Catalunya és una de les nacions més antigues d’Europa i el seu idioma és el Català!
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
||
1) Què és Catalunya?
Catalunya és una nació, que va néixer el 19 de febrer de 988 i li van llevar els drets de nació en 1714, després de la guerra de Successió, ha estat en guerra política contra Espanya des de llavors. Catalunya, com qualsevol altra cultura mil·lenària, té llengua pròpia, gastronomia, dansa… ha estat Regne, República i Principat i infinitats de costums que fan, que Catalunya, al llarg de moltes centúries, tingui una Cultura rellevant.
2) Mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació juguen un paper molt important, tant a Espanya com a Catalunya, i com a tot el món, però especialment en els mitjans espanyols, potser per ignorància, potser per conviccions, potser per acontentar al govern, han estat especialment molt durs contra Catalunya, sempre han amagat, total o parcial, el relatiu amb Catalunya, creuen que Catalunya és una part d’Espanya, on es parla un dialecte, i els molesta molt la nostra identitat, fins i tot quan parlem en català, pensen que ho fem per provocar als espanyols, abans en temps franquistes, estava prohibit parlar el nostre idioma, el català, i quan havies d’anar a un lloc públic, i et dirigies en castellà, et deien que parlessis en “cristià”, tant la TV com la Ràdio, com en els periòdics de l’Estat estan totalment adoctrinats i, fins i tot les notícies estan manipulades, i, algunes d’elles que no els interessa, són omeses, i, les que són interessants per a l’Estat, augmentades. La TV Catalana ha estat moltes vegades guardonada per la seva imparcialitat i professionalitat, els mitjans de l’estat han estat qüestionats, fins i tot pel seu propi personal, el govern de Madrid vol intervenir els mitjans Catalans perquè, segons ells, adoctrinen els Catalans, i, d’aquesta manera, els poden controlar.
3) Justícia
Què és la Justícia a Catalunya? Bé, la Justícia hauria de ser, en tot el món, justa, i res més. Què passa a Catalunya? Tenim cinc persones del govern legítim a l’exili, els dos Jordis, el vicepresident del govern legítim, i el conseller d’Interior estan a la presó, tothom jurídic, tant l’espanyol com el català, estan d’acord que es tracta d’una injustícia, que aquesta gent estigui empresonada no té cap base jurídica, el que passa és que la “Unitat de la Pàtria” és indestructible, d’acord amb la mateixa Constitució, el mateix TC sap que això, jurídicament, no té base, atès que ell fa el que li dicta el poder polític, el TC no té ningú davant ells que ho qüestioni, primer pren les seves decisions, quan es tracta de “La Unitat de la Pàtria”, el TC té el suport del Govern Espanyol, i de tots els jutges, estiguin o no d’acord amb ells, i té, darrere, tota la Nació Espanyola.
4) Constitució
El període del Franquisme, quaranta anys de dictadura, va incidir en la població espanyola, com totes les dictadures, empobrint la seva població, tan físicament com intel·lectualment, la dictadura va fer molt mal i encara n’estem patint les conseqüències i trigarem encara molt de temps per a normalitzar aquesta situació, de totes maneres aquí, a Catalunya, hi ha un fet que ningú ha pogut destruir des de 1714 i és que el sentiment Català no s’ha pogut moure ni un mil·límetre, encara és intacte (clar que hi ha nous catalans i immigrants que no volen ser catalans, sinó espanyols, d’això ja parlaré en un altre Pecat Capital, “Nous catalans”). Se’ns van plantejar molts interrogants arran de la fi de el Franquisme, quan, teòricament, va arribar, els partits polítics van trobar la manera de poder obrir un nou període, que van anomenar “transició a la democràcia”, es va intentar fer una nova Constitució, que pogués ser acceptada per tots, va ser molt difícil, sobretot per a l’exèrcit, va sortir la Constitució que només era possible el 1978, el 1981 hi va haver un cop d’estat provocat pels quals enyoraven l’antic règim, va ser un cop d’estat fallit, però aquesta Constitució és la que tenim ara, una constitució que, en 2018, no serveix per a res, ni per als espanyols i molt menys per les altres identitats que conviuen a Espanya. No va ser una transició, va ser una continuació de règim franquista.
