Qui som?
1) Una baula de l’univers
Voldria fer una observació del que jo entenc de la persona com a humana, quina relació té amb el medi que l’envolta? doncs molta, tot està relacionat, tot està amb un equilibri i una lògica, i ho explico aquí a continuació.
Si ens observem a nosaltres mateixos, veurem allò que som, simplement una persona, una unitat, una baula dins del nostre Univers, com són les cèl·lules dins del nostre cos, si nosaltres ens mirem cap a dins del nostre organisme veurem que està cobert d’una pell, i aquí s’acaba tot, però, si prenem un microscopi, veurem que sota la pell hi ha unes cèl·lules, i després veurem els ADNs, i, si seguim fins al final, veurem els Protons i Electrons, tots ballant al voltant seu mateixos amb un equilibri fantàstic.
Tot això és quan mirem cap a dins del nostre cos, però, si ara mirem cap a fora i tornem a fer la mateixa observació, també amb nosaltres al centre, i mirant cap al cel, si és de dia veurem el Sol, si és de nit, veurem la Lluna i les Estrelles i potser alguna nebulosa, però aquí també acaba tot, per altra banda, si ara, en comptes de prendre un microscopi prenem un telescopi, veurem que hi ha més estrelles de les que nosaltres podíem veure a simple vista, veurem que la Lluna, els Planetes, el Sol i les Estrelles també estan ballant al voltant de si mateixos, els planetes girant al voltant del Sol, com si ballessin amb un equilibri, igual que ho feien quan miràvem cap a dins del nostre cos , quan els Neutrons giraven al voltant dels Protons.
Sembla que hi ha un paral·lelisme a l’interior de la persona i a l’exterior, sembla que hi ha una relació molt íntima, un equilibri, que no podem trencar, vull dir que no podem treure un anell o baula, com treure un planeta o una estrella , ja que tot aniria a un desequilibri, igual que tu no pots treure un electró o qualsevol altra baula sense que tot comporti un desequilibri, això també és vàlid amb la Natura, tot està en equilibri i no podem destruir una baula com una espècie tant Vegetal com Animal, i quan dic Animal incloc també la Persona, l’Home, és com trencar una baula, i això no ho podem fer sense que ens comporti fatals conseqüències.
També aquesta teoria és vàlida amb la Humanitat, les persones, com els electrons o com els planetes, estem en ple contacte i en equilibri, les Persones estan al nostre costat, com les cèl·lules del nostre cos i com la Natura, i hem de tenir cura de cuidar-los i cuidar-se perquè no els puguem prescindir, no podem prescindir de cap baula, això ho hem de tenir ben present.
Hi va haver un Home que va dir: «Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem après el senzill art de viure com a germans». Aquest era Martin Luther King.
Això ens fa una reflexió, i és que hem d’estar en equilibri amb els nostres companys de viatge, que són la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home. Aquests quatre mitjans sempre han existit des de fa milers d’anys, i sempre han estat en equilibri fins a l’aparició de l’Home intel·ligent, amb l’aparició de la intel·ligència d’aquest, tots vam anar i estem amenaçant de mort, és aquí on hem de reflexionar per a la supervivència del Planeta i la nostra pròpia.
Per què hem de contaminar el mar, l’oceà, l’aire, els rius, la terra? Per què hem de destrossar els Boscos, la Vegetació? Per què hem de matar els animals? Per què hem de matar els Homes? Si ens organitzem bé i entenem de què va la cosa, què és l’equilibri, ja no caldria aquest holocaust que estem fent, aquesta destrucció, ja que necessitem tot allò que ens envolta, la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home.
Jo no soc religiós, però hi ha una frase que, a més que m’agrada molt i que té molt de sentit, està en equilibri amb l’Univers, i sense aquesta frase anem directes al precipici, i aquesta és «Estima el teu proïsme com a tu mateix». si pogués ser així, aniríem millor i seríem més feliços, sense guerres, sense militars, sense policia, en fi, un bon somni. Per què hem d’estimar el nostre proïsme? És perquè és la paraula de Déu? el motiu d’estimar o no és una qüestió de supervivència, d’equilibri, és l’Univers que està muntat així, amb equilibri, les cèl·lules del nostre cos estan en contacte totes elles entre si i totes són necessàries, així que una mor, altres neixen , les unes i les altres estan sempre en equilibri, quan no és així, ve la mort del sistema, per això hem de portar-nos bé amb les persones amb qui estem vivint, igual que amb les cèl·lules del nostre cos, i tot l’univers es comporta així , i així ho hem de fer, perquè no podem anar en contra de la Natura, és a dir, l’Univers.
2) Història de la humanitat
Anem primerament a fer una anàlisi profunda del món en què vivim per poder respondre aquesta pregunta! On és ara la nostra civilització? Si és que podem anomenar-la civilització! Doncs ara estem al mateix lloc que fa exactament 5000, 4000, 3000 o 2000 anys, o en temps dels romans, la persona com a persona no ha canviat en res, quan ens referim conductual ment, realment estem estancats, però tecnològicament sí que hi ha hagut un important desenvolupament, però, aquestes dues corbes no han estat paral·leles, la conductibilitat de la persona no ha anat paral·lela amb la tecnològica, cosa que ha fet un desfasament espectacular a la nostra civilització.
Podem veure aquí que, al nostre Planeta, vivint en un entorn entre Plantes, Natura, com el Mar, Oceans, Aire, Rius, Muntanyes, Boscos, i els Animals, entre ells l’Home, que són i som depredadors, a més que el Home, que ha estat i és un animal, que a més de ser depredador, viu aïllat al seu món i no li importa el benestar dels altres Animals o Vegetació o Natura, a més de tot això, els explota, no més per la mera intenció de treure profit per a ell, tot el que pugui beneficiar-lo, no li importa el resultat, i així ha estat a través de la humanitat, en milers i milers d’anys, no ha canviat, la humanitat ha estat i està en estat tan salvatge com sempre ho ha estat.
Per poder entendre això, hem de fer una anàlisi de per què som on som, en aquest estat tan salvatge, i si mirem enrere, veurem que ens comportem de la mateixa manera que fa molts milers d’anys, i la meva teoria ha estat la poca intel·ligència humana, o el mal ús d’aquesta, bé, ara dic jo intel·ligència, què és aquesta paraula, ja que la definirem, jo ho he de definir tot, tot el que no entenc he de definir-ho fins que ho entengui, si no, no puc continuar, Intel·ligència és una paraula a la qual se li ha donat un tracte gairebé diríem intel·lectual, i realment aquesta paraula és molt primitiva, el nostre cos ho fa tot molt primitivament, però molt intel·ligent, si no, no podríem existir, el cor batega sense que nosaltres li donem cap ordre, igual que respirem, creixem, al nostre cos tot el que passa és intel·ligent, també podríem dir instintiu, o Reflex, però fins i tot aquest és intel·ligent, si no, no podríem viure, igual que la intel·ligència (entesa com un pla o una estratègia en fer alguna cosa), es té un concepte d’innombrables coses de la vida, que poden ser fins i tot filosòfiques, però que són senzillament un pla o una estratègia, normalment en un pla molt primitiu, i pot ser correcta o incorrecta, afortunadament, l’ambient que ens envolta és correcte, com la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, fins que va aparèixer la intel·ligència humana i es va fer servir contra el proïsme, ja que aquest és el seu pitjor enemic, que ha estat i és, i és aquesta intel·ligència humana la que li ha servit per fer guerres, matar milers de persones i enriquir-se egoistament, ell i el grup de persones que han ajudat a realitzar aquests Abusos contra les mateixes persones, allà on la intel·ligència humana ha prosperat molt, com ja he dit abans, és la tecnologia que ha tingut un avenç espectacular en relació amb la seva conducta.
Com lluitar contra altres persones, contra nosaltres mateixos, i així produir morts, misèria, pobresa, infelicitat…?
Com podem ser feliços quan hi ha gent a la presó o als hospitals, gent malalta, gent desnonada, misèria, suïcidis, guerres, persones que perden la feina, epidèmies, pandèmies, gent que es mor de gana i moltes coses més?
Com es pot ser feliç així o estar satisfet amb aquest món, amb la nostra societat, sabent tot aquest patiment del nostre proïsme o del nostre entorn sense nosaltres fer res de res?
És aquest el món que desitgem? Doncs així ha viscut l’Home des de temps immemorials, sense importar res al proïsme i, a canvi, destrossant tot allò que l’envolta, només interessat en el benestar d’ell.
Una realitat és que el 99% de la riquesa que existeix al món està en mans de només l’1%, i a més hi ha 24 milions de persones al món que es moren de gana cada any, i el 25% són nens, a més d’això, hi ha 850 milions de persones que cada dia es fiquen al llit amb gana.
D’altra banda, tenim el 2017 una despesa militar d’1 730 000 000 000 €. Com podem permetre aquesta aberració tan gran?
També hem tingut guerres des de temps immemorials, guerres que duraven dècades i dècades, esclavitud, els drets no existien, tampoc avui, almenys per a la majoria d’humans, finalment podem recordar, perquè no és tan lluny, els darrers temps de la Primera Guerra Mundial el 1914, la Segona el 1940, l’espanyola el 1936, la del Vietnam, la dels Balcans, la de l’Afganistan, la de l’Iraq, la de Líbia i darrerament la de Síria.
3) Definició d’ambient
Ara, després de saber que som només una insignificant però important baula a l’Univers, i la importància que tenim de cuidar-nos a nosaltres, ja que som part de l’ambient, i que som tots nosaltres els que vivim aquí, ara és quan tot això ho podem definir-ho com l’ambient.
Vull intentar fer un raonament per analitzar què podem fer per redreçar l’actual conducta humana per sortir d’aquesta variable tan terrible que ens ha conduït a l’exterminació ambiental i humana del nostre planeta.
Primer i abans de res m’agradaria fer una anàlisi, com estan constituïdes i quines són les lleis que es regeixen, i és que aquí al nostre planeta vivim en un medi ambient en què es desenvolupa tota l’activitat com la Natura, Vegetació, Animals i l’Home, ara definiré per poder-ho fer més fàcil què és l’ambient.
Doncs l’ambient és això, allà on vivim, és a dir, és la Natura, i què és la Natura?
1) La Natura són els Mars, Oceans, Muntanyes, Rius, Llacs, Aire i Terra.
2) La vegetació, que està formada per arbres, com a boscos, a més d’una agricultura que els humans necessitem per viure.
3) Els animals, incloent tots els animals vivents, com aus, peixos, mamífers, paneroles, formigues, bacteris…, en fi, tots.
4) L’home.
Resumint, una mica, l’ambient és i consta de quatre elements germans que són:
1) La Natura.
2) La Vegetació.
3) Els Animals
4) L’home.
Aleshores, quan jo digui Ambient, em refereixo a aquestes Quatre Premisses.
4) Paral·lelisme dels Deu Manaments
Els Deu Manaments van ser la primera Constitució Humana que ha existit des de temps immemorials, i que ha funcionat fins que l’home es va adonar de la seva intel·ligència, això va ser un marc, una fita a la història de la humanitat, i ara hem de fer un gir molt important en la nostra conducta per poder sobreviure, aleshores, hem de tenir altres paràmetres, uns nous Manaments, que jo els dic Normes, i que els resumeixo en quatre.
Aquestes quatre Normes seran resumides en una Norma, però sempre hem de tenir molt presents les quatre perquè són la nostra nova Constitució i el nostre motiu de la vida, però, la Norma és una Recomanació, un Reglament, ja que és per donar un paral·lelisme amb la primera Constitució, que va ser la que va administrar, la que va enviar, d’aquí ve la paraula Manaments, de Manar, i després d’aquesta van venir les altres Constitucions, bé, primer reduirem o simplificarem les Quatre Normes.
