Un País que tenia moltes ganes de visitar era Cuba, i em va agradar molt sobretot la seva naturalesa, un país molt bonic, però vaig venir molt desolat i trist, de com els cubans viuen, amb un sou que va des de 5 € un jubilat a 30 € un advocat o un metge, a Cuba hi ha dues monedes els pesos cubans, que són els que ells reben del que el règim Fidelista diu sou, i el pesos convertible (Cuc) que fan servir els turistes, el dòlar està penalitzat amb un 20 % i el €uro ho canvien al carrer 1 * 1 Cuc, els automòbils que hi són taxis, o bé d’el temps de l’colonialisme, americans atrotinats, o bé Ladas, gairebé tots són taxis ja que un automòbil nou és impensable comprar-amb un sou de 10 € o 20 que guanya un assalariat, tots els automòbils un 98% són taxis i un 2% particulars, però l’estat de el vehicle és denigrant, els pneumàtics gastats el taxi ple de fum de tub d’escapament, els vidres trencats i bruts, les portes es cauen, els seients amb forats molt grans, només una minoria estan en bones condicions etc .. el transport d’autobusos és molt precari o antic i atrotinats, alguns importats o millor dit donats de França i fins i tot que són molt vells encara no tenen canviat els rètols de sortida o entrada estan en francès i a l’ igual que els autobusos que van venir d’Itàlia els rètols estan en italià, el transport a l’Havana encara es podria dir que és dolent però existent, però fora de la capital no existeix transport col·lectiu, es que els pobres cubans, que poden ser treballadors de camp o infermeres o metges o fins i tot militars, perquè jo ho he vist amb els meus propis ulls, ells fan autoestop, tant per anar a la feina com per anar a casa seva, i com el transport privat és mínim, perquè amb 20 dòlars a el mes no es pot comprar res, el transport és de l’estat, els pobres autoestopistes han d’esperar hores i hores a que passi un camió taxi de l’estat que tenen l’obligació d’aturar o qualsevol altre transport públic, O sigui que es passen més hores a les carreteres que treballant, les cases on viuen a les ciutats és denigrant, les instal·lacions elèctriques com en els anys 40 a Espanya, o pitjor les cases apuntalades perquè no s’enderroquin, i el pitjor amb gent i nens vivint en aquestes cases que són completament inhabitables per a persones i encara diria ni per a animals, he vist molts gossos, però tots malalts i sarnosos, la gent està desesperada, només pot viure de les propines que reben dels turistes, i de la mendicitat, al camp la cosa està una mica millor, ja que la terra, és de l’estat però el cultiu es comparteix a el 50% amb l’estat i han de vendre a unes cooperatives que són també de l’estat, el bestiar no poden sacrificar- per menjar ja que és de l’estat, i si a algú se li ocorre sacrificar una vaca, va directament a la presó per molts anys, a ningú se li ocorre fer això, a Cuba viuen 11 milions de persones on 1 milió són policies, els cubans estan completament controlats i a ningú se li ocorre parlar de política amb un estranger com ara jo, si hi ha la presència d’un altre cubà, en una excursió que vaig fer a Cuba el taxista guia m’explico la seva condició de vida, que és aquesta, tenia un pare que se li va morir cap a 4 mesos, la mare paralítica, l’esposa no tenia feina perquè tenia trastorns hormonals, i té una nena de 6 anys, li agradaria tenir més fills, però és impossible donat la precària economia, bé, el jove aquest cubà havia de treballar tots els dies de la setmana, perquè si no treballa no li donen sou, amb 20 dòlars a el mes ha de mantenir a la mama, a l’esposa a la filla i el mateix, això és impossible, ja que aquesta és la realitat de la vila Cubà, i sense la possibilitat de poder anar a treballar a l’estranger, el primer dia que vaig estar a l’Havana i no coneixia la realitat cubana, em va molestar molt