És el Respecte igual a Indiferència?
El motiu d’aquest títol, és perquè quan jo era molt jove vaig llegir Els diàlegs de Plató, llegint aquest llibre vaig veure com Sòcrates va demostrar a Plató un postulat que era molt evident per a Plató i que Sòcrates deia que no ho sabia, però raonant van poder veure que el que era tan clar, li van donar la volta i, després d’un profund raonament, es van trobar amb una altra realitat, jo voldria parlar del Respecte, això no obstant no ho puc fer com Sòcrates perquè no estic a la seva altura, això no obstant sí que vull usar el seu sistema, el seu mètode, el del seu raonament profund, sobre aquesta paraula, jo, per fer un titular una mica controvertit, l’he anomenat “És el Respecte Irresponsable o irrespectuós?“. Tot el món sap el que és el Respecte, no? Respecte als fills, a l’esposa, al marit, etc., etc. També podríem ser respectuosos amb el medi ambient, amb les plantes, els animals, etc. però, de fet:
Respectar és acceptar l’opinió d’una altra persona tot i que estiguem o no d’acord amb ella, perquè un exemple a grosso modo d’aquest respecte, pot ser la democràcia política, el respecte polític fa que la democràcia funcioni, és a dir, el respecte fa que aquest equilibri aguanti la societat del món occidental que nosaltres coneixem, primerament vull aclarir que per a mi el respecte és un sinònim, res més, de moltes coses, el que passa és que fem servir malament la paraula respecte. Respecte pot ser també, “obediència” i obediència a què? i aquí està la seva essència, a què? i aquí està el significat tan gran, immens, intens que té, les persones en aquest món on vivim immers entre civilitzacions, cultures, subcultures, nacions, regions, pobles, religions, polítiques, creences, postures, actituds, en fi, cada persona té una manera de veure la vida, i a la persona que té al costat o a l’altre costat, o part oposada del món, i a qui està a l’est i què? Pel que fa a què? doncs això… nosaltres quan parlem fem servir paraules que no sempre volen dir el mateix que el que volem dir “Aquí aniria molt bé “El llenguatge Numeral o Matemàtic”, desgraciadament fem servir una paraula quan hauríem de fer servir una altra, el Respecte és una manera de veure, experimentar, de convenciment d’una molt forta conducta, que una altra persona te, i que aquesta està convençuda plenament i sense demostrar que aquesta conducta és correcta, però la persona té aquesta convenció, i amb aquesta conducta amb relació a una altra persona que té o no té les mateixes conviccions, la anomena, respecte, per exemple fem servir respecte per dir que hem de portar-nos bé, no hem de confondre el respecte amb per exemple una llei de trànsit que es respecta la velocitat de trànsit, o una llei amb la que pots estar d’acord o no, però que l’has de respectar, perquè així ho diu l’autoritat, no passa res si vas per una autopista que no hi ha ningú, i hi ha un límit de velocitat de 120 km hora, i tu vas a 130, bé, i aquest respecte, és un altre, no? donar sempre la raó a la gent gran, estiguem o no d’acord amb el que ells diguin, és respecte, no? jo no hi estic d’acord amb això, sí que estic d’acord amb el meu respecte, que si estic a l’autobús i hi ha una persona gran o anciana, li donaré el meu seient, perquè aquesta persona gran pugui descansar, però això encara que es fa servir la paraula respecte, no és respecte, és un sinònim que en lloc de respecte seria educació o civisme, cal anar amb molt de compte amb aquesta paraula, llegir aquesta reflexió, perquè és molt interessant, veure i entendre com la paraula respecte és una altra cosa del que estem acostumats, és una altra vegada un sinònim, moltes vegades les paraules que fem servir no són les adequades, i ens fem un embolic, jo faig una anàlisi a la meva manera i dic el que jo penso, està clar que el que jo penso és correcte sinó, no ho escriuria, però soc conscient que no forçosament tinc la raó, llavors estaria molt, però molt agraït si alguna persona que no estigués d’acord amb les meves teories, i d’aquesta manera portar llum a unes noves i correctes teories, seria fantàstic… Que no respectés el que jo escric i em rectifiqués, per estar una altra vegada en bon camí.
