Està la Democràcia als Límits de la seva Supervivència

enric@enricgine.cat

               Sí , jo crec que sí, la democràcia ja és molt velleta i ja ha fet el seu paper en la societat, històricament totes les formes de control de la Societat no han estat rígides, sinó al contrari, molt flexibles i s’han anat canviant o corregint segons les necessitats del seu socis, així per exemple, el feudalisme, el capitalisme, van ser una reacció molt lògica i important en el seu temps, el comunisme també va ser una reacció lògica davant d’una situació d’opressió, totes aquestes formes de control han estat necessàries per el desenvolupament de la societat, però han anat envellint i al final s’han convertit en una càrrega per a la mateixa societat, la humanitat, però, té el do de la supervivència i aquest do és tan fort o més que el do de la sexualitat, son els dons més importants que té l’ésser humà i els que fan pensar i desenvolupar a la nostra societat, cap cultura estàtica, fins i tot el món islàmic, que està ara en “stand by” en aquest aspecte concret, és molt actiu en la seva expansió religiosa i ideològica, però a mi em sembla que ja estem arribant al final de la nostra forma de govern, la democràcia ja ha fet el que havia de fer, nostra societat està estancada, retrocedeix i la sobre vivència està en estat d’alerta, el nostre món està nerviós i sembla que vol una altra cosa, realment el problema és una mica complex, però el control de la societat és també complex, i quest control el duen a terme persones que tenen un gran poder sobre els seus socis, els polítics , els que tenen capacitat per canviar, moltes coses, a vegades es volen canviar certs controls, no perquè sigui convenients per al poble sinó perquè convenen per als polítics i no per als controladors, la Democràcia, a més, es controla amb 51 vots a favor i reprimeix els 49 vots restants, això és democràcia pura, no em allargo més per no fer-me pesat, be, si no tenim ni monarquia, ni republicà , ni federalisme, ni democràcia, què hem de tenir?, Anarquia? No!!, ara ho explicaré, jo tinc ara 68 anys, quan escric aquest raonament, i quan tenia 18 ja pensava amb aquestes formes de governs que ara escric, simplement formes de govern, en aquell l’època estava el franquisme, sempre m’ha entusiasmat la forma que té la gent de organitzar-se, i veia que les diferents formes de govern eren estúpides, amb la varietat, la pluralitat i la riquesa d’idees que té la gent, tot se’n va en orris només perquè unes quantes persones decideixen els nostres destins, jo he viscut gairebé 40 anys a Dinamarca i la democràcia allà funcionava bé, al principi va ser un xoc molt fort per a mi, perquè era quan la democràcia danesa vivia el seu millor moment i el ciutadà era el centre de las preocupacions del govern, però les coses canvien també als Països Nòrdics, sigui perquè uns pocs homes han de decidir les nostres destinacions o sigui perquè nosaltres no podem decidir com ha de ser la societat que volem, però nosaltres, com a individus, no tenim experiència per fer escoles, hospitals, xarxes viàries, etc. .. sabem quines necessitats tenim? la societat és molt complexa, realment ho podem fer nosaltres? sí que ho podem fer i ho explico més endavant, ara, però, voldria dir que els polítics no ho poden fer per dues raons, primera perquè tenen altres interessos que no tenen res a veure amb el benestar de la societat sinó amb el seu propi, i segona, perquè estan demostrant que no ho saben fer, quina solució és viable doncs? Mireu, quan estem malalts anem al metge, quan hem de construir una casa anem a veure un arquitecte, quan s’ha de fer una instal·lació elèctrica anem a un electricista … no cal allargar-ho més, be, aquí està el quid de la qüestió, aquell que té coneixements de les diferents qüestions és aquell que ha de fer les coses. és lògic, no? i es molt senzill, les coses senzilles són les que funcionen bé, nosaltres tenim una societat i volem que es desenvolupi i que funcioni bé, i llavors hem de mirar com aquesta societat s’ha de desenvolupar, hi ha un Col·legi de metges, això vol dir que tots els metges de Catalunya formen part d’una xarxa i aquesta xarxa podria ser el Gremi de metges de Catalunya, i