enric@enricgine.cat
1) Història Catalana-Espanyola
Primera Bandera Espanyola 1785, Catalana 1050
Primer Parlament Espanyol 1785, Català 1192
Primer president Español 1823, Català 1359
Primera Constitució Espanyola 1812, Catalana 1283
Espanya és una Entelèquia, i per què? Perquè sí! Pel que podem veure, perquè és un invent, el més pròxim que es pot veure és la paraula España, que es un invent de un recull de Culturas de la peninsula Iberica, guanyades per la guerras, i l’idioma d’Espanya és el castellà, no l’espanyol, Espanya no té idioma propi i aquesta es va solidificar amb cultures i països que no els pertanyien, però sí els ha adquirit amb guerres, violències i conquestes, veiem com a exemple Sud-Amèrica, Centreamericà, part d’Amèrica del Nord, Filipines, illes Canàries, illes Balears, Galícia, País Basc, Catalunya, Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla, que Espanya les va conquistar amb guerres.
2) Continuant amb Espanya, la idiosincràsia espanyola és conqueridora, dominant, i clar, un conqueridor amb molta experiència de comandament, ja que és el que sempre ha fet, és l’habilitat de quan tens el comandament i tot l’aparell de control es perfecciona i es fa complir el que es vol.
3) Des de fa milers d’anys, l’aparell de comandament, dels Imperis, ha funcionat perfecte, sempre igual, no s’ha mogut ni un mil·límetre, la primera monarquia que es coneix va ser en el 660 a. C. i va ser *Jinmu, després els romans, i així fins als nostres temps, tot segueix igual, primer els reis, després el feudalisme, després diversos estaments de govern, però totalment iguals, igual que avui, com el socialisme, comunisme, capitalisme, democràcia… els reis tenien als vassalls, l’exèrcit, el poder judicial i totes les formes de repressió contra el poble, el feudalisme va fer concessions, no obstant això, amb la condició de no afeblir l’aparell de poder, i així ha continuat fins als nostres temps, els aparells de poder de l’Estat estan igual, són intocables, els Governs, els exèrcits, les institucions, la Justícia (els jutges), els ensenyaments…, en fi, tot, fins i tot la societat, que ha tingut el pes de l’imperi sota ella.
4) El paper d’Espanya és complicat, primer com a vell imperi, i segon com a dictadura, i mai ha trencat amb aquesta fase de la seva relativament curta però activa història, i aquest ha estat i és el problema, i els seus mateixos habitants creuen fortament en la Unitat de la Pàtria, i això està per sobre de tot, a Espanya es pot fer tot, i quan dic tot és tot, actes de corrupció, criminals, etc., però sempre que sigui en nom de, o, per la Unitat de la Pàtria, amb això tot està permès, i el rei, el Govern, l’exèrcit, els jutges i tot l’aparell l’han fet, el fan i el faran, i és per això que tenim polítics en exili o en la presó, no per haver comès un delicte, sinó per unes idees polítiques que potser havien estat més polèmiques si la independència s’hagués declarat efectiva, perquè llavors, ves sigut mes problematic, per ells, no per nosaltres, de la posibilitat, de haver comès un delicte, però així no va ser, perquè es va suspendre, com pot ser que una persona de tendència feixista, franquista, falangista o d’ultradreta pugui realitzar actes que no són legals, i una persona republicana, o independentista o un raper no puguin fer-lo? com poden els jutges fer una diferència així? doncs bé, una altra vegada més, per la Unitat de la Pàtria.
5) D’altra banda, aprofundint en la Unitat de la Pàtria, Què és això? Bé, això és «jo mano i tu obeeixes», i, a més, «tu em pagues a mi perquè soc jo el que comandament i tu fas el que jo dic». i això es diu la Unitat de la Pàtria, tant en temps dels reis, del feudalisme o de la democràcia, etc.