5) Definició de Norma
Bé, veurem la construcció de l’Únic Manament, o Norma, que volem construir a la nostra societat, i les que ara anomenem Normes, perquè Manament ve de la paraula manar, i això no existeix més a la nostra societat, la primera i única Norma és, “Estima el teu proïsme com a tu mateix”, i que això és idèntic o hauria de tenir el mateix significat que estima al “Ambient com a tu mateix”, ja que d’aquest últim el contingut és el mateix, i aquesta és tota l´essència sobre la qual hem de construir la nostra societat! i què és això de Estimà a l’ambient com a tu mateix?
La primera impressió sembla ser religiosa, no? Estima Déu com a tu mateix, oi?, però us puc assegurar que no és la meva intenció, i que no té res a veure amb la religió, però, a primera vista podria semblar i haver-hi un paral·lelisme, i potser n’hi haurà, pel fet que en estima Déu com a tu mateix hi ha una expressió sublim, que no deixa dubte de cap mena, doncs bé, jo també veig aquesta expressió sublim en estima a l’ambient com a tu mateix, com una sublimació, no hi pot haver dubtes que, si no es fa això, no hi haurà el Planeta.
Aleshores aquesta expressió és el màxim significat, la sublimació que no hi ha cap sortida sense estima al “Ambient com a tu mateix” i com la Norma diu que l’Ambient és la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, aleshores ja podem dir «Estima el teu Ambient com a tu mateix», i hem d’oblidar-nos de «Estima el teu proïsme com a tu mateix», ja que a l’ambient estem tots.
L’Univers està molt vinculat íntimament amb l’ambient, ja que aquest és una part d’una baula de l’univers, d’altra banda, la natura, la vegetació, els animals i l’home, és a dir, l’ambient, aquests quatre elements estan condemnats a conviure íntimament pel fet que són una part indissoluble de l’ambient i no podem treure o lluitar, combatre o aniquilar, amb cap dels components que conviuen amb l’ambient, i especialment l’home, però també amb cadascun dels quatre que componen l’ambient , i d’això hem de ser ben conscients abans de continuar.
L’ambient és intocable i indissoluble, i ha de ser Estimat, Respectat, Honrat i Ajudat, i no és perquè haguem de ser bons, no té res a veure amb la Bondat, té a veure amb la supervivència, pots veure que aquest postulat que jo defenso és molt difícil, sembla que no té gaire sentit, un Planeta sense lleis, sense policia, sense presons, sense exèrcit, amb gent que no es mor de gana, amb gent que menja cada dia, sense l’1% de capital que ho té tot el capital de la resta del 99%, i molt més, quina barbaritat!! voler fer així una societat, sense aquests Abusos, impossible, no? Doncs sí…, sí… així és! això és una bogeria, però això és el que jo crec, i he estat pensant des de molts anys, des de jove, que el món en què vivim és cruel tant per a l’ambient com per a la mateixa persona, que com ja vaig dir està dins del Ambient, si hem de seguir o continuar amb aquest projecte, hem de deixar per un temps la teoria que continuar amb ell és una bogeria descarada, i que no porta enlloc, només que perdem miserablement el nostre temps, per això jo te’n demano donar-li una oportunitat, i si és que tu ho fas, jo demanaria que a aquesta anàlisi que jo faig se’l tracti com a ex càtedra, fins a la finalització d’aquesta anàlisi, si no és així, és gairebé impossible continuar, bé, llavors, fes una Inicialització i oblida’t de tot.
I com he dit abans, quan jo digui «Ambient» em refereixo a aquestes Quatre Premisses. Aleshores, és obvi el que Ambient és, i ho repeteixo per última vegada, Ambient és igual a la Natura, Vegetació, Animals i l’Home.
Les Quatre Normes
1r Estima l’ambient com a tu mateix.
2n Respectaràs l’ambient com a tu mateix.
3r Honraràs l’ambient com a tu mateix.
4t Ajudaràs l’ambient com a tu mateix.
1r Estimaràs l’ambient com a tu mateix.
2n Respectaràs l’ambient com a tu mateix.
Respectar no és estimar, però és tenir cura, defensar, preservar, custodiar.
3r Honraràs l’ambient com a tu mateix.
Honrar no és estimar, tampoc respectar, sinó lloar, ennoblir, enaltir.
4t Ajudaràs el teu Ambient com a tu mateix.
Ajudar no és estimar ni respectar ni honorar, però, auxiliar, socórrer, assistir-hi.
Aquestes Quatre Premisses les hem de tenir sempre molt presents perquè sense elles no podem existir ni com a animals ni com a persones salvatges ni com a medi Ambient, perquè fins ara no hem estimat, respectat, honrat ni ajudat a l’ambient on vivim, i amés que no hem estimat, respectat, honrat i ajudat, el que sí que hem fet és tot el contrari, destrossar i aniquilar l’ambient, i així estendre, contagiar, aquesta plaga contra l’ambient.
6) Definició d’abús
Quan volem que algú faci el que nosaltres volem que faci, això sol passar sovint si tenim una posició privilegiada a la societat, com ara ser més llest que l’altre, o tenir una baula superior al treball o a la societat que vivim, i n’hi ha milers de baules privilegiades a la societat que són els responsables de l’Abús ferotge i salvatge que patim tots, i és aquest el motiu que la nostra societat estigui estancada des de fa milers d’anys.
Hem d’analitzar minuciosament la paraula Abusar, ja que és la paraula principal que ens ha paralitzat conductual ment a través d’aquests milers d’anys fins a l’actualitat.
Si analitzem la paraula Discriminar veurem que al Diccionari de la Llengua Catalana, està escrit: «Veure la diferència entre dues coses». Això és Discriminar, i res més que això, és una cosa que afortunadament fem cada dia, tot és diferent, una casa, un arbre, una pedra…, i discriminar és veure la diferència, ara bé, hi ha la paraula discriminació, i què diu el Diccionari de la Llengua Catalana?, que «discriminació és el tracte diferent i perjudicial que es dona a una persona per motius de raça, sexe, idees polítiques, religió». Ja hem dit que discriminar és veure la diferència entre dues coses, i ho és també amb la discriminació, el que passa amb la discriminació és que quan veus la diferència i tractes diferent una persona per motius de raça, sexe, idees polítiques, religió , és una altra cosa, però abans de la discriminació hauràs discriminat si és blanc, negre, groc o un altre color, i després discriminaràs, o prendràs la conducta adequada, sota el que tu creguis que és correcte sota el teu judici, i si existeix o tens ocasió de fer-ho,
hi ha molts sinònims de la paraula Abús, molts, per exemple, Discriminació, Esclavitud, etc., que és no tenir Llibertat perquè s’està sota el domini d’una altra persona, i això és simplement Abús, ara deixo una llista que anomeno «Tretze Característiques de l’Abús», on sol passar l’Abús.
Les persones no són només discriminades o abusades pel color de la pell, sinó per la condició o posició en què es troben a la societat, si és negre o blanc no és important, el més important és si aquest es deixa, per raó de la seva posició a la societat, sigui negre o blanc o groc, no és important, però imagina’t si fos l’expresident dels Estats Units, Barack Obama, ell és negre, ell no serà discriminat perquè és negre, serà discriminat, però no indiscriminat, aleshores pot ser el blanc, groc que ha de tenir cura de ser discriminat, si és blanc i si es deixa, tot el que es tracta és que, si la persona que vol abusar està ben situada en relació amb qui pretén abusar, la condició o variables poden ser molt dispars, com a llest, etc. Aleshores, amb el que cal anar amb compte és si és superior a ell o que sigui més llest, i amb aquesta jerarquia que estic parlant també es podrà abusar o discriminar tant si és negre o blanc, per exemple, si és un polític llest i utilitza totes les possibilitats, com ho fa una persona llesta, o més llesta que els que a ell es dirigeix, o si la seva posició a la societat o a la feina és millor, o ell està per sobre dels que estan més avall.
Aquesta posició jeràrquica de què jo vaig parlar abans farà que aquesta persona, en estar en un grau superior en la societat d’aquell que estigui a baix, li doni més superioritat, i farà que aquesta persona pugui sempre treure un benefici del que està a baix, perquè ell ho pot fer, i això és Abusar.
Quines característiques són les més destacables perquè aquests Abusos tinguin lloc? Doncs n’hi ha moltes. Avui les nostres societats són molt diferents, ja que comptem des de societats molt pobres a societats molt riques, doncs, bé, econòmicament parlant!, però l’essència de la qüestió és el mateix, per a pobres i rics, del que es tracta és del Abús d’una persona cap a una altra, i és clar que també la discriminació clàssica que tots coneixem també ho és, la Discriminació està protegida per la llei, però l’Abús normalment no.
Les característiques de grups més habituals on se solen infligir aquests Abusos són tretze:
1) Diners.
2) Races.
3) Sexe o gènere.
4) Idees polítiques.
5) Religions.
6) Cultures.
7) Refugiats.
8) Immigrats.
9) Jerarquia social.
10) Grau d’educació, ensenyament o analfabetisme, formació escolar o universitària.
11) Llest, perspicaç, astut, intel·ligent, enginyós, hàbil.
12) Físic, handicap, bellesa, lletjor.
13) Edat.
1) El Diners és moltes coses, una, la pròpiament dit els Diners, una altra, un sistema polític o social, Capitalisme, un altre pot ser el Comunisme, i darrerament el Socialisme, també podria esmentar més, però aquests semblen ser els que més han influït a la nostra societat, el Religiós el deixarem en un apartat i ja en parlarem, tots ells poden ser abusius, al capitalisme, ja ho diu pel seu mateix nom, és el capital el que està per sobre de tot, amb ell ho pots fer gairebé tot, a el Comunisme, jocosament, com la paraula diu, s’hauria de repartir tot entre els socis que ho integren, però no sempre és així, aquest grup que està a dalt i controla el sistema sol ser relativament molt petit, sent ells els que es reparteixen el pastís, i a més, igual que al Capitalisme, els que tenen els llocs de treball i llocs polítics importants no necessàriament Abusen, però hi ha més possibilitats que ho facin.
2) Raça. Aquí pot estar una mica en contradicció, perquè sembla que els blancs abusen dels negres, i també és veritat que així sol sempre passar, però, hi ha situacions en què no, en què pot ser al revés, que un capatàs o un cap sigui negre i aquest pugui Abusar d’un blanc, però és clar que les societats blanques són econòmicament superiors a d’altres, però dins d’aquestes també hi ha un percentatge molt alt de persones que viuen en pobresa, i l’Abús també és molt alt, només si una de les Tretze Característiques té lloc, llavors és Abús, però, cal anar amb compte que això no passi, normalment l’Abús racial és un tabú, però, llavors, per què existeix? perquè l’home quan discrimina no ho fa perquè és negre o blanc, ho fa i ho ha fet sempre, el problema rau que la comunitat negra que té menys privilegis que els blancs, però, no cal buscar en el color de la pell, sinó als orígens de l’esclavitud, l’Abús va entrar en vigor quan l’home va començar a creure que era intel·ligent, i ho va poder fer-ho.
3) Sexe. Aquí tampoc no hi ha gaire problema, també com l’anterior es podria classificar com a Abús, tant sexual com de gènere, l’Home que sedueix o viola, o pretén una relació sense el consentiment de l’altra persona, però també podria ser que una dona sedueixi a un home per treure-li un profit, llavors també és Abús.
4) Idees Polítiques. També com l’anterior, un clàssic.
5) Religió. També com l’anterior, un clàssic, la religió obliga a estar dins una direcció.
6) Cultural. Bé, aquí ja es complica una mica la cosa, perquè la cultura són moltes coses, i molt diferents entre si, fins i tot Religió, Cultures Musulmanes, Cultures Ortodoxes, cristianes, protestants, tibetanes, etc., però el fil de la qüestió no és religiós, sinó cultural, que unes cultures no estiguin tan desenvolupades com altres o potser més modernitzades, o sobretot cultures minoritàries que estiguin dins d’altres cultures pot fer que algú en pugui treure profit amb aquesta qüestió, en tenim un exemple, la República Alemanya , on fa 30 anys hi havia dues Alemanyes, la de l’Est i la de l’Oest, on hi havia molta diferència entre elles tant culturalment com econòmicament, i que aquesta existència encara segueix, i ara és una sola nació, una sola república, o Catalunya, una cultura que és dins d’Espanya, i és aquesta que obliga i determina quina direcció ha de prendre, o els kurds, que no tenen ni País, i viuen disgregats entre tres Països, o altres
7) Refugiats. Aquest col·lectiu és molt vulnerable de ser discriminat, ja que gairebé mai no tenen cap dret i s’han d’acollir al que puguin.
