncer les persones d’aquest planeta, modificar el rumb a què estan acostumades, almenys les persones que estan afavorides socioeconòmicament, convèncer aquesta gent que ha de donar menjar a 24 milions de persones que es moren de gana cada any, i que també han de proveir, aprovisionar, abastir 850 milions de persones al món que van a dormir, amb l’estómac buit, i que a nivell mundial cal anivellar perquè no hi hagi aquests desnivells que fan que els humans siguem unes feres salvatges, sense escrúpols, amb guerres, matant el proïsme, destrossant el sistema on viu només per treure benefici per a si mateix, sense cap sentiment d’amor envers el proïsme, sinó a la seva contra, i, com he dit, aquest és el problema principal perquè aquest projecte pugui ser satisfactori o tingui èxit, però, si no ho aconseguim, serà igual, perquè anem a la destrucció del Planeta, i, si no fem res i seguim com ara, també, aleshores, només hi ha un camí, i és el de “Estima l’ambient com a tu mateix”, tota la resta és l’aniquilació del planeta.

Tossa 2017

Enric Giné i Orengo

enric@enricgine.cat

 Els valors els entenc com una determinada conducta i són els principals responsables de la cultura de la humanitat i de les civilitzacions que hi ha hagut al nostre planeta. Els valors han estat, són i seran els pilars de tota civilització o cultures. Les paraules Civilització i cultura, aparentment sinònims, no ho són sempre. Al meu entendre, la cultura forma part de la Civilització. Podríem dir que es tracta d’un subgrup, per no fer-se embolics, però faré servir la paraula Humanitat, i així tot serà més fàcil. Els valors de la humanitat han estat i són molt flexibles i molt variables, però també molt forts i estan molt lligats a la supervivència de l’home. La seva capital importància és el paper que aquests valors juguen en la societat quan afirmo que són flexibles. He tingut molta cura perquè hi ha valors molt forts i altres no tant. D’altra banda, mentre que per una generació, aquests valors poden ser molt forts, per una altra generació no ho poden ser tant, i és per això que cal tenir molta cura amb la flexibilitat i fortalesa dels valors, perquè cal tenir en compte el context. Actualment els valors de la nostra societat no són iguals que els d’altres societats. El que és bo per a una societat, no ho és per a una altra i viceversa. Així doncs, resulta molt difícil d’analitzar els valors, quins són bons i quins són dolents. Els bons, però, són els que fomenten la supervivència. No és la meva intenció fer una anàlisi dels valors, sinó fer una anàlisi dels controls de la conducta, perquè per a mi el valor és una variable que està en funció de la Cultura, de la qual parlarem.

 Quantes classes de control hi ha?

Primer hem de definir què entenem com a valors i què representa en el control de la conducta! En temps molt llunyans, els primers valors que coneixem no van representar un canvi, sinó que van ser un fet o una constatació del que ja existia en la societat moderna d’aquells temps. Em refereixo als 10 Manaments, que es van convertir en els pioners oficials dels valors i posar-los al lloc que corresponia, donant-los caràcter legal. Podríem dir que va ser la primera Constitució i les primeres normes socials de comportament, una mena de codi civil, una jurisdicció. Avui dia molts d’aquests manaments encara són vigents. Alguns han canviat, altres són iguals i hi ha de nous. Aquests mandats o valors són els que determinen el nostre comportament en una direcció o una altra. Sempre que estiguem d’acord, o no estiguem d’acord, dependrà de la relació positiva o negativa amb els nostres interessos. Moltes vegades els interessos personals són més forts que els valors i això fa canviar la balança. Normalment els valors estan dins del cap i en la consciència, sempre estan a l’aguait, sense que nosaltres siguem conscients. Tot passa automàticament, però són aquests els que realment controlen el nostre comportament. Cadascun té els seus valors i quan negocia amb una conducta o l’altra, sense que ell sigui conscient arrisca els seus valors, i posa a prova el seu mecanisme, entre valors i interessos. Aquesta negociació pot tenir conseqüències sobre la seva nova conducta o futur, la qual no sempre estarà d’acord amb els seus valors. És possible que els interessos estiguin per sobre dels valors. A aquesta anàlisi li dono el nom de “valors i control de la Conducta“, el que necessita una explicació, perquè tant els valors com el control de la conducta, són Controladors i això complica la qüestió:

Analitzem breument el valor i definim per ell mateix. Abans de continuar m’agradaria fer un aclariment de la paraula “Valor”, perquè és molt important. Ves amb compte amb Valor, què és realitat? Conducta? Comportament? I molts sinònims més? Bé, si un “gos borda” és això un valor? Una realitat? Una conducta? o un comportament? o etcètera. Bé aquí s’haurà de fer una anàlisi del que fa el gos, és un ¿valor ? Home no! Una realitat! Doncs sí, és que realment que el gos borda és una realitat, i també una conducta, que també ho és, no té molta importància ara en aquest cas. El que sí que podem dir és que si el gos borda és una realitat, i aquí està l’essència de tot, dels valors, de la conducta i del comportament i moltes altres coses més. Vull concentrar-me en «realitat». La realitat té tres facetes. La primera que és el que el gos fa que bordi, i a aquesta realitat jo li dic realitat mutant. Després el gos borda i a aquesta li dic realitat pura o simplement realitat i quan el gos ha parat de bordar, li dic realitat resultant. La realitat sola és un símbol, un gos, un vaixell, però el gos borda, el vaixell navega, és una Realitat. Tota la resta són valors, conductes, comportaments, opinions, judici, criteri, concepte, pensament, creença i etcètera. Hem de tenir molta cura de tot això, perquè aquí hi ha l’essència de tot. La realitat és el nucli de tot, i valors, conductes, comportaments, opinions, judici, criteri, concepte, pensament, creença i etcètera, tots tenen com a nucli la realitat mutant, realitat pura i resultant. I en lloc de dir valors, conductes, comportaments, opinions, judici, criteri, concepte, pensament, creença i etcètera, diré o Valors o Conducta, d’acord? Els valors inclouen dins de les conductes. Explicaré aquí l’efecte que té un valor, o una determinada conducta, que fa que et comportis d’una manera o d’una altra. Això és, en realitat, un efecte Controlador. Aquest efecte determina una espècie d’acord amb els valors actuals, que tu creguis fermament en ells és una altra cosa. El Control de la conducta és la informació dels valors, però aquesta conducta ja està controlada per valors de la cultura i per interessos dels Controladors. Aquests controls poden ser tendenciosos i parcials,  així i tot, vàlids, ja que es tracta d’un control existent i que cal tenir molt en compte. Els valors, doncs, són els que realment haurien de controlar l’individu. El problema és que moltes vegades l’individu passa per alt determinats valors en l’àmbit de societat, això no obstant, els valors són els pilars d’aquesta i de totes les societats i son els ca fan que cambien constantment de conducte, d’altra banda, el Control de la Conducta està format per, aproximadament, 10 Controladors o Institucions que promouen els valors, els transmeten, els rectifiquen, els canvien, o senzillament ens informen. Els teus valors són, entre ells, de no robar, de no fornicar, etcètera, però pot ser que pels motius que siguin aquests valors o no siguin molt forts o que te’ls passis per alt.

Que quedi ben clar. Primer de tot, hi ha les realitats, després valors i últimament conductes i en acabat ve tota la resta opinions, judici, criteri, concepte, pensament, creença i etcètera, totes les classes de controls tenim?

Bé,, jo els he classificat i els més importants són 10 Controladors, a saber:

Controladors

 1) Pares

2) Ensenyament o escola

3) Religió

4) Amics

5) Mitjans de Comunicació TV-Ràdio-Internet Etc.

6) Biològic – Hereditari

7) Sexualitat

8) Medi Ambient

9) Aparell Polític

10) Economia

1) Els pares són els primers que transmeten els valors de la societat, independentment de si el nen els accepti o no, són els primers que tenen contacte amb ells i es converteixen en una font molt important de valors i conductes.

2) L’Escola és el segon contacte que té el nen amb gent de fora de casa, potser amb uns impulsos molt diferents de la mateixa família. És evident que són uns valors que no necessàriament són els mateixos, però que el nen s’adona que hi ha alguna cosa al marge de la família. A partir d’aquí, el nen veu que els valors no quadren exactament i fins i tot, de vegades poden haver-hi conflictes de valors. La societat ha programat i ha condensat l’essència dels seus valors que vol transmetre al nen perquè ell continuï la transmissió d’aquests valors.

 3) La Religió és, o pot ser, una font molt important de valors molt profunds i forts que, enfortits per altres valors, poden convertir-se en un alt potencial de control.

 4) Els amics i amistats, donada la pluralitat dins dels valors, són per als nens, i grans, una nova font de valors. Els amics contribueixen al fet que, dins d’un altre context que no és comunitari sinó individual, diferenciïn els diferents tipus d’amistats.

5) Els mitjans de Comunicació tenen avui dia una importància extraordinària. Abans no era així, però la TV, Ràdio, Internet, Informàtica, Cinema, Teatre, Llibres, mòbil, etc., han suposat una font d’informació enorme, i la globalització, tot això ajuda a l’intercanvi de valors.

 6) L’Herència Biològica és un control que pot definir molt els valors. Recordaré, per exemple, la bellesa, la intel·ligència, la raça, les malalties (amb tot el que això comporta), les mutilacions, les deformacions, etc.

7) El control de la Sexualitat també és molt fort, ja que és el responsable principal de la supervivència. Hi ha uns valors establerts per la societat sobre com han de ser aquests valors, i fa la impressió que estan ben definits. La sexualitat està per sobre de tota mena de valors. Pel que fa a la sexualitat, fins i tot l’individu que creu fermament en aquests valors, a l’hora de la veritat, si se li presenta l’ocasió, els passarà per alt. El valor de la sexualitat és també un valor que cal tenir molt en compte. La sexualitat molt forta d’una persona pot comportar, en el món social, una certa inestabilitat en el marc dels valors establerts. Així, per tant, una sexualitat divergent pot comportar un gir molt important en la conductibilitat o valor d’aquesta persona. La sexualitat avui encara és un tabú, i hi ha infinitat de subgrups que no estan ben vistos en la nostra cultura, continuen, tanmateix, amb lluita per la igualtat sexual.

8) El Medi Ambient exerceix un control molt important, especialment abans, quan l’home vivia determinat, en bona part, pel medi ambient. Afortunadament, però, la cosa ha canviat. Una persona que ha nascut a l’Àfrica té uns valors molt diferents dels que viuen a l’Àrtic. El control del Medi Ambient cada dia té menys importància perquè una persona, fa mil anys, la seva manera de viure era molt diferent de la d’avui. Abans vivia en un iglú i avui viuen en pisos o cases amb calefacció i tots els conforts. De tota manera, fora de la casa o de pis, la situació meteorològica és la mateixa, i, en aquest cas, el control seria el mateix que abans, però una persona que viu al desert, o a la selva, o a l’Àrtic o a Nova York, té uns valors diferents, i la conclusió és que el Medi Ambient exerceix un Control.

9) Política. Com es pot comprendre, són també molt importants tots els valors que ens venen determinats per l’Aparell Polític, hi ha tres sistemes polítics:

1. A) Les Dictadures.
2. B) Les Teocràcies Religioses
3. C) Les Democràcies

Les Dictadures fixen els valors que han de tenir els seus súbdits.

Les Teocràcies diuen als seus feligresos els valors que han de tenir.

Les Democràcies fixen els valors a través de les eleccions.

10) L’economia o els Diners també tenen un paper molt rellevant. Són aquests Controladors els que tenen una importància vital, ja que controlen la conducta de la persona. És un valor molt important en la societat, manipulant aquests es pot manipular la Conducta de la Cultura.

Enric Giné i Orengo

enric@enricgine.cat

                                Anem a definir primer, què és el que jo defineixo, què és què!

1) Racisme, Discriminació. És donar o tractar diferent una persona per culpa de la religió, raça o color de la pell.

2) Discriminar es pot definir com separar, distingir o diferenciar una cosa de l’altra, veure una cosa diferent d’una altra. Discriminar o Discriminació podria ser com el Racisme, però no ho és, encara que es pot Discriminar una persona negra d’una blanca pèro això es Discriminar, i no Discriminació,  doncs veura la diferència, que una persona és blanca i l’altra negra, però Discriminació és si tu li dónes un tracte diferent perquè és negra o blanca, aleshores és Racisme, Discriminar per si mateix és un tabú que hem donat, la societat, a través del temps, que hem donat a la paraula Discriminar el mateix significat que Racisme, és a dir, és un sinònim, però no ho és, després vull aprofundir més en aquest tema.

3) Feminisme. El Feminisme és i no pot ser de una altre manera, igual que es Masclisme. Això vol dir una Identitat, i res més que això. Que s’hagi creat un moviment Feminista és un altre cosa, però aquest moviment ha escollit un nom equivocat, perquè Feminisme és una identitat, com el Masclisme, i el Feminisme vol dir que la dona és dona, i res més. La igualtat de l’Home-Dona no té res a veure amb el Feminisme, malgrat que el moviment Feminista barreja El Feminisme amb la Igualtat. I una dona té una Identitat i un comportament molt diferents de l’Home com ja veurem i ho explico molt detalladament i profundament. Ara bé, la igualtat Home-Dona jurídicament, que vol dir que ha d’haver una igualtat entre home i dona, i que no hi és a la nostre societat, això ho explico detalladament i profundament en aquest capítol.

El feminisme, com ja he dit, és el contrari del que el moviment Feminista lluita. És un malentès, és una entelèquia. El moviment Feminista lluita per la igualtat de la dona amb l’home i jocosament, quan realment ella no vol ser igual que l’home, en drets, sí!! Però això ja és una altra cosa. Si a igualtat li diu Feminisme, és com si l’home a la igualtat d’ell li digués Masclisme o Xovinisme. No té això gaire sentit, no? Veritat que no? Bé, jo aprofundeixo molt més en la meva anàlisi, en el punt 2G) La igualtat Home-Dona, que deixa ben clar el meu punt de vista sobre el feminisme.

4) Igualtat. És un desig social on, entre moltes altres coses, s’exigeix que tant els homes com les dones han de tenir els mateixos drets. El problema normalment és que la dona és fisiològicament diferent de l’home, i el seu comportament també ho és. Això salta a la vista, però no forçosament cal interpretar-lo com inferioritat intel·lectual, potser només física. La Igualtat en la societat és molt complexa, molt més que el Racisme i Discriminació, ja que aquests dos estan molt ben definits. Això no obstant, la Igualtat, com veurem, abasta molt en la nostra societat, i podem veure les següents facetes:

1. A) Igualtat Laboral
2. B) Igualtat Raça
3. C) Igualtat de Gènere (biològica o psicològica)
4. D) Igualtat Social
5. E) Igualtat Econòmica
6. F) Igualtat sexual (Homosexualitat)
7. G) Igualtat Home Dona.

1. A) Igualtat Laboral. Un lloc de treball, ha de ser possible que tant un home com una dona puguin ocupar aquest lloc. Sempre que un lloc de treball exigeixi unes qualificacions per poder desenvolupar aquest treball, pugui ser ocupat tant per un home, o per a una dona, que tingui aquestes qualificacions, i a més el mateix sou, això seria igualtat Laboral.

1. B) La Igualtat de Raça. Aquí no hi ha teòricament cap problema, però en la pràctica si, i per què? Teòricament, ja hem dit que cal donar el mateix tracte, indiferent de la raça, religió, i això està ben clar. Això no obstant en la pràctica, discriminem o millor dit fem diferència, d’una raça o religió pels prejudicis que tenim del que hem vist abans en la nostra societat i què és això? És a dir, que quan es tracta de raça negra, musulmans, o altres races, etc. aquestes races, socials i econòmicament són diferents de la nostra cultura i això fa que normalment no les entenguem bé. I això és quan l’observador és un blanc, però és idènticament igual quan l’observador és negre o xinès. La Igualtat de raça, religió, té molt a veure amb la Igualtat social i Igualtat econòmica. Estan dins d’unes capes socials i econòmiques diferents i això ho hem de veure ben clar. Això no obstant teòricament no hauria d’haver cap problema. Hem de tractar igual a totes les persones sense diferència de la raça o religió, que ho fem o no ja és una altra cosa.

1. C) La Igualtat de sexe (biològica o psicològica). Què volem dir amb això? Tractaré la Igualtat de sexe tal com jo crec que s’hauria de fer o comportar-nos en la nostra societat. La qüestió és que s’ha de tractar a totes les persones igual, amb indiferència del seu sexe. Això vol dir que hem de tractar les persones igual, indiferentment del seu sexe, tant biològicament parlant, com psicològicament, a la sexualitat amb què la persona s’identifiqui. I això comporta també que les persones, sexualment parlant, són aquelles que tenen un sexe amb què elles mateixes, s’identifiquen, i que elles tenen perquè així han nascut, però que no necessàriament està marcat pel qual tenen, psicològicament. Per exemple tenen biològicament un aparell genital, això no obstant, que no tenen res en comú amb aquest i decideixen per un altre, on és senten completament identificats. Això no obstant, hem de tractar a tots i totes igual, indiferentment de la sexualitat que tinguin.

1. D) La Igualtat Social. Aquí com en tots els apartats que faig de la igualtat, La Igualtat Social, teòricament, ha de ser tractar a totes les persones igual, això no obstant en la pràctica, no es fa., per què? La societat està construïda de capes socials, molt ben definides, capes completament diferents com rics, pobres, educacionals com culturals, gent amb un nivell alt, gent amb un nivell baix, gitanos, blancs, negres, musulmans, sud-americans, gent marginada, religions, refugiats, pensionistes, joventut, nens. Bé, podria fer una llista interminable de capes socials, però en teoria seria que has de tractar totes les persones igual sense fer diferència de les capes socials. Això seria la igualtat Social.

1. E) La Igualtat Econòmica. Aquí és més complicat, perquè la igualtat econòmica tampoc existeix. Hauria d’existir, això no obstant, el ric no vol donar al pobre, i perquè hi ha unes lleis molt complicades que controlen les economies. Això no obstant potser hi ha una llum en final del túnel, i és que hi ha països com els escandinaus, on la igualtat econòmica no està tan distant com la resta. Allà han entès que si no hi ha tanta desigualtat econòmica al país funciona millor. Per fer això, també cal invertir més diners en tenir una educació més alta que la resta.

1. F) La Igualtat Sexual (homosexualitat). Aquesta també és teòrica, ja que (cada dia més) acceptem la Igualtat sexual, però està encara lluny de ser acceptada plenament i hi ha molts prejudicis, en molts països està criminalitzada. Això no obstant una igualtat sexual hauria de ser acceptada. Hi ha persones que se senten atretes per persones del mateix sexe, això no obstant hi ha moltes persones que rebutgen aquesta conducta.

1. G) Igualtat Home Dona. La Igualtat Home Dona també és teòrica, perquè la diferència és tan gran, que en l’apartat” 2G” el tractaré bastant més profundament. Això no obstant hi ha coses en la societat que indiquen que la igualtat existeix, sobretot en la igualtat Laboral, quan home i dona compleixen els mateixos requisits.

2 A) Igualtat Laboral. Un lloc de treball que exigeixi unes qualificacions per poder desenvolupar un treball específic, pugui ser ocupat tant o per un home o que pugui ser ocupat per una dona, això seria Igualtat Laboral. Per exemple una feina que requereix un esforç físic important no podria ser ocupat per una dona que per normal el físic no és tan desenvolupat que un home, però potser no podria ser ocupat tampoc per un home amb un físic no adequat a la feina específica. Llavors el més important no és que sigui un home o una dona, l’important és que el treball sigui adequat per al treballador.

2 B) Igualtat Raça. Aquest és pur teòric, perquè a la pràctica no existeix.

2 C) Igualtat de Gènere. La igualtat de sexe també és teòrica. Aquesta tracta a tots igual, indiferent del sexe que un tingui, però en la pràctica tampoc existeix.

2 D) Igualtat Social. Aquí igualment teòrica. Cal tractar igual tota la societat, siguis de la capa social que siguis. Això no obstant en la pràctica tractem la gent molt diferent de la capa social que un pertany.

2 E) Igualtat Econòmica. Aquí no cal fer cap comentari. La gent vol més igualtat, i quan jo dic més igualtat és perquè no n’hi ha, i ara sí que faig un comentari. Normalment la gent vol una igualtat econòmica. Volem que la gent visqui millor, però els rics van amb molt de compte que els seus diners se’n vagin de la seva butxaca. Aquest és un problema que la societat ha tingut a través de la seva història, i que encara no està solucionat. Hem passat de Regnat, Feudalisme, Comunisme, Socialisme, i capitalisme. És un problema polític, que vol una solució política, i no hem pogut encara solucionar-ho. Per això la Igualtat Econòmica és també Teòrica, no existeix.

2 F) Igualtat sexual. Aquesta també és teòrica, ja que (cada dia més) acceptem la Igualtat sexual, però encara està lluny de ser acceptada i encara hi ha molts prejudicis.

2 G) Igualtat Home Dona. Aquí vull fer un incís, de la desigualtat de l’home i de la dona o viceversa. L’home i la dona són iguals, o almenys intel·lectualment i jurídicament, si no intel·lectualment per conseqüència de la història està en camí de ser també intel·lectual. Què vol dir això? Això vol dir que la dona ha d’ocupar llocs en la societat més acadèmics, ja que ella ja no està a la cuina ni a casa fent la neteja i treballs de la casa. Però així i tot, avui dia, quan la dona arriba a casa encara ha de fer com abans, treballs de casa i tenir cura dels fills. Això frena molt el futur de la dona i és aquí on l’home ha d’ajudar la dona, i ja no parlem d’actes criminals contra la dona com violacions o càrregues contra ella, però si parlem de la diferència física, és obvi que existeix, i que els dos grups estan d’acord en què s’han de posar d’acord per a una bona convivència i una bona supervivència de la raça humana. Això no obstant deixem ben clar que la igualtat, ja no entre home i dona si no entre la persona sigui home o dona, ha de ser igual, i com ho podem veure en aquest apartat, defenso la igualtat de la persona. Això no obstant que jo ho defensi no vol dir que la igualtat de la persona no està violada, això és un altra cosa, i que el Feminisme no existeix, com la dona ho defensa no existeix. Per a mi el Feminisme és una qüestió d’identitat, i aquí sí que estic de acord, perquè en el sentit que la dona es comporta molt diferent de l’home. Això no obstant, no vol dir que aquest que respecta les persones per un igual, i amb tots els punts que faig referència a continuació, que es compleixin o no això és un altra cosa, Igualtat Laboral, Igualtat Raça, Igualtat de Gènere (biològica o psicològica), Igualtat Social, Igualtat Econòmica, Igualtat sexual (Homosexualitat), Igualtat Home Dona.

Fa milers d’anys la dona cuidava dels fills, a la casa, i l’home anava a buscar-se la vida per proporcionar el suport a la família, i així ha estat durant molts milers d’anys, i això fa que la dona tingui unes virtuts que l’home no té i viceversa. La dona té un físic més feble que l’home, i aquest és més robust, per poder encarar la vida. Bé, i això ha durat milers d’anys, i fins fa poc, que la dona ha envaït i ha canviat d’estatus. La dona ha començat a envair el món professional de l’home, i sembla que ha començat una època que trigarà encara molt de temps, però molt de temps, per establir definitivament una Igualtat home-dona efectivament parlant.

Això no obstant, quina és la diferència de l’home i de la dona avui? Jurídicament no hi ha cap diferencia, a simple vista semblen iguals. Bé, iguals no! La dona té un aparell receptor, els genitals, i l’home un aparell emissor, els genitals, bé això és obvi, però què més? Bé, la dona normalment té els cabells llargs, i l’home normalment curt, què més? Ella fa servir una vestimenta que l’home mai faria servir, com per exemple, bruses molt atapeïdes i escotades, i ensenyen una mica el pit, els pantalons també molt estrets, i això ho fa inconscientment per ensenyar a la gent que ella és bonica, i això per als homes és provocatiu. A més la dona es pinta la cara, els ulls, les celles, els llavis, i es posa perfum. Això no ho fan totes les dones, però això és una de la característica d’elles. És la idiosincràsia de la dona, en general, els homes no ho fan, per què ho fan les dones? Bé tant els homes com les dones per moltes raons volen agradar. Els homes usen les seves estratègies i les dones les seves també, potser la sexualitat aquí, inconscientment, té un paper important. Algunes ho fan potser per buscar parella, però no totes, ja que hi ha dones casades, i que no tenen intencions de canviar de parella, però ho fan, i ho fan simplement per estar boniques. És la idiosincràsia de la dona, res més, no amb una altra intenció. Per què ho fan llavors? Jo crec que és una part de la genètica, que ni elles han entrat a especular en això. Com he dit abans, la dona és receptora, la imatge d’ella es pot enllaçar amb un exemple, que quan un home abraça una dona, ella està al mig, i l’home està abraçant a ella i protegint-la, la dona es troba millor amb el paper de ser protegida que de protegir, i per l’home el seu paper és protegir. Per això podria ser que la paraula «Masclista», tingui un origen bastant ben definit i ben real i autèntic. Tenim també a l’acte sexual, en què l’home és el que està sobre la dona, emissor, el paper de la dona (amb relació a l’home), receptor, normalment, és de submissió, i està dins dels seus gens, igual que l’home es comporta dominant i es troba bé amb aquest paper, i seria difícil canviar aquest paper, i la dona tampoc no es trobaria bé i tampoc l’home. Això sembla un exemple que la Igualtat home-dona també aquesta vegada es Teòrica.