6) Espanya té uns problemes difícils de solucionar si vol continuar sent Espanya, i són les nacionalitats que realment són les que constitueixen Espanya, però, clar, això seria amb una altra perspectiva, ja que l’Espanya que coneixem és una entelèquia, no obstant això, si es volgués, es podria intentar fer com una confederació, sense seu a Madrid, on cada país o cultura fossin iguals, i que cada cultura es governés independentment i culturalment independent, i, clar, també la llengua, ja que és una part de la cultura, no obstant això, no el vull fer ara aquí, ja ho faré en una altra ocasió, d’altra banda, és clar que la sortida de Catalunya seria un dur cop per a l’economia d’Espanya, i això ells ho saben, i també saben que Espanya no pot sobreviure sense Catalunya, i especialment ara, un exemple és Suïssa, quatre cultures i només un país, i funciona a la perfecció.
7) Un altre impacte que fa sofrir molt als espanyols és que una sortida de Catalunya donaria força a les illes Canàries, illes Balears, País Basc, València, Galícia, Ceuta i Melilla per a fer el mateix, què faria Espanya sense tots ells, res? això és el que fa que a les nits no puguin dormir, però això implica haver estat un imperi gran i poderós, tots els imperis han anat perdent les seves colònies i han arribat fins al principi on estaven, els EUA i el Regne Unit estan ja en una crisi que s’agreuja i s’agreujarà amb el pas el temps, és qüestió de temps.
8) La situació política Catalana-Espanyola. Nosaltres, els ciutadans catalans, ens compliquem molt la vida, desgraciadament seguim com sempre, per això fa més de 300 anys que estem on estem, som llestos per a parlar, lamentar-nos, i també per a no fer res.
9) Catalunya existeix des de 990, té una cultura, un idioma propi, dansa, tradicions, costums, gastronomia…, però la globalització, la immigració, com en els anys 1950 a 1960, que va haver-hi una immigració molt forta a Catalunya, amb el resultat que els catalans i la cultura catalana es van veure molt fortament reduïts, bé, els sociòlegs diuen que la immigració controlada pot ser fins i tot bona, sempre en un límit màxim del 12,5%, aquí va aconseguir un 46%, i això no és bo per a una cultura.
10) En l’antiga Iugoslàvia va ocórrer una cosa semblant, va ser a Kosovo, que eren serbis, però va tenir una immigració molt forta d’Albània, que va ser fatal i que va aconseguir el 96%, on els serbis van ser el 4%. això va comportar que els Albanesos de Kosovo declaressin democràticament la independència de Kosovo, es un paral·lelisme que podria succeir, i realment està succeint, i es veu que els interessos dels catalans són diferents als que no se senten catalans a Catalunya.
11) Ni Espanya ni els espanyols donaran la seva confirmació per a una secessió, ni per a Catalunya ni per a una altra comunitat, i més una com la catalana, que li suposa uns beneficis econòmics molt favorables, hi ha un 99,9% d’espanyols que no volen ni sentir parlar d’aquest tema, la Unitat de la Pàtria de nou, ja no d’una secessió, ni tan sols un referèndum, només un 34% dels socialistes ens deixarien realitzar un referèndum.
12) Un argument que els anomenats espanyols no creuen, però que l’usen sempre, és que la Sagrada Constitució no ho permet, i a més el van signar tots els partits democràtics després de la dictadura franquista, entre ells, els catalans, que ara volen sortir.
13) Volia també dir el que ja molts han dit, la Transició va ser un problema, no va ser una Transició, va ser una continuació franquista, i la Sagrada Constitució estava controlada d’una banda de l’exèrcit i la cúpula de poder, que després es va poder veure per l’altra part de l’exèrcit amb el cop d’estat.
14) Una altra també de les qüestions d’aquells temps i que encara persisteix ara és que es va voler fer una democràcia sense demòcrates, i això és una cosa difícil en un país que diu «que jo faig això perquè em surt dels nassos», pura democràcia.