8) Immigrats. Aquest col·lectiu també és molt vulnerable, també per les circumstàncies; com els Refugiats, no hi tenen cap dret.
9) Jerarquia Social. A totes les societats hi ha unes capes socials molt ben definides, entre les quals les econòmiques, que estan també molt relacionades amb les culturals, aquestes també tenen un pes molt important a l’hora de posicionar-se en un Abús, les jerarquies socials són molt extenses, per exemple, els llocs de treball d’avui estan formats per una jerarquia que va de dalt a baix, i això és a tota la nostra societat i a totes les altres societats, i és aquí on es produeixen molts Abusos, a més de col·lectius, gitanos, etc.
10) Grau d’educació, ensenyament o analfabetisme, formació escolar o universitària, aquesta podria estar inclosa amb la 11) A punt, però aquí està més ben definida, segons una persona sigui més culta, que tingui una formació escolar, gairebé sempre tindrà una superioritat sobre una persona que no ho sigui o que sigui analfabeta.
11) Llest, perspicaç, astut, intel·ligent, enginyós, hàbil… aquí també es podria confondre amb 10) Grau d’educació o formació, però aquesta funció no sempre va lligada amb l’educació o formació educacional, una persona llesta o intel·ligent podria fàcilment Abusar una persona amb una capacitat limitada.
12) El Físic, la lletjor, la bellesa, el handicap… aquesta té una importància clarament molt alta a l’hora de tractar una conducta que pot comportar un Abús.
13) L’edat. L’Home pot treure’n profit o d’un nen, o una nena, o d’una persona gran.
7) Abolició de l’abús
Una de les innombrables tendències que hem tingut i tenim a la societat avui, i a través de la humanitat, és i ha estat l’instint, predilecció perquè l’home faci o es comporti de forma específica a la societat, i si no era, o és així, se’l castigava o castiga, aquesta manera específica de conductes eren i són entre altres les següents, els Deu Manaments, la Religió, Lleis, Ordenances, Mandats, Edictes, etc. jo crec que no és així, o no ha de ser així, com un país s’ha de construir, amb lleis, etc., perquè les lleis s’han de complir i, si no, es castiguen, i el càstig és un abús, encara que una persona hagi fet un abús, i per cometre un abús no cal castigar, si l’Abús aquest, està abolit, aleshores no existeix, l’Abús, encara que tu facis alguna cosa que no has de fer, és la principal causa que estiguem encara en un estat tan salvatge i primitiu, com encara vivim en un món de lleis, aquestes han de ser abolides i reemplaçades per Normes, Regles, i això comporta una nova educació basada en els principis mutus de convivència, en aquest món en què vivim, allò que escric aquí és un Sacrilegi, perquè en un país modern, és amb les lleis que es construeix una societat, però ja hem vist que a l’anàlisi sembla que no és així, sí, ja sé que aquest plantejament no sembla avui dia molt raonable, assenyat, entenimentat, potser sona a blasfèmia, però, no hi ha cap altra sortida, ja hem vist que el món en què vivim és horrible per a la majoria dels humans, i així no es pot continuar, com ja he dit abans, deu haver-hi un Reset, i començar de nou, i la manera de fer-ho és amb l’anàlisi que faig: «Un País sense lleis, sense policia, sense exèrcit, sense jutges, sense aquest 1% que té tot el capital de la resta del 99%, un País així és avui una barbaritat». No és que sigui una utopia, és impossible fer-ho.
Aleshores, tenim dues possibilitats, una és la fallida, que és l’actual, i l’altra és aquesta Utòpica, les dues irrealitzables, si volem continuar, hem de donar una oportunitat, l’actual sabem que no funciona, aleshores no tenim altra possibilitat, i l’únic que tenim és continuar amb aquesta encara Utòpica, i que sembla irrealitzable, però, si no, l’única possibilitat és sortir i continuar amb l’actual fins al desastre, que ja fa molt de temps que va començar, com es pot veure, aquest postulat que jo defenso és molt difícil, sembla que no té gaire sentit, un Planeta sense lleis, sense policia, sense presons, sense exèrcit, amb gent que no es mor de gana, amb gent que menja cada dia, sense l’1% de capital que té tot el capital de la resta del 99%, i molt més, quina barbaritat! Voler fer així una societat, sense aquests Abusos, que sí…, sí… ¡Així és! Això és una bogeria, però, això és el que jo crec, i he estat pensant des de fa molts anys, des de jove, que el món on vivim és cruel tant per a l’ambient com per a la mateixa persona, que com ja vaig dir està dins de l’ambient, si hem de seguir o continuar amb aquest projecte, hem de deixar per un temps la teoria que continuar amb ell és una bogeria desgavellada que no porta enlloc, només que perdem miserablement el nostre temps, per això jo et demano donar-li una oportunitat, i si així és que tu ho fas, jo demanaria que aquesta anàlisi que jo faig se’l tracti com a ex càtedra, fins a la finalització d’aquesta anàlisi, si no és així, és gairebé impossible continuar. Bé, llavors, poseu el Reset i oblideu-ho tot.
8) La democràcia està al límit de la seva supervivència?
Sí, jo crec que sí, la democràcia ja és molt anciana i ja ha fet el seu paper a la societat, històricament totes les formes de control de la Societat no han estat rígides, sinó per contra molt flexibles, i s’han anat canviant o corregint segons les necessitats, així, per exemple, vam tenir el feudalisme, i després el capitalisme va ser una reacció molt lògica i important al seu temps, el comunisme va ser també una reacció lògica davant d’una situació d’opressió.
Totes aquestes formes de control han estat necessàries per al desenvolupament de la societat, però han anat envellint i al final han esdevingut una càrrega per a la mateixa societat, la humanitat, però, té el do de la supervivència, i aquest do és tan fort o més que el do de la sexualitat, són els dons més importants que té l’ésser humà i els que fan pensar i desenvolupar a la nostra societat, cap cultura estàtica, fins i tot el món islàmic, que ara està a Standby en aquest aspecte concret , és molt actiu en la seva expansió religiosa i ideològica, però a mi em sembla que ja estem arribant al final de la nostra forma de govern, la democràcia, i les autocràcies, o altres formes de govern, ja han fet el que havien de fer, a la nostra societat estan estancades, retrocedeixen i la supervivència està en estat d’alerta, el nostre món està nerviós i sembla voler una altra cosa, realment el problema és complex, però el control de la societat és també complex, aquest control el porten a terme persones que tenen un gran poder sobre els seus socis, els polítics, el capital i també els mitjans, els que tenen capacitat per canviar moltes coses, de vegades es volen canviar certs controls, no perquè siguin convenients per a la societat, sinó perquè convenen per als polítics i no per als controlats, la democràcia, a més, es controla amb 51 vots a favor i reprimeix els 49 restants, això és democràcia pura, no m’allargo més per no fer-me pesat, bé, si no tenim ni monarquia ni república ni federalisme ni democràcia, què volem tenir? Anarquia? No!
Ara ho explicaré, jo tinc ara ja una edat avançada, i quan tenia divuit anys, ja pensava en aquestes formes de govern que ara escric, simplement formes de govern, en aquella època governava Franco, sempre m’ha entusiasmat la forma que té la gent d’organitzar-se , jo veia que les diferents formes de govern eren estúpides, ja que, amb la varietat, la pluralitat i la riquesa d’idees que té la gent, tot i així fracassa només perquè diverses persones decideixen el nostre destí, social i econòmic, jo he viscut gairebé 40 anys a Dinamarca i la democràcia allà funcionava bé, ja que jo venia d’un País amb una dictadura molt cruel, al principi va ser un xoc molt fort per a mi, perquè era quan la democràcia danesa vivia el seu millor moment i el ciutadà era el centre de les preocupacions del Govern, però les coses canvien també, fins i tot als països nòrdics, sigui perquè uns quants homes han de decidir les nostres destinacions o sigui perquè nosaltres no podem decidir com ha de ser la societat que volem, però nosaltres com a individus no tenim experiència per fer escoles, hospitals, xarxes viàries…, sabem quines necessitats tenim? la societat és molt complexa, realment ho podem fer nosaltres? sí que ho podem fer, i ho explico més endavant, ara, però, volia dir que els polítics no ho poden fer per dues raons, la primera, perquè tenen altres interessos que no tenen res a veure amb el benestar de la societat, sinó amb el seu propi, i la segona, perquè estan demostrant que no ho saben fer, quina solució és viable, doncs? jo faig un plantejament d’una nova societat, que en comptes dels polítics, que són els que organitzen la societat, haurien de ser aquí els professionals, que, units tots a través d’una mena de Gremis, fossin els responsables d’organitzar totes i cada una d’elles, per exemple, els metges, les infermeres, els portadors, fins i tot els empleats d’un hospital són els que han d’organitzar la Sanitat, i així totes les branques professionals existents o que podem anomenar Gremis, això com ja pots veure és molt lògic, però és també complicat, complex i difícil, i no és feina per a una persona, però, la idea és que han d’involucrar i organitzar els qui tenen capacitat de fer-ho, per exemple, un metge no podrà planificar com es fa un edifici o construeix una carretera, no? en aquest pla que jo proposo, com és difícil de planificar, seria molt convenient involucrar gent capacitada per fer-ho, fins i tot Universitats, organitzacions professionals; en fi, el volum d’aquest projecte és incalculable.
Mireu, quan estem malalts, anem al metge, quan hem de construir una casa, veurem un arquitecte, quan cal fer una instal·lació elèctrica, anem a un electricista…, no cal allargar-ho més, doncs bé, aquí està la essència de la qüestió, aquell que té coneixements de les diferents qüestions és aquell que ha de fer les coses, és lògic, no? és molt senzill, les coses senzilles són les que funcionen bé.