L’home ha de ser home i la dona ha de ser dona. L’home òbviament té noms d’home i la dona, de dona, i com hem vist ja hi ha una part molt diferenciada d’home i dona. Pot ser que d’aquí a uns milers d’anys l’home i la dona siguin iguals, però estem molt lluny que això passi, i ara per ara l’home ha de portar la seva masculinitat el millor que pugui, igual que la dona amb la seva feminitat, perquè a més tant l’home com la dona es consideren més ben definits amb aquest paper. Per aprofundir més amb aquest tema podem veure que amb els meus raonaments de la igualtat, en la societat gairebé no existeix, i el més trist és que nosaltres estem orgullosos, i volem imposar aquesta igualtat en la societat, però no ens comportem d’aquesta manera. Això passa tant amb els homes com amb les dones. Que la dona i l’home siguin diferents, això no vol dir que un gènere sigui superior a l’altre. És solament un comportament de conductibilitat. Està clar que als homes, dones, nens, ancians, s’han de tractar diferents però sempre amb respecte, i afecte, aquí no hi ha d’haver diferenciació. I el que és molt jocós és que veient que hi ha tanta diferència, entre un home i una dona, la dona vulgui tenir la mateixa igualtat que l’home, i seguint comportant-se com el que és, una dona, potser una mica jocós, perquè ja hem vist que no és igual, i que la dona no vol aquesta igualtat encara que ella lluiti per aconseguir aquesta igualtat!!

Ja ho he explicat abans, la diferència de l’home i de la dona. Quan jo dic això, no vull dir d’una manera despectiva, que la dona ha d’estar a la cuina netejant la casa i etc. “No” i” no”. Només vull dir que la dona es comporta diferent en la societat i no perquè l’home l’hagi imposat, sinó que ha estat obligada a través, com ja he dit, de la història, i ara és perquè ella vol ser així, i és completament legítim, perquè és així que ella ho ha volgut. La dona no està més a la cuina, ocupa llocs de treball molt qualificats en la societat i a més merescudament i afortunadament per a la societat, i per a l’enriquiment de la nostra cultura, però això no treu que hi hagi molta diferència entre un home i una dona, no potser intel·lectualment, això no obstant sí físicament i comportament diferent. A més la dona no pot treure fora els seus comportaments com el «Look», la dona vol ser bonica, li agrada anar amb el Bikini a la platja, i com més petit sigui, millor i com més provocatiu millor. L’home, com més petit és el biquini d’una dona, més gran és el banyador d’un home. El vestit de l’home no ha variat des de temps immemorials, és el vestit tradicional i si en una reunió, una festa elegant, hi ha 100 homes, tots van vestits amb el mateix o similar vestit, pantalons, americana, camisa i corbata i normalment amb pèl curt. La dona és un món a part, a més que es gasten una fortuna amb els vestits, sabates, joies. Solen ser vestits aparatosos amb escots amplis, bé, no cal fer més comentaris, no? El “Look” és molt important per a ella, es pinta la cara, les celles, els ulls, els llavis, i si s’ha de tenyir els cabells ho fa, això comporta estar 2 o 3 hores a la perruqueria, per fer la permanent o altres manipulacions. No li importa portar unes sabates amb taló molt alt, encara que sigui un sacrifici poder caminar sense caure. A això la dona està acostumada i ho fa, encara que sigui un martiri, només exigeix que sigui per estar més bonica. Si veus un anunci per TV, veuràs moltes vegades que l’anunci és una dona amb molt poca roba, de caràcter sexual, i que no té res a veure amb l’anunci que ella està fent. Els programes d’Eurovisió, a moltes cançons de molts països sortien les dones a cantar, molt provocatives, cosa que aquesta provocació no fa que la cançó sigui més bona o dolenta, però per a mi trobo que aquesta conducta va en contra de la igualtat de la dona. Aquí sí que es delinqueix la igualtat, i la dona no fa res, és aquesta la igualtat que volem? Hem de lluitar perquè la dona sigui més conscient del que ara és, i la dona, junt amb els homes, hem de lluitar per demostrar que a més d’un aspecte físic, i d’identitat hi ha també un interior un intel·lectual, i és aquí on jo volia, per aquest i altres motius crec i dic, que la dona és diferent de l’home, tant físicament com conductual. Vull també esmentar algunes conductes que fan les dones, com “el Moviment Feminista”. Les dones pateixen molt més la violència dels homes, que es diu violència de gènere. Sembla que l’home, a l’ésser més fort físicament i potser amb alguns casos millor possessionats en la societat, comet violència contra la dona, però això no són conductes Masclistes, són conductes punitives, criminals. Hi ha però moltes manifestacions en què les dones i homes surten a defensar als carrers perquè no hi hagi més morts i hi hagi menys violència i més igualtat entre homes i dones, això no obstant quina igualtat? Hem de prohibir totes les característiques de les dones? Hem de prohibir totes les característiques dels homes? Ha de ser la dona com l’home? Ha de ser l’home com la dona? Ara els homes han d’anar amb biquini, amb taló alt, pintar-se els ulls les celles, etc., etc. Quina igualtat? Anem a definir, quina igualtat? A altres, si es fa una anàlisi ben equilibrada sense passions i amb raonament profunds, veurem que en molts casos l’home, quan ha delinquit, vull dir que ha assassinat la seva parella, algunes vegades també ha assassinat els seus fills, i després, se suïcida. Això fa pensar, que aquest home hagi arribat tan lluny com per matar la seva dona o parella, els seus fills, i en acabat llevar la vida a si mateix, i això passa molt sovint, gairebé cada dia i la societat no fa res més que esperar que torni a passar, i llavors sortirem de nou amb una pancarta pel carrer dient “les dones les volem vives” o “no més Violència” o una altra pancarta així, i així cada dia. Però aquesta conducta de les dones no arregla res de res. El motiu d’aquestes barbaritats no s’arregla amb pancartes, i amb manifestacions al carrer. És Conductual, això no obstant, cal estudiar i investigar, conductualment, perquè és un problema de conducta, no d’igualtat de gènere. Les tecnologies en la societat s’han disparat, això no obstant la problemàtica de convivència entre parelles o matrimonis ha estat un tabú i és aquí on s’hauria d’estudiar i indagar i treballar, no amb pancartes o bons propòsits. Quan tenim aquests problemes tan seriosos en la societat que una persona lleva la vida a la seva parella, i algunes vegades, també assassina els seus fills, i després ell se suïcida és que alguna cosa no funciona bé, i no és per culpa de la igualtat, i així cada dia hi nosaltres sortirem amb pancartes a demostrar “no més violència”. Jo considero això com un acte de desesperació malaltís, que no té res a veure amb un acte masclista. Qualsevol home o dona pot llevar la vida a una altra persona, això és un acte criminal. Però sí que jo considero un acte masclista i a més criminal tenir un contacte sexual sense permís del segon, i aquí sí que hi ha una flagrant desigualtat de gènere, i com podem veure hi ha desigualtat en la societat, tal com ja he comentat en els paràgrafs A) B) C) D) E) F) G), i aquesta desigualtat no hauria d’existir. Avui, en el dia que escric això sobre la igualtat, és el dia de la dona, i pels mitjans de comunicació ha tingut molta difusió les actuacions de la gent, moltes demostracions i pocs continguts, les seves dones dient n’hi ha prou!! Fins i tot hi havien nenes que deien també prou!!! Carrers plens, és una llàstima que es malgasti tanta energia per a res. Demà segur que veurem per TV una altra violació o un altre crim d’un home que ha matat la seva parella i després s’ha suïcidat, trist molt trist, i nosaltres impassibles. La dona ha de ser dona, i es te que sentir dona, si això és el que ella vol, i l’home ha de ser home i sentir-se home si això és el que ell vol. En comú ha d’haver-hi una comprensió, ja que estem en el mateix vaixell, i de nosaltres part la supervivència de la humanitat, i hem de conviure i estimar-nos junts i així serem més feliços. L’home i la dona no són bones persones, però persones i les persones som per naturalesa violentes i no ens podem atribuir que som bones, sinó tot el contrari. Som dolents, si mirem el món de les guerres, o veiem que 24 milions de persones es moren de fam cada any al món i un 75% són nens, veurem bé que som dolents, per això hem de comportar bé, com a persones bones, i civilitzades i la igualtat en la societat seria una bona cosa, si la igualtat de la dona i la de l’home existís, i sense deixar de ser home i dona. Aquest raonament dona una discussió, i molt debat, i què passa amb la igualtat? Bé, doncs la igualtat no existeix i si existeix, només és teòricament.

1999

Enric Giné

enric@enricgine.cat

            El llenguatge és una forma de comunicar-se, i és el que fa que els humans siguin racionals, perquè a través d’ell, es poden acumular les experiències per a les futures generacions. Un humà d’abans tenia la ciència que li havia proporcionat el llenguatge d’aquell temps, igual que avui, quan parlem de científics, matemàtics, ramaders o agricultors o, etc.  Tenen la ciència que els ha proporcionat el llenguatge a través de l’època que sigui, però el més important és l’acumulació de saber de l’individu, perquè l’acumulació de saviesa és només per a la persona que té el llenguatge apropiat. Per exemple, la construcció d’una nau espacial només entraran allà els que tinguin el mateix llenguatge, un agricultor, no podria entrar amb aquest llenguatge. El llenguatge tal com ho dic és un mitjà de progrés, ja que l’acumulació de saber en les generacions futures de les experiències anteriors fan cada vegada més que sigui un multiplicador de ciència i experiència, i així òbviament es transmet a directe a la cultura, d’aquesta tribu, poble, civilització o cultura. La diferència d’una persona a un animal és precisament aquesta, el llenguatge. Un ocell o un altre animal fa el seu niu igual que fa milers d’anys, i això per què? Doncs pel llenguatge. L’animal no ha progressat, per la conseqüència del llenguatge, ja que no acumulen les experiències viscudes, i precisament aquesta acumulació de saber i experiències fa que l’humà tingui un progrés a través de l’acumulació de les experiències humanes. Bé, però el llenguatge són moltes coses també. És molt important aquest que he dit d’un acumulador de ciències i experiències, però també no hem d’oblidar que a més de tot això, és també el llenguatge un comunicador molt important, deixant fora la característica d’acumulació de ciència. Per exemple quan parlem amb una persona volem comunicar una conducta o volem explicar-alguna cosa, una idea o volem que ens expliqui alguna cosa, és una comunicació bidireccional. Segons el que jo digui, el meu interlocutor dirà una resposta, un input causarà un output, i aquesta comunicació és molt complexa. Un pot preguntar alguna cosa i la resposta no és necessàriament a simple vista, ja que pot tenir una connexió amb la pregunta o almenys una connexió, però està clar que si tu preguntes alguna cosa, la resposta ha de tenir una connexió amb la pregunta. I així és el llenguatge d’avui. Pot ser poc clar, poc concís i algunes vegades molt murri, no sempre és així, això no obstant pot ser així. El llenguatge escrit és molt més clar i concís, i els missatges que es fan amb l’escriptura són bastant molt més clars. La comunicació escrita és molt més lenta i no és tan flexible com la verbal. Avui el llenguatge és una mica més complex perquè el llenguatge ha anat seguint paral·lelament amb la tecnologia, i així ha significat que hi ha altres mitjans de llenguatge, que tenen una rellevància mastodont amb la comunicació. Bé, jo no estic més interessat en la comunicació del llenguatge. No és que estigui interessat, no solament amb ell, però és que del que vull parlar aquí és del llenguatge verbal. Bé, la importància dels llenguatges és com he dit el que ens fa racionals. Això no obstant, el llenguatge encara està en un estat molt primitiu i poc desenvolupat, i hi ha vegades que no té sentit. Hi ha un refrany castellà que diu: “¡Cuando digo, digo, digo Diego!” És quan vols dir alguna cosa, però no dius res. És una cosa múrria. Bé així és el llenguatge, algunes vegades, es pot estar dues hores parlant sense dir res, una persona pot estar parlant molta estona i tu pots seguir la conversa, sense comprometre’t amb res i fins i tot si vols no cal ni escoltar-les. Només mirant la boca de l’interlocutor, quan aquesta es tanca tu pots dir ,”si”, o “no”, “home, no em diguis”,” no em fotis”, “és veritat”, ” Carrall”, ” Caram”, ” Ostres”, etc. No cal ni que obris la boca, un sospir o alguna cosa així, segur que tu ho has experimentat o viscut això no? Perquè és una cosa que passa cada dia. Jo crec que és molt important que quan un diu “sí” és que és sí i quan diu no és que diu no. En el dia d’avui el llenguatge és molt indefinit. No sempre ens volem comprometre. A més és molt murri, i si que quan un diu un postulat, no sempre diu el que un pensa. D’aquesta manera sempre podem dir que no era això, sinó que era una altra cosa. D’aquesta manera el llenguatge no és una ciència exacta. La vida al nostre planeta és molt complexa i només es pot explicar amb la ciència de la filosofia, i la Poesia. La filosofia explica l’entramat, complicat de la vida d’una manera senzilla. La Poesia descriu els moments o sentiments de la vida. La filosofia descriu en general el que és complicat o difícil amb el llenguatge, i la poesia és el detall o sentiments de la vida, és la revelació de la mateixa vida explicada a través d’un llenguatge allà on el llenguatge té un altre significat. La Filosofia i la Poesia tenen molt de comú, tots dos usen el llenguatge, però molt diferent. Bé, no és la meva intenció d’entrar ni en la Filosofia ni en la Poesia sinó tot el contrari. Un llenguatge nou, fred, no Filosòfic, i tampoc Poètic, això no obstant concís que es pot comptar amb ell, perquè diu el que un pensa sense cap prejudici. És una mica complicat al principi, però és molt revolucionari, i crec que pot venir per quedar-se aquí. El meu problema és que dues persones que han estat parlant i han quedat en alguna cosa, però després el resultat és que no era com ells havien parlat, i encara que ho haguessin gravat amb un magnetòfon, al resultat hagués estat el mateix i això és perquè quan una persona parla, encara que ell cregui que el llenguatge que ell ha usat ha estat molt concret, no ha estat així, i és per això perquè el llenguatge és molt objectiu i tendenciós. Encara que diguem una cosa que nosaltres pensem que és molt concreta, allò que pot ser diferent per a una persona, pot ser diferent per a una altra persona. Quan diem sí o afirmem alguna cosa podem dir que sí o podem fer un gest amb la cap o dir un altra paraula que es pot entendre com sí, però no necessàriament vol dir sí. Si és negativa, podem dir que no, o dir alguna paraula que suggereix la negativitat de la negació, això no obstant de totes maneres el “sí” o el “no” no és absolut. El llenguatge busca una solució moltes vegades no per l’interlocutor sinó per a ell mateix, per poder mitigar aquests efectes, i poder aclarir, concretar les nostres idees perquè no es puguin tergiversar. Hem de fer una ciència més exacta. La idea seria numeral o matematitzar, o digitalitzar el llenguatge, i com això, jo puc dir que és un treball molt exhaustiu, perquè és molt complex i es necessitaria com a mínim una o diverses càtedres d’universitats, de gramàtica, filosofia i lletres i una o diverses universitats de telecomunicacions, totes ben unides per fer aquest projecte que podria estar involucrat tot l’alumnat, però la idea és molt interessant. Seria molt constructiva, ja que es podria fer un llenguatge molt exacte. Obriria la possibilitat d’una traducció de tots els idiomes instantàniament i no només d’un, sinó de tots els idiomes existents. Bé, començarem amb la idea, que realment és molt senzilla. Quan diem “sí” això és una afirmació i a aquesta paraula li donarem el valor de per exemple 100. Si fem una negació per exemple diem “No”, li donarem un valor de 200. El valor 100 seria un valor que seria representatiu per a tots els idiomes xinès, japonès, per tots els idiomes del món seria un “Sí” i un “No”. 200. Bé un valor numèric. El llenguatge és tal com he dit molt flexible i tendenciós pel comunicador verbal. Aquí no, aquí seria exacte, i també millor, però clar i concís, per fer el llenguatge numèric més proper al verbal. Això no obstant mai enganyós ni murri. Per exemple, es pot donar que una persona comuniqui amb un “Sí” contundent i un altre que aquest “Sí” sigui no tan contundent. Semànticament no hi ha gaire diferència entre aquests dos “Sis”, i aquí és quan la comunicació verbal ens enganya i ens traeix, perquè verbalment per la persona no hi ha més que un “Sí”. Amb el Llenguatge Numeral o Matemàtic, que jo li dic des d’ara “LNM”, vam dir que el “Si” té un valor de 100. Això seria l’afirmació màxima o el valor màxim a una afirmació. L’afirmació podria tenir 5 valors per exemple 100, 99, 98, 97, 96, on el 96 seria un “Sí” però amb una afirmació feble, el 100 amb una afirmació forta. Que vol dir “Hola”, o “Adeu” o “Bon dia”. “Hola” és una introducció de diàleg no? Li podríem donar un número, no? “Adeu” és el final d’una conversació, això no obstant també podria ser quan saludes una persona per al carrer, i no inicies una conversació. També en lloc d’“Adeu” podries dir “Bon dia”. El mateix, també diem això és “collonut”, “de puta mare”, o faig això “perquè amb surt dels nassos”. Bé, podria estar hores dient coses així. Bé, tota la meva idea és en base amb això, donar un valor numèric o digital a una paraula, i potser més tard a una frase per així poder concretar el llenguatge i poder industrialitzar. És una molt difícil tasca, concretar una idea quan cal fer un acord internacional entre idiomes és enormement difícil poder sintetitzar un acord, d’aquesta característica. També el “LNM” El llenguatge Numeral, no es podria usar mai verbal, és impossible. Ha d’anar acompanyat d’un traductor digital, i no es podria usar per parlar amb una persona. Potser seria útil aquest aparat per comunicar-se amb una persona que parles un idioma diferent. També podria ser útil, imagineu els polítics que fan servir un llenguatge brut que no diuen res, que no té cap contingut. Seria una bona tasca aclarir el llenguatge, dir les coses amb la semàntica exacta, o el nombre exacte que un aparell digital podria traduir i obligaria al que envia el missatge a dir la veritat del que pensa.

1995

Enric Giné

Havies pensat alguna vegada què és Casualitat? O Bona Sort? Són paraules que han tingut al món una projecció molt important tant a la Ciència, Física, Filosofia, Metafísica i Estadística, i han sigut estudiades i discutides per personalitats en tot el món de la ciència, com Einstein o Niels Bohr, per solament mencionar a dos d’ells, però hi ha hagut innumerables personalitats i Premis Nobel, i això fa que jo estigui una mica confús, perquè, una paraula que jo trobo tan senzilla, sigui motiu de tanta divulgació, i conseqüències, a través de la història de la humanitat, podríem distengui entre “Causalitat”, “Sort”. La Causalitat és l’efecte que ha produït la causa, o sigui la relació entre efecte i causa, jo he volgut definir “La Casualitat i la Bona Sort“.

Què és per mi la Casualitat? Perquè aquí ho defineixo. La trobada premeditada en l’espai entre dos punts, es diu coincidència, y si no es premeditada, es, “Sort”. I res més que això, i què és Bona Sort? La Sort, Bona o Dolenta, “és la ignorància de les Causes, que produeix l’Efecte”, per exemple la ignorància de no saber el número que toca a la Loteria és o bona sort o mala sort, res més que això, increïble que sigui tan senzill, no? Però moltes vegades, els humans ens compliquem molt les coses.

1984

Enric Giné

 enric@enricgine.cat

Opinió, criteri, judici, punt de vista, valoració, apreciació, visió, avaluació, estimació, convenciment, versió, concepció, vista, captació, interpretació, persuasió, captació, inducció, tot això som sinònims, que és el mateix, què creus tu d’això? Què penses tu d’això? Què et sembla a tu això?

Tots aquest sinònims són conductes, comportaments que té l’home, que són conductes o comportaments més o menys forts, segons ell hagi tingut o hagi rebut informació, i que segons ell, quadrin o no amb les seves experiències viscudes.

Aquests sinònims són els que fan que el món es mogui com es mou, els científics, per exemple, faran les seves opinions o fórmules, que la gent entendrà o no, només ho faran els que estiguin al seu nivell, i estiguin d’acord amb aquesta informació o conducta, i entenguin el que ell vol dir amb aquestes fórmules, i això no és fàcil, igual que l’escriptor, filòsof, polític o simplement una persona, és igual el nivell, tots tenen la seva fórmula o opinió de les coses, perquè tots tenim la nostra opinió.,tots, certa o no, però totes les persones del món tenim la nostra opinió de la vida, però com podem veure al dia a dia, a l’hora de discutir un tema o un sinònim, és igual el que sigui, veurem que no entenem la fórmula de l’interlocutor, com de distanciats estem un de l’altre, i el problema és que aquesta fórmula dels interlocutors és diferent de l’un a l’altre, un no entén la fórmula de l’altre, i malgrat que un li expliqui la fórmula, l’altre no sempre l’entén, i això mereix una anàlisi o un estudi seriós.

Realment una de les coses més importants que té l’ésser vivent és això que he dit abans i que anomenaré a partir d’ara “Opinions”, però el significat són tots els sinònims d’Opinió o Fórmula, que son quasi 20. Ara serà solament “Opinions”, per poder-nos entendre una mica millor.

Tant els animals com els homes tenen una opinió de les coses tant quan tractem entre nosaltres, o no, hem i tenim una informació, d’acord amb el nostre ambient, educació i una innumerable pluja i bombardeig d’informació a través dels pares, escola, societat, mitjans, TV, internet, etc. i això fa que cada persona tingui una informació completament diferent d’altres persones, i, o potser ,tenen la mateixa informació, però la interpreten d’una altra manera que les altres persones, això no obstant tenim una opinió per a totes les coses, tenim una opinió de la vida, de la mort, de la societat, del sexe, de la política, de la religió, del nostre pare, famílies, amics, del temps, del futur, de tot el que a nosaltres ens concerneix, i no sempre estem d’acord amb els nostres interlocutors, o altres opinions d’altres fonts, i canviem les nostres opinions, no concretament, per culpa o raons, amb les nostres concepcions de les coses, sinó moltes vegades per les nostres conveniències, malgrat que no hi estem d’acord.

Hi ha interlocutors que proven d’unificar opinions, com polítics per a canalitzar o unificar, opinions, religions també per unificar o canalitzar polítiques, hi ha molts interlocutors amb qui nosaltres ens identifiquem i seguim aquesta línia, perquè nosaltres hi estem d’acord, i on ens hi trobem bé amb aquesta línia, no té res a veure si és correcte o no, però per a nosaltres ho és.

També  hi ha uns grups que proven d’agrupar o unificar opinions, això no obstant aquest grups, superficials amb el contingut però molt importants per la conducta de la societat, ja que aquestes opinions són portadores de les opinions de la gent, m’explicaré, parlo dels polítics, dels religiosos, dels que fan seves les innumerables opinions que tenim i les unifiquen cap a una direcció, i això fa que estiguin dintre d’un d’aquests grups grans, per exemple, una societat comunista fa que les teves opinions vagin cap a una direcció, i tu pots o no estar-hi d’acord, però això pot anar només amb l’opinió política, i res més, les teves altres opinions seran completament diferents, malgrat que les idees polítiques són molt fortes si parlem de religió, una altra, una tendència molt forta, i així és amb tots els grans grups com esquerres, centre, dreta, extrema, Anglaterra dos grans grups, Lliberals i Conservadors, tots els altres estan quasi marginat, U.S.A. igual dos grups, amb la religió és més complicat perquè hi ha moltes religions, però a l’igual una sola direcció.

Això no obstant malgrat que tots aquests grans grups el més interessant s’estudia, les opinions, també les d’aquests grans grups, això no obstant, què és l’opinió? Perquè, tu pots dir, quina opinió tu tens del comunisme, del capitalisme, del socialisme, del Cristianisme, del Protestantisme, de la religió musulmana, i això també és una opinió, això no obstant dintre d’aquesta hi ha altres opinions, això no es el que ens ha interessat a nosaltres és l’opinió, i res més que això, i com essència, tenim que resumir i aïllar l’opinió amb la forma, que en definitiva estem parlant, i aïllar-la perque que no tinguem vàries respostes, fins a trobar només una, que ha de ser única, indivisible, ni discutible, sinó, si és divisible, has de profunditzar i trobar les opinions divisibles fins que no puguem dividir, i és aquí la solució i el fi de la qüestió, però, és aquí on jo vaig, les opinions també poden ser petites conclusions d’una opinió general que comporta i inclou moltes opinions, per exemple, la línia d’un partit polític, d’una religió, d’una d’opinió de gènere, de l’avortar, etc. hi ha moltes opinions generals, això no obstant aquestes estan fetes, i inclouen moltes opinions, i és aquí que ens fa difícil desgranar, analitzar les opinions, això no obstant no per això no és interessant, perquè per mi és molt interessant.

Aïllar l’opinió que estem parlant és l’essència i fi de la qüestió, aquest que defineixi el més exacte possible l’opinió, per exemple, l’opinió d’un Catòlic, que ell condemna l’avortament, o l’adulteri fora del matrimoni, és una opinió, però per un que no és catòlic, no necessàriament ho condemnarà, les dues són dues opinions, que un hi està en contra i l’altre no?, això no obstant, aquesta opinió no és conflictiva, tothom ho entén, els conflictes, discussions, confrontacions, disputes venen quan un no està d’acord amb les opinions dels altres, i amb aquestes que he mencionat no hi ha cap problema, si un és catòlic i l’altre no, i aquest últim accepta, és clar que aquestes conductes, la que crea l’opinió, és la informació, o la falta d’informació d’una opinió o podem dir d’una conducta, però el més important és definir la finalitat exacta de la finalitat de l’opinió, bé, una altra opinió!! Què és el silenci? Per una persona té una opinió del silenci i un altre el contrari. Per exemple, un excombatent d’una guerra pot recordar o tindre la seva opinió del soroll constant de les bombes que l’han martiritzat tota la seva vida, per ell el silenci és una benedicció, per un altra persona el silenci pot ser al contrari, abandonat al desert, i ferit i només amb el silenci com a company.,Ppodria mencionar infinitats de successos que podrien documentar que una opinió per una persona pot ser el contrari per un altre, per això hem de tindre molta cura que l’opinió estigui ben analitzada i sobretot en el context el més exacte possible, i això que dic és també una opinió que pot ser al contrari de la teva, l’opinió és el que passa cada dia, però és el que mou el món, les opinions.