5) La Unitat de la Pàtria
Primer haurem d’explicar que és o com s’entén aquesta paraula, aquí, a Catalunya, els Catalans l’entenem com a repressió, però haurem de fer una mica d’història per entendre-ho una mica millor, haurem d’anar al 1492, quan, en un moment benèvol per a Castella, que li va ser propici per a una conquesta sense precedents, Castella i Aragó va conquistar gairebé tot Sud-amèrica, Centreamèrica, Mèxic i molts altres, ja, en aquells temps, Castella i Aragó tenien el sentiment de conquesta i això és el que va fer, i li va sortir bé, es va enriquir fent servir les eines que utilitzaven com a repressió, anihilament, destrucció de la llengua, religió, cultura i expropiació de tots els béns, or, i d’aquesta manera va prendre el comandament de tot aquest Imperi, els vaixells sortien plens d’or i esclaus cap a Espanya, aquí va néixer el sentiment de “la Unitat de la Pàtria”, amb el temps i a poc a poc, l’Imperi Espanyol va anar caient, fins al dia d’avui, on solament queda Galícia, Illes Balears, País Basc, Catalunya, País Valencià i a més Ceuta, Melilla, i les Illes Canàries i Balears, malgrat aquest desgavell “La Unitat de la Pàtria” està tan forta com sempre, l’any passat vaig anar a Madrid i un taxista, en escoltar el meu accent català, em va preguntar si era català, jo li vaig dir que sí, i ell em va preguntar si tenia algun comentari sobre la situació política actual, li vaig dir que si els catalans volen ser independents, ha de ser la voluntat del poble Català no? jo li vaig preguntar quin era el seu comentari, i em va dir amb una cara molt llarga i trista: ”Una Espanya trencada?!!!!!!” no em va sorprendre perquè vaig veure que “La Unitat de la Pàtria” està encara molt dins dels espanyols, és un “Gen”, és una cosa psiquiàtrica, psicològic que, a través de la història d’Espanya, s’ha anat apoderant i aprofundint dins de la ment espanyola, el problema de “la unitat de la Pàtria” és que els espanyols no saben el que és, s’ha repetit tantes vegades que el tenen en els “Gens”, per un Català o per un altre ésser humà veurà que la unitat és, “un que mana i els altres, estan per servir”. Colonialisme pur, són les colònies qui aporten els béns a l’Imperi i, que aquesta unitat, no es pot trencar per motius obvis, Madrid vol la unitat i quan els espanyols es curin d’aquesta malaltia, veuran que els governants els han pres el pèl, Franco era l’anticomunista més gran de la història de la Humanitat. Doncs bé, com tots sabeu, la frase d’ell: “Abans una Espanya roja que trencada”. Increïble, no? I avui aquesta frase està tan viva o més que mai o ben bé com sempre, per això, els catalans ho tenim molt malament, haurem de lluitar molt per al nostre alliberament., quan Espanya posa tant èmfasi en “La Unitat de la Pàtria” és que alguna cosa no funciona bé, vegem que hi ha, he copiat i pegat l’Article 2 de la Constitució espanyola: “Article 2, la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Això està en l’article 2 de la Constitució. Increïble, Espanya encara és la mateixa que en temps dels conqueridors, “la Unitat de la Pàtria”. No n’estic segur, però Espanya ha de ser l’únic país del món on en un lloc tan prioritari de la constitució és tan important per als seus ciutadans dir-los el que representa “La Unitat de la Pàtria”.