Nosaltres tenim una societat i volem que es desenvolupi i que funcioni bé, aleshores hem de mirar com aquesta societat s’ha de desenvolupar, hi ha un col·legi de metges, això vol dir que tots els metges de la Regió, ja no dic del País, perquè el País desapareix , i dona pas a la Regió, podrien formar part d’una xarxa, i aquesta xarxa podria ser el Gremi de metges de la citada Regió, aquesta gent és la que ha de controlar la Sanitat de la Regió, perquè ells són els més apropiats per això, Gremi és la paraula clau, però no en el sentit antic del terme, en què unes poques persones tenien el control, el nou Gremi que jo desitjo ha d’estar format per tota la piràmide, des de la base fins a la cúpula, això avui a dia amb la informàtica és possible, bé, aquesta és la idea, això hauria de fer-se amb totes les branques científiques, tècniques, culturals, professionals, etc., per així poder tenir un veritable desenvolupament a les Cultures o Regions, o sigui, cada Gremi o professió ha d’estar representat i serà molt important a la Societat, que s’anirà construint pas a pas amb tots els gremis possibles que hi ha a la societat, és com construir una casa des del fonament, que és la Regió, i sorgiran d’uns Pilons cap amunt per cada gremi que hi hagi a la Regió, i aquests Pilones aguantaran la plataforma del Primer pis, que és la representació de tots els gremis o professions, agrupats a Columnes o Pilones, explico això perquè a la societat hi ha uns gremis, o professionals , que són els que aguanten i treballen a la societat, per exemple, metges, professors, arquitectes, paletes, electricistes, físics, químics, escombraries, etc., bé, molts, totes les professions que existeixen a la societat, i aquests són els més adequats perquè ells mateixos s’organitzin, no? no ha de ser un polític, oi?, però, bé, això no és tot, doncs hi ha hospitals, carreteres, trens, autopistes, ajuntaments… bé, la primera planta de la casa, és a dir, les Columnes o Pilones que jo anomeno , ja està definida, i són els gremis existents, i no hi ha d’haver cap Gremi que es quedi fora, tots han de tenir la seva columna o Piló, que va des del fonament fins al primer pis, bé, cada gremi ha de tenir un petit grup, que representarà administrativament el seu gremi al primer pis, aquest petit grup dels gremis serà un nou Piló que anirà des del primer pis al segon, però aquí al primer pis, podran unir-se diferents Gremis que estaran molt relacionats amb ells, per exemple , un grup anomenat per exemple Sanitat, aquest grup pot, o poden els gremis que tenen un íntim contacte o relació per exemple, Metges, Farmacèutics, Farmàcies, un altre grup a la segona planta Transport, aquest pot incloure, Trens Avions, Camions, Cotxes , Autopistes, en fi tot el que estigui relacionat amb el grup que es vol formar, i aquí estaran tots els representants administratius de tots els gremis, i aquest ha de defensar al segon pis els interessos del seu respectiu gremi, ja que el segon pis ja comença a ser una mica més complicat, perquè aquí el problema és que cal negociar i inter comunicar les Columnes o Pilons entre ells, i aquí el nombre administratiu serà molt menor, però ha de representar tot el primer pis i negociar amb els altres representants del segon pis, a més, s’hauran de posar d’acord, perquè ara han de sortir altres Columnes o Pilons que han de construir el tercer pis, i aquests Pilons es reduiran significativament al tercer pis, ja que al tercer és on es comencen a prendre decisions no per als pisos inferiors, pel fet que aquests són autòctons, sinó que el tercer pis serà una cosa com el que avui anomenem ministeri, el grup s’haurà reduït considerablement, i del Tercer al Quart Pis, aquí estarà la cúpula de presa de decisions, el quart pis seria com el que avui podríem anomenar el Govern, el més important és que al primer pis no pot faltar cap professió o gremi existent a la societat, tot això que jo explico és una idea, una utopia que necessita un equip monstruós de treball, i necessita també una quantitat tremenda de gent professional i universitària per poder realitzar aquest treball; si no, és impossible, la tercera i la quarta planta seran les que la societat veurà més, perquè seran els Pilones més visibles per a la comunitat, com hospitals, autopistes, transport, ramaderia, agricultura, educació, centrals elèctriques, contaminació…, en fi, totes les Columnes que surtin del segon pis al tercer, no vull dir que serà gairebé polític, perquè aquesta paraula és lletja per a mi, però ha de ser transversal, ja que del tercer pis només sortiran Columnes que recolliran el resultat final, a la quarta planta només seria un grup molt petit, que podríem dir que serien unes persones que es comunicarien amb el món exterior, bé, tot això és una idea utòpica, i com a idea és un punt de partida que s’hauria de discutir i polir molt, i segur canviar moltes coses, caldria estudiar i perfilar tècnicament aquesta utopia, diferents departaments de tot el món universitari i dels gremis podrien millorar aquesta idea perquè pugui néixer un nen ben fet, i així poder enterrar la nostra vella Democràcia, la transversalitat dels pisos és la peça més important de totes, parlar, Inter comunicar, de columna a columna i de pis a pis.
9) Bondat i Maldat
Estar en equilibri amb l’Univers, amb tot allò que ens envolta, com l’Home, amb els Animals, amb la Natura, és a dir, estimar, tot això es diu Bondat, i, si no ho fem, es diu Maldat, i la maldat és l’Abús que fem a la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, també tenim i hem de dir que no a les violacions de les Tretze Característiques, i sí, a la Bondat d’estimar la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, perquè això és la nostra única supervivència, si tenim en compte aquestes quatre primícies, i les perseverem, i les volem com nosaltres ens estimem a nosaltres mateixos, el problema hauria acabat, i també els Abusos, i podríem començar a progressar com a persones amb els quatre germans, que són la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, i sortir d’aquest estat tan salvatge en què ens trobem. Si no és així, ho veig molt malament, només tenim aquesta sortida, i és una sortida de supervivència i felicitat.
Voldria definir què és per a mi la Bondat, descrivint una experiència que vaig conviure quan era jo un nen, la meva família estava ben posicionada a la societat, i era costum per aquell temps que les persones necessitades demanessin almoines i vinguessin a les portes de les cases, la meva àvia sortia moltes vegades per obrir la porta, i quan era una persona que demanava almoina algunes vegades els donava i algunes vegades no, i un dia van trucar a la porta i vaig ser jo qui va sortir, jo era un nen, i vaig veure una senyora anciana que em demanava almoina, jo me la vaig treure de sobre i de mala manera, bé, aquella nit no vaig poder dormir i vaig jurar que no ho faria mai més, l’experiència d’aquest episodi, i no pel sol fet que vaig fer alguna cosa dolenta, em va perseguir tota la vida i em va obligar a fer coses bones, perquè les dolentes no les podia fer, no perquè jo fos bo, sinó perquè quan jo feia alguna cosa dolent el meu cos ho rebutjava i ho passava malament.
La conclusió era fer coses bones i no sentir-se malament, això era egoisme pur, perquè fer el bé per no sentir-se malament no és bondat, i què és això de la bondat o la maldat? Aquí hi ha l’essència de la qüestió.
La meva conclusió és que, si fas la Bondat perquè tu no pots fer la Maldat, això no té cap valor, com també hi ha moltes persones que fan el mal, i és impossible per a ells fer la Bondat, és una qüestió del físic, bé, no vull allargar-me gaire amb això perquè és molt extens, la meva conclusió de la Bondat no és aquesta meva que ho he de fer perquè físicament no em sento bé si faig la Maldat.
La meva versió de Bondat o Maldat és en general la descripció que faig a través de tota aquesta anàlisi o Raonament, que faig aquí des del principi fins a la fi, on la Bondat no és un sentiment, sinó gairebé una obligació.
Entendre el nostre univers, on nosaltres vivim, i veure la connexió íntima entre les diferents baules, incloent el tracte que hem de tenir amb les baules properes, aquí hi ha la veritable Bondat, cal fer-ho! No hi ha aquí més alternativa que estimar, és Bondat ajudar, a propòsit d’això, vulguis o no, només hi pot haver Bondat i res més, per això vaig treure la conclusió que la Bondat només pot existir quan no es viola cap de les Tretze Característiques .
10) Constitució d’una plataforma o organització mundial
Cal crear una organització mundial filantròpica, però ha de ser una plataforma internacional que planifiqui les estratègies de canvi, i han d’incloure totes o les possibles regions culturals, perquè l’èxit del projecte arribi a la seva finalitat.
A més, també totes les organitzacions d’àmbit mundial haurien d’adherir-se a aquesta Plataforma, com ara ONG, FAO, OMS, Amnistia Internacional, ExpokNews, OCDE, Unicef, Unesco, Mans Unides, Green Peace, etc., a més de totes les persones que vulguin contribuir a aquesta ajuda a la Humanitat.
La idea de crear aquesta Plataforma Internacional és immensa, té enormes dimensions, una dificultat increïble, una utopia, posar d’acord a institucions de tot el món sembla una feina que no es pot fer, però tot aquest Projecte que jo analitzo de principi a fi és també irrealitzable, però una altra vegada més aquí ho deixo, perquè no hi ha una altra sortida, no com una solució per a demà, perquè és irrealitzable a curt termini, sinó que és una direcció a seguir.
Repeteixo: Com podem lluitar contra altres persones, contra nosaltres mateixos, i així produir morts, misèria, pobresa, infelicitat? Com podem ser feliços quan hi ha gent a la presó o als hospitals, gent que està malalta, gent que està desnonada, misèria, suïcidis, guerres, persones que perden la feina, epidèmies, pandèmies, gent que es mor de gana i moltes coses més? Com es pot ser feliç així o estar satisfet amb aquest món o societat, sabent tot aquest patiment del nostre proïsme o del nostre entorn, o de nosaltres mateixos, sense nosaltres fer res de res? És aquest el món que desitgem? Doncs així ha viscut l’Home des de temps immemorials, sense importar-li res el proïsme, a canvi, destrossant tot allò que l’envolta, només interessat en el benestar d’ell.
La realitat és una altra vegada que ja he dit abans que l’1% més ric de la població mundial té tots els diners del 99% restant, i, a més, hi ha 24 milions de persones al món que moren de gana cada any, i el 25 % són nens, a més, hi ha 850 milions de persones que cada dia es fiquen al llit amb gana.
Segons AllinAllSpace, el 2020 hi ha 30.277.850 soldats de persones en les forces armades a tot el món, sense incloure les unitats paramilitars, segons Wikipedia, el nombre total d’efectius de les forces armades, incloses les unitats militars i paramilitars de reserva, és de 75 543 487 soldats, aquesta gent no produeix res, a canvi, és una despesa enorme, ja no amb els sous que comporten els militars, però també tot el que contreu amb ells, perquè armament, des de pesat a molt sofisticat, també artilleria pesada, com a tancs, vaixells de guerra, avions, cavalleria, parc automobilístic…d’altra banda, tenim el 2017 una despesa militar de 1 730 000 000 000 €, que són 1 730 000 000 000 €. Ara, el 2019, la despesa ha augmentat i és de 1.910.000.000.000 €.
Com podem permetre aquesta aberració tan gran en un món de gana, misèries, guerres i malbarataments? també hem tingut guerres des de temps immemorials, guerres que duraven dècades i dècades, esclavitud, els drets no existien, tampoc avui, almenys per a la majoria d’humans, finalment podem recordar, perquè no són tan lluny, els darrers temps de la Primera Guerra Mundial el 1914, la Segona el 1940, l’espanyola el 1936, la del Vietnam, la dels Balcans, la de l’Afganistan, la de l’Iraq, la de Líbia i darrerament la de Síria.
11) Estratègies Prioritàries Urgents
- A) El primer pas és poder disposar d’una economia per poder començar el projecte, i això només podria ser als països rics, posar-se d’acord amb un augment mínim d’1% d’IVA per finançar aquest projecte.
2. B) Intentar donar aliments i ajuda
Abans de res, abans que es restableixi, o millor dit es creï un equilibri social econòmic, el primer que cal fer és donar aliments per ajudar a aturar o frenar la gana, aquesta xacra és la primera prioritat.
- C) Un equilibri social-econòmic
L’equilibri social-econòmic només no depèn de les Regions pobres, ja que el problema és que són pobres i no poden només sortir de la pobresa, que dit sigui de pas moltes vegades és per l’Abús dels Països Rics, aleshores, la solució ha de venir de fora.
- D) Un nou ensenyament educatiu
El nou ensenyament educatiu pot basar-se estructuralment en allò que existeix avui, educació infantil, primària, secundària i finalment les universitàries, però hi ha uns conceptes que cal canviar, primer perquè són els mateixos que compleixen 5000 anys, o més, i perquè per a canviar la societat és necessari canviar aquests principis, els responsables de no haver-nos deixat desenvolupar-nos com a persones, i per això estem encara en estat salvatge, el principi de l’ensenyament educatiu és educar els ciutadans de la societat per aprendre a conviure amb el medi ambient , que com ja hem dit moltes vegades és la Natura, Vegetació, Animals i l’Home, i això comporta un canvi total a l’ensenyament educatiu, tot és una unitat indivisible i irreemplaçable al nostre Ambient, i qualsevol Abús que tingui lloc, no és que sigui intolerable, és que va en contra de la supervivència de l’ambient, i aquest és el primer principi, el més important que té l’ensenyament educatiu tant infantil, primària, secundari i universitari, sense aquest principi no hi ha supervivència, i amb això deu haver canviat, doncs, tota educació ha de tractar amb aquest principi.