I així són les opinions, és l’essència de la vida, i les que com he dit mou el món, i poden generar fins i tot discussions, lluites i guerres.,estudiar aquestes és estudiar l’home i el seu comportament, que dit sigui de pas no és complicat, sinó que és bastant senzill, i molt primitiu, però aquest que estudiï, per saber com és, i així ens comportarem millor.

Dues persones discuteixen d’un tema, hi estan o no d’acord, això no obstant això passa cada dia milions i milions de vegades, perquè hi ha 8 mil milions de persones el món, perquè hi ha 8 mil milions d’opinions,en matemàtiques és tot molt senzill, 2 + 2 és igual a 4, i això és indiscutible, podem definir la Veritat, i ¿que es?

“Es veritat quan un postulat es pot demostrar, provar dita hipòtesis mitjançant experiments i evidència empírica, si no es aixi, no es pot considera Veritat” com 2+2=4 o 10/2=5 o La velocitat de la llum o La velocitat del so o Pi=2,1416, Però, al tant, perquè abans la terra era plana, i això va ser indiscutible fins que no ho va ser.

Quan empíricament es pot demostrar un postulat, llavors es veritat, sinó es només una opinió

Pero el home desgraciadament per ell, perquè a ell li agrada portar la contrària, però aquí s’ha rendit, i així també hauríem d’estudiar igual que amb les ciències exactes, i estudiar el comportament d’aquest animal, ” l’home”, profunditzar, definir i estudiar els diferents angles i visions de les opinions, seria una bona cosa, un altra manera de veure el que és una opinió, mencionaria a llegir Valors i Controls de la Conducta, aquí deixo l’enllaç:

https://enricgine.cat/valors-i-controls-de-la-conducta/

Doncs, opinió i conducta tenen molta relació amb aquests dos conceptes.

1979

Enric Giné

enric@enricgine.cat

Aquest títol, Trance Mental de la Consciència, és un terme que faig servir per explicar un procés que és una mica difícil de descriure del que realment vull dir sobre aquest terme, ¿i perque?, perque no tens que confondre, El Yoga o la Meditacio ambTrance Mental de la Consciència, que aquesta, esta molt conactatda amb la Conciencia,  això no obstant procuraré explicar-ho el millor possible, ja que, com podràs veure, et pot ser interessant, potser aquesta experiència ja l’has viscuda, al llarg de la teva vida, això no obstant si no, prova-la, si estàs sol i en silenci, còmode, tranquil, pots tancar els ulls, i pots sentir moltes sensacions, dins del teu cos, per exemple, el teu cor com batega, els pulmons com s’eixamplen, traient l’aire, i agafant l’aire, una vegada i una altra, sense que facis res, tot automàticament, es diu per reflex, el teu cos ho fa, automàticament tot, sense el teu consentiment, i si tens paciència, i escoltes bé, també podràs sentir moltes altres sensacions, que no hauries sentit mai, però has de tenir paciència i tindre una mica de temps, això no obstant si treballes molt en això, que jo anomeno Trance Mental de la Consciència, descobriràs moltes coses, com el que és, realment, i és la Consciència, que és la que mou el nostre cos, si tu tens èmfasi, i paciència, podràs sentir tot el teu cos d’aquesta manera, i escoltar-lo, i a més pots fer moltes coses més, si és que et concentres prou, amb això que jo li dic, Trance Mental de la Consciència, que realment és una profunda meditació, que jo anomeno Consciència, i això és, només, quan tu estàs profundament amb el Trance , escoltant el teu cos, en aquestes circumstàncies pot fer moltes coses, com accelerar el teu cor, treure’t un mal de cap, augmentar la temperatura, per exemple, de les mans, si tu tens les mans fredes, i moltes coses més, etc., etc.

Tu pots fer, quasi, el que tu vulguis, vull donar uns exemples, per explicar què és la Consciència, i això és el que fa que el cos faci lo que la Consciència li mana, no és un reflex aixecar la mà, això passa només quan tu vols, igual que tancar els ulls, caminar, etc. Què és el que passa? tu pots dir o fer el que vulguis, però serà la teva consciència, i aquesta ets tu, i la que farà allò que tu vulguis sempre serà la teva Consciència, que farà que tu et comportis com tu vols.

I això comporta moltes altres teories, qui és el que mana? qui és el que mana que el cor bategui? i el ràpid que ha d’anar? bé, és un reflex que el cor bategui, no? i la rapidesa amb què va, està controlada per la falta d’oxigen, si corres, el teu cor té necessitat de més oxigen i etc. Però aquesta anàlisi, ja està descrita, a la ciència! i tornem, qui és el que mana al cor? O a les altres parts del cos, que es comporten com ho fan, aquí hi ha l’essència de tot.

I aquí entrem a la física de la Quàntica. Què és un àtom? yothom sap el què és, no? bé, més o menys, un àtom pot ser o molt petit o molt gran, en la física quàntica és molt gran, és segons el nivell que un ho observi, hi ha àtoms d’hidrogen i altres d’Oxigen i etc., però aquests no manen al nostre cos, aquests estan plens de vibracions elèctriques, aquests existeixen, però no són intel·ligents, ells fan el que li diuen, al nostre cos hi ha moltes altres coses interessants, com les molècules, i aquestes ja són més complicades, perquè dins d’elles hi ha més àtoms, i hi pot haver una combinació, que pot fer una molècula d’ADN, i aquesta és molt interessant, perquè té una forma intel·ligent de comportar-se, i té un paper molt important en la conducta del nostre cos i del nostre Planeta, però som nosaltres qui tenim el comandament del nostre cos però, per què nosaltres som persones i completament diferents unes de les d’altres? qui li diu? i a qui?, quan falta oxigen al teu cos, qui li diu, que falta oxigen? i com fa que palpiti el cor més ràpid?

Descriuré un exemple, què passa quan veus que un maó cau sobre el teu cap i tu tens temps per veure’l, primer com a reflex, que no és un reflex, perquè és la consciència, t’ajupiràs, perquè no tens més temps que això per evitar el fatal desenllaç, després el teu cos i els teus músculs es posaran en tensió, què passa al teu cap? a la teva consciència? al teu cos? Qui dona les ordes, i tot en menys de mil·lisegons, el que passa és que es posa un dispositiu en estat d’alerta per protegir al teu cap, més aviat dit, la teva consciència, envia un senyal d’alerta a diferents seccions del teu cos, un per exemple, la Consciència envia als ronyons un senyal, perquè allí es preparin per enviar protecció a totes les cèl·lules del cos que són milers de milions i a més ha d’estar al moment, en una fracció de mil·lisegons, i això ho reben als ronyons i envien una quantitat d’adrenalina exacta, ni més forta ni més feble, la quantitat exacta, que la consciència li ha manat, i que ella, la consciència ha valorat segons la gravetat de la situació, i a més d’aquesta execució, fa moltíssimes més operacions, i en dècimes de segons, com tu, protegir-te amb les mans sobre el cap, per l’impacte que patiràs si no ho fas, si portessis un objecte més contundent a les mans hi hauria unes eleccions més, de quina eina seria la millor per protegir-te, perquè les teves mans tampoc són molt contundents i a més, també té la teva consciència a triar o les mans o el cap, però ella fa sempre la millor elecció, sens dubte, i sense cap error, a més de tot això, hi ha milions d’operacions que la consciència fa, només en un mil·lisegons, i és per exemple, l’acceleració del cor, a quina velocitat ha d’anar el cor, al teu cos està amb molta tensió, per culpa de l’adrenalina, tot el cos rebrà una alerta d’informació que cal executar, i que ha d’enviar al teu cos per poder combatre l’agressió, a més de tot això hi ha una connexió, també química, de com totes les molècules han de parlar i enviar, rebre, o compartir totes les informacions a tots els àtoms, molècules, de tot el cos, i són milers de milions, i això ho farà sota les ordres de la Consciència, que és el que mana al nostre cos, doncs es molt egoista, ens protegeix i vol el millor per a ell i ho fa, sense cap dubte.

He parlat molt de la consciència, això no obstant què és la consciència? Aquesta és el que jo defineixo com “Els trance Mental de la Consciència” i que és això? Perquè no és potser exactament això, però no obstant, podria argumentar-ho una mica, el que en religió es diu, “l’Ànima“, quan ets viu ets Conscient , i quan estàs mort ja no ho ets, quan estàs viu tens Consciència , i quan et mors ja no ets Conscient. és com aquesta creença, que en religió tenim de l’Ànima, se n’ha anat fora del teu cos, i ja no tens consciència com individu, ara ets matèria, però hem d’anar amb compte de no confondre l’Ànima , com un element religiós, o diví, perquè per mi no ho és, és un sinònim de Consciència, i és aquí que m’agradaria que vegis la diferència,  La Consciència decideix com el teu cos es comporta, des que neixes, fins a la teva mort, ara bé, aviat veurem una diferència entre Consciència i Reflex. Què és una i què és l’altre?

Si tu t’has d’aixecar de la cadira, i tu dius “M’aixeco de la cadira”, no perquè tu ho diguis ho faràs, sinó perquè ho vols fer, i només aleshores t’aixecaràs, quan ho vulguis fer, quan la teva Consciència ho mani, i és això el que fa que t’aixequis, és la teva Consciència en el moment exacte que tu ho vulguis, si tu vols caminar, caminaràs no quan tu ho diguis, només quan la teva Consciència ho ordeni, i absolutament serà la Consciència que farà el primer pas, però ves compte, que ara ve el més interessant, i és que després de l’ordre de la Consciència d’enviar el primer pas, la Consciència es retira, fa un pas enrere, i es queda en un segon pla, perquè el Pilot Automàtic, o digali Reflex,  es posa en marxa, i serà aquest que farà que tu continuïs caminant fins al lloc de destinació, sense que la Consciència sigui conscient de conscienciar cada pas, això ho farà el Pilot Automàtic, o  Reflex, sempre que no hi hagi cap obstacle que ho impedeixi, si fos així la Consciència prendria una altra vegada l’ordre.

Com podem veure, el nostre cos i l’Univers són la mateixa cosa, ja que estem dins seu, i és d’una complexitat molt enginyosa, intel·ligent, fantàstica i indescriptible, que per a nosaltres els humans ens fa molt difícil d’entendre com tot l’Univers funciona, com els àtoms, protons, neutrons, que sempre estan en moviment, col·lidint els uns amb els altres, provocant la destrucció i la mort, doncs quan uns moren hi ha altres que neixen, i uns altres que es doblen es quadrupliquen, i etc. fins a formar l’objectiu desitjat, i és així la vida com vivim, i pretendre entendre la composició de la vida i la mort i dels vivents i de tot allò que ens envolta, es una tasca molt difícil, no crec que algun dia ho puguem saber, perquè la vida i la mort són un misteri, les cèl·lules moren i es reprodueixen cada segon, ès la base de la vida, igual que les persones, animals, plantes, en fi tot, aquí està tot, en l’equilibri del nostre Univers perquè així funciona tot, nosaltres estem creats sota la imatge i semblança del que ens envolta a l’Univers, tenim dues característiques molt importants, una és la Consciència , i l’altra, el que anomenem Reflexos, que és el Pilot Automàtic que s’assemblen molt, però que tenen finalitats diferents, però és la Consciència la que té el comandament, i dins d’ella hi ha el reflex.

1973

Enric Giné i Orengo

enric@enricgine.cat

És el Respecte igual a Indiferència?

El motiu d’aquest títol, és perquè quan jo era molt jove vaig llegir Els diàlegs de Plató, llegint aquest llibre vaig veure com Sòcrates va demostrar a Plató un postulat que era molt evident per a Plató i que Sòcrates deia que no ho sabia, però raonant van poder veure que el que era tan clar, li van donar la volta i, després d’un profund raonament, es van trobar amb una altra realitat, jo voldria parlar del Respecte, això no obstant no ho puc fer com Sòcrates perquè no estic a la seva altura, això no obstant sí que vull usar el seu sistema, el seu mètode, el del seu raonament profund, sobre aquesta paraula, jo, per fer un titular una mica controvertit, l’he anomenat “És el Respecte Irresponsable o irrespectuós?“. Tot el món sap el que és el Respecte, no? Respecte als fills, a l’esposa, al marit, etc., etc. També podríem ser respectuosos amb el medi ambient, amb les plantes, els animals, etc. però, de fet:

Respectar és acceptar l’opinió d’una altra persona tot i que estiguem o no d’acord amb ella, perquè un exemple a grosso modo d’aquest respecte, pot ser la democràcia política, el respecte polític fa que la democràcia funcioni, és a dir, el respecte fa que aquest equilibri aguanti la societat del món occidental que nosaltres coneixem, primerament vull aclarir que per a mi el respecte és un sinònim, res més, de moltes coses, el que passa és que fem servir malament la paraula respecte. Respecte pot ser també, “obediència” i obediència a què? i aquí està la seva essència, a què? i aquí està el significat tan gran, immens, intens que té, les persones en aquest món on vivim immers entre civilitzacions, cultures, subcultures, nacions, regions, pobles, religions, polítiques, creences, postures, actituds, en fi, cada persona té una manera de veure la vida, i a la persona que té al costat o a l’altre costat, o part oposada del món, i a qui està a l’est i què? Pel que fa a què? doncs això… nosaltres quan parlem fem servir paraules que no sempre volen dir el mateix que el que volem dir “Aquí aniria molt bé “El llenguatge Numeral o Matemàtic”, desgraciadament fem servir una paraula quan hauríem de fer servir una altra, el Respecte és una manera de veure, experimentar, de convenciment d’una molt forta conducta, que una altra persona te, i que aquesta està convençuda plenament i sense demostrar que aquesta conducta és correcta, però la persona té aquesta convenció, i amb aquesta conducta amb relació a una altra persona que té o no té les mateixes conviccions, la anomena, respecte, per exemple fem servir respecte per dir que hem de portar-nos bé, no hem de confondre el respecte amb per exemple una llei de trànsit que es respecta la velocitat de trànsit, o una llei amb la que pots estar d’acord o no, però que l’has de respectar, perquè així ho diu l’autoritat, no passa res si vas per una autopista que no hi ha ningú, i hi ha un límit de velocitat de 120 km hora, i tu vas a 130, bé, i aquest respecte, és un altre, no? donar sempre la raó a la gent gran, estiguem o no d’acord amb el que ells diguin, és respecte, no? jo no hi estic d’acord amb això, sí que estic d’acord amb el meu respecte, que si estic a l’autobús i hi ha una persona gran o anciana, li donaré el meu seient, perquè aquesta persona gran pugui descansar, però això encara que es fa servir la paraula respecte, no és respecte, és un sinònim que en lloc de respecte seria educació o civisme, cal anar amb molt de compte amb aquesta paraula, llegir aquesta reflexió, perquè és molt interessant, veure i entendre com la paraula respecte és una altra cosa del que estem acostumats, és una altra vegada un sinònim, moltes vegades les paraules que fem servir no són les adequades, i ens fem un embolic, jo faig una anàlisi a la meva manera i dic el que jo penso, està clar que el que jo penso és correcte sinó, no ho escriuria, però soc  conscient que no forçosament tinc la raó, llavors estaria molt, però molt agraït si alguna persona que no estigués d’acord amb les meves teories, i d’aquesta manera portar llum a unes noves i correctes teories, seria fantàstic… Que no respectés el que jo escric i em rectifiqués, per estar una altra vegada en bon camí.

Bé, anem ara al moll de la qüestió, un pare o una mare estima molt el seu fill, el noi, de vint-i-un anys, vol deixar els estudis perquè vol anar a viure uns anys a l’Índia, els pares són gent de bona posició social i no els agrada que el fill vagi d’aventures, ja que volen que vagi a la Universitat i tingui una carrera per així tenir un bon futur per al seu fill, han de respectar la seva decisió? o han de demostrar la seva indiferència com ho faria una persona que no conegués o estimés el fill? una esposa li diu al marit que ha trobat un home jove, i que vol la separació, l’home ha de respectar la decisió de la dona? o ha de dir que molt bé, que respecta la decisió i d’aquesta manera mostrar una indiferència, que, a més, és impossible de demostrar-la, ja que si aquest home estima la seva dona, com més estimació tingui a ella, li serà més difícil, està clar que hi ha una actitud que és parlar amb els interessats i dir-los que ho pensin i tractar d’influenciar, això fa que la paraula respecte es debiliti, perquè la paraula “respecte és igual a indiferència“, un home que estima la seva dona no és indiferent, i els seus sentiments estan clarament pertorbats per la situació, no pot respectar a la seva dona, la situació seria molt diferent si l’home no estimés més la seva dona, o tingués una altra dona, llavors respectaria aquesta decisió, uns pares veuen que el seu fill fuma i el nen és jove, té quinze anys, el pare li diu que fumar és dolent per a la salut i que no hauria de fumar, però el fill no fa cas dels pares i continua fumant, aquí tenim un altre exemple de respecte, el pare ha de respectar el seu fill? doncs jo crec que anirà proporcionalment al grau que els pares estimin al seu fill, com més l’estimin, menys respecte, i si no l’estimessin, més respecte, encara que és molt difícil que uns pares no estimin al seu fill, amb aquest exemple es podria discutir que el nen és un menor, i que no ha de fumar, però encara que el nen tingui 18, 20, 30 anys, seria la mateixa cosa, quan més estimes una persona vols el millor per a ella i si tu veus que allò és dolent o perjudicial per a ells, faràs tot el possible per influenciar amb ells, és a dir, més estimació menys respecte i viceversa, avui s’accepta aquest respecte perquè no es pot fer una altra cosa, pots tractar d’influenciar el que sigui com tu vols i no com l’altra persona qualsevol, però pots influir mentre estiguis dins de la llei, o de la jurisdicció actual. Aquestes situacions són extremes, però normalment passen escenes diàriament de respecte a casa, a l’autobús, la feina, amb els amics, en tota la nostra vida quotidiana, és que estem molt endurits, amb aquesta paraula i realment ens origina una conducta que podria ser repressiva, ens reprimim, constantment parlant, de tot, per exemple, de futbol, respectem els que creuen que Messi, o aquell altre, que és el que fa funcionar el Barça o els que són de Madrid.,nosaltres tenim les nostres idees, que estan ben clares i que són les millors, les altres les respectem perquè són ximpleries i no mereixen que comparteixin les idees, ja que gairebé sempre hem de discutir amb ells perquè pugin al nostre carro, ara, però, ja estem cansats i respectem tot el que ells diguin, un exemple molt habitual, és quin canal de TV s’ha de veure quan són sis a la família, qui ha de reprimir i mostrar respecte? són petites conductes que passen cada dia, gairebé sense adonar-nos, això no obstant és un donar i cedir de respecte, es manté una posició forta o no cap al respecte, la veritat, això no obstant és que quan un té o creu tenir una visió clara d’una conducta, concepte, principi, idea política, religiosa, i podria esmentar moltes més, és més difícil respectar la idea de l’interlocutor que sigui diferent de la nostra, i aquesta serà inversament proporcional al vincle afectiu que tingui amb aquest interlocutor, si el vincle amb l’interlocutor és superficial, el respecte serà total, si el vincle amb l’interlocutor és molt fort, el respecte serà nul, per tant, el respecte és igual a indiferència, no es pot dir a una persona amb la qual tens llaços molt forts que tu no aproves el que fa aquesta persona encara que tu respectes la seva decisió, tot i que saps que aquella decisió que tu respectes, serà la ruïna de la persona que tu estimes, aquest respecte sembla doncs que no és coherent, hi ha molts moments on la paraula respecte té un sentit i és quan parlem de futbol, política, de mil temes de la societat, nosaltres tenim les idees que tenim, i volem que totes les persones pensin com nosaltres, perquè nosaltres som nosaltres, i el que pensem avui és la veritat dogmàtica, encara que demà ja haurem canviat de criteri, perquè així és la vida, aquest respecte és el que regula la societat, perquè no podem estar discutint tot el temps des que ens aixequem del llit fins que anem a dormir, llavors aquest respecte que anomenem indiferència es va regulant automàticament segons s’accepta la persona, o és un vincle familiar, o un amistat o simplement un feeling, això farà que el temps de discussió i acalorament sigui més curt o més llarg, el respecte és el que regula la nostra vida quotidiana i també podríem dir que regula la nostra democràcia, i ara jo et dic: “tu pots respectar-me, si estàs d’acord amb mi”, de tot el que jo estic aquí escrivint, encara que no seria respecte, seria estar d’acord, però si tu no estàs d’acord amb mi, llavors no has de respectar-me, llavors pots fer dues coses, o mirar de debatre el meu argument o no dir res, si no fas res, vols dir això, la teva indiferència, perquè no t’importa res de res, i això reforça la meva teoria, que el contrari de respecte és indiferència, a mi realment el respecte que m’interessa és quan els vincles són forts, encara que les lleis que el regulen siguin les mateixes en què són en ambdós casos. Resumint, “A més respecte, més indiferència”, i acceptar això no sempre és fàcil, “el contrari d’amor no és odi, és indiferència“,  o “¿És el Respecte, Irrespectuós?”

1970

 Enric Giné

Discriminació-Insult

Veurem què és un insult, primer definirem què és un insult, i un insult és una conducta, verbal o no, que el insultat rep del insultador, i això es pot definir com una falta de argument, del insultador al insultat, i això també comporta un complex d’inferioritat de l’insultador contra l’Insultat, bé, això passa malauradament cada dia, i algunes vegades, amb unes conseqüències molt nefastes , quan algú insulta una altra persona, és pel motiu que l’insultador, es veu ofès, llavors la reacció de l’insultant, serà proporcional, de la conducta que l’insultat prengui, si l’insultat no reacciona l’insultador, es veura obligat a mesures més dràstiques perquè l’Insultat reaccioni, però l’insultant no sempre pot provocar una reacció a l’Insultat, per molts motius, o perquè l’Insultant no li faci cas, o per motiu físic d’ubicació.

Bé ara que ja haurem definit l’insult, veurem què va passar l’altre dia en un camp de futbol, on una part de la grada del grup contrari, va aclamar amb insults i amb crits un jugador negre del Reial Madrid, Vinícius, me ha sorprès la reacció, la popularitat, als mitjans de comunicació, s’ha anomenat discriminació, i què és discriminació? a la Reial Acadèmia de la Llengua Catalana, la paraula Discriminació és, separar, o veure diferència de dues coses, i llavors afortunadament ho fem cada dia, una pedra és diferent d’un arbre, i només això és Discriminar, ara bé si veiem a una persona negra, blanca, groga o d’un altre color, primer les discriminarem, doncs hem de veure la diferència, del color, i després quan vegem el color que té, i aquí ve el problema, que és, quan hem discriminat el color , hauríem de donar-li el mateix tracte, però desgraciadament, no sempre és així, aleshores és Discriminació, i això no s’ha de fer, però malauradament es fa.

Bé això és Discriminació, però en el cas del Jugador que hem parlat no té res a veure amb discriminació, però sí amb l’Insult.

L’insult, com ja he dit a dalt, és un complex d’inferioritat de l’insultant, i falta de argument, contra l’insultat, i l’acció de l’insultant, estarà molt relacionada amb la conducta que prengui l’insultat, si l’insultat no s’immuta, l’insultant doblegués l’acció, per agreujar l’insult, si és que les circumstàncies s’ho deixen fer, en un camp de futbol l’insult pot ser només verbal, per culpa de l’accés o l’excés de públic de l’Insultant o insultants, però la raó és la mateixa, el jugador ha fet una conducta que l’insultant, no li ha agradat, i l’única reacció que l’insultant pot fer és l’insult, ja que el complex d’inferioritat, o digues-li repressió, contenció, és l’única moderació, per culpa d’aquest complex, que ell no pot dominar o solucionar, i això ho asfixia, fins al punt que en algunes ocasions, podria resultar en un acte criminal, això passa cada dia, infinitat de vegades, sempre es comença amb l’insult, i pot acabar malament si l’insultant i l’insultat són a prop i sols i el motiu del complex d’inferioritat és greu.

L’altre dia vaig veure a la Televisió un grup que es manifestaven al carrer contra l’alcaldessa de Barcelona Ana Colau, i li cridaven Insults com a “Filla de Puta”, la insultada no podia dir res perquè primer no era al lloc, i la segona encara que hagués estat, no s’hauria enfrontat amb tota una multitud, això sempre és el que l’insultant o l’insultat que ha d’avaluar.

Bé de totes maneres, va tenir més ressò comunicatiu pels mitjans de comunicació i federacions, fins i tot internacionals, les del jugador, per racisme, per ser negre, que l’alcaldessa, per insultar la mare, sense que els insultants coneguessin la mare de l’alcaldessa, però la veritat és, sense mirar el grau d’ofensa, que els insultants volien ofendre els insultats, i els insultadors van aconseguir el seu propòsit i això va ser possible, pel complex d’inferioritat dels insultadors.

Per a una persona normal racional intel·ligent, l’insult no existeix, no hi té cabuda, ja que l’insult és el costat oposat de la raó, si no tens un argument per poder explicar a la persona que et fa una repressió o ofensa, l’únic que tens és un insult, o fins i tot una baralla o més.

2023

Enric Giné i Orengo

enric@enricgine.cat

              Sempre, des de molt jove, he tingut problemes metafísics que m’han turmentat fins als nostres dies, l’existència de Déu, i l’eternitat han estat uns d’ells, però potser, molt més important que l’existència de Déu, ha estat el problema de l’eternitat, ja que aquesta està molt connectada amb el temps, i què és el temps? El temps és la durada entre dos punts en l’espai, des d’un observador, la meva incapacitat per comprendre la paraula i el contingut d’eternitat, m’ha deixat moltes nits en blanc, i no hi ha nit que, quan vagi al llit, no pensi en ella i en com serà el món o la vida a l’Univers, d’aquí a milions d’anys llum.