15) Tots els partits polítics espanyols són exactament iguals, es diguin socialistes, PP, Vox i fins i tot Podemos, i és clar que no pot haver-hi diàleg, perquè tant els dirigents com una part molt important d’Espanya no entenen aquesta qüestió, en part perquè tant com l’educació que han rebut a l’escola com els mitjans de comunicació, com en tota la societat espanyola, no se’ls ha explicat o ensenyat correctament la història d’Espanya, només la Unitat de la Pàtria, i aquest gen està molt dins dels espanyols.
16) L’1 d’octubre de 2017, després del Referèndum, el president del Parlament Català, va declarar la Independència de Catalunya, però, al cap d’uns segons, la va suspendre, és a dir, que la declaració no va ser efectiva, això va comportar, tanmateix, penes de presó i exili per a unes persones que, encara que s’havia declarat i suspès la independència, és a dir, van ser condemnats per alguna cosa que formalment no s’havia produït, altres dirigents civils estan condemnats a més de deu anys de presó per ser els líders d’una organització cultural civil, com Ómnium Cultural i ANC, on no van cometre cap delicte, a més encara que no s’hagués anul·lat, no es va cometre cap delicte, perquè el Parlament és el que el poble ha decidit, i el delicte és a no fer el que el Parlament ha aprovat, una cosa mai vista a Europa.
17) Tenim als polítics que hem triat democràticament, i ara estan en l’exili o en la presó per només representar-nos, com es fa en qualsevol país democràtic, aquí es pot presentar en el Parlament qualsevol persona amb les idees polítiques que vulguis, però res més, si aquestes idees les vols executar per una majoria en el Parlament, no pots, per això els nostres representants estan exiliats i en la presó, i sol ells, no obstant això, nosaltres, el poble, no, als qui els hem votat, que som els únics responsables, a nosaltres no ens penalitzen, clar, no poden posar a la presó a tot un poble.
18) El País amb el nom d’Espanya no és un país, és una estafa, com he dit abans, és una entelèquia. Amb totes les regles, no és un país, sinó que es va apoderar, de diverses nacionalitats, no té un idioma propi, perquè és l’espanyol, i l’espanyol no existeix, i a més és un país dictatorial i central, tot està dirigit des de Madrid, encara que ells diuen que hi ha autonomies, no és democràtic, tot està dirigit per la Unitat de la Pàtria, i per culpa d’una realitat democràtica, com és anar a votar l’1 d’octubre de 2017, Espanya culpa només als líders civils i polítics que havien participat, els va condemnar per sedició, però, clar, només als líders, no podien fer-ho amb els qui realment van anar a votar, aquests es van conformar amb el càstig de pallisses, van ser gairebé 1000 ferits, i això amb una Espanya anomenada demòcrata, tanmateix, com he dit, els líders, uns en l’exili i altres a la presó, i després, condemnats a presó de més de deu anys, així i tot, de nou, el poble, que va ser qui va fer segons ells la sedició, res de res, pallisses, però no condemnats judicialment, només els líders castigats, perquè, com no poden condemnar a tot el País, és un advertiment d’una Justícia que no s’aguanta per cap part. De nou, la Unitat de la Pàtria.
19) La conseqüència de la condemna de sedició ha comportat, primer, nerviosisme tant a Espanya com a Catalunya, a Espanya, aquest nerviosisme està absolutament fora de control, el Govern vol donar un indult, perquè creu que així s’acabarà l’independentisme, es veu que ells creuen que els catalans van fer alguna cosa que no estava molt bé, i, si ara es dona l’indult, estarem molt agraïts, i ja no tornarem a fer-ho, el Govern no vol venjança, diu. L’oposició està en contra, no vol l’indult, ells creuen (igual que el 63% dels socialistes) que no ha de donar-se l’indult, i això significa que, si el Parlament català, que té ara majoria per la independència, vol proclamar la independència i la República catalana, no pot fer-ho de manera democràtica.
20) El nerviosisme català també existeix. D’una banda, els catalans, tenint una majoria en el Parlament, no estem gens units. es usa el temps sol amb lamentacions, discussions que no porten a cap part, i això ho han fet més de 300 anys, solucions en forma d’estratègies a seguir, cap, i això fa que l’anomenada Espanya sigui encara més forta, perquè veuen que la repressió funciona molt bé, i així continuaran fent-ho fins que, clar, deixi de funcionar, l’indult i l’amnistia no ens arreglen res, només humiliació, donant-los estaríem en el mateix punt de partida que l’1 d’octubre, només és possible restituir el nostre país d’una vegada per sempre.
