Si alguna vegada mirem de dia cap al cel, potser podrem veure els núvols si és que n’hi ha. Si no hi ha núvols, veurem el Sol, i si és de nit, veurem la Lluna o els planetes i a la fi podrem veure les estrelles i potser alguna galàxia com la nostra i aquí s’acaba el nostre Univers, amb els nostres propis ulls. Si ens ajudem d’equips moderns podrem veure una mica més, però no gaire més. Per començar m’agradaria molt presentar un vídeo molt interessant, perquè pot donar una perspectiva diferent del que nosaltres entenem per univers:
https://www.youtube.com/watch?v=CKX_qtQVqak
El que veiem, és això l’Univers? Doncs sembla que sí, però aquí no s’acaba la pregunta, sinó que aquí comença, perquè l’Univers és tot, el que veiem i el que no veiem. Segons uns senyors molt llestos diuen que el principi de l’Univers es va produir amb el famós big-bang i que l’explosió expansiva encara està en desenvolupament, és a dir, que cada dia l’univers es fa més gran. Fins quan això durarà, perquè no ho sé, i per a aquests científics l’univers és el big-bang, i aquí s’acaba tot. Però això no em satisfà, sembla una teoria per a mi incompleta. És com mirar el cel en un dia de núvols i dir que les estrelles no existeixen perquè no les veiem, o perquè els aparells que tenim tampoc ho podem veure. No podrien existir 2 big-bangs?? O 3?? O mil o milions?? O trilions?? de big-bangs a l’Univers?? Jo crec que hem de distingir que hi ha dos Universos, l’orgànic i el que no és orgànic. És a dir l’orgànic que seria com la mateixa paraula mateixa diu orgànic amb tota la seva plenitud orgànica, electromagnètic com la matèria, la llum, la calor, gas, etc., etc. Aquest sí que és limitat, encara que estigui en expansió i cada dia més gran. Aquest dic que és limitat perquè es pot mesurar. L’altre Univers, el que no és orgànic, aquest és la resta, i el que no hi ha res no es pot mesurar. És Etern i això comporta que és infinit, i com no hi ha res, ni espai, ni temps, llavors no es pot mesurar, i aquesta característica és típica de l’univers. Què és l’univers absolut? L’univers absolut és el no res! Allà on l’univers orgànic s’acaba, allà on hi ha l’estrella i on pot arribar alguna cosa orgànica com una pedra o una persona o alguna cosa que puguis mesurar. això és l’Univers orgànic. Allà on no hi ha res, no hi ha espai i on no hi ha espai no hi ha temps, si no hi ha res no es pot mesurar res, i si no pots mesurar res, és l’univers absolut. Allà on l’univers orgànic s’acaba, és allà on l’univers absolut comença. Com es pot veure, per això dic que existeixen 2 Universos, però realment només n’hi ha un!! I aquest és Univers absolut. Això no obstant on nosaltres vivim és l’Univers Orgànic, i aquest està dins de l’Univers absolut. Això no obstant quan parlem d’aquestes coses, és tot molt complicat. Això no obstant miro de fer-ho el més senzill perquè s’entengui. El que vull dir és que l’Univers és un tot el que està amb nosaltres i fora de nosaltres i dins nostre, com amb el vídeo anterior no hi ha límit per viatjar cap a fora de l’Univers exterior, i tampoc per dins nostre. Mai trobaríem 1 barrera o rètol que digui “Fi de l’Univers”, quan s’acaben els planetes, les estrelles, les galàxies, o sigui l’univers orgànic, vindrà l’altra part de l’Univers, i aquest sí que també és l’Univers el qual estan tots els universos Petits que hi hagi. Aquest univers Absolut és l’univers Infinit, Etern. Els altres són finits i limitats, i encara que l’univers orgànic és el més interessant, perquè és on nosaltres vivim, i és la nostra vida, però aquest és molt petit. Imagina’t un univers com el nostre i el teu viatge amb un avió utòpic que pot viatjar a 1 milió de vegades més ràpid que la velocitat de la llum, i al cap de molts milions d’anys arribes a la fi del nostre big-bang, allà on el big-bang està molt llunyà, i gairebé no es veu, i hi ha molta foscor, i una mica més del teus utòpics viatges, arriba un moment que la foscor és completa. Ara aquest és l’Univers Absolut, podries enllà viatjar capdavant milions i milions d’anys llum, sense trobar res o potser trobant un altre big-bang, i així eternament i, és estrany quan parlem de l’univers orgànic i de l’absolut. Diem que un univers orgànic és un univers que es pot mesurar perquè hi ha espai i en l’absolut no. L’Univers Orgànic on nosaltres vivim és aproximadament de 13.761 i 13.835.000 d’anys. Sembla que com en l’orgànic hi ha vida i en l’absolut no, en la nostra casa a l’orgànic, hi ha espai i temps, llavors podem mesurar, però és una cosa objectiva, perquè per a una persona morta l’estat ja no és orgànic sinó absolut. Però de totes maneres, encara que el temps per als altres segueix corrent, m’explico, amb l’absolut ja no hi ha res, ni espai, ni temps, ni res. Això no obstant amb aquest exemple que deia anteriorment del viatge per l’Univers Absolut, que és una utopia i és absurd i irrealitzable, si tinguéssim un rellotge podríem mesurar el temps, encara que el vehicle no es mouria, perquè a més de ser fosca nit no hi hauria res de res, ni espai ni temps.
Això fa pensar, no?
1968
Enric Giné
I truly enjoy studying on this internet site, it holds great content.