12) Formes de govern
Podríem fer una ullada a les formes de govern que hi ha hagut a través de la història, però remuntant-nos a 12 000 anys enrere. A principis del Neolític podem veure el primer Govern, que era el Regne Babilònic i es va iniciar amb Hammurabi, que instaura un Govern autocràtic d’origen diví, a l’era egípcia, aquesta comença la seva història cap a l’any 3000 a. C., quan el rei Menes uneix l’Alt i Baix Egipte sota un sol Regnat, tenint a Memphis com a capital i fundant la primera dinastia entre el 650 i el 800 a. C. aquestes monarquies es van anar substituint per oligarquies d’aristòcrates.
No vull allargar-me perquè l’únic que vull fer és una anàlisi per veure que totes les formes de govern que han existit i existeixen han estat i són per a la repressió i l’Abús de l’Ambient, aleshores, hem tingut i seguim tenint les següents formes de govern , Autocràcia, Teocràcia, Monarquia, Feudalisme, República, Comunisme i Democràcia, i ara ens trobem, gairebé on érem al principi, al Neolític, perquè Autocràcia és sinònim d’un govern dictatorial, que pot ser també religiós, Teocràcia és sinònim d’un govern purament religiós, la Monarquia Romana es va iniciar amb la fundació de l’antiga Roma el 21 d’abril de l’any 753 aC. C., quan Ròmul va prendre el control de poder, el Feudalisme va ser un sistema social, polític i econòmic que va predominar durant l’Edat Mitjana, més precisament va abastar del segle IX al XV, i va ser una conseqüència de la Monarquia, el Comunisme és potser la més moderna forma de govern, encara que no ha tingut gaire èxit, totes aquestes formes de govern, encara que tenen diferent nom i volen representar altres formes, en essència són completament iguals, tenen la mateixa finalitat, és la mateixa forma de govern, és un grup de persones que exploten o abusen dels seus ciutadans, i així ha estat durant milers d’anys, i han continuat fins als nostres dies, avui se’n diu Democràcia, o un altre nom, és igual com es digui, però el resultat és el mateix, es digui com es digui.
Hi va haver també una esperança que va fracassar, i va ser amb el comunisme, ja que la idea anava en bona direcció, però buida de contingut, perquè el comunisme com a ideal era correcte, però, res més, no vull estendre’m gaire aquí, era un intent modern, però, va fracassar, i per què? La resposta és molt fàcil, el 1978, a Espanya es va passar de la Dictadura a una Democràcia d’un dia a l’altre, la meva primera reacció va ser, com construir un País Demòcrata sense Demòcrates? bé, doncs el mateix va passar amb el comunisme, no es pot passar d’un estat tan diferent a un altre amb una revolució o una guerra, només amb la intenció d’eliminar les fonts de poder per poder ocupar així les formes de govern i continuar amb els Abusos, ells mateixos van donar la seva vida en aquesta missió.
No existeix avui cap forma de govern en què el ciutadà tingui influència per a la seva millor convivència a la societat, la Democràcia l’únic que es pot és votar, Democràcia és anar a votar cada quatre anys, i com la gent visqui, no és important, un exemple, als EUA, l’estat més democràtic del món, el 25 % de la seva població passa gana, i la població no té ni seguretat social, els seus habitants no poden anar al metge si no tenen diners per pagar-los i als països democràtics els seus habitants alguns tenen estipulat un sou mínim, i és mínim si treballen, si no, no tenen salaris, i n’hi ha d’altres que no tenen un salari màxim, una vergonya és que un jugador de futbol, per bé que sigui, hagi tingut un salari de 35 milions d’euros a l’any, 95.890 € al dia, i aquesta forma de govern és l’anomenada la nostra estimada Democràcia o Llibertat, tot aquest muntatge de Governs que ens han arruïnat com a éssers humans ens han empobrit en dignitat, només per a alguns, és clar, i el curiós és la ironia, el sarcasme que ens han inculcat que amb la Democràcia tenim la Llibertat, i que tenim el millor sistema per governar-nos, i que hem d’estar orgullosos i agraïts de la Llibertat que gaudim.
D’altra banda, la Democràcia és la forma moderna de govern actual, on només la paraula Democràcia és la revelació de la millor forma de govern, però vegem què és la Democràcia, si aquesta és o no és el que la mateixa paraula significa, doncs hauria de ser que els ciutadans poguessin ells mateixos governar-se a la seva manera, però, no funciona, es tria un Govern i els ciutadans creuen que ells defensaran els seus interessos, però Quins interessos?, perquè aquesta és una postura que és molt fràgil , perquè no defensa res, a més, si veiem tots els Països Democràtics del Món, veurem, per exemple, que Anglaterra està dividida en dues parts, gairebé la majoria de tots els Governs, funciona així, si veiem els EUA, veurem que hi ha una lluita entre dues parts, i que aquestes estan diametralment oposades, llavors, què és la democràcia? són idees oposades, dretes i esquerres? Una enquesta recent als EUA indica que molts dels que trien un partit és perquè aquest partit defensa els drets cristians, i amés contra l’avortament, o van contra l’homosexualitat, etc., és a dir, una Teocràcia, que no té res que veure amb el progrés de la Societat, sinó amb la Religió com en els vells temps, i això passa a tots els països, hi ha normalment aquestes dues solucions diguem, com vulguem, idea Conservadora i idea Laborista o Socialista, i aquí acaba tot, i ells se’l reparteixen, uns anys estan uns al poder i després canvien, i a això es diu Democràcia, i això és ignorància perversa, i així ha estat a través de milers d’anys, pobre ignorant humanitat, la conclusió és que Autocràcia, Teocràcia , Monarquia, Feudalisme, República, Comunisme, Democràcia, una altra vegada ho repeteixo, són diferents formes de govern, però en el fons i la finalitat són exactament el mateix, reprimir els seus ciutadans.
On és ara la nostra civilització? Si és que podem anomenar-ho civilització… doncs ara estem al mateix lloc que fa exactament 5000, 4000, 3000 o 2000 mil anys, o en temps dels romans, la persona com a persona no ha canviat res, quan ens referim conductual ment, estem estancats, però tecnològicament sí que hi ha hagut un important desenvolupament, però aquestes dues corbes no han estat paral·leles, la conductibilitat de la persona no ha anat paral·lela amb la tecnològica, cosa que ha fet un desfasament en la civilització.
13) Creació de Cultures o Regions i canvi polític per Professional
Intentarem organitzar la nostra societat, començarem amb aquesta, no amb l’ambient ni tampoc amb les normes.
La creació de països ha estat motiu de guerres i d’abusos, i no ha portat cap benefici per a la humanitat, a canvi, desolació, misèria, violació, decadència, empobriment i destrucció, i generalment (no sempre ha estat així) molts països són un resultat d’una conquesta en què el País conquerit ha perdut el llenguatge, la riquesa…, en fi, se n’ha aniquilat la Cultura i n’ha imposat una altra.
El terme de País cal abolir-lo, el més important en la nostra societat és allò Cultural, és allò comú, és allò matern, els costums, aliments, vestimentes, creences, dansa, sentiments i llenguatge, i, és clar, també allò econòmic, i això és inviolable, és aquesta premissa, i no el País, la que té la màxima importància, aleshores, són aquestes les que anomenarem Regions Culturals, les que han de tenir una importància vital a la nostra Societat dins de l’ambient.
Les Regions seran autòctones, sobiranes i independents, però podran unir-se amb altres Regions sempre que no perjudiqui o deteriori la seva pròpia cultura, podria fer-se per raó econòmica, però sempre amb molt de compte amb la Cultural, tot el Planeta hauria d’estar així organitzat, i seria també rellevant tenir, a més de l’idioma matern, un altre idioma per comunicar-se amb la resta del Món, és a dir, hauríem de ser bilingües.
Tenim ja planificades les nostres petites societats, cultures o, com jo ja he dit, les anomenarem Regions, i estaran al centre del nostre Ambient, i realment seran elles les Regions, i els Països els abolirem.
Ara hem de concebre com les Regions s’han de planificar, projectar i organitzar per poder viure, ja que no podem continuar com ho hem fet fins ara, i la manera com jo crec que hauríem d’organitzar és la del canvi, no ja de divisió territorial, que ja ho hem solucionat amb les Regions Culturals, sinó amb el canvi polític que a continuació detallo.
14) Estratègies de canvi d’energia
Una de les primeres estratègies urgents de la nostra societat és el canvi d’energia, i primer seria el canvi d’energia actual per la solar, i una manera podria ser la construcció, en els deserts, per a la producció mundial, planificació i construcció de l’energia solar a les futures regions pobres, i fi de la contaminació, dic això perquè mai hem valorat el futur, sempre el present, i quan la indústria va agafant força, i el consum d’energia també, naturalment utilitzar l’energia que teníem, que era la hidroelèctrica, l’eòlica, la solar, i sobretot el petroli, tot molt barat, i ha funcionat bé, però ningú no ha pensat en el futur energètic, ni potser tampoc en el present.
Si hi ha alguna cosa que tenim al nostre planeta és energia, malgrat l’home, i tot el que hi ha al planeta és energia, tots estem compostos d’electrons, protons… tot és energia, el problema és que, com que l’energia és i ha estat barata, ja que no hi ha hagut cap investigació seriosa, ara potser sí que es començarà a estudiar-ho, una altra cosa que jo crec que és un problema molt important, a més de la contaminació del planeta amb l’ús del petroli, és que des de fa molts anys s’estan extraient milers i milers de quilòmetres cúbics de petroli, es pot fer un càlcul del forat dins del planeta que hi ha per aquesta extracció? tots els experts parlen de la contaminació del planeta, però jo mai no he tingut cap notificació ni de qualsevol grup arqueològic o d’un altre mitjà denunciant que s’està quedant un forat d’unes proporcions incalculables, i que això podria causar una catàstrofe de conseqüències incalculables, bé, aquí ho deixo, energia en tenim tanta com vulguem, només cal investigar, i ara només tenim la hidroelèctrica, l’eòlica, la solar, i sembla que està agafant força l’hidrogen, però la més realista que penso pot ser viable en un futur possible seria la solar i la d’hidrogen.
La primera estratègia de canvi seria una revolució energètica a totes les Regions d’Àfrica, on tenen molta insolació, i en tantes regions possibles amb deserts i molt de sol, hauríem d’invertir diners per produir energia solar, d’aquesta manera seria una estratègia, rendible i verda , tant per als països rics com a pobres, i així es podria dessalar l’aigua del mar per poder abastir les necessitats tant d’aigua potable per a la societat com també per a l’agricultura, d’aquesta manera aconseguim eliminar l’energia de l’oli fòssil, i així eliminar la contaminació ambiental.
La segona estratègia de canvi seria la planificació, estudi de tota una estructura per a la construcció dels panells solars, potser energia hidroelèctrica, eòlica i motors de combustió d’hidrogen, etc., també tècnics, enginyers, treballadors, etc. i el millor seria que tot això es planegin i construeixin al lloc on s’ha de construir, per així poder donar feina a les persones necessitades, podria ser que, en no haver personal qualificat, s’hagués de canviar l’estratègia, però el més important és poder canviar la corba d’avui, on la contaminació és molt greu, i per l’altra banda tenir una energia molt barata i neta, que abans que res ha d’aprofitar-se al tercer món, i no als països rics, encara que també als països rics s’aprofitaria, perquè la producció d’energia solar és incalculable, aquí dono un càlcul dels quilòmetres quadrats que té l’extensió, només desèrtica, que existeix avui al món, i això podria satisfer les necessitats més exigents de tot el món, només parlo de zones desèrtiques, que són les millors per a aquest treball, però és que a més no cal tenir una zona desèrtica per aprofitar-se de l’energia solar, fins i tot als països nòrdics, on no hi ha molta llum solar, s’aprofiten d’aquesta energia, a més de l’energia solar, no hem d’oblidar l’energia produïda per motors d’hidrogen, això és una font increïble d’energia que no contamina, aquí hi ha els vuit deserts més importants que tenim, i n’hi ha molts més que estan a diferents continents. explicar que també podem aprofitar-nos d’altres llocs que, sense ser deserts, també podem treure rendiment de tal energia, però aquí tenim els vuit deserts més grans del món:
Desert Sàhara: 9 065 253 km².