21) El 23 d’agost de 1833 es va aprovar la Llei d’Abolició de l’Esclavitud als Estats Units. En 1931 va ser la llei que va donar dret a la dona per a poder votar per primera vegada a Espanya. El 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor la Llei de l’Avortament.
22) Hi ha moltes lleis que entren en vigor a través de la història, però només vull dir tres, la primera, la llei que va abolir l’esclavitud dels negres als EUA, la segona, la llei que va donar la igualtat en la societat a la dona, igualtat o dret de vot, i la tercera, la llei d’avortament, bé, abans d’aquests successos, que eren il·legals, o per falta de llibertat, d’un dia a un altre es van convertir d’il·legals a legals, el que vull dir amb això és que alguna cosa que abans era il·legal, al cap d’un temps, pot ser legal, és a dir, que la legalitat o la il·legalitat són molt relatives, cal ser il·legal i lluitar perquè sigui legal, i això cal analitzar-ho molt bé.
23) Què és una cultura? Si mirem al nostre voltant, el veurem molt clar, no fa falta anar molt lluny, ja que una cultura pot estar dins d’una geografia concreta, una llengua, gastronomia, música, dansa, vestimenta, costums, etc. en l’anomenada Espanya hi ha moltes cultures, unes que són i han estat ja considerades com a països, com són Catalunya, País Basc, Galícia, València, illes Balears…, per nomenar països, i així veurem una altra vegada que Espanya no existeix, no hi ha res que es anomeni Espanya, sí que existeix una cultura castellana, que és Castella, i que parla el castellà, però no l’espanyol.
24) A Catalunya hi ha dos governs, un intern, la Generalitat de Catalunya, i l’altre en l’exili, el Consell per la República Catalana. El primer està molt supeditat i lligat per la jurisdicció al Govern i la justícia espanyola, i el segon està completament lliure de fer el que es cregui convenient, sense cap obstacle per a la seva execució.
25) Quina solució tenen els catalans per a assumir de nou la sobirania nacional? D’una banda, els anomenats espanyols tenen encara la capacitat de comandament sobre els catalans, ja que nosaltres també, en l’anomenat període de Continuació, vam signar, el que en aquells temps només es podia signar, no hi havia una altra possibilitat, però ara està la Sagrada constitució espanyola, d’altra banda, l’anomenada Espanya no pot prescindir de Catalunya, ja no sols econòmicament parlant, no obstant això, per a ella, la Unitat de la Pàtria està escrita en l’article 2: «La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, i la solidaritat entre totes elles». Aquest article 2 de la Constitució ha estat copiat directament del BOE i està per sobre de tot, d’altra banda, com qualsevol imperi, la secessió d’una colònia comporta el col·lapse de tot l’imperi, d’altra banda, la mentalitat dels anomenats espanyols és que Catalunya és Espanya, i no es pot ni dialogar ni res, només obediència a l’Estat, per això la importància que la Unitat de la Pàtria estigui en l’article 2 de la Constitució.
26) Pot donar la Unió Europea una solució al problema? La UE ha de fer costat als seus socis, que són 28 i ajudar-los, llavors la UE sempre farà costat a Espanya i als seus 27 restants socis, a més, la majoria dels seus socis són conservadors, liberals i socialistes, exactament com els seus col·legues espanyols, aquí la cosa està malament per als catalans, però a la UE també existeix un tribunal de justícia, tal com existeix en l’anomenada Espanya, i aquesta és la diferència, ja que aquest no està tan contaminat per la Unitat de la Pàtria, i això marca una diferència, però està contaminada per la Unió Europea.