aquesta gent són els que han de controlar la Sanitat de Catalunya perquè ells són els més apropiats per fer-ho, “Gremi” és la paraula clau però no en el sentit antic del terme, en el qual unes poques persones tenien el control, el nou gremi que jo desitjo ha d’estar format per tota la piràmide, des de la base fins a la cúpula, i això avui dia, amb la informàtica és possible, bé, aquesta és la meva idea, i això s’hauria de fer amb totes les branques científiques, tècniques, culturals, etc. per així poder tenir un veritable desenvolupament a la Societat Catalana, o sigui, cada gremi, serà un piló, un piló  molt important en la Societat que anirà construint pas a pas amb tots els gremis possibles que hi ha a la societat, es com construir una casa des el fonament que és el País, la nació Catalana i sorgirà des de uns pilons  cap amunt per cada gremi que hi hagi a la societat Catalana,  hi aurá un piló que aguantaran la plataforma del Primer pis, des del fonament d’aquesta casa imaginària que construirem els “pilons o gremis”   aniran des del fonament fins al primer pis, explico això, a la societat hi ha uns gremis que són els que aguanten i treballen en la societat, per exemple, metges, professors, arquitectes, paletes, electricistes, físiques , químics, escombriaires, etc. .. bé molts, totes les professions que existeixen a la societat, i aquests són els més adequats perquè ells mateixos s’organitzin no?, no ha de ser un polític, veritat, però bé, això no és tot, hi han hospitals, carreteres, trens, autopistes, bé la a la primera planta de la casa, és a dir les columnes o pilons que jo anomeno, ja estan definides són els gremis existents, i no ha d’haver cap gremi que es quedi fora, tots han de tenir la seva columna o pilar que va des del fonament fins al primer pis, bé cada gremi ha de tenir un petit grup, que representaré al seu gremi, i aquest ha de defensar en el primer pis els interessos del seu respectiu gremi, el primer pis ja comença a ser una mica més complicat, perquè aquí, el problema és que cal negociar i o inter-comunicar els pilons, amb el primer pis, per e exemple, si el gremi dels metges decideixen que falten hospitals, aquest gremi ha de negociar amb tots els que han d’intervenir, com, economistes, arquitectes, sociòlegs, infermeres, portadors, bé molta gent que han d’intervenir per a una bona marxa de que el hospital sigui un èxit, a més no és només el que el gremi de metges decideix perquè hi ha moltes altres prioritats o variables que cal tenir en compte, per exemple economia , aquestes prioritats, y variables que només juntament amb tots els gremis pot ser efectiu, bé aquest primer pis és molt difícil i complicat, perquè té una és estructura que per fer alguna cosa ha de poder involucrar a una quantitat enormes pilons o gremis, tot això que jo explico és una idea, una utopia que necessita un equip monstruós de treball, i necessita també una quantitat tremenda de gent universitària i tecnològica per poder fer aquest treball, si no és impossible, las columnes que van sortint del primer pis van al segon, seran els que la societat veuran més , perquè seran els pilons més visibles per la societat , com hospitals, a utopistes, transport ramaderia, agricultura, i educació, centrals elèctriques, contaminació, en fi totes, las columnes que sortint del segon pis al tercer, no vull dir que serà, gairebé polític, perquè aquesta paraula és lletja per mi , però ha de ser transversal, ja que el tercer pis només sortiran unes columnes que recolliran el resultat final, i el quart pis, només seria un grup molt petit, que podríem dir que serien, unes persones que es comunicarien amb el món exterior, be, tot això és una idea utòpica que es deuria polir molt i segur canviar moltes coses, es d’estudiar i perfilar tècnicament aquesta utopia, diferents departaments de tot el món universitari i dels gremis podrien potser millorar aquesta idea perquè pugui néixer un nen ben fet i així poder enterrar la nostra vella Democràcia, la transversalitat dels pisos és la peça més important de totes, parlar, inter-comunicar, de columna a columna i de pis a pis.

17-09-2007 Tossa de Mar

Enric Giné

 

 
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.