Desert Aràbia: 2 300 000 km².
Desert Austràlia: 1 371 000 km².
Desert Gobi: 1 300 000 km².
Desert Kalahari: 930 000 km².
Desert Patogènic: 670 000 km².
Desert Síria: 409 000 km².
Desert Chihuahua: 362 600 km².
Total: 16 407 853 km².
Aquí a sota es pot veure que comparo l’extensió dels deserts amb l’extensió d’alguns països o continents, per comparar més fàcilment l’enorme extensió dels deserts, la zona aprofitable desèrtica per a producció d’energia solar és properament l’àrea que té Europa més la de la Xina o la de Rússia, l’espai desèrtic és un espai que no produeix res actualment i que podria produir energia solar i d’aquesta manera convertir-la en hidràulica, molt necessària per a l’agricultura, contribuint així a regadius, l’energia produïda pel sol podria servir per dessalinitzar l’aigua del mar i, a més, produir energia per a tothom.
Rússia: 17 098 242 km².
Europa: 10.180.000 km².
Xina: 9 596 960 km².
Rússia, Europa i la Xina: 36 875 202 km².
La Tercera estratègia de canvi seria una producció intensiva de l’Electrificació de l’Automoció a tot el món, tant en transport públic com en camions, cotxes, motos, tren, bus, avions, tota la mobilitat ha de ser Elèctrica o d’hidrogen, i l’energia ha de ser hidràulica, eòlica, solar, però no atòmica o fòssil, la font d’energia no ha de contaminar, i aquí també seria molt important que totes aquestes produccions que avui no es produeixen als països rics fossin avantatges, primacies, privilegis, perquè els països pobres poguessin remuntar la seva inexistent economia, i així donar llocs de treball sense fer malbé la dels rics.
La Quarta estratègia de canvi seria construir una petita indústria local per a la construcció i la reparació de vehicles, eines i altres estris per a l’agricultura.
La Cinquena estratègia de canvi seria crear un Govern auto administratiu per a cada regió, i així crear les seves formes d’administració autonòmiques respectives, per regular la cultura i l’economia local amb totes les conseqüències.
La Sisena estratègia de canvi no seria als països pobres, sinó als rics, i per no despertar contrarietat de rebuig, aquestes haurien de minimitzar-se als països rics perquè tingui èxit, i això seria pujar només un 1% d’IVA a tot el món, per poder amortitzar les despeses per als països pobres, un 1% seria i és un moviment molt suau a l’economia dels països rics, però seria una quantitat molt important quan està a nivell mundial.
La Setena estratègia de canvi, els Bancs, aquests són avui una institució i eina molt rellevant a la nostra Regió, perquè ells són els que tenen els diners de la Regió, i són els que els distribueixen segons la demanda i sota un interès, els diners no són dels bancs, però ells ho distribueixen sota un pagament estipulat, els bancs no es poden abolir, perquè els diners no són d’ells, són de la societat o Regió, però, sí que podria contribuir al nostre projecte amb un baix interès.
Vuitena estratègia de canvi, les Companyies de Gasolina i les Companyies d’Electricitat estan condemnades a desaparèixer, ja que l’energia del petroli també desapareix, i tenen els dies comptats, però, una estratègia molt atractiva, seductora, per a la supervivència de les companyies seria una reconversió del petroli i l’electricitat a una ajuda a l’electrificació de l’energia solar, ells podrien edificar, planificar i construir tota l’electrificació mundial i, com l’estratègia dels bancs, una ajuda molt important per al nostre Projecte.
Aquestes Vuit Estratègies són el nucli del canvi de la nostra societat, i com es pot veure tenen una vital importància i una complexitat que les fa gairebé impossibles de realitzar, només la força de la supervivència podrà fer que la humanitat pugui aconseguir aquesta gesta mai vista la nostra història, només nosaltres podem ser o no capaços d’aquest somni per poder conviure i sobreviure feliçment amb el nostre entorn, que és l’ambient, és a dir, la Natura, la Vegetació, els Animals i, entre ells, l’Home.
15) Estratègia dels Deserts
Els panells solars semblen tenir una mesura estàndard, i la producció d’aquests sembla similar, aleshores poso el següent com a estàndard per poder intentar calcular la producció d’aquests panells, un panell solar de 164 cm² x 99 cm² produeix 340 W/h, un plafó de 164 cm² x 99 cm² = 16 236 cm², que és el contingut per quadrat.
1 m² és igual a 10 000 cm².
1 km² és igual a 10 000 000 000 cm².
1 km² és igual a 1 000 000 de m².
Aleshores, si un km² conté 10 000 000 000 cm², i dividim per 16 232 cm², veurem que un km² conté 615 915 panells que donen 340 W/h d’energia, i sabrem quanta energia per hora ens donarà un km², que és 209 411 185 W/h, o 209 411 kW/h. ara ja sabem aproximadament que un km² produeix 209.411 kW/h. Aleshores, 16 407 853 km² multiplicat per 209 411 és igual a 3 435 984 904 583 kW/h. Bé, si som valents, i ho som, podem concloure que, si l’anàlisi és correcta, amb la superfície dels deserts actuals, que no produeixen res, podrien produir-se 3 435 984 904 583 kW/h; la quantitat d’energia que es consumeix al món anualment és aproximadament 85 bilions (85 000 000 000 000) de kW/h.
Això és el que es pot mesurar, és a dir, l’energia que es compra, ven o comercialitza, 85 000 000 000 000 kW, dividit per 1000, per treure-li zeros, és igual 1000 = 85 000 000 000 MW, dividit per 365 dies és igual a 365 = 232 876 712 MW/dia, dividit entre 24 hores = 9 703 196 MWh. És a dir, el consum actual per dia i per hora és 232 876 712 MW/dia, i per hora és 9 703 196 MWh, el consum actual, 9 703 196 MWh. Un plafó de 164 cm² x 99 cm² és igual a 16 236 cm², que és el contingut per quadrat, llavors
1 km² és igual a 1 000 000 de m².
1 m2 té 10 000 cm².
1 km² conté 10 000 000 000 cm².
1 km² conté 615 915 panells, que donen 340 W/h.
1 km² amb 615 915 panells de 340 W/h és igual a 209.411 100 W.
1 km² produeix 209 411 kW.
Tots els deserts del Món: 16 407 853 km².
Un km² produeix 209 411 kW. Amb els panells existents actuals, el resultat serà el següent.
Aleshores, amb tots els deserts, multiplicat per 209 411 kW és igual a 3 435 984 904 583 kW/h. És igual a 3 435 984 904 MW. És igual a 3 435 984 GW. És igual a 3 435 TW.
Actualment hi ha un consum de 9 703 196 MWh.
Amb tots els deserts del món, 3 435 984 904 MW.
Aquesta diferència és una barbaritat, ja que no és el doble ni el triple, però és 354 vegades el consum completament net d’energia que actualment es consumeix a tot el món.
Ara vull calcular l’energia verda que hauríem de produir dels deserts actuals per cobrir només el que avui es consumeix a tot el món, és a dir, l’actual consum de 9 703 196 MW.
Per calcular això ho podem fer molt fàcilment amb una regla de tres, és a dir, si produïm 3 435 984 904 MW amb 16 407 853 km², aleshores, quants km² necessitem per produir el consum actual de tot el Món, que és 9 703 196MW? La regla de tres diu que 16.407.853 x 9.703.196 = 159.208.613.598.188 / 3.435.984.904 = 46.335 km², i aquest és el resultat.
Tenim 16.407.853 km², una mica més de 16 milions de km², però només necessitem 46.335 km² per cobrir tota la producció d’energia a tot el Món, i completament verd, sense contaminar, i completament gratis de produir. A més, tenint en compte el desert més petit del món dels vuit deserts que jo presento aquí, que és el desert Chihuahua, que és al sud dels EUA, i que, segons jo, té 362 600 km², però segons Wikipedia té 450 000 km², només necessitaríem un 10 % de Chihuahua per cobrir les necessitats energètiques de tot el Món, doncs amb tots els deserts, que són 16 407 853 Km², només en necessitaríem 46 335 km². Insignificant, no?
Quina vergonya que els humans destruïm el nostre Ambient enriquint a alguns i empobrint allà on nosaltres vivim, sense que ningú aixequi la veu o es rebel·li. Estem cecs i ignorants. Tota aquesta informació que jo dono aquí m’he esforçat perquè sigui la més certa i fidedigna possible, però potser no és així. Si no ho és i algú em pogués rectificar, m’agradaria molt que em contactés per poder rectificar-ho i així posar les dades correctes, ja que som totes les que hem de construir un món millor.
Jo només soc un més, a la baula que som tots, i depèn de tots nosaltres com construirem el nostre món, que espero que no sigui l’actual, aleshores hem de pensar diferent, i no tinc cap dubte que ho farem i sobreviurem.
16) El Plaer Biològic
És per tots coneguts, ja de temps immemorials, que la persona té cinc sentits, olfacte, gust, vista, tacte i oïda, però això no és del tot cert, perquè els sentits són moltes coses, per exemple, sentim tristesa, fred i infinitat de coses més, però no m’allargo gaire perquè del que aquí es tracta és de donar les idees del que jo penso, i després, si es vol, es pot desenvolupar aquesta idea, bé, ho deixarem tal com estava , però amb un sentit més, que és el del plaer, què és el plaer? doncs el que anomenem avui plaer sexual, que per mi això de sexual sona horrorós, llavors, els cinc sentits es convertiran en sis sentits, olfacte, gust, vista, tacte, oïda i plaer, no parlaré dels cinc sentits, però ho faré del nou, del sisè, el plaer, i només d’aquest, i és perquè aquest ha marcat una fita a través de la humanitat des del principi de l’existència fins als nostres temps, i la força d’aquest sentit ha estat impecable, indestructible, inalterable, estàtica i monolítica, el principi d’aquest sentit és la supervivència de les espècies, i en aquest aspecte no hi ha dubtes i tampoc molt a discutir, perquè ja sabem què és, però hi ha infinitat de facetes, igual que amb els altres sentits, que la humanitat ha experimentat aquest plaer des de temps immemorials, i també fins ara el plaer ha estat un tabú, i la humanitat s’ha comportat de manera molt estable i monolítica.
El plaer té dos vessants, el responsable que l’existència d’aquest comporti la supervivència de les espècies, i l’altre vessant és, igual que un altre dels sis sentits, el plaer de gust, vista, oïda, olfacte, tacte i plaer, tots aquests sentits poden ser bons o menys bons, però, quan el plaer es converteix en Sexe, és aquí on he de donar una explicació del que jo entenc per Sexe, el Plaer és un sentit més, i aquest no pot ser nociu, però el que jo anomeno Sexe sí que és nociu, perquè a través de la història de la humanitat s’ha anat tergiversant, sempre el sexe ha estat una propietat d’una persona, i així ha estat durant milers d’anys, el Sexe és i ha estat un mite, el Sexe, al contrari dels altres sentits, és un mite, que és una cosa que no es parla ni en públic ni en família, parlar és una vergonya, fins i tot fins fa poc els nens venien amb la cigonya, bé , no el Plaer, però el que jo anomeno Sexe és el responsable de com la nostra societat s’ha anat convertit en un compromís intolerable, nociu, perjudicial i perillós, aquest ha construït la societat a la seva imatge i semblança, cosa que ha comportat una postura molt compromesa, difícil, dificultosa, confusa per al bon desenvolupament de la Societat, a més, tota la conducta dels humans està contaminada i construïda sobre el que anomenem sexe, i això ha creat allò que nosaltres anomenem “Moral”, i és la que ens fa que ens comportem com ho fem, tant si prenem una conducta o una altra, sempre la moral serà la responsable que tinguem sentiments de culpabilitat, encara que en realitat la conducta no sigui punitiva, però, si la moral no ho permet, el sentiment serà de culpabilitat, i és això el que hem de solucionar, no és el sexe el que ha de construir la nostra existència com a societat, tot el que vull exposar ara pot potser escandalitzar, però la meva intenció no és escandalitzar, és canviar els nostres hàbits nocius per a una societat on tots ens trobem en pau i felicitat.