27) Què es pot fer sota aquestes circumstàncies? Quan l’interlocutor amb el qual has de parlar està completament tancat i el diàleg és difícil, és aquí on els catalans tenen un problema, si Espanya no dona permís, i la no obediència és un delicte, sempre estarem reprimits, i és aquí on tots els catalans, però tots, d’esquerres, centre i dretes, és on hem de parlar de com fer les coses, quines estratègies han de realitzar-se? i com podem sortir d’aquest malson que sofrim des de fa més de 300 anys? volem seguir així? volem aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura? com ells molt sàviament ja han fet amb moltes altres cultures, sobretot a Amèrica, i encara no han demanat perdó, sinó al contrari, estan orgullosos d’haver-los robat la cultura i haver imposat l’espanyola, esperarem passivament al fet que ocorri el mateix amb nosaltres, doncs ja sabem com actua l’Imperi.
28) I què és el que hem de parlar els catalans?
Com que només podem buscar estratègies per a sortir, el diàleg amb l’Estat està ja esgotat, ells mateixos diuen que ni la independència ni un referèndum, mai es farà a Espanya, llavors, hem de fer com es va fer amb el dret de l’avortament, o el dret de les dones, o els pobrets negres, si no, haurem d’esperar a més repressió, o cap dret, i cap llibertat per a fer el que el poble vulgui, continuar sent il·legals, estar en repressió, dominació i més humiliació, sense llibertat, i anihilació de la nostra cultura, amb aquestes premisses hem d’alliberar-nos del repressor, que sembla no tenir suficient amb els més de 300 anys, i que vol continuar fent-ho.
29) Sembla que tenim una eina que hauríem de tractar d’explotar, i és el Consell per a la República Catalana. Li anomenarem CxLR, i aquest és el nostre govern en l’exili, això vol dir en l’exterior, fora de la influència del repressor, i això és una molt bona cosa, el CxLR no funciona ara bé, però hem de fer que funcioni, i que funcioni perfecte, comptem amb gairebé 100000 afiliats, no obstant això, funciona molt lentament, no tots els carnets d’identitat els hem rebut, però esperem que funcioni bé i que vagi tot bé molt aviat, el CxLR és una eina que hem de prioritzar, perquè, d’una banda, dona una informació molt valuosa que no tindríem sense la seva existència, i l’altra és que nosaltres hem d’utilitzar-la com a plataforma, en un futur immediat, per a proclamar la República, una altra cosa que hauríem de fer ja, seria llevar la suspensió de quan es va proclamar la República perquè entrés en vigor la Independència de Catalunya i la República Catalana, i d’aquesta manera, ara sí, fer-ho i, mereixedors del delicte que ens van posar quan es va suspendre la declaració d’independència, almenys ens podrien condemnar per una activitat que sí haguéssim fet, aquesta és la Proclamació de la Independència i de la República Catalana, seria un principi, on la ciutadania podria seguir-la, seria una nova època que hauria de ser liderada per CxLR. hauria de ser l’eina que els catalans hauríem de seguir, igual que no sé si us recordeu de Tsunami Democràtic, que marcava la pauta a seguir, bé, nostre CxLR hauria de ser el mateix, allí hauria d’estar la direcció que el poble hauria de seguir per al seu alliberament.
30) El CxLR ha de reformar-se i prendre una altra estructura diferent de l’actual. Ara és molt simbòlica, però, encara que fan una molt bona feina, sobretot informatiu, un treball que és imprescindible i molt valuós, però a més de tot això, hauria de formar-se com una plataforma de govern efectiu, amb capacitat de govern per al poble català, és a dir, un govern en l’exili, on la Generalitat hauria de governar, a l’igual o aproximadament com ho fa avui aquí, dins de Catalunya. No obstant això, el CxLR només lideraria políticament en l’exterior, fora de Catalunya, fora de la influència espanyola, i seguir nosaltres, els catalans, atentament tots els moviments que nosaltres hauríem de fer per al nostre alliberament, i on en tot moment hauríem de seguir amb disciplina militar, no amb armes i tampoc amb violència, però amb obediència i disciplina.
2019 Tossa de Mar
Enric Giné i Orengo