la mendicitat i la perspicàcia dels cubans per poder tenir accés a algunes propines, anar pel carrer de l’Havana és impossible sense la intervenció de la seva gent necessitada, exemples: ve un home normalment d’edat i et pregunta si vols un diari, aquest periòdic no és un diari normal és de el partit comunista, que a ell l’hi donen, ell t’ho dóna gratis però quan tu ho prens et diu que no ha menjat i si li pots donar un ajut, una altra et pregunten on tu ets, si el teu contestes ja estàs perdut no et deixen anar i a la fi has de donar un pes cubà o alguna cosa així, peticions de si un vol un taxi o un Coco (taxi amb motocicleta) taxi amb bicicleta (tricicle) o taxi amb tartana, és a dir comptant, i pot ser aclaparador doncs et assetjant, centenars de vegades cada dos o tres minuts, un altre exemple és una dona amb un nadó en braços, demanant menjar per al seu fill o invàlid demanant per menjar, al parc de John Lennon vaig fer una foto a la banda de l’estàtua de John Lennon, seguidament va venir un home i li va posar les ulleres de John Lennon perquè nosaltres li fotografiéssim, per així tenir el seu dòlar de propina, pot ser aclaparador totes aquestes coses, però comprensibles quan se sap la realitat de Cuba, Els Cubans tenen una misèria de sou llavors és necessari per a ells una altra font d’ingressos i aquesta és la propina, el problema és que no molts saben la realitat d’aquest problema i això pot ser frustrat per a ells, els preus a Cuba no són molt alts llavors cal pensar de tot el que es faci donar un euro o un dòlar de propina a tota la gent, ells ho agraeixen molt perquè és l’única font d’ingressos, el problema és quan la persona és cuiner oficinista o algú d’aquest estil que no està en contacte directe amb el turisme, la realitat actual a Cuba és la legalització de l’esclavisme, de la misèria de la frustració de la desesperació, els cubans són gent molt amable, molt oberta, però la seva supervivència està amenaçada d’extinció, és molt difícil, una revolta interior ja que hi ha molt control, i molta por, fins i tot alguns cubans m’han dit que l’única solució és disparar-se un tret al cap, dit això … crec que tot està dit … .un anàlisi ràpida i molt superficial és el següent després de la Revolució de 1959 on Fidel va tornar a el poble cubà el que era d’ells, el règim va reprimir a el poble cubà amb una dictadura demagògica i comunista i va repartir la pobresa i la misèria que avui després de tants anys la dictadura no troba cap solució, abans havia una agricultura i indústria avui totalment inexistent, la canya de sucre eren una potència, avui gairebé no existeix, una de les moltes causes que jo crec que ha fet molt mal a Cuba, va ser la Unió Soviètica, o n país que era el proveïdor, i que proveïa a Cuba de tots els productes tant agrícoles com industrials, els cubans no tenien ni de conrear la terra ni muntar indústries, La Unió Soviètica feia això per dos motius un era, perquè volien un país comunista gairebé a centre de USA i això cap molt de mal als americans i l’altre perquè volien muntar un arsenal bèl·lic a Cuba, l’atòmic no va sortir bé, i a l’cap d’uns anys quan la Unió Soviètica es va dissoldre, tota l’ajuda Soviètica procés, i això va comportar, que ara a Cuba no hi ha ni l’agricultura ni la indústria més tot és de l’estat, això és una anàlisi molt ràpid però no per ràpid jo crec que és totalment veritable, que es pot fer per aquesta gent …. Doncs no … alguna estratègia ha d’haver, però no sé, el que si es, és que és deplorable veure i no poder fer res, el meu problema és que vull a aquesta gent, aquest poble, i voldria la llibertat perquè no siguin més esclaus d’un règim dolent, cruel i dèspota i que veuen que els seus ciutadans passen gana misèria i calamitats i sense cap futur
Per una Cuba lliure
Enric Giné