Gràcies, amics, sense vosaltres no haguérem arribat on ara on estem.
Vull escriure a l’ANC de la qual soc soci. Per què a l’ANC? Doncs, perquè és un moviment civil i al qual pertanyo i al qual vull transmetre aquest missatge.
No escric a Jordi Sánchez, perquè, encara que jo li tinc molt de respecte, és només una persona més de la nostra associació, que em representa a mi i a tota l’associació. Però ell és a la presó, i jo no, i per tenir les mateixes idees. Això és injust i només per això porto jo un llaç groc en el meu pit.
Els catalans som per naturalesa Pacífics, però una altra característica nostra és que estem desunits, i encara que som molts, només sabem lamentar-nos. Això no obstant no tenim estratègies, i ens és difícil solucionar els problemes polítics. Ens donen una bufetada i posem l’altra cara.
A mi m’agradaria, ja que som molta gent que defensem la nostra cultura, i que ens agradaria una altra vegada ser independents, i per això, dono aquí aquestes dues estratègies, i mirar així de contribuir si és que hi ha més persones que estan d’acord amb aquestes, que són les següents:
1) Tots els ajuntaments que tinguessin majoria sobiranista, tindrien que declarar els Ajuntaments Republicans, igual que va fer el poble d’Amer.
2) Posar en una plaça en tots els ajuntaments on hi hagués majoria sobiranista, una estàtua, com en la de la foto, donant les gràcies, als nostres polítics espanyols.
És clar que aquestes dues propostes són provocatives, però és una estratègia Pacífica, i és per aquí on hem d’anar. Deixem per a l’estat espanyol la violència i la injustícia. Com més violència i injustícia ells facin, més demostren el terroritzat i el pànic que ells ens tenen. “La Unitat de la Pàtria s’està destruint!!!”. És un “gen”? Sí, i que tots els espanyols ho tenen, i que, si no necessiten ajuda psiquiàtrica, necessiten ajuda psicològica. Per què? Què és “la Unitat de la Pàtria” per a una persona normal? O per a una que no és espanyola? Doncs simplement, un raonament lògic tindria el significat que “Un mana i l’altre obeeix”,” Un paga i l’altre rep”, en resum, “Colonialisme pur”.
Tossa 2018
Enric Giné