Imagina’t que un colibrí que viu a la costa californiana, cada 1.000 milions d’anys llum va volant a la Muntanya Everest, allà esmola el seu pic amb dos cops, un a l’esquerra i un altre a la dreta, i torna a la costa californiana i de nou, torna a volar cap a l’Everest, després de 1.000 milions d’anys llum més i així successivament fins que la Muntanya Everest s’hagi gastat completament.,això serà un segon de la eternitat!!! És potser una història per a nens, però, en canvi, no és gens exagerada, aquest problema em perseguia i buscava respostes a unes preguntes que jo no era capaç de trobar,a la fi vaig trobar un principi estratègic que va ser una resposta molt factual o sigui, l’eternitat és eterna, no té principi ni fi, això és un postulat que vagi acceptar, però com és de llarga l’eternitat? l’eternitat és eterna o dit d’una altra manera, la longitud de l’Eternitat ha de ser com a mínim tan llarga com d’aquí al principi de l’eternitat, i tan llarga com d’aquí al final, no? bé, això va obrir un altre postulat, ja tenim uns números per treballar, ja tenim alguna cosa. bé, doncs on som ara? En quin quilòmetre estem de l’eternitat, on topogràficament?

Bé, aquí sí que vaig descobrir una resposta o, almenys, m’ho ha semblat a mi, la resposta és “Un camí que no té principi ni fi“, i si així és, jo he d’estar enmig del camí, per la qual cosa tots nosaltres estem totalment en “mig de l’eternitat“. El problema és que no pots mesurar el principi ni tampoc al final, i el perquè d’aquesta teoria es pot comparar amb un dia de boira, en una vall o esplanada, on tu estàs en un lloc, davant veus un horitzó llunyà o proper, depèn de si hi ha poca o molta boira, i si mires enrere, la distància és exactament la mateixa, que si mires a la banda, tant a esquerra com a dreta, sempre estaràs al mig, i la boira serà com un cercle, tu sempre estaràs a la meitat d’aquest camí per molt que caminis endavant o enrere, a esquerra o dreta, això també obre una altra hipòtesi, i és que l’univers és rodó, no? Per què? Perquè l’estratègia és la mateixa, per molt endavant que caminis (igual que un dia de boira), sempre estaràs al centre del teu món, del teu camí etern, l’univers, amb la particularitat que tindràs la mateixa distància tant endavant com enrere, tant a la dreta com a l’esquerra, és a dir un cercle, si et desplaces un metre a l’esquerra estaràs al centre, si et desplaces 1.000 milions de quilòmetres anys llum endavant, o endarrere, o a l’esquerra, sempre estaràs en el mateix lloc, exactament al centre, quan vaig llegir la teoria que l’Univers és corbat, se’m va posar la pell de gallina perquè segons aquesta teoria meva que l’Univers és un cercle, i que, a més, no té res de científica, sinó tot el contrari, semblava tenir una connexió.

La idea de saber com serà el nostre planeta d’aquí a cinquanta anys potser és predictible, fins i tot potser també dins de cent anys, però si diem cinc-cents anys o cinc mil anys comença ja a entrar en un terreny fora de control, la nostra civilització va començar fa 16.000 anys, no és molt de temps, això no obstant quan parlem de cent mil anys o 1.000 milions d’anys, o 1.000 milions d’anys llum el panorama és diferent, el Sol pot ser que ja no farà llum, i la Terra potser no tindrà atmosfera, no hi haurà aigua al mar, i no hi haurà vida, nosaltres ja no existirem, si l’Omnipotent ens hagués fet eterns, ara tu estaries assegut en una cadira, veient un planeta sense vida, fosc, desolat, igual que Mart, o un altre planeta, i això només seria un segon de l’eternitat, sense nosaltres i sense la cadira, i aquest dia arribarà, vulguem o no, però el més important és que el temps és etern, i no s’aturarà, continuarà milers de milions anys llum, el colibrí ja farà milions i milions d’anys llum que hi haurà gastat l’Everest, i tot continuarà igual, impassible, això no obstant sense nosaltres, potser el planeta Terra no existirà, no hi haurà guerres, ni conquestes, ni crims, ni maldats, ni bondats, sense amor, ni poesia, sense esforços humans, tot continuarà igual que en aquest moment que escric aquestes ximpleries.,tot continuarà igual i en el millor o pitjor dels casos, és que mai s’acabarà, perquè l’eternitat no té fi, a l’igual que no ha tingut principi,l’eternitat és dir adeu als teus fills, esposa, germans, família, amics i pensar que mai, però que mai més, no els tornaràs a veure i que tu tampoc mai més tornaràs a veure una alba o un somriure del teu fill o filla, ni faràs un petó a la teva dona, ni oloraràs l’aroma d’una rosa, ni sentiràs el cant d’un ocell, jo també tinc l’esperança que hi hagi un Ésser Totpoderós, però, canvia això alguna cosa? Un Déu… què farem durant tota una eternitat? I encara una mica més, perquè quan acabi aquesta eternitat vindrà una altra, perquè no hi ha una paret o un rètol que digui: “Final de l’eternitat” i darrere la paret vindrà més eternitat, perquè l’eternitat és infinita. La nostra única oportunitat és Déu. Jo no tinc idea de què és l’eternitat. Per a mi és el problema metafísic més gran de la humanitat. Potser un Déu omnipotent tingui la solució al meu problema. És com si una formiga pogués entendre una equació matemàtica, tant si fos senzilla com complicada, és impossible. El mateix podria ser amb Déu, un problema molt complicat per a mi ,podria ser una ximpleria per a un Omnipotent.

1965

Enric Giné

            enric@enricgine.cat

                       Si alguna vegada mirem de dia cap al cel, potser podrem veure els núvols si és que n’hi ha. Si no hi ha núvols, veurem el Sol, i si és de nit, veurem la Lluna o els planetes i a la fi podrem veure les estrelles i potser alguna galàxia com la nostra i aquí s’acaba el nostre Univers, amb els nostres propis ulls. Si ens ajudem d’equips moderns podrem veure una mica més, però no gaire més. Per començar m’agradaria molt presentar un vídeo molt interessant, perquè pot donar una perspectiva diferent del que nosaltres entenem per univers:

https://www.youtube.com/watch?v=CKX_qtQVqak

El que veiem, és això l’Univers? Doncs sembla que sí, però aquí no s’acaba la pregunta, sinó que aquí comença, perquè l’Univers és tot, el que veiem i el que no veiem. Segons uns senyors molt llestos diuen que el principi de l’Univers es va produir amb el famós big-bang i que l’explosió expansiva encara està en desenvolupament, és a dir, que cada dia l’univers es fa més gran. Fins quan això durarà, perquè no ho sé, i per a aquests científics l’univers és el big-bang, i aquí s’acaba tot. Però això no em satisfà, sembla una teoria per a mi incompleta. És com mirar el cel en un dia de núvols i dir que les estrelles no existeixen perquè no les veiem, o perquè els aparells que tenim tampoc ho podem veure. No podrien existir 2 big-bangs?? O 3?? O mil o milions?? O trilions?? de big-bangs a l’Univers?? Jo crec que hem de distingir que hi ha dos Universos, l’orgànic i el que no és orgànic. És a dir l’orgànic que seria com la mateixa paraula mateixa diu orgànic amb tota la seva plenitud orgànica, electromagnètic com la matèria, la llum, la calor, gas, etc., etc. Aquest sí que és limitat, encara que estigui en expansió i cada dia més gran. Aquest dic que és limitat perquè es pot mesurar. L’altre Univers, el que no és orgànic, aquest és la resta, i el que no hi ha res no es pot mesurar. És Etern i això comporta que és infinit, i com no hi ha res, ni espai, ni temps, llavors no es pot mesurar, i aquesta característica és típica de l’univers. Què és l’univers absolut? L’univers absolut és el no res! Allà on l’univers orgànic s’acaba, allà on hi ha l’estrella i on pot arribar alguna cosa orgànica com una pedra o una persona o alguna cosa que puguis mesurar. això és l’Univers orgànic. Allà on no hi ha res, no hi ha espai i on no hi ha espai no hi ha temps, si no hi ha res no es pot mesurar res, i si no pots mesurar res, és l’univers absolut. Allà on l’univers orgànic s’acaba, és allà on l’univers absolut comença. Com es pot veure, per això dic que existeixen 2 Universos, però realment només n’hi ha un!! I aquest és Univers absolut. Això no obstant on nosaltres vivim és l’Univers Orgànic, i aquest està dins de l’Univers absolut. Això no obstant quan parlem d’aquestes coses, és tot molt complicat. Això no obstant miro de fer-ho el més senzill perquè s’entengui. El que vull dir és que l’Univers és un tot el que està amb nosaltres i fora de nosaltres i dins nostre, com amb el vídeo anterior no hi ha límit per viatjar cap a fora de l’Univers exterior, i tampoc per dins nostre. Mai trobaríem 1 barrera o rètol que digui “Fi de l’Univers”, quan s’acaben els planetes, les estrelles, les galàxies, o sigui l’univers orgànic, vindrà l’altra part de l’Univers, i aquest sí que també és l’Univers el qual estan tots els universos Petits que hi hagi. Aquest univers Absolut és l’univers Infinit, Etern. Els altres són finits i limitats, i encara que l’univers orgànic és el més interessant, perquè és on nosaltres vivim, i és la nostra vida, però aquest és molt petit. Imagina’t un univers com el nostre i el teu viatge amb un avió utòpic que pot viatjar a 1 milió de vegades més ràpid que la velocitat de la llum, i al cap de molts milions d’anys arribes a la fi del nostre big-bang, allà on el big-bang està molt llunyà, i gairebé no es veu, i hi ha molta foscor, i una mica més del teus utòpics viatges, arriba un moment que la foscor és completa. Ara aquest és  l’Univers Absolut, podries enllà viatjar capdavant milions i milions d’anys llum, sense trobar res o potser trobant un altre big-bang, i així eternament i, és estrany quan parlem de l’univers orgànic i de l’absolut. Diem que un univers orgànic és un univers que es pot mesurar perquè hi ha espai i en l’absolut no. L’Univers Orgànic on nosaltres vivim és aproximadament de 13.761 i 13.835.000 d’anys. Sembla que com en l’orgànic hi ha vida i en l’absolut no, en la nostra casa a l’orgànic, hi ha espai i temps, llavors podem mesurar, però és una cosa objectiva, perquè per a una persona morta l’estat ja no és orgànic sinó absolut. Però de totes maneres, encara que el temps per als altres segueix corrent, m’explico, amb l’absolut ja no hi ha res, ni espai, ni temps, ni res. Això no obstant amb aquest exemple que deia anteriorment del viatge per l’Univers Absolut, que és una utopia i és absurd i irrealitzable, si tinguéssim un rellotge podríem mesurar el temps, encara que el vehicle no es mouria, perquè a més de ser fosca nit no hi hauria res de res, ni espai ni temps.

Això fa pensar, no?

1968

Enric Giné

Mesurament és un sinònim, expressió, terme, que s’usa per descriure, definir la qualitat, propietat d’un objecte a l’espai i aquesta descripció es poden definir amb uns valors com a llarg, ample, alt, pes, volum i densitat, i o, coordenades angles per ubicar a l’espai, entre altres coses, i el Mesurament del Temps a l’espai, mereix una atenció especial.

Tot objecte, esdeveniment, orgànic o inorgànic a l’espai té una conducta des del principi de la seva existència fins al final, o des d’una part d’ella a una altra i l’anomeno Temps.

Definició de Distància i Velocitat

Distància és la separació d’un objecte a un altre en l’espai.

Velocitat és la durada del Temps de la separació d’un objecte a un altre a l’espai.

Definició d’unitat La quantitat d’objectes a l’espai està constituït per unitats, hi ha aquestes se’ls ha atribuït un nom matemàtic.

Passat Present Futur

 El Mesurament del Temps l’ha creat l’home i és molt interessant, l’únic que podem afirmar és que hi han tres períodes, el Passat, Present, i el Futur, i sembla que estan en contradicció, però realment no ho estan, ara ho veurem, el Present és molt interessant, però molt problemàtic, què passa amb el Present?, doncs sembla  que aquest no existeix!, però ha existit, i realment és l’únic que existeix, i que passa amb el Present, doncs aquest se’ns escapa, quan hem de mesurar-lo, amb el Present ho fem, i amés ho vivim, però quan ho hem fet, ja estem al Passat, què és el que mesurem del Present?, un minut?, un segon?, una dècima ? o centèsima?, és això?, per això dic que el Present no existeix, perquè és molt difícil o impossible de definir-ho, en concret podem dir que aquella Mesura que va ser realitzada en el Present només podem descriure-la al Passat.

Això és en relació al Mesurament, però, en aquesta, ja hem vist, que el Present no existeix, només existeix a la nostra memòria al Passat, però a la nostra Consciència, només es troba en el Present, i aquí no existeix ni a el Passat ni Futur, i això es molt important, perquè encara que el Present i la Consciencia es puguin barrejar o confondre, com si parléssim de la mateixa paraula, però no ho es, el Present, es el Present, i la Consciencia esta dintre del Present, i llavors no existeix ni Passat ni Futur, no mes Present, i això es la Vida, jo l’anomeno La Consciència

Això ens comporta a definir, que tota la vida d’una persona, per ell, només és el  l’últim segon de la seva vida !!!!!, perquè es Conscient, ja que el Passat ja no existeix, però es podrà consolar amb la seva memòria, és a dir el Passat, però ja serà tard.

Quan en un Univers existeix una Consciència, és el primer indici de l’existència de l’Univers Orgànic, si no és així es perquè es descriu un Univers Absolut, i en l’Univers Absolut, no existeix Res, de Res, això comporta, l’evidència , que per constatar un Univers Orgànic ha d’haver o existir una Consciència. recomanaria potser llegir aquest enllaç

https://enricgine.cat/que-es-el-univers/

Tossa 2009

Enric Giné i Orengo

Cansament i Decepció

enric@enricgine.cat

 Imperis

La història del meu País, i de moltes altres cultures del món, han sigut, molt penoses, tristes, sagnants, espoliats, amb moltes vides sacrificades amb guerres, sofriments pel simple motiu de què una cultura la castellana, amb una desitgi malaltís de poder per apoderar-se, dels béns d’altres cultures, i destruir dites cultures, fins a la seva desaparició, per convertir-se amb un Imperi, ja que això era el propòsit, i després de més de tres-cents anys, encara continuem, amb tot el que això significa un Imperi, ara, amb explotacions miserables contra les colònies.

Polítics

Tenim i hem tingut uns polítics, escollits per nosaltres, que l’únic que fan és poder continuar al seu lloc de treball, amb un sou, que no ha estat escollit per nosaltres, però això els és igual, cobren de nosaltres un sou, que és molt més que el d’un oficinista, però així està la cosa, no els hi abaixarem el sou, i ells tampoc ho faran, però segur que ells mateixos s’ho pujaran, i la seva educació escolar o universitària, moltes vegades, és menys que el d’un oficinista, i quan parlen alguns semblen analfabets, o si no ignorants, si no tinguéssim aquesta gent anomenada polítics, estic segur que Catalunya faria molt de temps, que seríem un País Independent, doncs els Catalans, volem la Independència, però els polítics no!, ells volen els seus llocs de treball i els seus sous, i aquí tenim un dels problemes.

Estimar els Pares

No s’estima més al pare, que a la mare, o viceversa, s’estimen per un igual, jo soc Català, però el 1973, vaig anar a viure a Dinamarca, va ser temps d’en Franco, i va ser un xoc per mi, passar d’una dictadura amb un país com el danès, tinc una filla, gendre i 4 netes, que viuen allà, el meu cor està partit en dos, m’estimo tant Catalunya com Dinamarca, jo soc part d’aquestes dues cultures, i m’han donat tot allò que jo soc, visc ara a Catalunya, i Dinamarca és Independent, no fa res, no per això, tinc menys identitat, i això en fa pensar, per què molts dels que s’anomenen espanyols, tenen por, que l’anomenada Espanya es trenqui, ¿i què? No s’estimaran més aquesta cultura, si és que se l’estimen, l’anomenada Espanya no desapareixerà, sinó que continuarà, no com el contrari, com allà a on ells viuen, el País on ells viuen, la cultura està trencada perquè el país que ells estimen, la van trencar, i això és ignorància perversa.

Parlar un idioma, que no és el de la Cultura del País

Entro en una botiga, i dic bon dia, i el dependent contesta, Buenos dias, jo contesto, “i am sorry”, i ell continua amb angles, quan torno a casa vaig a veure al meu psicòleg i esposo la meva experiència de la botiga, perquè m’expliqui allò que jo no entenc, ell em diu que ell és psicòleg, no psiquiatre, amb definitiva ell diu que tampoc entén, aquesta conducta, però aquesta conducta està molt extensa amb la mentalitat anomenada espanyola, parlant castellà, amb una cultura Catalana, però entendre-la no volen, però una llengua que tampoc és de la dita cultura, és igual la que sigui, poden parlar-la, això no obstant, la llengua catalana, la nativa, no!, ¿quin és l’argument?, sol pot ser la perversió!

Lamentacions

Des del 1714, Catalunya ha lluitat pacíficament amb l’esperança de poder ser el que era, el problema és que els catalans mai hem entès, que el que es perd sota una guerra, o sigui amb les armes, és difícil que el retornin amb un diàleg, els catalans som pacífics, i així hem de ser, però l’Imperi ho sap, i també sap que els Catalans és una raça rara, més de tres-cents anys, no han fet res, bé sí que hem fet, i molt, i és l’únic que sabem fer, és lamentar-nos, som els millors de fer-ho, és l’únic que sabem, ho fem cada dia, milers de vegades, surt per la TV, Ràdio, diaris, institucions catalanes i independentistes, i es parla amb el cada dia, els diàlegs o conversacions entre amics i famílies, però res més, amb les lamentacions s’acaba tot, i l’Imperi ens ho agraeix.

Les nostres Institucions

Tenim innumerables Institucions, que ens bombardegen cada dia, amb e-mails, Whatsapp, Instagram, Twitter i etc. i aquestes institucions són ANC, Òmnium, Consell Català per la República, n’hi ha molts, però molts mes, jo soc soci de tots aquests i molts més, d’ANC soc el soci 3999, i soc cap local, d’alguns d’ells, bé, que passa amb aquestes institucions, doncs bé, res, aquestes ens bombardegen, amb molta informació, que no diu res, solament lamentacions, i jo d’això, ja estic fart, aquestes institucions tenen unes fantàstiques opcions d’organització tremendes, però mireu on estem, no vull dir que aquest s’assemblen molt als polítics, perquè és una gran ofensa, però la inactivitat, i els resultats són els mateixos, i és trist molt trist, si ara Junts i l’ANC, i alguns més, diuen que volen l’indult, o l’amnistia, o, i un referèndum, i això és fugir d’estudi, amb l’indult l’amnistia estaríem al mateix lloc que abans de l’1 octubre, i amb un referèndum, perquè un referèndum, ja el tenim, i el vam guanyar, amb un de nou el podríem perdre, si tenim molts dels anomenats espanyols aquí, no!, no! i no!, jo, amb aquest tema, no soc democràtic, Catalunya és dels Catalans o d’aquells que se senten Catalans i s’estimen aquest País, és igual si han o no nascut aquí, al requisit es estimar Catalunya, res mes.

Què hem de fer

El que hem de fer és organitzant-nos, i construir un nou País, i això és l’única prioritat que hem de tindre al nostre cap, res més que això, i ¿com, i qui ho ha de fer? Doncs nosaltres la gent que volem el canvi, junts amb les tres Institucions, que existeixen i un comandament fora de l’anomenada Espanya ,1 ) Òmnium Cultural, el seu paper és Cultural, però també amotina una part dels Catalans, 2) ANC, és més polític, i últimament volia presentar-se com a partit polític, i també està bé perquè també amotina molt de nosaltres, 3)  Consell Català per la República Catalana, amb el seu Consell Local, hauria de ser decisiu per dona la veu del poble, per poder traslladar des del Consell Local, de cada 947 Ajuntaments, al Consell Català per la República, o a Brussel·les o a l’exterior fora de les urpes de l’enemic, tant el Consell Català per la República, Òmnium i ANC, haurien de treballar molt intimament els tres, i buscar estratègies, per a poder sortir de l’Imperi que ens explota i destrueix la nostra cultura, són ells que ho han de fer, i això es una feina enorme, doncs, el trencament amb el anomenat estat espanyol, comporta dos fases molt importants i difícils, i es ¿com ho fem? i ¿com es tenim que organitzar?, per a poder sobreviure després del trencament, tot això este que estudià rigorosament tot, i te que esta molt ben lligat, sense cap fissura, i quan aquestes estiguin, ben estudiades, ben aprovades, sense cap incidència, llavors este que tindre un comandament, com he dit fora al estranger, on has donaran les ordenes, que tenim que seguir tots els Catalans, rigorosament, amb molta disciplina, diria casi militar, però sense violència, tot lo que no sigui això es continuar amb lo mateix, es no fe res, i continuant fer desapareixen la nostre cultura.

Possibles Estratègies d’Enric

1) Els Catalans que ens sentim Catalans ens hem de comportar com Catalans, dins d’un Estat que ens té, per mèrits de guerra, com colònia o regió o autonomia o que ens administra la nostra economia, llengua i Cultura. En aquestes circumstàncies, estem molt debilitats, però no derrotats o aniquilats. Hi ha hagut molts Imperis que ho han provat, però amb nosaltres no han pogut de moment, hem de comportar-nos, com el que som “una colònia”, això no obstant, hem de lluitar, democràticament i intel·ligentment, per sortir d’aquest malson, i haurem de seguir unes pautes per poder fer-ho.

2) El Consell de la República Catalana, amb nom de M.H. President Carles Puigdemont, ara sí que hauria d’aixecar la suspensió i fer la declaració de la República Catalana.

3) El Consell per La República hauria de liderar totes les accions que hauríem de fer per a l’alliberament de L’estat Català com a plenitud de País o Nació.

4) Hem d’eixamplar la base del sobiranisme per poder tenir majoria, i per descomptat en tots els Ajuntaments.

5) Hem de fer servir els Ajuntaments sempre que puguem

6) Declarar els Municipis, o Republicans, o Independents

7) Declarar el Rei persona-non-grata a tots els Municipis

8) Comprar o tractar amb empreses catalanes, cap d’espanyoles

9) Estratègia per pagar a La Generalitat tant els impostos, IVA, etc. Gens de diners a l’estat espanyol.

10) L’Idioma oficial, només el català, tant en els ajuntaments com a la Generalitat.

11) Posar a les entrades del municipi on es posa el nom de la vila, també posar República Catalana.

12) Posar els Balcons, finestres, etc. Estelades, i portar personalment com sigui possible, o una estelada o una insígnia en la solapa o un lloc visible, per demostrar que som catalans.

13) Posar una Estelada a totes les rotondes de tots els pobles de Catalunya.

14) La TV3, les televisions catalanes i ràdios, només emetran en català.

15) Els rètols informatius, només en català i anglès, tant en Autopistes, autovies o en carrers.

16) És igual com es diguin, Casals, Ambaixades Catalanes o, etc. S’han d’establir a l’estranger, en representació de Catalunya.

17) Encoratgem a altres Cultures com Galícia, País Basc, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, a abandonar l’Imperi, ja que Espanya, és una Entelèquia i com a tal no existeix.

18) Doncs Espanya hauria de ser el que sempre ha hagut de ser, una regió de la península Ibèrica, exactament Castella, i això és el que hem de tractar de forçar que torni a ser la seva pròpia cultura, i deixar d’explotar les altres, totes les cultures iguals, i amb respecte mutu, ja que d’aquesta manera s’enriqueixen les cultures, no només una, totes.

19) Des del Consell Local per La República Catalana, fer reunions sovint per actualitzar el moment en què viu la societat i reprendre estratègies actuals. Això és molt important, perquè els Consells Locals per la República. n’haurien d’existir 947, perquè, a Catalunya, tenim 947 municipis, i la finalitat és que hi hagi 947 Consells Locals per la República. Per això cal treballar, perquè és crucial la interconnexió entre tots els 947 Consells, més unió, més força, El Consell Local per la Republica Catalana, es i a sigut, maularament, inoperant, inefectiu, inútil, ineficaç i molt mes, pero pot ser una eina molt eficaç, si ho rectifiquem per lo que volem fer.

20) Aquest son les meves estratègies, i aquí està l’essència de la qüestió, si jo que tinc unes estratègies, i soc solament una persona mes, entre tots podem trobar altres estratègies i millors i és aquí on hem d’estudiar entre tots de trobar les que millors es poden fer funcionar satisfactòriament.

Si vols una descripció del meu llibre pots clicar aquest enllaç http://enricgine.com

Tambe podíeu clicar aquest enllaç que es la meva Web https://enricgine.cat

Tossa de Mar 2019

Enric Giné i Orengo

Gràcies, amics, sense vosaltres no haguérem arribat on ara on estem.

Vull escriure a l’ANC de la qual soc soci. Per què a l’ANC? Doncs, perquè és un moviment civil i al qual pertanyo i al qual vull transmetre aquest missatge.

No escric a Jordi Sánchez, perquè, encara que jo li tinc molt de respecte, és només una persona més de la nostra associació, que em representa a mi i a tota l’associació. Però ell és a la presó, i jo no, i per tenir les mateixes idees. Això és injust i només per això porto jo un llaç groc en el meu pit.