17) El Plaer Social, influència
Què és el Plaer?
Tota espècie vivent té el seu aparell reproductor per a la seva supervivència, a l’animal l’aparell reproductor està construït o adaptat amb un sistema perquè les espècies tinguin més possibilitats de reproducció, i aquest és el plaer, així ha estat des de milers d’anys, especialment per a el món animal, al món de l’home intel·ligent ha estat diferent, això a durat molts milers d’anys.
Sempre hem de fer una ullada a la nostra història per poder analitzar el nostre comportament, i així ho farem, al principi de la humanitat (quan Eva va donar la poma a Adam), o sigui, quan l’Home era el que manava a la família, perquè era ell, i ell era el que proveïa la família, ell era la màxima autoritat, i era el que cap, al que volia amb la família, i tot el que concernia a la família era una propietat intocable d’ell i només ell decidia el futur de la seva propietat, la dona sempre ha estat una propietat de l’home, igual que tots els seus béns, i la dona era intocable per a tots els qui no fossin precisament el propietari, i així ha estat, a través de la nostra història, ajudat per les religions, pels governants, règims, tribus, clans, que en aquells protegien la propietat, igual que ara, avui, als països anomenats de l’Est, el paper de la dona no és el mateix que abans, però encara estem molt lluny de la igualtat home-dona, però, no és això del que vull parlar, és del sisè sentit, el plaer, i això està molt connectat amb la història, bé, com veiem, el plaer es va restringir a l’àmbit individual , entre dues persones, en intimitat, en solitud i sense públic, les parts de reproducció es van anomenar genitals, s’ocultaven o s’amagaven, i així continua sent, en qualsevol cas, no es mostraven en públic, i, si passava així, la persona tenia vergonya.
Va ser llavors quan es va crear el Tabú, en ensenyar les orelles, un no s’avergonyeix, no?, i ja no dic fer actes que anomenem sexuals, que jo dic de plaer, en públic, no? tot això està condicionat per una cultura, i alhora una Moral, un llast de molts, però molts milers d’anys, i que ens ha condicionat a l’actual conducta, i jo, com acostumo a dir, no vull, i no és el meu intenció aprofundir i allargar-me amb aquest tema, aquí ho deixo, perquè, si altres creuen convenient aprofundir, doncs aquí està, no es tracta de fer una vida d’aquelarres o orgies sexuals, sinó tot al contrari, descarregar el sexe i posar-ho a un nivell acceptable que no disturbi la normal conducta humana.
Què passa amb el sisè sentit, el Plaer? Aquest és afortunadament a tot arreu, el problema és que no ho hem assimilat, no ho hem entès, el plaer no pot ser dolent,
però des del principi de la nostra intel·ligència humana hem confós, tergiversat, complicat, embolicat i falsejat el plaer, com és possible que un plaer comporti unes conductes complicades? només la fantasia posa el límit, l’home ha tergiversat, embolicat el plaer, perquè el plaer és un sentit més, com l’olfacte, el gust, la vista, el tacte, l’oïda, i amb aquests no els hem enredat tant com el plaer… Que es lo que ha passat amb el plaer?, i perquè hi ha el Tabú?.
Aquí també hi ha l’essència de la qüestió, és clar que té un origen, però no és la meva intenció entrar-hi, tenim problemes amb els joves, quan a l’edat de la pubertat volen trobar parella i provar el plaer, ja que ells estan plens de plaer, van a les discoteques i s’omplen d’alcohol o potser drogues, perquè així es troben molt més ben preparats, no per potser el plaer, sinó per a la comunicació, si no ho fan així, és perquè no els han ensenyat ni els seus pares ni a l’escola com ho han de fer, i d’aquesta manera funciona avui, les noies utilitzen roba provocativa de moda, i pintades i arreglades al màxim perquè la caça sigui efectiva, això contreu molts problemes, un dels quals és que es realitza a un escenari molt artificial, on l’únic que es vol no és el contacte, sinó la bellesa, i un plaer que sota el meu criteri és fraudulent, a més, pot contreure conseqüències no desitjades, els joves no haurien de tenir problemes amb el plaer, però en ser un Tabú, aleshores ho és, la comunicació entre joves és bona, però en la comunicació del Plaer o sexual, aquí sí que hi ha una distorsió, i a més perjudicial, perquè, per poder tenir una relació sexual, han d’estar sota els efectes de l’alcohol o drogues, i això és un efecte distorsionat, a més, les unions per primera vegada normalment contribueixen a un lligament, obligació sentimental que fa que aquestes persones siguin afectades per aquesta conducta, i això és completament inacceptable.
La comunicació entre joves, i no joves, a més, que pugui comportar una conducta de plaer no ha de comportar això, una obligació sentimental, però sí una comunicació entre ells, i així, si això comporta en el futur una presa de conductes que pugui prendre una més propera relació sentimental, doncs molt millor, aquí hi ha la beneficència de la comunicació, no vull estendre’m tampoc gaire amb aquest tema, perquè és molt extens, però l’educació escolar és una molt bona mesura a prendre i completament necessària, però és una realitat que cal un contacte íntim a la joventut perquè ells puguin experimentar tant el plaer com experimentar com els joves encaixen entre ells per formar en el present o futur dins de la societat, això és inexistent avui.
Primerament, analitzarem el sisè sentit, el Plaer, Què és això? Com he dit, el plaer és el sisè sentit, i té una vital importància, primer, és el responsable de la supervivència de l’espècie, i segon, és una font de Plaer, són dues coses diferents, però a través de la història es han unit amb el resultat que no és un sentit, sinó Sexe, a tot allò relatiu a aquest sentit, òrgan sexual, sexualitat, erotisme, fins i tot amor, el plaer, és un sentit que per la funcionalitat que se li ha atorgat de procreació contrau una particular característica a tenir en compte i que a més ens porta problemes, i és que és un sentit, que te la propietat del qual és apetitosa, doncs així ha estat creada, el plaer o, com avui es diu, el sexe és com la gana, quan fa temps que no menges, tens gana, i quan has acabat de menjar, no tens més gana, doncs així es comporta el Plaer.
Hem analitzat la font gairebé biològicament, ara ho farem socialment, i aquí ja és més complicat, perquè en influir en l’home, i quan dic «home» incloc naturalment la dona, ell o ella ho distorsiona tot per treure’n el millor benefici, però la realitat ha estat que ell ha abusat del plaer, ho ha transformat en una cosa dolenta, indigne, ha canviat dins de la societat el plaer pel sexe, perquè ell no ha entès el que és el plaer, i per això ho ha distorsionat , i d’aquesta manera ha distorsionat la societat en què ell viu, avui el sexe no és que estigui present a la societat, el problema és que està contaminant, canviant, realçant a un límit indesitjable, on la societat està saturada per aquest sentit, ja que qui hi viu es comporta de manera especial, si veiem el comportament de les persones, veurem que tota la societat gira i tracta de sexe, no de plaer, els joves van darrere del sexe, com posseïts, les dones procuren anar-hi amb vestimentes que, a més de ser molt incòmodes, agafades al cos, pintades exageradament, i amb talons alts, no aptes per caminar i que destrossen els peus, elles ho saben, però ho fan tot i que va en contra de la seva salut, i tot per estar més sexis, les famílies s’han desintegrat com veurem més avall, s’ha creat una indústria de pornografia (jo crec que la pornografia no té perquè existir, perquè és fraudulenta i distorsiona, res té a veure amb el plaer), veiem violacions, persecucions, en fi, innombrables accions sexistes a la nostra societat que van en contra del plaer, està saturada de sexisme, que no ens deixa desenvolupar-nos com a persones intel·ligents, però sí que s’ha creat un món fictici on es pensa equivocadament que la construcció d’aquesta societat és errònia, i tampoc no estendré, però sí que queda clar que el sexe, tal com s’entén avui, és una xacra que contamina, distorsiona i perjudica els nostres més essencials principis de convivència, i a més ha creat una cosa que anomenem Moral, i és el contingut de totes aquestes conductes distorsionades, fraudulentes, mentideres i falses.
El plaer és igual que els altres sentits que ens han estat atribuïts per a la nostra supervivència i per al nostre millor desenvolupament al nostre ambient, ens fa més fàcil la convivència al nostre Ambient, però quan es tracta del plaer hem de conèixer-lo i estudiar-lo, ja que és un sentit molt important, el problema que tenim avui és que estem contaminats culturalment i moralment i serà molt difícil reestructurar aquesta conducta, que malauradament hem tingut des de fa milers d’anys, ens comportem no com els animals salvatges, sinó que molt pitjor.
18) El Plaer. Reset i començar de nou
Com podem canviar aquests hàbits i tornar a la nostra societat el plaer? Bé, també cal posar el Botó de Reset en zero.
Cal començar una educació amb els pares, una educació a l’escola i una educació a la societat. Els òrgans de reproducció, o genitals, avui s’amaguen (encara funciona el de la poma d’Eva), i no hi ha raó, d’un òrgan del nostre cos sentim vergonya, però no ho fem amb els altres, per què ho fem amb aquest? Doncs en part és perquè és la nostra cultura, i dins de la cultura hi ha la moral, i aquesta moral està contaminada i distorsionada a través dels nostres valors que tenen altres paràmetres, on diu que el plaer és dolent, és vergonyós, en circumstàncies on no sigui amb l’espòs o esposa, i només es pot fer amb fins de reproducció, i la nostra moral ha estat educada amb aquests valors, ni els pares ni els nens s’han d’amagar, i tampoc la resta de la societat, és clar que hem de vestir-nos, especialment quan fa fred, podem tenir plaer de moltes maneres, però només n’esmentaré tres, el coit, la masturbació i les carícies, totes tres són molt legítimes i són un obsequi fantàstic que ens ha donat la natura (entre altres coses , el coit per a la supervivència humana), el coit s’hauria d’utilitzar sempre que dues persones estan d’acord, la masturbació és diferent, perquè el plaer, a més de ser plaer, és una gana, i segons la necessitat individual, cal fer servir segons convingui, la masturbació este, i cal usar-la si es que no hi ha cap altra forma de plaer, i els pares i a l’escola haurien de fomentar-la, igual que el coit també s’hauria de fomentar, ja que fomentar el plaer no és una cosa dolenta, sinó necessària, sobretot a la joventut, i també a la societat, s’hauria de fomentar el plaer, primer per disminuir la gana a un nivell de relaxament normal, actualment, hi ha una gran càrrega de sexualitat, realçant, glorificat, enaltint, per una sèrie de conductes diàries que fan que aquestes càrregues sexuals puguin modificar la nostra conducta d’una forma perillosa, per això hem de descarregar d’una manera normal, i això és treure la tensió perquè ens comportem amb normalitat, no com ara, i la finalitat seria la normalització a través del plaer amb el coit, la masturbació i carícies, el Plaer, igual que el sentit del Gust, és com el menjar, tenim menjars poc apetitosos i hi ha molt apetitosos, no?, bé, hi ha persones que es comporten normalment quan mengen, cal que quan mengen, ho fan per golafreria, miren de condimentar el menjar per fer-lo el més apetitosa possible, per així menjar-se’l encara que no tinguin gana, i normalment són obesos, i mengen tot el dia, doncs així també és el Plaer, com més atractiva o apetitosa, fem el plaer, o el menjar, més serà la possibilitat de cometre aquestes actuacions, i la finalitat d’aquests sentits no és l’abús, ja que això només crea, una distorsió del cos tant físic com psíquic, hem de menjar per a la supervivència, a més per gaudir del menjar i hem d’usar el Plaer per també per a la supervivència, i per delectar-se del Plaer, tant aquest, com el Gust, hem de fer-lo servir amb moderació, hem de cuidar que no siguin més apetitius, del que és necessari i només, per tenir una vida, equilibrada, i sense distorsió, hem de tenir seny, balancejar-ho i equilibrant-ho, moderació seria la paraula, per a una bona existència humana, perquè el plaer és una cosa bona i molt sana, però per tot això hem de canviar la nostra societat actual, que està corrompuda, especialment pel sexe, el plaer és net, el sexe no! ja sé que això pot ser escandalós avui dia, però hem de canviar la societat per normalitzar aquesta incorrecció o error social, un dels efectes d’aquesta conducta sexual errònia, accentuada, emfatitzada i realçada és la manca de mitjans de comunicació, relació i convivència entre les persones de la societat, en com s’han d’organitzar, aquest mitjà no ha existit, perquè el més interessant ha estat aconseguir la finalitat a cegues, i després trobar-se amb el resultat.