6) Humiliacions
Una de les moltes degradacions que es fan des de l’Estat i d’algunes persones espanyoles són humiliacions contra Catalunya, per a ells la nostra història no existeix, la llengua és un dialecte i per a ells, Catalunya és Espanya, menyspreen la cultura catalana, la ridiculitzen i ara, en els últims temps de el Procés, fins i tot insulten, amenacen, i recorden als polítics que tenen fills, i, al nostre president, recordar-li que un president molt honorable de la Generalitat va ser afusellat miserablement al Castell de Montjuïc, les humiliacions han arribat a un nivell insostenible per a la dignitat d’una persona, tingui la ideologia que tingui, ells diuen que els mitjans de comunicacions catalans estan adoctrinant els catalans, però són ells, no nosaltres, els que han de dir la veritat, i res més, el dia 1 d’octubre, dia d’eleccions per al Parlament de Catalunya i, a més, dia de dol, perquè la Policia Espanyola va fer càrregues molt violentes a les persones que van anar a votar, va ser un altre acte d’humiliació contra el nostre poble, després d’aquests actes incívics, el poble espanyol va gratificar els policies que van colpejar al nostre poble amb viatges i vacances de plaer, per donar les gràcies als policies que es van haver d’enfrontar amb aquells insurrectes, rebels… els catalans ens adonem que els espanyols ens odien i un exemple d’això és que quan els policies espanyols sortien cap a Catalunya, de les diferents ciutats espanyoles, per reprimir els catalans, els policies cridaven “a per ells”, com dient que no havia de quedar ni un català a peu, els insults que hem hagut d’escoltar són innombrables… es podrien escriure pàgines senceres d’aquests adjectius, aquesta és l’estimació que ens tenen una bona part d’Espanya, heus aquí un grup d’exemples.
Duc d’Olivares, 1641: Cal reduir Catalunya als usos i costums castellanes.
Martínez Anido a Primo de Rivera: Cal omplir Catalunya del pitjor que tingui Espanya.
Francisco de Quevedo, 1640: El Català és la criatura més trista i miserable que déu creà i són lladres de tres mans, en tant a Catalunya quedés un sol Català, i pedres en els camps deserts hem de tenir enemics i guerres.
Miguel de Unamuno, 1905: Si l’estat no imposés el castellà a tot Espanya, els dialectes s’imposarien al castellà.
Felip 5 de Borbó, 1715: Que a les escoles no es permetin llibres en llengua catalana, escriure ni parlar-hi dins de les escoles i que la doctrina cristiana hi sigui i l’aprenguin en castellà.
Manuel Azaña, 1931: Una persona del meu coneixement assegura que és una llei de la història d’Espanya la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys el sistema de Felip Vera injust i dur, però sòlid i còmode ha valgut per dos segles.
Queipo de pla, 1936: Transformem Madrid en un verger, Bilbao en una gran fàbrica i Barcelona en un immens solar.
Manuel Fraga, 1968: Catalunya va ser ocupada per Felip IV que la va vèncer, va ser bombardejada pel general Esparter i l’ocupem el 1939 i estem disposats a ocupar-la tantes vegades com sigui necessària i per això estic disposat a agafar de nou el fusell.
José Prat, 1984: Els catalans només són importants quan parlen en castellà.
Calvo Sotelo, 1983: Cal fomentar la immigració de parla castellana a Catalunya i Balears per així assegurar el manteniment del sentiment espanyol.
Felipe Gonzalez, 1984: El terrorisme al País Basc és qüestió d’ordre, però el veritable perill és el fet diferencial català.
Santiago Bernabéu, 1968: M’agrada Catalunya, el que no m’agrada són els Catalans.
Antonio Machado, 1937: D’aquells que diuen ser gallecs, catalans, bascos… Abans que espanyols, desconfiar sempre d’ells. Solen ser espanyols incomplets, insuficients dels quals res gran pot esperar-se.
Aquesta és la gent que ens estima des de temps immemorials.