Els catalans som per naturalesa Pacífics, però una altra característica nostra és que estem desunits, i encara que som molts, només sabem lamentar-nos. Això no obstant no tenim estratègies, i ens és difícil solucionar els problemes polítics. Ens donen una bufetada i posem l’altra cara.

A mi m’agradaria, ja que som molta gent que defensem la nostra cultura, i que ens agradaria una altra vegada ser independents, i per això, dono aquí aquestes dues estratègies, i mirar així de contribuir si és que hi ha més persones que estan d’acord amb aquestes, que són les següents:

 1) Tots els ajuntaments que tinguessin majoria sobiranista, tindrien que declarar els Ajuntaments  Republicans, igual que va fer el poble d’Amer.

2) Posar en una plaça en tots els ajuntaments on hi hagués majoria sobiranista, una estàtua, com en la de la foto, donant les gràcies, als nostres polítics espanyols.

 És clar que aquestes dues propostes són provocatives, però és una estratègia Pacífica, i és per aquí on hem d’anar. Deixem per a l’estat espanyol la violència i la injustícia. Com més violència i injustícia ells facin, més demostren el terroritzat i el pànic que ells ens tenen. “La Unitat de la Pàtria s’està destruint!!!”. És un “gen”? Sí, i que tots els espanyols ho tenen, i que, si no necessiten ajuda psiquiàtrica, necessiten ajuda psicològica. Per què? Què és “la Unitat de la Pàtria” per a una persona normal? O per a una que no és espanyola? Doncs simplement, un raonament lògic tindria el significat que “Un mana i l’altre obeeix”,” Un paga i l’altre rep”, en resum, “Colonialisme pur”.

Tossa 2018

Enric Giné

enric@enricgine.cat

                  Cadascú té la seva tesi sobre la Independència, però per a mi és una cosa especial i l’uso molt sovint amb molt bons resultats, és aquesta, hi ha dues maneres de posicionar-se, una és ser Dependent i l’altra és ser Independent, la dependent és la que els catalans hem fet servir aquests últims tres-cents anys, és donar uns diners a Espanya perquè ens administri per 60 milions d’euros al dia, ja que els catalans som ximples i com hi ha gent més llesta que nosaltres, com els anomenats espanyols, o els Castellans, ells ens fan aquest favor o treball.,ara ens cobren aquests diners per administrar Catalunya, i ara ja no és tan rica com ho era abans, quan era la regió més industrial, agricultora i ramadera i més rica del regne, ara quan Catalunya s’ha convertit en menys rica i les regions pobres s’han convertit en menys pobres, com Andalusia i Extremadura, encara hem d’estar contents dels nostres polítics que han aconseguit que només paguem 60 milions al dia… tota una proesa, jo pregunto sempre als partidaris de dependentisme i molt amics dels Espanyols que potser ara, al cap de tres-cents anys, podríem buscar un altre administrador, per exemple, Alemanya, Anglaterra o els Països Nòrdics, ells tenen els seus països molt ordenats i controlats i ells podrien, per 22.000 milions d’euros a l’any, administrar el nostre país, estic segur que ho farien encantats de la vida i ho farien molt millor que els espanyols, fins i tot es podria fer una subhasta i encara hi hauria algú que ens ho faria més barat, l’altra possibilitat és ser Independents, tal vegada no som tan ximples com creiem i podríem administrar-se nosaltres mateixos i així ens estalviaríem tots aquests diners, aquestes són les dues possibilitats que tenim, jo crec que no hi ha color, que la millor és la Independència, si ens decidíssim per l’altra, la Dependència, crec que ens seria molt més beneficiós que, en lloc d’Espanya, com ja he dit que ho fes un altre País, la solució és tan clara com aigua, Catalunya ja és major edat i sap administrar ella mateixa els seus recursos sense necessitat de ningú, a més, és una mica incomprensible que unes persones que no tenen res a veure amb Catalunya sàpiguen com s’han de solucionar els problemes dels Catalans, per exemple quantes línies de trens necessiten els Catalans, quins horaris, totes les carreteres o autopistes o Aeroports i així una llista interminable de coses que es fan des de Madrid, no seria millor que els Catalans ens administréssim nosaltres d’acord amb les nostres necessitats? Dependència o Independència! És sinònim d’Administració, i els de Madrid volen administrar-nos perquè els administradors es queden una molt millor part del Pastís que els administrats, elemental Míster Watson, però, Dependència o Independència també significa el que la mateixa paraula significa, que és, o «Dependre o no Dependre». Catalunya ara «Depèn» de Madrid, i això vol dir que Madrid administra Catalunya, perquè aquesta «Depèn» d’ella, aquests diners que els espanyols ens espolien el necessitem per fer carreteres, tenir una bona xarxa ferroviària, bons aeroports, bona sanitat pública, bones escoles, etc., etc. 60 milions d’euros diaris són molts, molts diners, es parla molt d’Independència, però el que volem és que els Catalans ens administrem, nosaltres mateixos, digues Independència o Administració, volem que a Catalunya es parli el nostre idioma, que és el Català, nosaltres som una Nació, i com a Nació tenim una cultura, un Idioma, uns costums, igual que una altra com la Castellana, Gallega, Basca, Francesa, Alemanya, etc. i l’únic que els Catalans volem és administrar ells mateixos, i perseverar la nostra cultura, altre cop Independència és igual a Administració.

Tossa 2019

Enric Giné

enric@enricgine.cat

Catalunya és una de les nacions més antigues d’Europa i el seu idioma és el Català!

  1) Què és Catalunya?

Catalunya és una nació, que va néixer el 19 de febrer de 988 i li van llevar els drets de nació en 1714, després de la guerra de Successió, ha estat en guerra política contra Espanya des de llavors. Catalunya, com qualsevol altra cultura mil·lenària, té llengua pròpia, gastronomia, dansa… ha estat Regne, República i Principat i infinitats de costums que fan, que Catalunya, al llarg de moltes centúries, tingui una Cultura rellevant.

2) Mitjans de comunicació

 Els mitjans de comunicació juguen un paper molt important, tant a Espanya com a Catalunya, i com a tot el món, però especialment en els mitjans espanyols, potser per ignorància, potser per conviccions, potser per acontentar al govern, han estat especialment molt durs contra Catalunya, sempre han amagat, total o parcial, el relatiu amb Catalunya, creuen que Catalunya és una part d’Espanya, on es parla un dialecte, i els molesta molt la nostra identitat, fins i tot quan parlem en català, pensen que ho fem per provocar als espanyols, abans en temps franquistes, estava prohibit parlar el nostre idioma, el català, i quan havies d’anar a un lloc públic, i et dirigies en castellà, et deien que parlessis en “cristià”, tant la TV com la Ràdio, com en els periòdics de l’Estat estan totalment adoctrinats i, fins i tot les notícies estan manipulades, i, algunes d’elles que no els interessa, són omeses, i, les que són interessants per a l’Estat, augmentades. La TV Catalana ha estat moltes vegades guardonada per la seva imparcialitat i professionalitat, els mitjans de l’estat han estat qüestionats, fins i tot pel seu propi personal, el govern de Madrid vol intervenir els mitjans Catalans perquè, segons ells, adoctrinen els Catalans, i, d’aquesta manera, els poden controlar.

3) Justícia

Què és la Justícia a Catalunya? Bé, la Justícia hauria de ser, en tot el món, justa, i res més. Què passa a Catalunya? Tenim cinc persones del govern legítim a l’exili, els dos Jordis, el vicepresident del govern legítim, i el conseller d’Interior estan a la presó, tothom jurídic, tant l’espanyol com el català, estan d’acord que es tracta d’una injustícia, que aquesta gent estigui empresonada no té cap base jurídica, el que passa és que la “Unitat de la Pàtria” és indestructible, d’acord amb la mateixa Constitució, el mateix TC sap que això, jurídicament, no té base, atès que ell fa el que li dicta el poder polític, el TC no té ningú davant ells que ho qüestioni, primer pren les seves decisions, quan es tracta de “La Unitat de la Pàtria”, el TC té el suport del Govern Espanyol, i de tots els jutges, estiguin o no d’acord amb ells, i té, darrere, tota la Nació Espanyola.

4) Constitució

El període del Franquisme, quaranta anys de dictadura, va incidir en la població espanyola, com totes les dictadures, empobrint la seva població, tan físicament com intel·lectualment, la dictadura va fer molt mal i encara n’estem patint les conseqüències i trigarem encara molt de temps per a normalitzar aquesta situació, de totes maneres aquí, a Catalunya, hi ha un fet que ningú ha pogut destruir des de 1714 i és que el sentiment Català no s’ha pogut moure ni un mil·límetre, encara és intacte (clar que hi ha nous catalans i immigrants que no volen ser catalans, sinó espanyols, d’això ja parlaré en un altre Pecat Capital, “Nous catalans”). Se’ns van plantejar molts interrogants arran de la fi de el Franquisme, quan, teòricament, va arribar, els partits polítics van trobar la manera de poder obrir un nou període, que van anomenar “transició a la democràcia”, es va intentar fer una nova Constitució, que pogués ser acceptada per tots, va ser molt difícil, sobretot per a l’exèrcit, va sortir la Constitució que només era possible el 1978, el 1981 hi va haver un cop d’estat provocat pels quals enyoraven l’antic règim, va ser un cop d’estat fallit, però aquesta Constitució és la que tenim ara, una constitució que, en 2018, no serveix per a res, ni per als espanyols i molt menys per les altres identitats que conviuen a Espanya. No va ser una transició, va ser una continuació de règim franquista.

5) La Unitat de la Pàtria

 Primer haurem d’explicar que és o com s’entén aquesta paraula, aquí, a Catalunya, els Catalans l’entenem com a repressió, però haurem de fer una mica d’història per entendre-ho una mica millor, haurem d’anar al 1492, quan, en un moment benèvol per a Castella, que li va ser propici per a una conquesta sense precedents, Castella i Aragó va conquistar gairebé tot Sud-amèrica, Centreamèrica, Mèxic i molts altres, ja, en aquells temps, Castella i Aragó tenien el sentiment de conquesta i això és el que va fer, i li va sortir bé, es va enriquir fent servir les eines que utilitzaven com a repressió, anihilament, destrucció de la llengua, religió, cultura i expropiació de tots els béns, or, i d’aquesta manera va prendre el comandament de tot aquest Imperi, els vaixells sortien plens d’or i esclaus cap a Espanya, aquí va néixer el sentiment de “la Unitat de la Pàtria”, amb el temps i a poc a poc, l’Imperi Espanyol va anar caient, fins al dia d’avui, on solament queda Galícia, Illes Balears, País Basc, Catalunya, País Valencià i a més Ceuta, Melilla, i les Illes Canàries i Balears, malgrat aquest desgavell “La Unitat de la Pàtria” està tan forta com sempre, l’any passat vaig anar a Madrid i un taxista, en escoltar el meu accent català, em va preguntar si era català, jo li vaig dir que sí, i ell em va preguntar si tenia algun comentari sobre la situació política actual, li vaig dir que si els catalans volen ser independents, ha de ser la voluntat del poble Català no? jo li vaig preguntar quin era el seu comentari, i em va dir amb una cara molt llarga i trista: ”Una Espanya trencada?!!!!!!” no em va sorprendre perquè vaig veure que “La Unitat de la Pàtria” està encara molt dins dels espanyols, és un “Gen”, és una cosa psiquiàtrica, psicològic que, a través de la història d’Espanya, s’ha anat apoderant i aprofundint dins de la ment espanyola, el problema de “la unitat de la Pàtria” és que els espanyols no saben el que és, s’ha repetit tantes vegades que el tenen en els “Gens”, per un Català o per un altre ésser humà veurà que la unitat és, “un que mana i els altres, estan per servir”. Colonialisme pur, són les colònies qui aporten els béns a l’Imperi i, que aquesta unitat, no es pot trencar per motius obvis, Madrid vol la unitat i quan els espanyols es curin d’aquesta malaltia, veuran que els governants els han pres el pèl, Franco era l’anticomunista més gran de la història de la Humanitat. Doncs bé, com tots sabeu, la frase d’ell: “Abans una Espanya roja que trencada”. Increïble, no? I avui aquesta frase està tan viva o més que mai o ben bé com sempre, per això, els catalans ho tenim molt malament, haurem de lluitar molt per al nostre alliberament., quan Espanya posa tant èmfasi en “La Unitat de la Pàtria” és que alguna cosa no funciona bé, vegem que hi ha, he copiat i pegat l’Article 2 de la Constitució espanyola: “Article 2, la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Això està en l’article 2 de la Constitució. Increïble, Espanya encara és la mateixa que en temps dels conqueridors, “la Unitat de la Pàtria”. No n’estic segur, però Espanya ha de ser l’únic país del món on en un lloc tan prioritari de la constitució és tan important per als seus ciutadans dir-los el que representa “La Unitat de la Pàtria”.

6) Humiliacions

Una de les moltes degradacions que es fan des de l’Estat i d’algunes persones espanyoles són humiliacions contra Catalunya, per a ells la nostra història no existeix, la llengua és un dialecte i per a ells, Catalunya és Espanya, menyspreen la cultura catalana, la ridiculitzen i ara, en els últims temps de el Procés, fins i tot insulten, amenacen, i recorden als polítics que tenen fills, i, al nostre president, recordar-li que un president molt honorable de la Generalitat va ser afusellat miserablement al Castell de Montjuïc, les humiliacions han arribat a un nivell insostenible per a la dignitat d’una persona, tingui la ideologia que tingui, ells diuen que els mitjans de comunicacions catalans estan adoctrinant els catalans, però són ells, no nosaltres, els que han de dir la veritat, i res més, el dia 1 d’octubre, dia d’eleccions per al Parlament de Catalunya i, a més, dia de dol, perquè la Policia Espanyola va fer càrregues molt violentes a les persones que van anar a votar, va ser un altre acte d’humiliació contra el nostre poble, després d’aquests actes incívics, el poble espanyol va gratificar els policies que van colpejar al nostre poble amb viatges i vacances de plaer, per donar les gràcies als policies que es van haver d’enfrontar amb aquells insurrectes, rebels… els catalans ens adonem que els espanyols ens odien i un exemple d’això és que quan els policies espanyols sortien cap a Catalunya, de les diferents ciutats espanyoles, per reprimir els catalans, els policies cridaven “a per ells”, com dient que no havia de quedar ni un català a peu, els insults que hem hagut d’escoltar són innombrables… es podrien escriure pàgines senceres d’aquests adjectius, aquesta és l’estimació que ens tenen una bona part d’Espanya, heus aquí un grup d’exemples.

Duc d’Olivares, 1641: Cal reduir Catalunya als usos i costums castellanes.

Martínez Anido a Primo de Rivera: Cal omplir Catalunya del pitjor que tingui Espanya.

Francisco de Quevedo, 1640: El Català és la criatura més trista i miserable que déu creà i són lladres de tres mans, en tant a Catalunya quedés un sol Català, i pedres en els camps deserts hem de tenir enemics i guerres.

Miguel de Unamuno, 1905: Si l’estat no imposés el castellà a tot Espanya, els dialectes s’imposarien al castellà.

Felip 5 de Borbó, 1715: Que a les escoles no es permetin llibres en llengua catalana, escriure ni parlar-hi dins de les escoles i que la doctrina cristiana hi sigui i l’aprenguin en castellà.

Manuel Azaña, 1931: Una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d’Espanya la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys el sistema de Felip Vera injust i dur, però sòlid i còmode ha valgut per dos segles.

Queipo de pla, 1936: Transformem Madrid en un verger, Bilbao en una gran fàbrica i Barcelona en un immens solar.

Manuel Fraga, 1968: Catalunya va ser ocupada per Felip IV que la va vèncer, va ser bombardejada pel general Esparter i l’ocupem el 1939 i estem disposats a ocupar-la tantes vegades com sigui necessària i per això estic disposat a agafar de nou el fusell.

José Prat, 1984: Els catalans només són importants quan parlen en castellà.

Calvo Sotelo, 1983: Cal fomentar la immigració de parla castellana a Catalunya i Balears per així assegurar el manteniment del sentiment espanyol.

Felipe Gonzalez, 1984: El terrorisme al País Basc és qüestió d’ordre, però el veritable perill és el fet diferencial català.

Santiago Bernabéu, 1968: M’agrada Catalunya, el que no m’agrada són els Catalans.

Antonio Machado, 1937: D’aquells que diuen ser gallecs, catalans, bascos… Abans que espanyols, desconfiar sempre d’ells. Solen ser espanyols incomplets, insuficients dels quals res gran pot esperar-se.

Aquesta és la gent que ens estima des de temps immemorials.

7) Els Nous Catalans

Qui viu a Catalunya? Aquí hi viu molta gent, com a la resta del món, turistes, refugiats, immigrants, nous catalans, catalans… Etc. ens concentrarem, només, amb els immigrants espanyols i nous catalans, els nous catalans i espanyols són la mateixa cosa, són persones que, pel motiu que sigui, venen a Catalunya a viure o treballar, els immigrants, estrangers o espanyols que venen a treballar, es troben amb una llengua i una cultura totalment desconeguda, el nou català viurà amb dues cultures, la del seu origen i la catalana, a través del temps s’integrarà a la nova cultura catalana, pel motiu que sigui, es troba bé, en la seva nova societat, encara que no vol perdre la seva cultura d’origen, tot i que no parla català, se sent català perquè, a més d’haver-se integrat, troben que la cultura catalana els dona molts valors i ells, de vegades, se senten més catalans que els mateixos catalans, potser també hi ha catalans de primera i segona generació que, potser, no s’han integrat molt bé i es consideren catalans, però estan en contra de la llengua i de Catalunya com a estat, i volen ser i continuar una província d’Espanya, arran d’aquest anàlisi, es pot veure que tot és una mica complex, però no ho és, en els anys seixanta Catalunya va tenir una immigració d’un 42% de la població activa, va ser una revolució aquesta immigració, això no obstant, va desnaturalitzar una mica la cultura Catalana, els sociòlegs diuen que un 12,5% d’immigració és la cota permesa per no desnaturalitzar una cultura, bé, per una banda, ens va fer mal, però, de l’altra, va ser molt beneficiosa, ja que faltava mà d’obra i, gràcies a aquesta immigració que va venir, la gran majoria d’Andalusia i sobretot de Múrcia, Catalunya va tenir un progrés econòmic molt fort i molta gent d’aquest es van passar d’immigrants o ser nous catalans i, molt d’ells, els seus fills i filles, nets, i netes, són catalans i defensen Catalunya, hi ha altres immigrants ja nous catalans, que resulta més complicat de fer una anàlisi, aquest grup el podríem encasellar en partits polítics anomenats Constitucionalistes, aquests partits incideixen amb la gent que fa pocs anys ha vingut a treballar aquí, aquests grups tenen una ideologia espanyolista, i pot ser de classe treballadora, o no, i molts poden ser sud-americans que venen o han vingut a treballar a multinacionals com ara Telefònica, supermercats, construcció, en fi, serveis, el típic treballador que ha vingut aquí perquè hi ha més possibilitat de guanyar-se la vida, també hi ha un altre grup que socialment potser té un nivell més alt, finalment, un grup socialment alt, aquest està en els consells d’administració d’empreses, aquests tres grups que acabo d’esmentar no volen, ni es volen integrar a Catalunya, consideren que Catalunya és Espanya, hi ha gent que ha nascut o no a Catalunya, i que viuen amb una altra cultura dins de Catalunya, que podria ser espanyolista, i que ells es consideren tan Catalans com els Catalans independentistes, ells creuen que pel sol fet d’haver nascut o viure a Catalunya ja els dona dret a ser Catalans, un exemple, la líder Catalana de Ciutadans, Inés Arrimadas García, ella parla Català, viu a Catalunya, i ella amb un entorn espanyolista, i sense tenir cap sentiment cap a Catalunya per contra, un exemple, que amb això no vull dir que ella és terrorista, són afortunadament pacífiques, però si ignorants, un pur exemple el podem veure en un terrorista que viu a Catalunya, per exemple a Ripoll, han nascut a Catalunya, estimen Catalunya, però delinqueixen en contra de Catalunya, Inés Arrimadas no és terrorista, no mata gent afortunadament, això no obstant destrueix la seva cultura on ella mateixa viu, i com ella hi ha molta gent que viu a Catalunya, això no obstant que no se senten Catalans, se senten Espanyols, jo he viscut a Dinamarca quaranta anys, i ara visc a un poblet de Girona, Tossa de Mar, he nascut a Barcelona, això no obstant he viscut la meitat de la meva vida a Dinamarca, jo m’estimo tant a Dinamarca com a Catalunya. Dinamarca m’ha donat moltes coses, molts valors, el meu problema és que tinc el cor partit amb dos, això no obstant no fa res, ja amor suficient per a les dues nacionalitats, no tinc que refusar una per tindre l’altre, com fan els Catalans que no volen perdre la seva identitat Espanyola, jo estimo les dues amb un amor profund incalculable, soc molt afortunat que dues cultures m’acullin, soc molt afortunat, i seria una desgràcia molt gran perdre una d’elles, aquestes sempre estan dintre del meu cor, com els ha anat als països americans que van ser espoliats, empobrits, els han destruït tota la seva cultura, inclosa la seva llengua, però, què és un País? Un País consta d’una cultura, una llengua, una dansa, una bandera, una literatura que consta des de poesia fins a cançons, llibres i etc., etc. I finalment una història, i no es pot banalitzar una cultura com ho fa Inés Arrimades i altres constitucionalistes, dir que són tan catalans com els que realment ens sentim catalans. Aquesta gent l’únic que demostren és una profunda ignorància i menyspreu en contra de la nostra cultura, sentir-se Català és a més d’estimar, no només, el territori,  identificar-se amb totes les parts de la cultura catalana, no pot una persona dir que estima Catalunya, i atacar la seva cultura com fa molta gent, i constitucionalistes, jo estimo Catalunya, perquè em sento identificat amb totes les seves branques de la seva cultura, i com d’altres que han donat la seva vida per defensar-la jo també la defensaria en contra dels que volen la seva desintegració, o annexionar a la seva cultura Espanyola, com Espanya ho ha fet amb totes les seves colònies tan americanes, com amb la Gallega, País Basc, Catalana i moltíssimes altres, sobretot d’espanyols, que pels motius que siguin, tenen o volen tenir uns vincles o valors amb Espanya, per la seva espanyolitat, aquest grup d’immigrants o nous catalans, referentment, tenen com jo ja he dit abans, simpatia per grups constitucionalistes, i això és un perill per a la nostra cultura, perquè ha d’haver-hi un màxim d’immigració permès, com ja he dit abans, en qualsevol país, un exemple que vull esmentar és Kosovo. Aquest nou país era, abans de la seva Independència unilateral, era un Estat Serbi, a Kosovo hi va haver una immigració molt forta d’Albània, que va arribar a 94%. Un 6% eren serbis, i 94% albanesos, una aberració cultural que els serbis van pagar molt car, van perdre Kosovo d’una manera democràtica, volem nosaltres perdre la nostra cultura? la nostra llengua? els nostres costums? Si la resposta és “no!” hem de tenir molta cura i actuar en conseqüència, seria molt interessant que féssim, tots junts, una reflexió, això és molt important perquè, estadísticament, recull que tots els Constitucionalistes que van en contra del Procés, i això és una evidència que, “quan més progrés tenim a Catalunya, hi ha un descens d’independentistes”, possiblement, l’última immigració que arriba a Catalunya resta sorpresa de la situació catalana, evidentment aquests nous vinguts no tenen cap vincle emocional, ni sentimental, amb Catalunya, això vol dir que, com més èxit tinguem al nostre País, més llaminers serem, i conseqüentment, més gent vindrà a Catalunya, i menys independentistes tindrem, repeteixo “El nostre èxit serà la nostra destrucció de l’Estat Català”, que és, precisament, el que l’Estat Espanyol vol, útimament ha sorgit un Partit Polític que ho denominen com ultradreta, que és Vox. Aquest també està classificat com a constitucionalistes, igual que PP i Ciutadans, tots els partits constitucionalistes estan en contra que els independentistes posin llaços grocs per carrers i llocs públics, el seu argument és que els llocs públics són de tots, i precisament perquè són de tots, els independentistes posem els llaços grocs, poder expressar-se en un lloc públic ha de ser la pura essència de la democràcia, no com passa en les dictadures, que ha de ser dins de les cases i d’amagat, si els constitucionalistes no estan d’acord amb els llaços grocs que posin altres d’un altre color o que ho demostrin en els llocs públics, això es diu democràcia, no arrencar els dels altres perquè tenen una ideologia diferent, un altre dels arguments que els constitucionalistes diuen és que les famílies a Catalunya estan destrossades, per culpa de l’independentisme, això en part podria ser cert, però segons de la part que s’observa si un és constitucionalista, donen la culpa aquells que volen trencar amb Espanya i si no ho ets, són aquells que volen l’extinció de Catalunya com Nació i la seva desintegració dins d’Espanya, aquest argument existeix a tot el món, famílies enfrontades perquè una part té una ideologia contrària a la de l’altre, això es diu democràcia pura, en EUA, la nació està partida en dues parts, uns són els Republicans i els altres són els Demòcrates, a Anglaterra també, uns són els Laboralistes i els altres són els Conservadors, i en tot el món és així, així és la democràcia.

