Cadascú té la seva tesi sobre la Independència, però per a mi és una cosa especial i l’uso molt sovint amb molt bons resultats. És aquesta, hi ha dues maneres de posicionar-se, una és ser Dependent i l’altra és ser Independent. La dependent és la que els catalans hem fet servir aquests últims tres-cents anys. És donar uns diners a Espanya perquè ens administri per 60 milions d’euros al dia, ja que els catalans som ximples i com hi ha gent més llesta que nosaltres, com els anomenats espanyols, o els Castellans, ells ens fan aquest favor o treball. Ara ens cobren aquests diners per administrar Catalunya, i ara ja no és tan rica com ho era abans, quan era la regió més industrial, agricultora i ramadera i més rica del regne. Ara quan Catalunya s’ha convertit en menys rica i les regions pobres s’han convertit en menys pobres, com Andalusia i Extremadura, encara hem d’estar contents dels nostres polítics que han aconseguit que només paguem 60 milions al dia… Tota una proesa. Jo pregunto sempre als partidaris de dependentisme i molt amics dels Espanyols que potser ara, al cap de tres-cents anys, podríem buscar un altre administrador, per exemple, Alemanya, Anglaterra o els Països Nòrdics. Ells tenen els seus països molt ordenats i controlats i ells podrien, per 22.000 milions d’euros a l’any, administrar el nostre país. Estic segur que ho farien encantats de la vida i ho farien molt millor que els espanyols. Fins i tot es podria fer una subhasta i encara hi hauria algú que ens ho faria més barat. L’altra possibilitat és ser Independents, tal vegada no som tan ximples com creiem i podríem administrar-se nosaltres mateixos i així ens estalviaríem tots aquests diners. Aquestes són les dues possibilitats que tenim. Jo crec que no hi ha color, que la millor és la Independència. Si ens decidíssim per l’altra, la Dependència, crec que ens seria molt més beneficiós que, en lloc d’Espanya, com ja he dit que ho fes un altre País. La solució és tan clara com aigua. Catalunya ja és major edat i sap administrar ella mateixa els seus recursos sense necessitat de ningú. A més, és una mica incomprensible que unes persones que no tenen res a veure amb Catalunya sàpiguen com s’han de solucionar els problemes dels Catalans. Per exemple quantes línies de trens necessiten els Catalans, quins horaris, totes les carreteres o autopistes o Aeroports i així una llista interminable de coses que es fan des de Madrid. No seria millor que els Catalans ens administréssim nosaltres d’acord amb les nostres necessitats? Dependència o Independència! És sinònim d’Administració, i els de Madrid volen administrar-nos perquè els administradors es queden una molt millor part del Pastís que els administrats. Elemental Míster Watson, però, Dependència o Independència també significa el que la mateixa paraula significa, que és, o «Dependre o no Dependre». Catalunya ara «Depèn» de Madrid, i això vol dir que Madrid administra Catalunya, perquè aquesta «Depèn» d’ella. Aquests diners que els espanyols ens espolien el necessitem per fer carreteres, tenir una bona xarxa ferroviària, bons aeroports, bona sanitat pública, bones escoles, etc., etc. 60 milions d’euros diaris són molts, molts diners. Es parla molt d’Independència, però el que volem és que els Catalans ens administrem, nosaltres mateixos, digues Independència o Administració. Volem que a Catalunya es parli el nostre idioma, que és el Català. Nosaltres som una Nació, i com a Nació tenim una cultura, un Idioma, uns costums, igual que una altra com la Castellana, Gallega, Basca, Francesa, Alemanya, etc. i l’únic que els Catalans volem és administrar ells mateixos, i perseverar la nostra cultura, altre cop Independència és igual a Administració.
Enric Giné