7) Els Nous Catalans
Qui viu a Catalunya? Aquí hi viu molta gent, com a la resta del món, turistes, refugiats, immigrants, nous catalans, catalans… Etc. ens concentrarem, només, amb els immigrants espanyols i nous catalans, els nous catalans i espanyols són la mateixa cosa, són persones que, pel motiu que sigui, venen a Catalunya a viure o treballar, els immigrants, estrangers o espanyols que venen a treballar, es troben amb una llengua i una cultura totalment desconeguda, el nou català viurà amb dues cultures, la del seu origen i la catalana, a través del temps s’integrarà a la nova cultura catalana, pel motiu que sigui, es troba bé, en la seva nova societat, encara que no vol perdre la seva cultura d’origen, tot i que no parla català, se sent català perquè, a més d’haver-se integrat, troben que la cultura catalana els dona molts valors i ells, de vegades, se senten més catalans que els mateixos catalans, potser també hi ha catalans de primera i segona generació que, potser, no s’han integrat molt bé i es consideren catalans, però estan en contra de la llengua i de Catalunya com a estat, i volen ser i continuar una província d’Espanya, arran d’aquest anàlisi, es pot veure que tot és una mica complex, però no ho és, en els anys seixanta Catalunya va tenir una immigració d’un 42% de la població activa, va ser una revolució aquesta immigració, això no obstant, va desnaturalitzar una mica la cultura Catalana, els sociòlegs diuen que un 12,5% d’immigració és la cota permesa per no desnaturalitzar una cultura, bé, per una banda, ens va fer mal, però, de l’altra, va ser molt beneficiosa, ja que faltava mà d’obra i, gràcies a aquesta immigració que va venir, la gran majoria d’Andalusia i sobretot de Múrcia, Catalunya va tenir un progrés econòmic molt fort i molta gent d’aquest es van passar d’immigrants o ser nous catalans i, molt d’ells, els seus fills i filles, nets, i netes, són catalans i defensen Catalunya, hi ha altres immigrants ja nous catalans, que resulta més complicat de fer una anàlisi, aquest grup el podríem encasellar en partits polítics anomenats Constitucionalistes, aquests partits incideixen amb la gent que fa pocs anys ha vingut a treballar aquí, aquests grups tenen una ideologia espanyolista, i pot ser de classe treballadora, o no, i molts poden ser sud-americans que venen o han vingut a treballar a multinacionals com ara Telefònica, supermercats, construcció, en fi, serveis, el típic treballador que ha vingut aquí perquè hi ha més possibilitat de guanyar-se la vida, també hi ha un altre grup que socialment potser té un nivell més alt, finalment, un grup socialment alt, aquest està en els consells d’administració d’empreses, aquests tres grups que acabo d’esmentar no volen, ni es volen integrar a Catalunya, consideren que Catalunya és Espanya, hi ha gent que ha nascut o no a Catalunya, i que viuen amb una altra cultura dins de Catalunya, que podria ser espanyolista, i que ells es consideren tan Catalans com els Catalans independentistes, ells creuen que pel sol fet d’haver nascut o viure a Catalunya ja els dona dret a ser Catalans, un exemple, la líder Catalana de Ciutadans, Inés Arrimadas García, ella parla Català, viu a Catalunya, i ella amb un entorn espanyolista, i sense tenir cap sentiment cap a Catalunya per contra, un exemple, que amb això no vull dir que ella és terrorista, són afortunadament pacífiques, però si ignorants, un pur exemple el podem veure en un terrorista que viu a Catalunya, per exemple a Ripoll, han nascut a Catalunya, estimen Catalunya, però delinqueixen en contra de Catalunya, Inés Arrimadas no és terrorista, no mata gent afortunadament, això no obstant destrueix la seva cultura on ella mateixa viu, i com ella hi ha molta gent que viu a Catalunya, això no obstant que no se senten Catalans, se senten Espanyols, jo he viscut a Dinamarca quaranta anys, i ara visc a un poblet de Girona, Tossa de Mar, he nascut a Barcelona, això no obstant he viscut la meitat de la meva vida a Dinamarca, jo m’estimo tant a Dinamarca com a Catalunya. Dinamarca m’ha donat moltes coses, molts valors, el meu problema és que tinc el cor partit amb dos, això no obstant no fa res, ja amor suficient per a les dues nacionalitats, no tinc que refusar una per tindre l’altre, com fan els Catalans que no volen perdre la seva identitat Espanyola, jo estimo les dues amb un amor profund incalculable, soc molt afortunat que dues cultures m’acullin, soc molt afortunat, i seria una desgràcia molt gran perdre una