 8) Legalitat

          Què és legalitat? És molt fàcil de definir, oi? És fer el que està dins de la llei tota la resta és il·legal, ho tenim doncs molt difícil els Catalans si volem ser independents, oi? Doncs sí, si hem d’estar dins de la legalitat, haurem de convèncer una majoria d’espanyols que ens deixin sortir i, per això, cal convèncer els partits polítics, i això és difícil perquè ells tenen la majoria. PP, PSOE i Cs no volen trencar amb la Sagrada Unitat de la Pàtria, a més, s’ha de canviar la Constitució i bla, bla, bla… Total, impossible, no podrem mai ser independents, anem doncs fer una mica d’història, la caiguda de l’Imperi espanyol va ser quan Espanya va començar a perdre les colònies i cap d’elles va deixar Espanya d’una manera democràtica, és a dir, dins de la llei, va ser amb il·legalitat pura, per això dic, com es pot fer la independència de Catalunya? però amb la diferència que la majoria dels estats, quan es van separar, ho van fer via guerres obertes o violència, a més, la distància no jugava a favor d’Espanya i avui, en una Catalunya que és i sempre ha estat no violenta, el fons de la qüestió és que sempre s’ha fet de manera il·legal, ningú cedeix la seva sobirania amigablement, i Espanya tampoc ho va fer, la va agafar per la força i la va tornar perquè no poder fer una altra cosa, per això jo dic que Espanya ara no pot predicar quan ella el que va fer per la força, i ho va fer Il·legal, amb violència i guerres, ara estem en un altre temps i han passat molts anys, més de tres-cents anys, que vam perdre la guerra, la nostra sobirania, la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets, i ara, és hora que Espanya ens retorni els nostres drets, que són com el que volien els negres, que tinguessin els mateixos drets que els blancs, què deien els blancs quan prohibien l’entrada als negres? “Què s’han cregut aquests negres?”, els negres van haver de fer moltes il·legalitats per aconseguir la igualtat amb els blancs, el vot de la dona, un altre dret, també es van haver de cometre moltes il·legalitats per aconseguir el dret de vot, per legalitzar l’avortament, quantes dones van haver d’avortar quan estava prohibit, il·legalitat pura, podria esmentar centenars, milers de coses que la gent feia de forma il·legal i que ara és legal, la voluntat del poble fa la llei, no la llei fa el poble, el poble de Catalunya vol independitzar-se, i no hi ha voluntat més sobirana que la voluntat d’un poble, i a més, amb l’agreujant que el poble dominador no ens ha estat de molta ajuda, sinó tot al contrari, ha perseguit la nostra llengua, cultura i ens ha empobrit d’una manera il·legal, tant a Espanya com el dret internacional, on les Nacions Unides diu que s’ha d’ajudar a les llengües i cultures en extinció. Espanya, però, defensa la llengua espanyola perquè creu que és aquesta la que està en extinció a Catalunya, per això, la il·legalitat és l’única manera de poder tirar endavant d’aquest carreró sense sortida, tenim les Nacions Unides que ens empara, allà no som il·legals.

10) Cant a La Llibertat

Enric Giné I Orengo

enric@enricgine.cat

                          Si diem que tenim presos polítics, a Madrid diuen que no és veritat, ells diuen que tenim polítics a la presó, però, els polítics de Madrid no veuen, o no volen veure, que les persones que estan a la presó són polítics elegits democràticament, que l’únic que han fet els nostres polítics és donar la cara per la gent que els han elegits, per una idea política, si Madrid veu que això és una delinqüència, llavors hauria de prohibir tot moviment polític, si no ho fa, estan, legitimant, a tots els partits PP, Cs o PSOE o, qualsevol altre partit polític que s’hagi presentat a les eleccions, tots són iguals, l’únic que els diferencia és la ideologia, si aquesta no està prohibida, llavors tots els polítics són legítims i no es poden posar a la presó, precisament, per la seva ideologia, perquè han estat elegits pel poble, per poder desenvolupar la seva ideologia política per poder portar-la a termes, que a més és la finalitat en democràcia d’elegir el partit que un vulgui, un des els meus arguments és que aquestes persones que estan a la presó, no han fet cap delicte, tot i que amb els ulls de la constitució, ja que es va declarar la República, i ames es va anul·lar automàticament, uns segons després llavors no hi va haver cap conflicte o trencament amb la Sagrada Unitat de la Pàtria, es pot potser parlar de provocació, però no de delicte, ja que les coses, van continuar igual i havent pogut canviar la jurisdicció, perquè és la màxima institució, perque aquest és el Parlament, i va votar a favor de proclamar una República Catalana, però que no ho va fer, i tot va seguir igual … .això dels llaços grocs, és igual que el que acabo d’escriure ara mateix, hi ha alguna gent que no ho veu clar i treuen, dels llocs en què els llaços grocs que nosaltres, els independentistes, hem posat, en un lloc públic i que ells haurien entendre, i respectar, i que és una demostració d’una expressió política, però ells consideren que és una proposta antidemocràtica, els constitucionalistes han d’entendre que la majoria és la que l’ha decidit, nosaltres estaríem d’acord si fos el contrari, jo crec que, quan hi ha un grup que està traient els llaços, és una provocació, i s’hauria de buscar un diàleg «com el que jo faig aquí amb aquesta reflec xió o anàlisi »i tractar de trobar un punt d’entesa, no crec que el diàleg sigui una cosa massa difícil, diuen que parlant s’entén la gent, espero que així sigui, a més la diferència d’una dictadura a una democràcia, és precisament, poder expressar-se públicament la ideologia de cadascú, és un dret, a fer servir tots els espais públic, no els privats, i si no podem usar els espais públics, llavors, no tindrem Llibertat, ni d’expressió, ni de res, hi ha això es diu dictadura.  

                     L’altre dia, anava jo pel carrer, em va aturar un home i em va preguntar perquè portava un llaç groc, jo li vaig dir que era perquè unes persones que tenien les mateixes idees polítiques que jo, i que em representaven al Parlament, estaven en presó, i que jo, trobava molt injust, que ells estiguessin a la presó i jo no, quan teníem les mateixes idees polítiques, per això, jo i moltes altres persones, els donem suport d’aquesta manera i mostrem el nostre desacord amb aquesta injustícia, també li vaig dir que ell li hauria de donar suport perquè, si un dia, els seus diputats elegits pel poble, anessin a la presó, nosaltres vindríem a recolzar-ho, i si haguéssim de portar un llaç groc, el portaríem, això es diu democràcia, a més quan una persona fa un delicte, com ara ells han fet i més de 2 milions de persones també, per anar a votar a unes persones que ens representen, han d’anar a la presó no? bé uns ja hi són i els altres més de 2 milions, no? que fan els jutges espanyols ?, no fan la seva feina? no ho poden fer? no poden posar més de 2 milions a la presó, un jutge ha de jutjar el que és just, i el que es injust, el que és delicte amb el que no és delicte, i ells no ho fan, que fan aquests jutges? només posen a la presó uns quants per escarmentar als Catalans, vergonya de jutges, aquests jutges no poden posar a la presó més de 2 milions de Catalans, ha … ha … ha … clar que no !!! Un jutge no pot posar a tota una nació, una cultura, un poble a la presó, aquest home, estranyat de la meva explicació, se’n va anar sense dir-me res. ‘No sé si va entendre el que li vaig dir o no !!, o em va prendre per un ximple.

Tossa 2017

Enric Giné I Orengo

enric@enricgine.cat

1) Història Catalana-Espanyola

 Primera Bandera Espanyola 1785, Catalana 1050

 Primer Parlament Espanyol 1785, Català 1192

 Primer president Español 1823, Català 1359

 Primera Constitució Espanyola 1812, Catalana 1283

Espanya és una Entelèquia, i per què? Perquè sí! Pel que podem veure, perquè és un invent, el més pròxim que es pot veure és la paraula España, que es un invent de un recull de Culturas de la peninsula Iberica, guanyades per la guerras, i l’idioma d’Espanya és el castellà, no l’espanyol, Espanya no té idioma propi i aquesta es va solidificar amb cultures i països que no els pertanyien, però sí els ha adquirit amb guerres, violències i conquestes, veiem com a exemple Sud-Amèrica, Centreamericà, part d’Amèrica del Nord, Filipines, illes Canàries, illes Balears, Galícia, País Basc, Catalunya, Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla, que Espanya les va conquistar amb guerres.

 2) Continuant amb Espanya, la idiosincràsia espanyola és conqueridora, dominant, i clar, un conqueridor amb molta experiència de comandament, ja que és el que sempre ha fet, és l’habilitat de quan tens el comandament i tot l’aparell de control es perfecciona i es fa complir el que es vol.

 3) Des de fa milers d’anys, l’aparell de comandament, dels Imperis, ha funcionat perfecte, sempre igual, no s’ha mogut ni un mil·límetre, la primera monarquia que es coneix va ser en el 660 a. C. i va ser *Jinmu, després els romans, i així fins als nostres temps, tot segueix igual, primer els reis, després el feudalisme, després diversos estaments de govern, però totalment iguals, igual que avui, com el socialisme, comunisme, capitalisme, democràcia… els reis tenien als vassalls, l’exèrcit, el poder judicial i totes les formes de repressió contra el poble, el feudalisme va fer concessions, no obstant això, amb la condició de no afeblir l’aparell de poder, i així ha continuat fins als nostres temps, els aparells de poder de l’Estat estan igual, són intocables, els Governs, els exèrcits, les institucions, la Justícia (els jutges), els ensenyaments…, en fi, tot, fins i tot la societat, que ha tingut el pes de l’imperi sota ella.

 4) El paper d’Espanya és complicat, primer com a vell imperi, i segon com a dictadura, i mai ha trencat amb aquesta fase de la seva relativament curta però activa història, i aquest ha estat i és el problema, i els seus mateixos habitants creuen fortament en la Unitat de la Pàtria, i això està per sobre de tot, a Espanya es pot fer tot, i quan dic tot és tot, actes de corrupció, criminals, etc., però sempre que sigui en nom de, o, per la Unitat de la Pàtria, amb això tot està permès, i el rei, el Govern, l’exèrcit, els jutges i tot l’aparell l’han fet, el fan i el faran, i és per això que tenim polítics en exili o en la presó, no per haver comès un delicte, sinó per unes idees polítiques que potser havien estat més polèmiques si la independència s’hagués declarat efectiva, perquè llavors, ves sigut mes problematic, per ells, no per nosaltres, de la posibilitat, de haver comès un delicte, però així no va ser, perquè es va suspendre, com pot ser que una persona de tendència feixista, franquista, falangista o d’ultradreta pugui realitzar actes que no són legals, i una persona republicana, o independentista o un raper no puguin fer-lo? com poden els jutges fer una diferència així? doncs bé, una altra vegada més, per la Unitat de la Pàtria.

 5) D’altra banda, aprofundint en la Unitat de la Pàtria, Què és això? Bé, això és «jo mano i tu obeeixes», i, a més, «tu em pagues a mi perquè soc jo el que comandament i tu fas el que jo dic». i això es diu la Unitat de la Pàtria, tant en temps dels reis, del feudalisme o de la democràcia, etc.

 6) Espanya té uns problemes difícils de solucionar si vol continuar sent Espanya, i són les nacionalitats que realment són les que constitueixen Espanya, però, clar, això seria amb una altra perspectiva, ja que l’Espanya que coneixem és una entelèquia, no obstant això, si es volgués, es podria intentar fer com una confederació, sense seu a Madrid, on cada país o cultura fossin iguals, i que cada cultura es governés independentment i culturalment independent, i, clar, també la llengua, ja que és una part de la cultura, no obstant això, no el vull fer ara aquí, ja ho faré en una altra ocasió, d’altra banda, és clar que la sortida de Catalunya seria un dur cop per a l’economia d’Espanya, i això ells ho saben, i també saben que Espanya no pot sobreviure sense Catalunya, i especialment ara, un exemple és Suïssa, quatre cultures i només un país, i funciona a la perfecció.

 7) Un altre impacte que fa sofrir molt als espanyols és que una sortida de Catalunya donaria força a les illes Canàries, illes Balears, País Basc, València, Galícia, Ceuta i Melilla per a fer el mateix, què faria Espanya sense tots ells, res? això és el que fa que a les nits no puguin dormir, però això implica haver estat un imperi gran i poderós, tots els imperis han anat perdent les seves colònies i han arribat fins al principi on estaven, els EUA i el Regne Unit estan ja en una crisi que s’agreuja i s’agreujarà amb el pas el temps, és qüestió de temps.

 8) La situació política Catalana-Espanyola. Nosaltres, els ciutadans catalans, ens compliquem molt la vida, desgraciadament seguim com sempre, per això fa més de 300 anys que estem on estem, som llestos per a parlar, lamentar-nos, i també per a no fer res.

 9) Catalunya existeix des de 990, té una cultura, un idioma propi, dansa, tradicions, costums, gastronomia…, però la globalització, la immigració, com en els anys 1950 a 1960, que va haver-hi una immigració molt forta a Catalunya, amb el resultat que els catalans i la cultura catalana es van veure molt fortament reduïts, bé, els sociòlegs diuen que la immigració controlada pot ser fins i tot bona, sempre en un límit màxim del 12,5%, aquí va aconseguir un 46%, i això no és bo per a una cultura.

 10) En l’antiga Iugoslàvia va ocórrer una cosa semblant, va ser a Kosovo, que eren serbis, però va tenir una immigració molt forta d’Albània, que va ser fatal i que va aconseguir el 96%, on els serbis van ser el 4%. això va comportar que els Albanesos de Kosovo declaressin democràticament la independència de Kosovo, es un paral·lelisme que podria succeir, i realment està succeint, i es veu que els interessos dels catalans són diferents als que no se senten catalans a Catalunya.

11) Ni Espanya ni els espanyols donaran la seva confirmació per a una secessió, ni per a Catalunya ni per a una altra comunitat, i més una com la catalana, que li suposa uns beneficis econòmics molt favorables, hi ha un 99,9% d’espanyols que no volen ni sentir parlar d’aquest tema, la Unitat de la Pàtria de nou, ja no d’una secessió, ni tan sols un referèndum, només un 34% dels socialistes ens deixarien realitzar un referèndum.

 12) Un argument que els anomenats espanyols no creuen, però que l’usen sempre, és que la Sagrada Constitució no ho permet, i a més el van signar tots els partits democràtics després de la dictadura franquista, entre ells, els catalans, que ara volen sortir.

 13) Volia també dir el que ja molts han dit, la Transició va ser un problema, no va ser una Transició, va ser una continuació franquista, i la Sagrada Constitució estava controlada d’una banda de l’exèrcit i la cúpula de poder, que després es va poder veure per l’altra part de l’exèrcit amb el cop d’estat.

 14) Una altra també de les qüestions d’aquells temps i que encara persisteix ara és que es va voler fer una democràcia sense demòcrates, i això és una cosa difícil en un país que diu «que jo faig això perquè em surt dels nassos», pura democràcia.

 15) Tots els partits polítics espanyols són exactament iguals, es diguin socialistes, PP, Vox i fins i tot Podemos, i és clar que no pot haver-hi diàleg, perquè tant els dirigents com una part molt important d’Espanya no entenen aquesta qüestió, en part perquè tant com l’educació que han rebut a l’escola com els mitjans de comunicació, com en tota la societat espanyola, no se’ls ha explicat o ensenyat correctament la història d’Espanya, només la Unitat de la Pàtria, i aquest gen està molt dins dels espanyols.

 16) L’1 d’octubre de 2017, després del Referèndum, el president del Parlament Català, va declarar la Independència de Catalunya, però, al cap d’uns segons, la va suspendre, és a dir, que la declaració no va ser efectiva, això va comportar, tanmateix, penes de presó i exili per a unes persones que, encara que s’havia declarat i suspès la independència, és a dir, van ser condemnats per alguna cosa que formalment no s’havia produït, altres dirigents civils estan condemnats a més de deu anys de presó per ser els líders d’una organització cultural civil, com Ómnium Cultural i ANC, on no van cometre cap delicte, a més encara que no s’hagués anul·lat, no es va cometre cap delicte, perquè el Parlament és el que el poble ha decidit, i el delicte és a no fer el que el Parlament ha aprovat, una cosa mai vista a Europa.

 17) Tenim als polítics que hem triat democràticament, i ara estan en l’exili o en la presó per només representar-nos, com es fa en qualsevol país democràtic, aquí es pot presentar en el Parlament qualsevol persona amb les idees polítiques que vulguis, però res més, si aquestes idees les vols executar per una majoria en el Parlament, no pots, per això els nostres representants estan exiliats i en la presó, i sol ells, no obstant això, nosaltres, el poble, no, als qui els hem votat, que som els únics responsables, a nosaltres no ens penalitzen, clar, no poden posar a la presó a tot un poble.

18) El País amb el nom d’Espanya no és un país, és una estafa, com he dit abans, és una entelèquia. Amb totes les regles, no és un país, sinó que es va apoderar, de diverses nacionalitats, no té un idioma propi, perquè és l’espanyol, i l’espanyol no existeix, i a més és un país dictatorial i central, tot està dirigit des de Madrid, encara que ells diuen que hi ha autonomies, no és democràtic, tot està dirigit per la Unitat de la Pàtria, i per culpa d’una realitat democràtica, com és anar a votar l’1 d’octubre de 2017, Espanya culpa només als líders civils i polítics que havien participat, els va condemnar per sedició, però, clar, només als líders, no podien fer-ho amb els qui realment van anar a votar, aquests es van conformar amb el càstig de pallisses, van ser gairebé 1000 ferits, i això amb una Espanya anomenada demòcrata, tanmateix, com he dit, els líders, uns en l’exili i altres a la presó, i després, condemnats a presó de més de deu anys, així i tot, de nou, el poble, que va ser qui va fer segons ells la sedició, res de res, pallisses, però no condemnats judicialment, només els líders castigats, perquè, com no poden condemnar a tot el País, és un advertiment d’una Justícia que no s’aguanta per cap part. De nou, la Unitat de la Pàtria.

 19) La conseqüència de la condemna de sedició ha comportat, primer, nerviosisme tant a Espanya com a Catalunya, a Espanya, aquest nerviosisme està absolutament fora de control, el Govern vol donar un indult, perquè creu que així s’acabarà l’independentisme, es veu que ells creuen que els catalans van fer alguna cosa que no estava molt bé, i, si ara es dona l’indult, estarem molt agraïts, i ja no tornarem a fer-ho, el Govern no vol venjança, diu. L’oposició està en contra, no vol l’indult, ells creuen (igual que el 63% dels socialistes) que no ha de donar-se l’indult, i això significa que, si el Parlament català, que té ara majoria per la independència, vol proclamar la independència i la República catalana, no pot fer-ho de manera democràtica.

 20) El nerviosisme català també existeix. D’una banda, els catalans, tenint una majoria en el Parlament, no estem gens units. es usa el temps sol amb lamentacions, discussions que no porten a cap part, i això ho han fet més de 300 anys, solucions en forma d’estratègies a seguir, cap, i això fa que l’anomenada Espanya sigui encara més forta, perquè veuen que la repressió funciona molt bé, i així continuaran fent-ho fins que, clar, deixi de funcionar, l’indult i l’amnistia no ens arreglen res, només humiliació, donant-los estaríem en el mateix punt de partida que l’1 d’octubre, només és possible restituir el nostre país d’una vegada per sempre.

 21) El 23 d’agost de 1833 es va aprovar la Llei d’Abolició de l’Esclavitud als Estats Units. En 1931 va ser la llei que va donar dret a la dona per a poder votar per primera vegada a Espanya. El 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor la Llei de l’Avortament.

22) Hi ha moltes lleis que entren en vigor a través de la història, però només vull dir tres, la primera, la llei que va abolir l’esclavitud dels negres als EUA, la segona, la llei que va donar la igualtat en la societat a la dona, igualtat o dret de vot, i la tercera, la llei d’avortament, bé, abans d’aquests successos, que eren il·legals, o per falta de llibertat, d’un dia a un altre es van convertir d’il·legals a legals, el que vull dir amb això és que alguna cosa que abans era il·legal, al cap d’un temps, pot ser legal, és a dir, que la legalitat o la il·legalitat són molt relatives, cal ser il·legal i lluitar perquè sigui legal, i això cal analitzar-ho molt bé.

 23) Què és una cultura? Si mirem al nostre voltant, el veurem molt clar, no fa falta anar molt lluny, ja que una cultura pot estar dins d’una geografia concreta, una llengua, gastronomia, música, dansa, vestimenta, costums, etc. en l’anomenada Espanya hi ha moltes cultures, unes que són i han estat ja considerades com a països, com són Catalunya, País Basc, Galícia, València, illes Balears…, per nomenar països, i així veurem una altra vegada que Espanya no existeix, no hi ha res que es anomeni Espanya, sí que existeix una cultura castellana, que és Castella, i que parla el castellà, però no l’espanyol.

24) A Catalunya hi ha dos governs, un intern, la Generalitat de Catalunya, i l’altre en l’exili, el Consell per la República Catalana. El primer està molt supeditat i lligat per la jurisdicció al Govern i la justícia espanyola, i el segon està completament lliure de fer el que es cregui convenient, sense cap obstacle per a la seva execució.

25) Quina solució tenen els catalans per a assumir de nou la sobirania nacional? D’una banda, els anomenats espanyols tenen encara la capacitat de comandament sobre els catalans, ja que nosaltres també, en l’anomenat període de Continuació, vam signar, el que en aquells temps només es podia signar, no hi havia una altra possibilitat, però ara està la Sagrada constitució espanyola, d’altra banda, l’anomenada Espanya no pot prescindir de Catalunya, ja no sols econòmicament parlant, no obstant això, per a ella, la Unitat de la Pàtria està escrita en l’article 2: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, i la solidaritat entre totes elles». Aquest article 2 de la Constitució ha estat copiat directament del BOE i està per sobre de tot, d’altra banda, com qualsevol imperi, la secessió d’una colònia comporta el col·lapse de tot l’imperi, d’altra banda, la mentalitat dels anomenats espanyols és que Catalunya és Espanya, i no es pot ni dialogar ni res, només obediència a l’Estat, per això la importància que la Unitat de la Pàtria estigui en l’article 2 de la Constitució.

26) Pot donar la Unió Europea una solució al problema? La UE ha de fer costat als seus socis, que són 28 i ajudar-los, llavors la UE sempre farà costat a Espanya i als seus 27 restants socis, a més, la majoria dels seus socis són conservadors, liberals i socialistes, exactament com els seus col·legues espanyols, aquí la cosa està malament per als catalans, però a la UE també existeix un tribunal de justícia, tal com existeix en l’anomenada Espanya, i aquesta és la diferència, ja que aquest no està tan contaminat per la Unitat de la Pàtria, i això marca una diferència, però està contaminada per la Unió Europea.

27) Què es pot fer sota aquestes circumstàncies? Quan l’interlocutor amb el qual has de parlar està completament tancat i el diàleg és difícil, és aquí on els catalans tenen un problema, si Espanya no dona permís, i la no obediència és un delicte, sempre estarem reprimits, i és aquí on tots els catalans, però tots, d’esquerres, centre i dretes, és on hem de parlar de com fer les coses, quines estratègies han de realitzar-se? i com podem sortir d’aquest malson que sofrim des de fa més de 300 anys? volem seguir així? volem aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura? com ells molt sàviament ja han fet amb moltes altres cultures, sobretot a Amèrica, i encara no han demanat perdó, sinó al contrari, estan orgullosos d’haver-los robat la cultura i haver imposat l’espanyola, esperarem passivament al fet que ocorri el mateix amb nosaltres, doncs ja sabem com actua l’Imperi.

 28) I què és el que hem de parlar els catalans?
Com que només podem buscar estratègies per a sortir, el diàleg amb l’Estat està ja esgotat, ells mateixos diuen que ni la independència ni un referèndum, mai es farà a Espanya, llavors, hem de fer com es va fer amb el dret de l’avortament, o el dret de les dones, o els pobrets negres, si no, haurem d’esperar a més repressió, o cap dret, i cap llibertat per a fer el que el poble vulgui, continuar sent il·legals, estar en repressió, dominació i més humiliació, sense llibertat, i anihilació de la nostra cultura, amb aquestes premisses hem d’alliberar-nos del repressor, que sembla no tenir suficient amb els més de 300 anys, i que vol continuar fent-ho.

 29) Sembla que tenim una eina que hauríem de tractar d’explotar, i és el Consell per a la República Catalana. Li anomenarem CxLR, i aquest és el nostre govern en l’exili, això vol dir en l’exterior, fora de la influència del repressor, i això és una molt bona cosa, el CxLR no funciona ara bé, però hem de fer que funcioni, i que funcioni perfecte, comptem amb gairebé 100000 afiliats, no obstant això, funciona molt lentament, no tots els carnets d’identitat els hem rebut, però esperem que funcioni bé i que vagi tot bé molt aviat, el CxLR és una eina que hem de prioritzar, perquè, d’una banda, dona una informació molt valuosa que no tindríem sense la seva existència, i l’altra és que nosaltres hem d’utilitzar-la com a plataforma, en un futur immediat, per a proclamar la República, una altra cosa que hauríem de fer ja, seria llevar la suspensió de quan es va proclamar la República perquè entrés en vigor la Independència de Catalunya i la República Catalana, i d’aquesta manera, ara sí, fer-ho i, mereixedors del delicte que ens van posar quan es va suspendre la declaració d’independència, almenys ens podrien condemnar per una activitat que sí haguéssim fet, aquesta és la Proclamació de la Independència i de la República Catalana, seria un principi, on la ciutadania podria seguir-la, seria una nova època que hauria de ser liderada per CxLR. hauria de ser l’eina que els catalans hauríem de seguir, igual que no sé si us recordeu de Tsunami Democràtic, que marcava la pauta a seguir, bé, nostre CxLR hauria de ser el mateix, allí hauria d’estar la direcció que el poble hauria de seguir per al seu alliberament.

 30) El CxLR ha de reformar-se i prendre una altra estructura diferent de l’actual. Ara és molt simbòlica, però, encara que fan una molt bona feina, sobretot informatiu, un treball que és imprescindible i molt valuós, però a més de tot això, hauria de formar-se com una plataforma de govern efectiu, amb capacitat de govern per al poble català, és a dir, un govern en l’exili, on la Generalitat hauria de governar, a l’igual o aproximadament com ho fa avui aquí, dins de Catalunya. No obstant això, el CxLR només lideraria políticament en l’exterior, fora de Catalunya, fora de la influència espanyola, i seguir nosaltres, els catalans, atentament tots els moviments que nosaltres hauríem de fer per al nostre alliberament, i on en tot moment hauríem de seguir amb disciplina militar, no amb armes i tampoc amb violència, però amb obediència i disciplina.

