El llenguatge Numeral o Matemàtic

enric@enricgine.cat

El llenguatge Numeral o Matemàtic

               El llenguatge és una forma de comunicar-se, i és el que fa que els humans siguin racionals, perquè a través d’ell, es poden acumular les experiències per les futures generacions, un humà d’abans tenia la ciència que li havia proporcionat el llenguatge d’aquell temps, a l’igual que avui, quan parlem de científics, matemàtics, ramaders o agricultors o etc. tenen la ciència que els ha proporcionat el llenguatge a través de l’època que sigui, però el més important és l’acumulació de saber, l’individu, perquè l’acumulació de saviesa és només per a la persona que té el llenguatge apropiat, per exemple, la construcció d’una nau espacial només entraran allà els que tinguin el mateix llenguatge, un agricultor, no podria entrar amb aquest llenguatge, el llenguatge tal com ho dic és un mitjà de progrés doncs l’acumulació de saber en les generacions futures de les experiències anteriors fan cada vegada un multiplicador de ciència, i així òbviament es transmet directe la cultura, d’aquesta tribu, poble o civilització ,la diferència d’una persona a un animal és precisament aquesta, El Llenguatge, un ocell o un altre animal que fa el seu niu igual que fa milers d’anys, i això perquè? Doncs pel llenguatge, l’animal no ha progressat, per culpa del llenguatge ja que no acumulen, i precisament aquesta acumulació de saber fa que l’humà tingui un progrés a través de l’acumulació de la experiències humanes, bé però el llenguatge són moltes coses també és molt important aquest que he dit d’un acumulador de ciència i experiències, però també no hem d’oblidar que amés de tot això és també un comunicador molt important , deixant fora la característica d’acumulació de ciència, per exemple quan parlem amb una persona volem comunicar una conducta o volem explicar alguna cosa , una idea o volem que ens explica alguna cosa, és una comunicació bidireccional segons el que jo digui el meu interlocutor dirà una resposta, un input causarà un output, i aquesta comunicació és molt complexa, un pot preguntar alguna cosa i la resposta no és necessàriament a simple vista pot tenir una connexió amb la pregunta o almenys una connexió , però està clar que si tu preguntes alguna cosa, la resposta ha de tenir una connexió amb la pregunta, i així és el llenguatge d’avui, pot ser poc clar, poc concís i algunes vegades molt marulles , no sempre és així però pot ser així, el llenguatge escrit és molt més clar i concís, i els missatges que es fan amb l’escriptura són bastant molt més clars, la comunicació escrita és molt més lenta i no és tan flexible com la verbal, avui el llenguatge és una mica més complex perquè el llenguatge ha anat seguint paral·lelament amb la tecnologia, i així a significat que hi ha altres mitjans de llenguatge, que tenen una importància molt important amb la comunicació, be, jo no estic més interessat amb la comunicació de llenguatge, no és que estigui interessat o no més amb això però és que el que vull parlar aquí és del llenguatge verbal, be, la importància dels llenguatges és com he dit els que ens fa racionals, però, el llenguatge encara està amb un estat molt primitiu i poc desenvolupat, no té sentit que quan un castellà diu “digo digo cuando digo Diego”, és quan vol dir alguna cosa però no diu res, és una cosa marulles, bé així és el llenguatge, pot un, estar dues hores parlen sense dir res, una persona pot estar parlen molta estona i tu pots seguir la conversa, sense comprometre’t amb res i fins i tot, si vols no cal ni escoltar-les, només mirant la boca de l’interlocutor, quan aquesta es tanca tu pots dir “si” o ” no “” home no em diguis “” no fotis “” és veritat “Carai” “Caram ” “Ostres” etc. .. no cal ni que obris la boca, un sospir o alguna cosa així, segur que tu ho has experimentat o viscut això no? perquè és una cosa que passa cada dia, jo crec que és molt important que quan un diu ” si ” és que es si i quan diu no és que diu no , el dia d’avui el llenguatge és molt indefinit, no ens volem comprometre, inclòs és molt  marulles , i sí que quan un diu un postulat, no sempre diu el que un pensa, d’aquesta manera sempre podem dir que no era això, sinó que era una altra cosa, d’aquesta manera el llenguatge no és una ciència exacta, la vida en el nostre planeta és molt complexa, i no es pot explicar com amb la ciència de la filosofia, i la Poesia, la filosofia explica l’entramat, complicat de la vida d’una manera senzilla, la Poesia descrivint els moments o sentiments de la vida, la filosofia descriu en general