d’elles, aquestes sempre estan dintre del meu cor, com els ha anat als països americans que van ser espoliats, empobrits, els han destruït tota la seva cultura, inclosa la seva llengua, però, què és un País? Un País consta d’una cultura, una llengua, una dansa, una bandera, una literatura que consta des de poesia fins a cançons, llibres i etc., etc. I finalment una història, i no es pot banalitzar una cultura com ho fa Inés Arrimades i altres constitucionalistes, dir que són tan catalans com els que realment ens sentim catalans. Aquesta gent l’únic que demostren és una profunda ignorància i menyspreu en contra de la nostra cultura, sentir-se Català és a més d’estimar, no només, el territori, identificar-se amb totes les parts de la cultura catalana, no pot una persona dir que estima Catalunya, i atacar la seva cultura com fa molta gent, i constitucionalistes, jo estimo Catalunya, perquè em sento identificat amb totes les seves branques de la seva cultura, i com d’altres que han donat la seva vida per defensar-la jo també la defensaria en contra dels que volen la seva desintegració, o annexionar a la seva cultura Espanyola, com Espanya ho ha fet amb totes les seves colònies tan americanes, com amb la Gallega, País Basc, Catalana i moltíssimes altres, sobretot d’espanyols, que pels motius que siguin, tenen o volen tenir uns vincles o valors amb Espanya, per la seva espanyolitat, aquest grup d’immigrants o nous catalans, referentment, tenen com jo ja he dit abans, simpatia per grups constitucionalistes, i això és un perill per a la nostra cultura, perquè ha d’haver-hi un màxim d’immigració permès, com ja he dit abans, en qualsevol país, un exemple que vull esmentar és Kosovo. Aquest nou país era, abans de la seva Independència unilateral, era un Estat Serbi, a Kosovo hi va haver una immigració molt forta d’Albània, que va arribar a 94%. Un 6% eren serbis, i 94% albanesos, una aberració cultural que els serbis van pagar molt car, van perdre Kosovo d’una manera democràtica, volem nosaltres perdre la nostra cultura? la nostra llengua? els nostres costums? Si la resposta és “no!” hem de tenir molta cura i actuar en conseqüència, seria molt interessant que féssim, tots junts, una reflexió, això és molt important perquè, estadísticament, recull que tots els Constitucionalistes que van en contra del Procés, i això és una evidència que, “quan més progrés tenim a Catalunya, hi ha un descens d’independentistes”, possiblement, l’última immigració que arriba a Catalunya resta sorpresa de la situació catalana, evidentment aquests nous vinguts no tenen cap vincle emocional, ni sentimental, amb Catalunya, això vol dir que, com més èxit tinguem al nostre País, més llaminers serem, i conseqüentment, més gent vindrà a Catalunya, i menys independentistes tindrem, repeteixo “El nostre èxit serà la nostra destrucció de l’Estat Català”, que és, precisament, el que l’Estat Espanyol vol, útimament ha sorgit un Partit Polític que ho denominen com ultradreta, que és Vox. Aquest també està classificat com a constitucionalistes, igual que PP i Ciutadans, tots els partits constitucionalistes estan en contra que els independentistes posin llaços grocs per carrers i llocs públics, el seu argument és que els llocs públics són de tots, i precisament perquè són de tots, els independentistes posem els llaços grocs, poder expressar-se en un lloc públic ha de ser la pura essència de la democràcia, no com passa en les dictadures, que ha de ser dins de les cases i d’amagat, si els constitucionalistes no estan d’acord amb els llaços grocs que posin altres d’un altre color o que ho demostrin en els llocs públics, això es diu democràcia, no arrencar els dels altres perquè tenen una ideologia diferent, un altre dels arguments que els constitucionalistes diuen és que les famílies a Catalunya estan destrossades, per culpa de l’independentisme, això en part podria ser cert, però segons de la part que s’observa si un és constitucionalista, donen la culpa aquells que volen trencar amb Espanya i si no ho ets, són aquells que volen l’extinció de Catalunya com Nació i la seva desintegració dins d’Espanya, aquest argument existeix a tot el món, famílies enfrontades perquè una part té una ideologia contrària a la de l’altre, això es diu democràcia pura, en EUA, la nació està partida en dues parts, uns són els Republicans i els altres són els Demòcrates, a Anglaterra també, uns són els Laboralistes i els altres són els Conservadors, i en tot el món és així, així és la democràcia.