2019 Tossa de Mar

Enric Giné i Orengo

enric@enricgine.cat

             Això és una continuació de l’anàlisi que faig en l’anàlisi anomenada “Estratègia Política Catalana- Espanyola”, i és aquí on indico unes estratègies, raonables, on poden funcionar, ja que alguna cosa hem de fer per sortir d’aquest carreró sense sortida on ara som, i a més hem d’obrir un diàleg on tots hem de dir la nostra opinió, i com més siguem, millor!! Primerament, voldria fer algun comentari sobre la situació actual que el govern espanyol ha deslligat amb els indults.

El govern espanyol en part per la pressió d’Europa i en part per la seva ignorància, s’ha vist obligat a fer alguna cosa, i aparentment amb succés, però aprofundir una mica més, la Justícia espanyola es veu bastant desacreditada, i encara ho estarà més amb l’indult, però sembla que el govern d’Espanya rectifiqui una mica la imatge espanyola, i això es pot veure a la premsa estrangera, una altra raó és la posició que pren el govern espanyol, com de bones persones, obren un diàleg superficial, i ara són els Catalans els que han de moure fitxa, bé, tot això es pot refutar molt fàcilment, però no vull entrar aquí, només vull fer un perfil superficial, per no allargar-me molt, d’altra banda, tenim 9 persones que estan aparentem lliures, si és que es porten bé, i que estan condemnades per fer alguna cosa que no havien fet, i jo estic content que estiguin fora de la presó, ja que mai no haurien hagut d’estar dins, tant l’indult com l’amnistia, és igual per a ells i per als Catalans, doncs, amb indult o sense, estaríem en el mateix lloc que en el 10 d’octubre de 2017, després que el nostre president va declarar la Independència de Catalunya i 10 segons després la va suspendre, Catalunya no es va declarar independent, però el govern espanyol no ho va entendre així i va castigar a unes persones per fer alguna cosa que no havien fet.

Bé, tot i que amb o sense l’indult, o amb amnistia o sense, estaríem en el mateix lloc que en el 10 d’octubre, i llavors què? aquesta no és la solució, la solució és sortir d’Espanya, i aquí està l’essència de la qüestió, com ho fem… una de les solucions és tal com ja he dit abans:

1) Els Catalans que ens sentim Catalans, ens hem de comportar com Catalans, dins d’un Estat que ens té, per mèrits de guerra, com colònia o regió o autonomia o que ens administra la nostra economia, llengua i Cultura, en aquestes circumstàncies, estem molt debilitats, però no derrotats o aniquilats, hi ha hagut molts Imperis que ho han provat, però amb nosaltres no han pogut de moment, hem de comportar-nos, com el que som “una colònia”, això no obstant hem de lluitar, democràticament i intel·ligentment, per sortir d’aquest malson, i haurem de seguir unes pautes per poder fer-ho.

2) El Consell de la República Catalana, amb nom de MH president Carles Puigdemont, ara sí que hauria d’aixecar la suspensió i fer la declaració de la República Catalana.

3) El Consell per La República hauria de liderar totes les accions que hauríem de fer per a l’alliberament de L’estat Català com a plenitud de País o Nació, però el que jo crec que és molt important és que s’hauria de fer o crear una” Font d’unió”, una font àgil, ràpida, lleugera, això no obstant molt efectiva, on tots els catalans que volguessin, poguessin dir, o donar la seva estratègia, per sortir del forat negre i enriquir així democràticament la seva estratègia, avui és possible amb els mitjans de comunicació que tenim per Internet, i tot sota la tutela d’El Consell per la República, i potser es podria fer, físicament per “El Consell Local per la República Catalana”, hem d’anar amb molta alerta, intel·ligència i molt units, som on som perquè estem dissolts, i desunits, vivim en el mateix territori, però no estem units, no parlem amb nosaltres mateixos, només lamentacions, aquest és el punt més feble que tenim els Catalans és, i és això el que hem de corregir, hem de tenir una connexió, intima, vital, on puguem expressar les nostres estratègies, però hem de ser conscients que no ha de ser un lloc de lamentacions, xafarderies, informació banal, ja que tenim altres mitjans a les xarxes per fer-ho, ha de ser un lloc d’unió màxim per donar estratègies, molt concretes, perquè hem d’anar en cura que 7,8 milions de Catalans poden dir moltes coses, i si no anem amb compte aquest lloc d’unió import davant i vital, pot acabar sent un desastre… i aquesta font podria ser “El Consell Local per la República Catalana” on s’hauria d’estudiar la manera de poder comunicar-se amb els 947 Consells Locals * RC, i així poder-se organitzar molt àgilment i democràticament i donar els resultats a “C * LR” a l’Estranger perquè aquesta doni el comandament.

4) Hem d’eixamplar la base del sobiranisme per poder tenir majoria, i per descomptat en tots els Ajuntaments.

5) Hem de fer servir els Ajuntaments sempre que puguem, i això només pot ser si és que tenim majoria per poder fer-ho democràticament.

6) Declarar els Municipis, o Republicans, o Independents, sempre que hi hagi una majoria sobiranista al municipi, i aquest últim sempre que no comporti mesures penals per part de la Justícia Espanyola, a més l’Idioma oficial a Catalunya és el català, exclusivament.

7) Declarar el Rei “Persona non Grata” a tots els Municipis, una altra vegada si és que hi ha majoria.

8) Comprar o tractar amb empreses catalanes, cap d’espanyoles, escoltar o veure TV o Ràdios o mitjans d’informació catalanes.

9) Estratègia per pagar a La Generalitat tant els impostos, IVA, etc. Gens de diners a l’estat espanyol.

10) L’Idioma oficial, només el català, tant en els ajuntaments com a la Generalitat.

11) Posar a les entrades del municipi on es posa el nom de la vila, també posar República Catalana.

12) Posar els Balcons, finestres, etc. Estelades, i portar com sigui possible, o una estelada o una insígnia en la solapa o un lloc visible, per demostrar que som catalans.

13) Posar una Estelada a totes les rotondes de tots els pobles de Catalunya.

14) La TV3, les televisions catalanes i ràdios, només emetran en català.

15) Els rètols informatius, només en català i anglès, tant en Autopistes, autovies o en carrers.

16) És igual com es diguin, Casals, Ambaixades Catalanes o, etc. S’han d’establir a l’estranger, en representació de Catalunya.

17) Encoratgem a altres Cultures com Galícia, País Basc, Illes Balears, País Valencià, Catalunya del Nord, a abandonar l’Imperi, ja que Espanya és una Entelèquia i com a tal no existeix.

18) Doncs Espanya hauria de ser el que sempre ha hagut de ser, una regió de la península Ibèrica, exactament Castella, i això és el que hem de tractar de forçar que torni a ser la seva pròpia cultura, i deixar d’explotar les altres, totes les cultures iguals, i amb respecte mutu, ja que d’aquesta manera s’enriqueixen les cultures, no només una, totes.

19) Des del Consell Local per La República Catalana, fer reunions sovint per actualitzar el moment en què viu la societat i reprendre estratègies actuals, això és molt important, perquè els Consells Locals * R. haurien d’existir 947, perquè, a Catalunya, tenim 947 municipis, i la finalitat és que hi hagi 947 Consell Local per la República, per això cal treballar, perquè és molt important la interconnexió entre tots els 947 Consells, més unió, més força.

20) Si hi ha una persona que tingui una estratègia, que ella cregui que és convenient, o interessant, doncs, som-hi, és molt, però molt benvinguda, escriu-la continuació, i d’aquesta manera farem un País millor, fem-ho, entre tots, com més estratègies millor, així, podrem escollir entre tots, les millors, o les que més convinguin en el moment actual, això és democràcia!!!

Tossa 2021

Enric Giné

enric@enricgine.cat

Aquí repeteixo el que he escrit abans a 11) Estratègies Prioritàries Urgents, però molt més resumit, potser amb faig una mica pesat, hem repetit coses que ja he escrit, això no obstant hi ha coses que són molt importants per mi i vull que quedi ben clar, i aquests 24 punts o capitells, s’han de tenir molt en compte si volem canviar aquest món, per un de millor, i són aquests:

1) Abolició de l’abús en l’Ambient, l’abolició de l’abús en la nostra societat és el primer principi, o premissa, que hem de tenir ben present, amb l’Abús no hi ha supervivència, és la premissa més important que hi ha per a la nostra supervivència.

2) Definició d’Ambient, l’Ambient és l’Univers, i aquest és el lloc on, entre moltes coses, on vivim o convivim amb La Natura, Vegetació, Animals i l’Home, i per això ho hem de respectar, perquè l’Ambient som nosaltres mateixos, tots…

3) Definició de Norma, primera i única Norma, “Estima el teu Ambient com a tu mateix”, aquesta és l’essència, i el motiu principal de la Societat, perquè el que es vol construir està dins de l’ambient, i cal estimar-lo, protegir-lo, i defensar-lo, perquè l’Ambient és un mateix, i la conseqüència és que estimar l’ambient és estimar-se a si mateix.

4) Creació de Cultures o Regions, tots els Països existents desapareixen com a tals, i s’agrupen, sota les incidències, del llenguatge, Cultura, costums, aliments, vestimentes, creences, dansa i sentiments, i es converteixen de Països, que queden abolits, a Regions.

5) Canvi de Polítics pels Gremis, l’Abolició dels Polítics, i es reemplacen per una organització, nacional professional, Gremis Professionals, que són els que han d’organitzar, planificar i governar en les Regions, i aquesta és sobirana, són les que restitueixen als anomenats avui Països.

6) Creació d’un autogovern administratiu, on les organitzacions professionals o Gremis comencessin a intentar a posar La Regió en marxa.

7) Abolició de les lleis actuals per les Normes. Totes les lleis, decrets, edictes o mandats han de ser abolides, només es deu respectar les Recomanacions, la seva font de les quals seria La Norma.

8) Intentar donar aliments als que es moren de fam. Una de les primeres prioritats que s’haurien de prendre seria donar menjar a les persones que es moren de fam, avui tenim 24 milions de persones que es moren de fam a l’any, el 25% són nens, i més hi ha 850 milions de persones que pateixen fam, i més s’hauria d’anivellar el desequilibri socioeconòmic que pateix la població mundial.

9) Hi ha d’haver consens per a una operació d’aquesta magnitud, i una minuciosa planificació, global de i per tot el Món, es necessiten experts, especialistes, economistes, sociòlegs, filòsofs, un grup molt important d’experts que pugui gestionar aquest projecte tan important.

10) Posar-se en contacte amb totes les organitzacions Filantròpiques de tot el món, com, per exemple, ONG, FAO, OMS, Amnistia Internacional, ExpokNews, OECD, OCDE, Unicef, Unesco, Mans Unides, Greenpeace, i moltes més.

11) Ensenyament de què és el Medi Ambient, de les prioritats també que hem d’aprendre, a la escola, i a tot arreu, i saber què és, on vivim? i la relació que tenim amb aquest, i aquest és l’Ambient i, hem d’aprendre el significat i el que representa, per a la nostra supervivència aquí al Planeta.

12) Canvi radical d’energia solar, i Motors d’Hidrogen. L’energia solar en els deserts pot abastir la producció mundial, i la fi de la contaminació, tal com també del consum del petroli i els seus derivats, que es tenen que abolir, i explicació de la utilització de les plaques solars en els nostres deserts mundials.

13) Els 8 deserts més extensos de la Terra. Tenim 8 deserts amb una capacitat total de 16.407.853 km², només amb 46.335 Km² cobriríem les necessitats energètiques actuals.

14) Canvi mundial cap a l’Automoció. Seria l’Abolició del motor amb el derivat del petroli, tota l’Automoció, del món hauria de ser elèctrica, o motor amb d’hidrogen.

15) Creació de petita indústria per a les reparacions i proveïment d’agricultura, etc. Creació d’una petita indústria autònoma, per a la manutenció, reparació, etc. a l’interior de les Regions, on es planifiqui construir les fonts solars per a la producció, en les localitats desèrtiques.

16) En els països rics un augment de l’1% de l’IVA per finançar aquest projecte, els països rics haurien de contribuir, amb una part mínima, un 1% de l’augment de l’IVA, en les seves respectives Regions.

17) Els bancs finançarien també aquest projecte, ja que els Bancs no tenen diners, ja que els diners son dels clients, els bancs gestionen els diners dels altres, i hauria de ser amb un interès molt raonable, i el paper del Banc seria diferent de la nostra societat, i aquests podrien finançar a un baix interès tota l’electrificació i construcció del transport energètic.

18) Les Benzineres desapareixen, i es podrien, igual que els Bancs, reemplaçar el petroli pel transport o construcció de l’energia solar.

19) Explicació detallada de l’Energia i dels Panells Solars, tots els deserts de Món 16.407.853 km², consum actual mundial 9.703.196 M W per hora, necessitem, nomes, 46.335 Km² per cobrir tota la producció d’energia a tot el món, és només la ridícula quantitat de 0,2824%, del total de tots els deserts del món.

20) El Plaer biològic. Tenim 6 sentits, olfacte, el gust, la vista, el tacte l’oïda i el plaer, i el sisè, el plaer s’ha deteriorat molt a través de la història, El Plaer es va iniciar amb Els 10 Manaments, els 10 Manaments ho van canviar tot, es van canviar les regles de joc, l’home va ser intel·ligent, i va entendre que dels deu hi ha dos, un que diu “no cometràs actes impurs ni adulteri”, i un altre que diu “no desitjaràs la dona del teu proïsme”, i també quan Adam va menjar la poma, que li va donar Eva, és quan es van adonar de la seva nuesa.

21) Explicació del sentit del Plaer, desplegament de la conducta, del Plaer, ¿què és? i com ha de ser.

22) El plaer Social, influència, despleguem de la conducta del Plaer, com s’ha transformat en la societat, i quins resultats, conseqüències, seqüeles ha comportat en ella.

23) El Plaer Reset, i començar de nou, com hem de redreçar, dirigir, canalitzar i normalitzar el Plaer.

 24) Grups de Família, aquí veurem com la família ha fet un canvi molt important, i és transformat en diferents grups.

København 2000

 Enric Giné

enric@enricgine.cat

CRONOLOGIA HISTÒRIA DE CATALUNYA 878-1808

878 Guifré I, El Pilós, inicia la dinastia de Barcelona.

985 Ràtzia d’Almanzor que destrueix Barcelona.

988 Borrell II trenca el vassallatge amb els francs.

1137 Unió dinàstica amb el regne d’Aragó (Ramon Berenguer IV Peronella d’Aragó).

1148-1149 Conquesta de Tortosa i Lleida.

1213 Batalla de Muret: cap de l’domini en Occitana.

1218 Neixen les Corts a Catalunya.

1229 Conquesta de Mallorca.

1.235 Conquesta d’Eivissa i Formentera.

1238 Conquesta de València.

1274 Creació de Consell de Cent (Barcelona).

1282 Conquesta de Sicília.

1287 Conquesta de Menorca.

1323-1324 Conquesta de Sardenya.

1348 La Pesta Negra.

1359 Creació de la Generalitat de Catalunya.

1410 Mor Martí I, l’Humà, sense descendència. Fi de la dinastia de Barcelona.

1410-1412 Inter regne .

1412 Compromís de Casp i, Els Trastàmara , nova dinastia regnant.

1443 Conquesta de Nàpols.

1462-1472 Guerra civil.

1479 Unió dinàstica amb el regne de Castella (Ferran II-Isabel de Castella).

1481 Constitució de l’Observança. Insaculació en l’elecció dels càrrecs públics.

1484 Introducció de la Inquisició a Catalunya.

1486 Sentència arbitral de Guadalupe.

1492 Expulsió dels jueus.

1.494 Creació de el Consell d’Aragó.

1640-1652 Guerra dels Segadors. Corpus de Sang (juny 1640).

1641 El govern català sota el protectorat de la monarquia francesa (fins al 1652).

1652 Fi de la Guerra dels Segadors. Capitulació de Barcelona.

1659 Tractat dels Pirineus. La Catalunya a nord dels Pirineus, a França.

1700 Mor Carles II sense descendència. Felip d’Anjou, successor.

1702-1714 Guerra de Successió (Felip d’Anjou-Carles d’Àustria).

1711 Carles d’Àustria hereta l’Imperi germànic.

1713 Tractat d’Utrecht. Els aliats signen la pau amb Felip V.

1714 Fi de la Guerra de Successió. Caiguda de Barcelona (11 de setembre). Abolició de les institucions catalanes.

1716 Decret de Nova Planta de Catalunya. Nova estructura politicoadministrativa sota el patró castellà.

1737 Fundació de la primera fàbrica cotonera d’indianes (a Barcelona).

1773 Avalot de les Quintes.

1778 Decret de Lliure Comerç amb Amèrica.

1.789 Rebombori de el Pa. Comença la Revolució Francesa (fins 1799).

1808 Invasió de les tropes franceses (Napoleó). Comença la Guerra de l’Francès.

CRONOLOGIA HISTÒRIA DE CATALUNYA 1808-1898     

1808 Motí d’Aranjuez. Abdicacions de Baiona. Constitució de Baiona. Comença la Guerra el Francès (fins al 1814). Entrada de les tropes franceses a Catalunya. Junta Superior de Catalunya.

1810 Corts de Cadis.

1812 Constitució de Cadis. Annexió de fet de Catalunya a l’Imperi francès.

1814 Acaba la Guerra de el Francès. Armistici i evacuació de les tropes franceses, retorn de Ferran VII. Manifest dels Perses.

1820 Pronunciament de Reg. Comença el Trienni Liberal (fins al 1823).

1823 Intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

1824 Independència de l’Amèrica espanyola.

1827 Guerra dels Malcontents.

1833 Divisió territorial de l’Estat en províncies. Comença la Primera Guerra Carlina (fins a l’any 1840). Fundació a Barcelona de la fàbrica Bonaplata (primera amb vapor) (va ser destruïda en 1835). Inici de la Renaixement.

1834 Estatut Reial.

1836-1837 Lleis de desamortització (Mendizábal) i desvinculació.

1.836 Fundació de l’empresa Nueva Vulcano. Restauració de la Universitat de Barcelona.

1837 Constitució progressista.

1839 Conveni de Bergara.

1840 Fi de la Primera Guerra Carlista. Llei d’Ajuntaments. Constitució a Barcelona de l’Associació Teixidors (primera associació obrera).

1842 Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.

1845 Constitució moderada.

1846 Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina) a Catalunya (fins al 1849).

1847 Fundació de l’empresa L’Espanya Industrial.

1848 Junta de Carreteres de Catalunya. Ferrocarril Barcelona-Mataró.

1851 Concordat amb la Santa Seu.

1855 Fundació a Barcelona de La Maquinista Terrestre i Marítima. Desamortització general de Madoz. Llei de ferrocarrils. Primera vaga general a Catalunya.

1859 S’aprova el projecte d’Eixample de Barcelona (Cerdà). Restauració dels Jocs Florals.

1862 Crisi cotonera (fam de el cotó) (fins al 1865).

1866 Crisi econòmica i financera.

1867 Pacte d’Ostende.

1868 Revolució de Setembre (La Gloriosa). Caiguda d’Isabel II. Comença la primera guerra de Cuba (fins al 1879).

1869 Constitució progressista.

1872 Comença la Tercera Guerra Carlina (fins al 1876).

1873 Abdicació d’Amadeu I i proclamació de la Primera República espanyola. Insurrecció cantonal.

1874 Cop d’estat de Pavia. Pronunciament de Martínez Campos.

1875 Alfons XII arriba a Espanya: la Restauració borbònica.

1876 Nova Constituci ó n. Fi de la Tercera Guerra Carlista.

1879 La fil·loxera travessa els Pirineus i en deu anys destrueix gairebé la totalitat de la vinya catalana.

1885 Memorial de Greuges, acaba el període de la febre d’or (des de 1871).

1888 Exposició Universal de Barcelona.

1890 Sufragi universal. Primer 1 de maig.

1891 Fort agitació rabassaire (fins al 1896).

1892 Bases de Manresa.

1895 Comença la insurrecció cubana. Inici de la replantació de la vinya amb ceps americans.

1896 Aixecament separatista a Filipines.

1898 Guerra amb els EUA. Tractat de París: pèrdua de les colònies (Cuba, Puerto Rico i les Filipines).

CRONOLOGIA HISTÒRIA DE CATALUNYA 1898-2000         

1901 Fundació de la Lliga Regionalista.

1902 Fi de la regència de Maria Cristina (des de 1885). Regnat d’Alfons XIII (fins al 1931).

1906 Fundació de Solidaritat Catalana. Conferència d’Algesires.

1907 Fundació de Solidaritat Obrera.

1909 Setmana Tràgica (Barcelona, juliol).

1911 Constitució de la CNT.

1914 Constitució de la Mancomunitat de Catalunya (suprimida el 1925).

1917 Assemblea de Parlamentaris. Juntes de Defensa.

1921 Desastre d’Anual.

1923 Cop d’estat de Primo de Rivera.

1924 Creació de la Unió Patriòtica.

1926 Fi de la guerra del Marroc.

1927 Creació de la FAI.

1930 Dimissió de Primo de Rivera. Pacte de Sant Sebastià. Cop d’estat republicà a Jaca (Osca).

1931 Fundació d’ERC. Eleccions municipals. Proclamació de la II República. Alcalá Zamora, president. Macià proclama la República Catalana. Instauració de la Generalitat de Catalunya. Estatut de Núria. Eleccions generals. Govern Azaña. Nova Constitució.

1932 Cop d’estat del general Sanjurjo. Llei de Reforma Agrària. Revolta anarquista de l’Alt Llobregat. Estatut d’Autonomia de Catalunya, elecció de Parlament de Catalunya. Macià, president de Catalunya.

1933 Fundació de Falange Espanyola. Eleccions generals. Govern Lerroux. Fundació de la Lliga Catalana. Companys, president de la Generalitat.

1934 Llei de Contractes de Conreu. Fets de 6 d’Octubre (Companys proclama l’Estat Català), detenció de el govern de la Generalitat. Revolució d’Astúries.

1935 Suspensió de l’Estatut de Catalunya. Dimissió de Lerroux.

1936 Formació de Front Popular. Eleccions generals (triomf de el Front d’Esquerres). Azaña, president de la República; Casares Quiroga, cap de govern, retorn de Companys i restabliment de la Generalitat. Comença la Guerra Civil (juliol). Governs Franco (zona nacional) i Giral i Largo Caballero (zona republicana). CNT-FAI controla Catalunya. Fundació de l’PSUC.

1937 Bombardeig de Guernica. Govern Negrín (zona republicana). Barcelona, capital de la Rep ú blica.

1938 El govern de Franco decreta l’abolició de l’Estatut de Catalunya. Batalla de l’Ebre. Ofensiva final sobre Catalunya.

1939 Fi de la Guerra Civil (abril). Règim franquista a tot l’Estat. Fundació de el Front Nacional de Catalunya.

1940 Execució de el president Companys.

1942 Constitució de les Corts Espanyoles.

1945 Manifest de Joan de Borbó. Fur dels Espanyols.

1947 Festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

1950 La SEAT a Barcelona.

1951 Vaga de tramvies a Barcelona.

1952 Congrés Eucarístic de Barcelona.

1953 Pacte Espanya-EUA. Concordat amb la Santa Seu.

1954 Tarradellas, president de la Generalitat a l’exili.

1955 Ingrés d’Espanya a l’ONU.

1958 Llei de Principis Fonamentals de el Moviment.

1959 Fundació d’ETA. Pla d’Estabilització.

1960 Fets de Palau de la Música Catalana.

1961 La Nova Cançó.

1964 I Pla de Desenvolupament.

1966 Fundació de l’Sindicat Democràtic d’Estudiants (la Caputxinada). Llei Orgànica de l’Estat.

1968 II Pla de Desenvolupament.

1969 Franco designa Joan Carles de Borbó com el seu successor.

1971 Fundació de l’Assemblea de Catalunya.

1972 III Pla de Desenvolupament.

1973 Comença la crisi econòmica. Atemptat d’ETA contra Carrero Blanco.

1975 Mort de Franco. Joan Carles I, rei. Comença el procés de transició democràtica. Govern continuista d’Arias Navarro.

1976 Suárez, cap de govern. Llei de Reforma Política. Aparició del diari

1977 Llei d’Associacions Polítiques. Eleccions generals (victòria UCD). Pactes de la Moncloa, restauració de la Generalitat de Catalunya. Retorn de president Tarradellas.