Bé, anem ara al moll de la qüestió, un pare o una mare estima molt el seu fill, el noi, de vint-i-un anys, vol deixar els estudis perquè vol anar a viure uns anys a l’Índia, els pares són gent de bona posició social i no els agrada que el fill vagi d’aventures, ja que volen que vagi a la Universitat i tingui una carrera per així tenir un bon futur per al seu fill, han de respectar la seva decisió? o han de demostrar la seva indiferència com ho faria una persona que no conegués o estimés el fill? una esposa li diu al marit que ha trobat un home jove, i que vol la separació, l’home ha de respectar la decisió de la dona? o ha de dir que molt bé, que respecta la decisió i d’aquesta manera mostrar una indiferència, que, a més, és impossible de demostrar-la, ja que si aquest home estima la seva dona, com més estimació tingui a ella, li serà més difícil, està clar que hi ha una actitud que és parlar amb els interessats i dir-los que ho pensin i tractar d’influenciar, això fa que la paraula respecte es debiliti, perquè la paraula “respecte és igual a indiferència“, un home que estima la seva dona no és indiferent, i els seus sentiments estan clarament pertorbats per la situació, no pot respectar a la seva dona, la situació seria molt diferent si l’home no estimés més la seva dona, o tingués una altra dona, llavors respectaria aquesta decisió, uns pares veuen que el seu fill fuma i el nen és jove, té quinze anys, el pare li diu que fumar és dolent per a la salut i que no hauria de fumar, però el fill no fa cas dels pares i continua fumant, aquí tenim un altre exemple de respecte, el pare ha de respectar el seu fill? doncs jo crec que anirà proporcionalment al grau que els pares estimin al seu fill, com més l’estimin, menys respecte, i si no l’estimessin, més respecte, encara que és molt difícil que uns pares no estimin al seu fill, amb aquest exemple es podria discutir que el nen és un menor, i que no ha de fumar, però encara que el nen tingui 18, 20, 30 anys, seria la mateixa cosa, quan més estimes una persona vols el millor per a ella i si tu veus que allò és dolent o perjudicial per a ells, faràs tot el possible per influenciar amb ells, és a dir, més estimació menys respecte i viceversa, avui s’accepta aquest respecte perquè no es pot fer una altra cosa, pots tractar d’influenciar el que sigui com tu vols i no com l’altra persona qualsevol, però pots influir mentre estiguis dins de la llei, o de la jurisdicció actual. Aquestes situacions són extremes, però normalment passen escenes diàriament de respecte a casa, a l’autobús, la feina, amb els amics, en tota la nostra vida quotidiana, és que estem molt endurits, amb aquesta paraula i realment ens origina una conducta que podria ser repressiva, ens reprimim, constantment parlant, de tot, per exemple, de futbol, respectem els que creuen que Messi, o aquell altre, que és el que fa funcionar el Barça o els que són de Madrid.,nosaltres tenim les nostres idees, que estan ben clares i que són les millors, les altres les respectem perquè són ximpleries i no mereixen que comparteixin les idees, ja que gairebé sempre hem de discutir amb ells perquè pugin al nostre carro, ara, però, ja estem cansats i respectem tot el que ells diguin, un exemple molt habitual, és quin canal de TV s’ha de veure quan són sis a la família, qui ha de reprimir i mostrar respecte? són petites conductes que passen cada dia, gairebé sense adonar-nos, això no obstant és un donar i cedir de respecte, es manté una posició forta o no cap al respecte, la veritat, això no obstant és que quan un té o creu tenir una visió clara d’una conducta, concepte, principi, idea política, religiosa, i podria esmentar moltes més, és més difícil respectar la idea de l’interlocutor que sigui diferent de la nostra, i aquesta serà inversament proporcional al vincle afectiu que tingui amb aquest interlocutor, si el vincle amb l’interlocutor és superficial, el respecte serà total, si el vincle amb l’interlocutor és molt fort, el respecte serà nul, per tant, el respecte és igual a indiferència, no es pot dir a una persona amb la qual tens llaços molt forts que tu no aproves el que fa aquesta persona encara que tu respectes la seva decisió, tot i que saps que aquella decisió que tu respectes, serà la ruïna de la persona que tu estimes, aquest respecte sembla doncs que no és coherent, hi ha molts moments on la paraula respecte té un sentit i és quan parlem de futbol, política, de mil temes de la societat, nosaltres tenim les idees que tenim, i volem que totes les persones pensin com nosaltres, perquè nosaltres som nosaltres, i el que pensem avui és la veritat dogmàtica, encara que demà ja haurem canviat de criteri, perquè així és la vida, aquest respecte és el que regula la societat, perquè no podem estar discutint tot el temps des que ens aixequem del llit fins que anem a dormir, llavors aquest respecte que anomenem indiferència es va regulant automàticament segons s’accepta la persona, o és un vincle familiar, o un amistat o simplement un feeling, això farà que el temps de discussió i acalorament sigui més curt o més llarg, el respecte és el que regula la nostra vida quotidiana i també podríem dir que regula la nostra democràcia, i ara jo et dic: “tu pots respectar-me, si estàs d’acord amb mi”, de tot el que jo estic aquí escrivint, encara que no seria respecte, seria estar d’acord, però si tu no estàs d’acord amb mi, llavors no has de respectar-me, llavors pots fer dues coses, o mirar de debatre el meu argument o no dir res, si no fas res, vols dir això, la teva indiferència, perquè no t’importa res de res, i això reforça la meva teoria, que el contrari de respecte és indiferència, a mi realment el respecte que m’interessa és quan els vincles són forts, encara que les lleis que el regulen siguin les mateixes en què són en ambdós casos. Resumint, “A més respecte, més indiferència”, i acceptar això no sempre és fàcil, “el contrari d’amor no és odi, és indiferència“, o “¿És el Respecte, Irrespectuós?”
1970
Enric Giné