8) Legalitat
Què és legalitat? És molt fàcil de definir, oi? És fer el que està dins de la llei tota la resta és il·legal, ho tenim doncs molt difícil els Catalans si volem ser independents, oi? Doncs sí, si hem d’estar dins de la legalitat, haurem de convèncer una majoria d’espanyols que ens deixin sortir i, per això, cal convèncer els partits polítics, i això és difícil perquè ells tenen la majoria. PP, PSOE i Cs no volen trencar amb la Sagrada Unitat de la Pàtria, a més, s’ha de canviar la Constitució i bla, bla, bla… Total, impossible, no podrem mai ser independents, anem doncs fer una mica d’història, la caiguda de l’Imperi espanyol va ser quan Espanya va començar a perdre les colònies i cap d’elles va deixar Espanya d’una manera democràtica, és a dir, dins de la llei, va ser amb il·legalitat pura, per això dic, com es pot fer la independència de Catalunya? però amb la diferència que la majoria dels estats, quan es van separar, ho van fer via guerres obertes o violència, a més, la distància no jugava a favor d’Espanya i avui, en una Catalunya que és i sempre ha estat no violenta, el fons de la qüestió és que sempre s’ha fet de manera il·legal, ningú cedeix la seva sobirania amigablement, i Espanya tampoc ho va fer, la va agafar per la força i la va tornar perquè no poder fer una altra cosa, per això jo dic que Espanya ara no pot predicar quan ella el que va fer per la força, i ho va fer Il·legal, amb violència i guerres, ara estem en un altre temps i han passat molts anys, més de tres-cents anys, que vam perdre la guerra, la nostra sobirania, la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets, i ara, és hora que Espanya ens retorni els nostres drets, que són com el que volien els negres, que tinguessin els mateixos drets que els blancs, què deien els blancs quan prohibien l’entrada als negres? “Què s’han cregut aquests negres?”, els negres van haver de fer moltes il·legalitats per aconseguir la igualtat amb els blancs, el vot de la dona, un altre dret, també es van haver de cometre moltes il·legalitats per aconseguir el dret de vot, per legalitzar l’avortament, quantes dones van haver d’avortar quan estava prohibit, il·legalitat pura, podria esmentar centenars, milers de coses que la gent feia de forma il·legal i que ara és legal, la voluntat del poble fa la llei, no la llei fa el poble, el poble de Catalunya vol independitzar-se, i no hi ha voluntat més sobirana que la voluntat d’un poble, i a més, amb l’agreujant que el poble dominador no ens ha estat de molta ajuda, sinó tot al contrari, ha perseguit la nostra llengua, cultura i ens ha empobrit d’una manera il·legal, tant a Espanya com el dret internacional, on les Nacions Unides diu que s’ha d’ajudar a les llengües i cultures en extinció. Espanya, però, defensa la llengua espanyola perquè creu que és aquesta la que està en extinció a Catalunya, per això, la il·legalitat és l’única manera de poder tirar endavant d’aquest carreró sense sortida, tenim les Nacions Unides que ens empara, allà no som il·legals.
10) Cant a La Llibertat
Enric Giné I Orengo