i la poesia és el detall de la vida i els sentiments, és la revelació de la mateixa vida explicat a través d’un llenguatge allà on el llenguatge té un altre significat. La filosofia i La Poesia tenen molt de comú, tots dos usen el llenguatge, però molt diferent, bé no és la meva intenció d’entrar ni a la Filosofia ni a la Poesia sinó tot el contrari, un llenguatge nou, fred, antifilosòfic i antipoètic, però concís, que es pot comptar amb ell, perquè diu el que un pensa sense cap prejudici, és una mica complicat al principi però és molt revolucionari, i crec que ha vingut per quedar-se aquí, el meu problema és que dos persona que han estat parlen i han quedat amb alguna cosa, però després, el resultat és que no era tan com ells havien parlat, i encara que ho haguessin gravat amb un magnetòfon, al resultat hagués estat al mateix i això és perquè quan una persona parla encara que ell cregui que el llenguatge que ell ha usat ha estat molt concret, no ha estat així, i és per això perquè el llenguatge es molt objectiu i tendenciós, encara que diguem alguna cosa que nosaltres pensem que és molt concret, allò que pot ser diferent per a una persona pot ser diferent per a una altra persona, quan diem “Si” o afirmem alguna cosa podem dir que SI o podem fer un gest amb el cap o dir un altre cosa a què es pot entendre com Si, però no necessàriament vol dir si , si és negativa, podem dir que no , o dir alguna paraula que suggereix la negativitat de la negació, però de totes maneres el ” sí ” o el “no” no és absolut, el pare que diu al nen si o no, per esmenta un exemple, es veu potser obligat a no dir sí o no , si no a suggerir el sí o el no i aquí està el quid de la qüestió, el llenguatge busca una solució moltes vegades no per l’interlocutor si no per a ell mateix, per poder mitigar aquests efectes , i poder aclarir concretar les nostres idees perquè no es puguin tergiversar, hem de fer una ciència més exacta, la idea seria numeral o matemàtic o digitalitzar el llenguatge, i com això, ja puc dir que és una feina molt exhaustiva, perquè és molt complexa i es necessitaria com menys una o diverses càtedres de universitats, de filosofia i lletres i una o diverses universitat de telecomunicacions, totes ben unides per fer aquest projecte que podria estar involucrada tot l’alumnat, però la idea és molt interessant, seria molt constructiva ja que es podria fer un llenguatge molt exacte, obriria la possibilitat d’una traducció de tots els idiomes instantàniament i no només d’un, si no de tots els idiomes existents, bé començarem amb la idea , de que realment és molt senzilla quan diem “si” això és una afirmació i amb aquesta paraula li donarem el valor de per exemple 100, si fem una negació per exemple diem “No” li donarem un valor de 200. el valor 100, seria un valor que seria representatiu per a tots els idiomes xinès, japonès tots els idiomes del món seria un “Si” 100 i un “no” 200, bé un valor numèric, el llenguatge és tal com he dit molt flexible i tendenciós pel comunicador verbal, aquí no , aquí seria exacte, i també millor però mes clar i concís, per fer el llenguatge numèric més proper al verbal, però mai enganyós ni morraller , per exemple, es pot donar que una persona comuniqui amb un “Si” contundent i un altre que aquest “Si” sigui menys contundent, semànticament no hi ha molta diferència entre aquests dos “Sis”, els dos son “Sis”, i aquí és quan la comunicació verbal ens enganya i ens traeix, perquè verbalment per la persona no hi ha més que un “Si”, amb el L.N vam dir que el “Si “té un valor de 100 això seria l’afirmació màxima o el valor màxim a una afirmació, l’afirmació podria tenir 5 valors o mes, per exemple 100, 99, 98, 97, 96, on el 96 seria un” Si “però amb una afirmació dèbil, el 100 amb una afirmació molt forta, bé tota la meva idea és amb base amb això, donar un valor numèric o digital a una paraula, i potser més tard    amb una frase per així poder concretar el llenguatge i poder industrialitzar-lo, és molt difícil concretar una idea quan cal fer un acords internacional entre idiomes és enormement difícil poder pragmàtica un acord, d’aquesta característiques, també el L.N podria ser útil, imagineu els polítics que fan servir un llenguatge morraller que no diuen res, que no té cap contingut, seria una bona cosa clarificar el llenguatge dir les coses amb la semàntica exacta, o el nombre exacte que un aparell digital a podria traduir i obligaria al qual envia el missatge a de dir la veritat del que pensa.

Enric Giné

19-09-2010 Tossa de Mar

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.