1978 Estatut de Sau Nova Constitució (desembre).

1979 Eleccions generals (victòria d’UCD) i municipals. Estatut d’Autonomia de Catalunya.

1980 Eleccions al Parlament de Catalunya (victòria de CiU). Pujol, president de la Generalitat.

1981 Dimissió de Suárez. Cop d’estat de l’23 F. Calvo Sotelo, president de govern.

1982 Espanya ingressa a l’OTAN. Eleccions generals (victòria PSOE). González, president de govern.

1983 Eleccions municipals. Comença la reconversió industrial. Creació de TV3.

1984 Eleccions al Parlament de Catalunya (victòria CiU).

1986 Ingrés d’Espanya a la CEE. Referèndum OTAN. Eleccions generals (victòria PSOE).

1987 Eleccions municipals i europees.

1988 Eleccions a Parlament de Catalunya (victòria de CiU).

1989 Eleccions europees i generals (victòria de PSOE).

1990 Aprovació de la LOGSE (reforma de el sistema educatiu).

1991 Eleccions municipals.

1992 Eleccions al Parlament de Catalunya (victòria de CiU). XXV Olimpíada a Barcelona.

1993 Eleccions generals (victòria de PSOE).

1994 Eleccions europees.

1995 Eleccions municipals i a el Parlament de Catalunya (victòria de CiU).

1996 Eleccions generals (victòria de PP). Aznar, president de govern.

1999 Eleccions municipals, europees i a el Parlament de Catalunya (victòria de CiU).

2000 Eleccions generals (victòria del de PP).

Enric Giné

enric@enricgine.cat

            El territori que configura l’actual Catalunya està poblat almenys des de fa mig milions d’anys, el fet de la situació, una societat que viu de cara a la mar ,fa que des de la revolució neolítica, descoberta de l’agricultura, hagin passat pel nostre país diverses civilitzacions que han deixat les seves petjades, grecs, cartaginesos i sobretot romans que, a diferència dels altres, es van establir durant uns 7 segles i ens van deixar dues coses molt importants, la llengua catalana i el Dret Romà, els visigots, que van substituir els romans, ens van llegar moltes coses, al marge de l’oficialitza cio de la religió catòlica, que ja era la religió de la vila, l’arribada dels àrabs a principis de segle VIII va formar 2 Catalunya, la Catalunya de Nord, que només va estar sota domini àrab durant un segle, i la Catalunya que va del riu Llobregat per sota, que ho va estar més de quatre segles, qui configura la Catalunya actual és la Catalunya cristiana del Nord, que a partir més o menys de l’any 900, comença a independitzar-se del seu senyor, el rei dels francs, a partir de l’any 1000 Catalunya és totalment independent, aquest territori governat per diversos comtes que amb el temps es faran feudataris el comte de Barcelona, es comença a conèixer amb el nom de Catalunya, aproximadament l’any 1100, poc abans que el comte de Barcelona formi una Confederació amb el rei de Aragó i formi la Corona d’Aragó, a Catalunya, però, la màxima autoritat serà sempre el comte de Barcelona, que era rei a títol personal, Catalunya no tindrà mai rei, eren pobles totalment independents amb el mateix cap d’Estat, a partir, més o menys, de principis del segle XIII, Catalunya viurà una època de gran esplendor amb la conquesta de les actuals Illes Balears i l’actual territori de València i especialment gràcies al comerç de la Mediterrània, Catalunya, així com les repúbliques italianes es convertirà en un dels eixos de el negoci derivat de la ruta de la seda, que inclou el comerç amb la Lliga Hanseàtica, especialment el port de Bergen, el segle XV és un segle de lluites internes i crisi continuades que afecten fins i tot la població, és a finals d’aquest segle que la Corona d’Aragó s’uneix amb Castella amb condicions d’inferioritat, malgrat tot són dues corones amb el mateix rei, però amb lleis diferents, la Corona d’Aragó continua amb la seva estructura federal, no exactament confederal, i la Corona de Castella es regeix per sistemes més autoritaris, a Catalunya, un organisme establert el segle XIV, es converteix, en aquests anys, juntament amb els Consells municipals en el veritable govern de Catalunya, quan a partir de principis de segle XVI la Corona espanyola intenta trencar amb el sistema federal es produeix una revolta a favor de la independència que fracassa i busca el suport de la corona francesa, que es mostra tan absorbent com la corona espanyola, el final de la Guerra queda una mica amb empat, amb la pèrdua de el Rosselló i altres territoris catalans que passen a dependre de la corona francesa, el segle XV va ser un període de crisi, però va tenir un fet molt positiu, els agricultors catalans deixen de ser serfs, és a dir, deixen de ser sotmesos a senyor feudal, amb la qual cosa es converteixen com semi propietaris, aquesta condició fa que a finals de segle XVII, Catalunya comenci a convertir-se en un territori pròsper, prosperitat que quedarà truncada per la guerra de Successió, el rei d’Espanya Carles II mor sense descendència i aquest problema provoca una Guerra a Europa, França i la Corona de Castella a favor de Felip V, net de Lluís XIV, el Rei Sol, i Carles d’Àustria fill de l’emperador Maximiliano, que compta amb el suport d’Anglaterra, Àustria i Holanda, el final de la Guerra resulta catastròfic per a Catalunya, abandonada pels anglesos amb qui havia signat un acord de protecció de les seves llibertats, el rei Felip V adopta el sistema francès, basat en les lleis de Castella, que ja tenia un caràcter uniformista, el país queda sotmès totalment a les lleis i l’organització administrativa castellana, ja havíem apuntat que a finals de segle XVII començava un renaixement econòmic basat en la formació de capitals provinents de l’agricultura, gràcies a la feina es van superar els greus moments de la fi de la guerra de Successió quan el govern espanyol estableix una dura repressió política, econòmica i humana contra els que s’han destacat com a partidaris de Carles d’Àustria que s’havien quedat al país, molts van emigrar a Viena, més o menys a partir de 1735 comença un període de prosperitat, gràcies al comerç legal, amb la Mediterrània i sobretot el comerç il·legal amb Amèrica, comerç reservat únicament a la Corona de Castella, fins ben entrat el segle XVIII els pobles de la Corona d’Aragó no van poder comerciar legalment amb Amèrica, tot i la prohibició, el comerç amb Amèrica basat en els teixits i l’aiguardent va ajudar a la formació de més capitals i va ser la base de l’etapa preindustrial, primer, i la veritable revolució industrial al segle XIX, l’única d’acord amb els models europeus que es produeix a Espanya, amb un hàndicap i és que, Catalunya no té ni ferro, ni carbó, base de la primera industrialització, quan apareix la turbina de vapor les coses canvien, la indústria del País Basc és una altra història, aquests canvis econòmics generen una burgesia que té molt difícil la conquesta del poder polític, amb la qual cosa es converteix en econòmicament molt emprenedora i políticament molt conservadora, perquè depèn, en bona part, del mercat espanyol, sobretot després de la seva intervenció en la caiguda de l’Antic Règim espanyol i el triomf, al menys econòmic, del liberalisme, el triomf del romanticisme a Europa té una gran incidència a Catalunya que somia amb un retorn a la prosperitat de l’edat mitjana, aquest moviment primer literari i artístic buscarà a la fi de segle XIX fórmules, primerament el federalisme que fracassa perquè no té suport a Castella i a causa del fracàs, el naixement de l’autonomisme que després d’un període dictatorial (1923-1930), troba una comprensió en el període republicà 1931-1936. 1936-1939 guerra, la república, encara que amb retallades, concedeix una autonomia a Catalunya i més endavant al País Basc i Galícia, precisament la política autonomista de la República és un dels determinants de la Guerra Civil, el triomf de el General Franco és un dels períodes de màxima repressió contra la personalitat política de Catalunya que viu, també, èpoques de misèria econòmica, especialment entre 1940-1960, la liberalització econòmica i l’inici del fenomen turístic revifen l’economia catalana, amb la mort del General Franco, es recuperen les llibertats polítiques i es comença a parlar de nou d’autonomia que s’aconsegueix en 1980, sempre, però, amb molts recels per part del Govern de Madrid, la composició orogràfica de Catalunya li confereix un clima i una vegetació característics, encara que es tracta, en general, d’un clima i vegetació mediterranis, a Catalunya trobem amb més o menys proporció tots els climes d’Europa Occidental, pensem que en alguns llocs separen el mar de les muntanyes entre 2500 i 3000 metres d’altura, només uns 100 km per altra banda, la serralada litoral al costat de la mar i la serralada prelitoral a uns 30 o 40 km de la costa amb pics de més de 1000 m, de vegades 1700 m, fa que el territori que hi ha darrere de la serralada prelitoral origini que la part interior de Catalunya tingui un clima continental, aquesta varietat de climes és una garantia per al desenvolupament del turisme, una de les importants fonts de riquesa des de fa un bon nombre d’anys i que permet el desenvolupament d’altres tipus de turisme, al marge dels que busquen únicament el sol, en cas contrari, Catalunya compta amb una riquesa artística important, el món ibèric, el món romà, els arts romànic i gòtic de l’edat mitjana, el modernisme amb Gaudí com a líder, així com alguns pintors de renom internacional com Picasso que va iniciar la seva activitat artística a Barcelona, Miró, Dalí i Tàpies. Tots aquests arts i personatges citats compten, generalment, amb museus específics dedicats a aquests arts i aquesta obra, el fet que Barcelona reuneixi una part important del llegat artístic català no vol dir que no hi hagi altres llocs dignes de visitar, com són els museus de Montserrat, Tarragona, Vic, Girona, Lleida, Badalona, Mataró, etc., i sobretot una gran quantitat de museus locals, el número total s’acosta als cinc-cents.

Badalona 2015

Jordi Monés

enric@enricgine.cat

               Un País que tenia moltes ganes de visitar era Cuba, i em va agradar molt sobretot la seva naturalesa, un país molt bonic, però vaig venir molt desolat i trist, de com els cubans viuen, amb un sou que va des de 5 € un jubilat a 30 € un advocat o un metge, a Cuba hi ha dues monedes els pesos cubans, que són els que ells reben del que el règim Fidelista diu sou, i el pesos convertible (Cuc) que fan servir els turistes, el dòlar està penalitzat amb un 20 % i el €uro ho canvien al carrer 1 * 1 Cuc, els automòbils que hi són taxis, o bé d’el temps de l’colonialisme, americans atrotinats, o bé Ladas, gairebé tots són taxis ja que un automòbil nou és impensable comprar-amb un sou de 10 € o 20 que guanya un assalariat, tots els automòbils un 98% són taxis i un 2% particulars, però l’estat de el vehicle és denigrant, els pneumàtics gastats el taxi ple de fum de tub d’escapament, els vidres trencats i bruts, les portes es cauen, els seients amb forats molt grans, només una minoria estan en bones condicions etc .. el transport d’autobusos és molt precari o antic i atrotinats, alguns importats o millor dit donats de França i fins i tot que són molt vells encara no tenen canviat els rètols de sortida o entrada estan en francès i a l’ igual que els autobusos que van venir d’Itàlia els rètols estan en italià, el transport a l’Havana encara es podria dir que és dolent però existent, però fora de la capital no existeix transport col·lectiu, es que els pobres cubans, que poden ser treballadors de camp o infermeres o metges o fins i tot militars, perquè jo ho he vist amb els meus propis ulls, ells fan autoestop, tant per anar a la feina com per anar a casa seva, i com el transport privat és mínim, perquè amb 20 dòlars a el mes no es pot comprar res, el transport és de l’estat, els pobres autoestopistes han d’esperar hores i hores a que passi un camió taxi de l’estat que tenen l’obligació d’aturar o qualsevol altre transport públic, O sigui que es passen més hores a les carreteres que treballant, les cases on viuen a les ciutats és denigrant, les instal·lacions elèctriques com en els anys 40 a Espanya, o pitjor les cases apuntalades perquè no s’enderroquin, i el pitjor amb gent i nens vivint en aquestes cases que són completament inhabitables per a persones i encara diria ni per a animals, he vist molts gossos, però tots malalts i sarnosos, la gent està desesperada, només pot viure de les propines que reben dels turistes, i de la mendicitat, al camp la cosa està una mica millor, ja que la terra, és de l’estat però el cultiu es comparteix a el 50% amb l’estat i han de vendre a unes cooperatives que són també de l’estat, el bestiar no poden sacrificar- per menjar ja que és de l’estat, i si a algú se li ocorre sacrificar una vaca, va directament a la presó per molts anys, a ningú se li ocorre fer això, a Cuba viuen 11 milions de persones on 1 milió són policies, els cubans estan completament controlats i a ningú se li ocorre parlar de política amb un estranger com ara jo, si hi ha la presència d’un altre cubà, en una excursió que vaig fer a Cuba el taxista guia m’explico la seva condició de vida, que és aquesta, tenia un pare que se li va morir cap a 4 mesos, la mare paralítica, l’esposa no tenia feina perquè tenia trastorns hormonals, i té una nena de 6 anys, li agradaria tenir més fills, però és impossible donat la precària economia, bé, el jove aquest cubà havia de treballar tots els dies de la setmana, perquè si no treballa no li donen sou, amb 20 dòlars a el mes ha de mantenir a la mama, a l’esposa a la filla i el mateix, això és impossible, ja que aquesta és la realitat de la vila Cubà, i sense la possibilitat de poder anar a treballar a l’estranger, el primer dia que vaig estar a l’Havana i no coneixia la realitat cubana, em va molestar molt la mendicitat i la perspicàcia dels cubans per poder tenir accés a algunes propines, anar pel carrer de l’Havana és impossible sense la intervenció de la seva gent necessitada, exemples: ve un home normalment d’edat i et pregunta si vols un diari, aquest periòdic no és un diari normal és de el partit comunista, que a ell l’hi donen, ell t’ho dóna gratis però quan tu ho prens et diu que no ha menjat i si li pots donar un ajut, una altra et pregunten on tu ets, si el teu contestes ja estàs perdut no et deixen anar i a la fi has de donar un pes cubà o alguna cosa així, peticions de si un vol un taxi o un Coco (taxi amb motocicleta) taxi amb bicicleta (tricicle) o taxi amb tartana, és a dir comptant, i pot ser aclaparador doncs et assetjant, centenars de vegades cada dos o tres minuts, un altre exemple és una dona amb un nadó en braços, demanant menjar per al seu fill o invàlid demanant per menjar, al parc de John Lennon vaig fer una foto a la banda de l’estàtua de John Lennon, seguidament va venir un home i li va posar les ulleres de John Lennon perquè nosaltres li fotografiéssim, per així tenir el seu dòlar de propina, pot ser aclaparador totes aquestes coses, però comprensibles quan se sap la realitat de Cuba, Els Cubans tenen una misèria de sou llavors és necessari per a ells una altra font d’ingressos i aquesta és la propina, el problema és que no molts saben la realitat d’aquest problema i això pot ser frustrat per a ells, els preus a Cuba no són molt alts llavors cal pensar de tot el que es faci donar un euro o un dòlar de propina a tota la gent, ells ho agraeixen molt perquè és l’única font d’ingressos, el problema és quan la persona és cuiner oficinista o algú d’aquest estil que no està en contacte directe amb el turisme, la realitat actual a Cuba és la legalització de l’esclavisme, de la misèria de la frustració de la desesperació, els cubans són gent molt amable, molt oberta, però la seva supervivència està amenaçada d’extinció, és molt difícil, una revolta interior ja que hi ha molt control, i molta por, fins i tot alguns cubans m’han dit que l’única solució és disparar-se un tret al cap, dit això … crec que tot està dit … .un anàlisi ràpida i molt superficial és el següent després de la Revolució de 1959 on Fidel va tornar a el poble cubà el que era d’ells, el règim va reprimir a el poble cubà amb una dictadura demagògica i comunista i va repartir la pobresa i la misèria que avui després de tants anys la dictadura no troba cap solució, abans havia una agricultura i indústria avui totalment inexistent, la canya de sucre eren una potència, avui gairebé no existeix, una de les moltes causes que jo crec que ha fet molt mal a Cuba, va ser la Unió Soviètica, o n país que era el proveïdor, i que proveïa a Cuba de tots els productes tant agrícoles com industrials, els cubans no tenien ni de conrear la terra ni muntar indústries, La Unió Soviètica feia això per dos motius un era, perquè volien un país comunista gairebé a centre de USA i això cap molt de mal als americans i l’altre perquè volien muntar un arsenal bèl·lic a Cuba, l’atòmic no va sortir bé, i a l’cap d’uns anys quan la Unió Soviètica es va dissoldre, tota l’ajuda Soviètica procés, i això va comportar, que ara a Cuba no hi ha ni l’agricultura ni la indústria més tot és de l’estat, això és una anàlisi molt ràpid però no per ràpid jo crec que és totalment veritable, que es pot fer per aquesta gent …. Doncs no … alguna estratègia ha d’haver, però no sé, el que si es, és que és deplorable veure i no poder fer res, el meu problema és que vull a aquesta gent, aquest poble, i voldria la llibertat perquè no siguin més esclaus d’un règim dolent, cruel i dèspota i que veuen que els seus ciutadans passen gana misèria i calamitats i sense cap futur

Per una Cuba lliure

Enric Giné

enric@enricgine.cat

Aquestes 7 cançons estan composades, cantades i tocades per mi. Això vol dir que canto i toco tots els instruments, i això ho faig perquè tinc un molt petit estudi a casa meva i és com si tingués un magnetòfon dels vells temps. Primer toco per exemple la guitarra. Després, en una altra pista canto, en acabat toco el baix i així successivament tots els instruments, fins que jo crec que tot està bé… Pot sonar com si hi hagués una orquestra, però en realitat només soc jo sol. A mi m’agrada fer-ho així perquè ho faig com jo vull. Jo no soc cantant, ni pianista, sinó que soc baixista, però a mi m’agrada així, i gaudeixo d’això, el que jo faig. Primer que els temes musicals són una part de mi, d’un sentiment del meu País, i també quan es tracta de la Cançó “Estimem-se” és la filosofia de la meva vida. No és molt professional, tampoc vull que ho sigui, però de totes maneres, està fet i surt des de dins del meu cor…

——————————————————————–

Llibertat

Cliqueu aquí per Descargar aquest Video

———————————————————–

Dolça Catalunya

——————————————————————–

Tossa Bella

Cliqueu aquí per descargar aquest Video

PaïsosCatalans

El Meu Pais

El meu País

 Flaire de pins i Suredes

cants dels ocells i cigales

música de rius i murmuri del vent

amb els rumors dels arbres

Brisa de Platges i cales

murmuri de les ones del mar

la sorra calenta abaixa dels meus peus

Amb la blau bo del cel i mar

Assegut baix l’ombra de un pi

pensant amb aquest País formós

que m’ha donat tanta s coses

com aquest moment meravellós

Oliveras vinyes i fruites

Blat, colza i grosella

Aquest País és el que jo visc

Gaudint d’aquesta natura

Aquest és el País que jo visc

Parlo convisc i somio

Però ja una tristor que m’ofega

Doncs hem trobo encadenat

Muntanyes  rius i rieres

Costes braves, platges i cales

Boscos i camps, prats, i esplanades

Aquest és el  País que jo visc

Beget, Areu i Setcases

Besalú, Vall d’Aran i Pedraforca

Cadi, Montserrat, Pirineu, i mils m es

Aquest és el País que jo visc

País que volem i estimem

Privilegi de la nostre cultura

Gràcies País, per haver-me acollit

Aquest és el País que jo visc

Aquest País Meravellós

Parlo convisc i somio

I vull que sigui com era

Una Catalunya Lliure

Sí, una Catalunya Lliure Lliure Lliure

*********************************************

Estimem se

Estimen se

Quina tristesa, que hi ha el mon, odi, enveja, i assetjament

malalties, i baralles, molta pobresa, misèries, i fam

guerres i lluites, matar per desig,

robar, enganyar, destruir, fer mal, nomes per gaudir,

que es l’home, que vol fer això, que ell vol destruir-se nomes per plaer

l’home mata i lluita, crea misèria i destrucció, tragèdies, desgràcies, extermini, i mortaldat

això no es l’home, que volem, sense baralles, ni guerres ni morts

estimem, protegim l’ambient, estimen i protegim la natura,

estimem, els nostres germans, es igual qui

sigui i don vinguin

i la terra, serà el paradís, de tots

tenim que estimar-nos, si volem subsistir, no hi ha res millor com la estimació

es fruit del pare i la mare i els germans de tot el mon

estima al proïsme com a tu mateix, veuràs, un, mon, ple, de felicitat

tots gaudint, de lo que tenim, i tots

ajudant-se, com a bon germans

No, no es un somni, això es ben real, no mes hi ha lloc, per l’ amor i la felicitat

veuràs quina meravella, de món que vivim, envoltats de gent,  molt pro molt feliç

estimem, protegim l’ambient, estimen i protegim la natura,

estimem, els nostres germans, es igual qui

sigui i don vinguin

i la terra serà el paradís de tots

estimem se, estimem se estimem se

******************************************

Despertem-se Germans

Despertem-se 

1

Un petonet a la cara

Un petonet al front

Una abraçada molt forta

  es el mes gran que hi ha mon

2

Molts son els nostres germans

Que passen fam i pobresa

Sense treball i sense sostre

  i nosaltres amb el braços plegat

3

Estem embrutin-se amb guerres

lluitem contra els nostres germans

Com potser això ser possible

 quan som molts el que no ho volem

4

Ajudem els nostres germans

 per poder viure amb pau

Ajudem al nostre ambient

 per poder així subsistir

Si no ens volem ajudar

  mai assolirem la felicitat 

 5

Vivim hem un estat, molt salvatge

No respectem ni el aire ni el aigua

Ni els animals que hi vivim

  ni la natura o el ambient

6

Estem destruint on viu el home

El nostre egoisme esta destrossant-nos

La nostre natura es preciosa

 però quan be l’home ho destruïm

     7

No vulguem mes guerres ni lluites

Repartim-se tot entre tots

tenim lloc per els nostres germans

per viure hem felicitat

8

Hem d’estimar  on vivim

 i amb tots els nostres germans

Despertem-nos estimats  germans

 per gaudir amb el nostre ambient

Hem d’estimant-se tots junts

 per a la nostre  felicitat

****************************

Despertemonos Hermanos

Despertemonos

1

Un besito en la cara

Un besito en la frente

Un abrazo muy fuerte es lo mejor que hay en el mundo

2

Muchos son nuestros hermanos

Que pasan hambre y pobreza

Sin trabajo y sin techo y nosotros con los brazos cruzados

3

Estamos ensuciándonos con guerras

luchamos contra nuestros hermanos

Cómo puede ser posible 

 Cuando no lo deseamos

4

Ayudemos a nuestros hermanos para así vivir en paz

 Ayudemos a nuestro ambiente para poder así subsistir

Si no queremos ayudarnos, nunca obtendremos la  

felicidad

5

Vivimos en un estado, muy salvaje

No respetamos ni el aire ni el agua

Ni los animales que vivimos en ella ni la naturaleza o el ambiente

6

Estamos destruyendo dónde vivimos

Nuestro egoísmo está destrozando nos

Nuestra naturaleza es muy preciosa pero el hombre la quiere destruir

 7

No queramos más guerras ni luchas

Repartámonos  todo entre todos

tenemos sitio para nuestros hermanos, para vivir en felicidad

8

Tenemos que amar dónde vivimos y con todos nuestros hermanos

Despertemos a nuestros hermanos para disfrutar con nuestro ambiente

Tenemos que amarnos todos juntos para nuestra felicidad

**********************

Amemosnos

Amemosnos

Cuanta tristeza, que hay  en el mundo, odio, envidia, y acoso también,

enfermedades, y peleas, mucha pobreza, miserias, y hambre

guerras y luchas, matar por placer,

Robar, engañar, destruir, hacer daño, sólo por puro Placer,

que es el hombre, que hace todo esto, solo para destruirse y por placer

El hombre mata y lucha, crea miseria y destrucción, tragedias, desgracias, exterminio, y mortaldad,

así no es el hombre, que deseamos, sin ninguna pelea, ni guerras ni aniquilación,

Amémonos, protejamos el ambiente, Amémonos y protejamos la natura,

Amémonos, a nuestros hermanos, es igual quien sea

y donde vengan,

y la tierra, será, el paraíso, de todos

tenemos que amarnos, si queremos subsistir, no, hay, nada, mejor, que el amor,

es, el, fruto, del padre, y la madre, y de los hermanos de toda la creación,

Ama tu prójimo, como a ti mismo, verás, un, mundo, lleno, de felicidad,

todos, gozando, de lo que poseemos,

y ayudándonos, con fraternidad,

no, no es un sueño, esto es muy real, sólo, hay tiempo, para el amor, y la felicidad,

Verás qué maravilla, de mundo que vivimos, rodeados de gente, muy pero muy feliz

Amémonos, protejamos el ambiente, Amémonos y protejamos la natura,

Amémonos, a nuestros hermanos, es igual quien sea

y donde vengan,

y la tierra, será, el paraíso, de todos

Amémonos, Amémonos, i Amémonos.

********************

Vi må elske hinaden

Vi må elske hinaden

Sikkert noget så sorgelig, som vi har her i verden, had, chikane, misundelse, forfølgelse og,meget hævn

sygdomme og kampen, fattigdom og elendighed og meget sulten, lidelse, og ulykkelig 

krige og kampe, dræb af begær,

stjæle, bedrage, ødelæggelse, såre, bare for at nyde det,

hvad er det manden, at han gør dette, at han kun ønsker at ødelægge sig selv 

mennesket dræber og kæmper, skaber elendighed,

 ødelæggelse, tragedier, ulykker, udryddelse og dødelighed,

det er ikke det manden, som vi ønker at har, med ingen kampe, krige,og uden dødsfald,

Vi elsker hinanden, vi beskytter miljøet, vi elsker hinanden og vi beskytter naturen,

 vi elsker hinanden og vores brødrerne

 uanset hvem er og komer de fra

og jorden

 vil være

  paradis

for allessammen 

vi skal elske hinanden, hvis vi vil overleve, er der intet bedre end kærlighed,

er frugten af ​​faderen og af moderen og hele af vores brøder af hele verdens

Du skal elsk din næste som af dig selv, du vil se, en verden, fuld af velfære,velstand 

alle, nyder, hvad vi har,

 og alle hjælper hinanden, som gode brødreskab,

nej, det er ikke en drøm, det er ret virkeligt,  der er kun plads til kærlighed og lykkelig,

du vil se, dejlig verden, som vi lever i, omgivet af lykkelig brødskab

Vi elsker hinanden, vi beskytter miljøet, vi elsker hinanden og vi beskytter naturen,

 vi elsker hinanden og vores brødrerne

 uanset hvem er og de komer fra

og jorden

 vil være

  paradis

for allessammen 

Vi må elske hinanden, Vi må elske hinanden, Vi må elske hinanden

——————————————