Aquí baix veurem la família, abans la família tenia un propietari, i aquest era invariable, inalterable, impassible i sobirà, després, a l’últim segle, la societat ha canviat una mica, i la família ha canviat molt, aquí baix veiem les alteracions actuals de la família.
19) Grups de Família
La nostra societat, com totes, està formada en grups, diguem-ne Famílies, i aquests poden ser els següents:
- A) Família Clàssica (biparentals). La família clàssica és el que coneixem com a família típica, és a dir, la família formada per un pare, una mare i els seus fills, les societats, en general, impulsen els seus membres que formin aquest tipus de famílies.
- B) Família monoparental. La família monoparental consisteix que només un dels pares es fa càrrec de la unitat familiar, i per tant d’educar els fills, normalment sol ser la mare la que es queda amb els nens, encara que també hi ha casos en què els nens es queden amb el seu pare, quan només un dels pares s’ocupa de la família pot arribar a ser una càrrega molt gran, per la qual cosa solen requerir ajuda d’altres familiars propers, com els avis dels fills, les causes de la formació de aquest tipus de famílies poden ser un divorci, ser mare prematura, viduïtat, etc.
- C) Família adoptiva. Aquest tipus de família, la família adoptiva, fa referència als pares que adopten un nen, encara que no són els pares biològics, poden tenir un gran paper com a educadors, equivalent al dels pares biològics en tots els aspectes.
- D) Família sense fills. Aquest tipus de famílies, les famílies sense fills, es caracteritza per no tenir descendents, de vegades, la impossibilitat de procrear dels pares porta aquests a adoptar un fill, en qualsevol cas, podem perfectament imaginar una unitat familiar en què, per un motiu o un altre, no s’hagi volgut o pogut tenir fills, cal no oblidar que allò que defineix una família no és la presència o absència de fills.
- E) Família composta. Aquesta família es caracteritza per estar composta de diverses famílies clàssiques, la causa més comuna és que s’han format altres famílies després de la ruptura de parella, i el fill, a més de viure amb la mare i la parella, també té la família de la seva parella. pare i la seva parella, i pot arribar a tenir germanastres, es tracta d’un tipus de família més comú en entorns rurals que en els urbans, especialment en contextos en què hi ha pobresa.
- F) Família Homoparental. Aquest tipus de família, monoparental, es caracteritza per tenir dos pares (o mares) que adopten un fill, també hi pot haver famílies monoparentals formades per dues mares, òbviament, encara que aquesta possibilitat suscita un ampli debat social, els estudis han demostrat que els fills de pares o mares homoparentals tenen un desenvolupament psicològic i emocional normal, com explica aquest informe de l’APA.
- G) Família Col·lectiu. Aquest tipus de família és, tal com diu la paraula, viure diverses famílies en un mateix edifici o complex on les facilitats com a dormitoris poden ser individuals, però gairebé la totalitat de cuines, lavabos, sales d’estar, és a dir, les facilitats seran comuns per a tot, aquestes formes existents de Família són les que existeixen avui a la nostra societat, la família com a Família Clàssica (biparentals) existeix encara, però, com podem veure, aquesta està en desenvolupament, per bé o per mal, però, les Famílies no són estàtiques, i encara no hem vist com es desenvoluparan, però veiem que hi ha un indici, i és que sembla que la família, com la coneixem, té una tendència de canvi.
20) Estratègies de l’ambient
Aquí repeteixo el que he escrit abans de 11) Estratègies Prioritàries Urgents, però molt més resumit, potser em faci una mica pesat, hem repetit coses que ja he escrit, però, hi ha coses que són molt importants per a mi i vull que quedin bé clares, i aquests 24 punts o capítols s’han de tenir molt en compte si volem canviar aquest món per un de millor, i són aquests:
1) Definició d’ambient. L’Ambient és l’Univers, i aquest és el lloc on, entre moltes coses, vivim o convivim amb la Natura, la Vegetació, els Animals i l’Home, i per això ho hem de respectar, perquè l’Ambient som nosaltres mateixos, tots.
2) Definició de Norma. Primera i única Norma, Estima el teu “Ambient com a tu mateix”, aquesta és l’essència i el motiu principal de la Societat, perquè allò que es vol construir està dins de l’Ambient, i cal estimar-lo, protegir-lo i defensar-lo, perquè l’ambient és un mateix, i la conseqüència és que estimar l’ambient és estimar-se a ell mateix.
3) Abolició de l’abús a l’ambient. L’abolició de l’abús a la nostra societat és el primer principi, o premissa, que hem de tenir ben present, amb l’Abús no hi ha supervivència, és la premissa més important que hi ha per a la nostra continuïtat.
4) Creació de Cultures o Regions. Tots els Països existents desapareixen com a tals i s’agrupen sota les incidències del llenguatge, la cultura, els costums, els aliments, les vestimentes, les creences, la dansa i els sentiments, i passen de ser Països, que queden abolits, a ser Regions .
5) Canvi de Polítics pels Gremis. L’Abolició dels Polítics, que es reemplacen per una organització nacional professional, Gremis Professionals, que són els que han d’organitzar, planificar i governar a les Regions, i aquestes són sobiranes, són les que abans eren els anomenats avui Països.
6) Creació d’un autogovern administratiu on les organitzacions professionals o gremis començaran a intentar posar la Regió en marxa.
7) Abolició de les lleis actuals per les Normes. Totes les lleis, decrets, edictes o mandats han de ser abolits, només s’han de respectar les Recomanacions, la font de les quals seria la Norma.
8) Intentar donar aliments als que moren de gana. Una de les primeres prioritats que s’haurien de prendre seria donar menjar a les persones que moren de gana, avui tenim 24 milions de persones que moren de gana a l’any, el 25% són nens, i a més hi ha 850 milions de persones que pateixen gana, alhora, s’hauria d’anivellar el desequilibri socioeconòmic que pateix la població mundial.
9) Hi ha d’haver consens per a una operació d’aquesta magnitud, i una minuciosa planificació global de i per tot el món, cal experts, especialistes, economistes, sociòlegs, filòsofs…, un grup molt important d’experts que pugui gestionar aquest important projecte.
10) Posar-se en contacte amb totes les organitzacions filantròpiques de tot el món, com ara ONG, FAO, OMS, Amnistia Internacional, ExpokNews, OCDE, Unicef, Unesco, Mans Unides, Green Peace i moltes més.
11) Ensenyament de què és el Medi Ambient, i de les prioritats també, que hem d’aprendre, i saber què és, on vivim, i la relació que tenim amb l’ambient, i hem d’aprendre el significat i el que representa per a la nostra supervivència aquí el Planeta.
12) Canvi radical d’energia solar i motors d’hidrogen i investigació massiva de la fissió. L’energia solar als deserts pot abastir la producció mundial i suposar la fi de la contaminació, així com del consum del petroli i els seus derivats, caldria l’explicació de la utilització de les plaques solars als nostres deserts mundials.
13) Els vuit deserts més extensos de la Terra. Tenim vuit deserts amb una capacitat total de 16.407.853 km². Amb només 46 335 km², que és un 10% del desert més petit del món, que és el desert Chihuahua, cobriríem les necessitats energètiques actuals de tot el món.
14) Canvi mundial cap a l’automoció. Seria l’abolició del motor amb el derivat del petroli, tota l’automoció del món hauria de ser elèctrica o amb motor d’hidrogen.
15) Creació de petita indústria per a les reparacions i el proveïment d’agricultura, etc. creació d’una petita indústria autònoma per a la manutenció, la reparació, etc., a l’interior de les Regions, on es planifiqui construir les fonts solars per a la producció a les localitats desèrtiques.
16) Als països rics un augment de l’1 % de l’IVA per finançar aquest projecte, els països rics haurien de contribuir, amb una part mínima, un 1 % de l’augment de l’IVA a les regions respectives.
17) Els bancs finançarien també aquest projecte, ja que els Bancs no tenen diners, atès que els diners són dels clients, no dels bancs, aquests bancs gestionen els diners dels altres, i hauria de ser amb un interès molt raonable, i el paper del Banc seria diferent del de la nostra societat, aquests podrien finançar a un baix interès tota l’electrificació i la construcció del transport energètic.
18) Les benzineres desapareixen, i es podria, igual que els bancs, reemplaçar el petroli per al transport o la construcció de l’energia solar.
19) Explicació detallada de l’Energia i dels Panells Solars, tots els deserts de Món: 16.407.853 km². Consum actual mundial: 9703196 MWh. necessitem 46 335 km² per cobrir tota la producció d’energia a tot el món, és només la ridícula quantitat del 0,2824% del total de tots els deserts del món.
20) El Plaer biològic. Tenim sis sentits, olfacte, gust, vista, tacte, oïda i plaer, i el sisè, el plaer, s’ha deteriorat molt a través de la història, el Plaer es va iniciar amb els Deu Manaments, aquests ho van canviar tot, es van canviar les regles de joc, l’home va ser intel·ligent i va entendre que dels deu n’hi ha dos, un que diu «No cometràs actes impurs ni adulteri», i un altre que diu «No desitjaràs la dona del teu proïsme», i també quan Adam va menjar la poma que li va donar Eva és quan es van adonar de la seva nuesa.
21) Explicació del sentit del Plaer. Desplegament de la conducta del plaer, què és i com ha de ser.
22) El plaer Social, influència. Despleguem la conducta del Plaer, com s’ha transformat en la societat i quins resultats, conseqüències i seqüeles ha comportat.
23) El Plaer. Reset i començar de nou. Com hem de redreçar, dirigir, canalitzar i normalitzar el plaer.
24) Grups de Família. Aquí veurem com la família ha fet un canvi important i s’ha transformat en diferents grups.
21) Conclusió
Ens haurem de fer un Reset en la nostra mentalitat i en la nostra manera de viure, i començar de zero, i això és gairebé impossible, però la direcció és aquesta, ja està tirada, no hi ha marxa enrere, cal començar de zero, i és difícil, molt difícil, perquè les Quatre Normes, que abans eren quatre, i ara només una, comporten un canvi tan radical a la conducta de la Humanitat que necessita un esforç sobrehumà, que no es podrà fer en un curt període de temps, a més d’unes de les dificultats, que són les de convèncer les persones d’aquest planeta, modificar el rumb a què estan acostumades, almenys les persones que estan afavorides socioeconòmicament, convèncer aquesta gent que ha de donar menjar a 24 milions de persones que es moren de gana cada any, i que també han de proveir, aprovisionar, abastir 850 milions de persones al món que van a dormir, amb l’estómac buit, i que a nivell mundial cal anivellar perquè no hi hagi aquests desnivells que fan que els humans siguem unes feres salvatges, sense escrúpols, amb guerres, matant el proïsme, destrossant el sistema on viu només per treure benefici per a si mateix, sense cap sentiment d’amor envers el proïsme, sinó a la seva contra, i, com he dit, aquest és el problema principal perquè aquest projecte pugui ser satisfactori o tingui èxit, però, si no ho aconseguim, serà igual, perquè anem a la destrucció del Planeta, i, si no fem res i seguim com ara, també, aleshores, només hi ha un camí, i és el de “Estima l’ambient com a tu mateix”, tota la resta és l’aniquilació del planeta.
Tossa 2017
Enric Giné i Orengo
