Racisme-Discriminació-Igualtat-Feminisme

enric@enricgine.cat

                                Anem a definir primer, què és el que jo defineixo, què és què!

1) Racisme, Discriminació. És donar o tractar diferent una persona per culpa de la religió, raça o color de la pell.

2) Discriminar. Es pot definir com separar, distingir o diferenciar alguna cosa d’una altra, veure alguna cosa diferent de l’altre. “Discriminar o Indiscriminat” podria ser com el Racisme, però no ho és, encara que es podria discriminar una persona negra d’una blanca. Això seria discriminar, i no discriminació, ja que discriminació és si tu li dones un tracte diferent perquè és negra o blanca. Llavors és Racisme. Discriminar per si mateix és un tabú que hem donat. La societat, a través del temps, li ha donat a la paraula discriminar el mateix significat que Racisme, és a dir és un sinònim, però no ho és. Després vull aprofundir més en aquest tema.

3) Feminisme. El Feminisme és i no pot ser de una altre manera, igual que es Masculinisme. Això vol dir una Identitat, i res més que això. Que s’hagi creat un moviment Feminista és un altre cosa, però aquest moviment ha escollit un nom equivocat, perquè Feminisme és una identitat, com el Masculinisme, i el Feminisme vol dir que la dona és dona, i res més. La igualtat de l’Home-Dona no té res a veure amb el Feminisme, malgrat que el moviment Feminista barreja El Feminisme amb la Igualtat. I una dona té una Identitat i un comportament molt diferents de l’Home com ja veurem i ho explico molt detalladament i profundament. Ara bé, la igualtat Home-Dona jurídicament, que vol dir que ha d’haver una igualtat entre home i dona, i que no hi és a la nostre societat, això ho explico detalladament i profundament en aquest capítol.

El feminisme, com ja he dit, és el contrari del que el moviment Feminista lluita. És un malentès, és una entelèquia. El moviment Feminista lluita per la igualtat de la dona amb l’home i jocosament, quan realment ella no vol ser igual que l’home, en drets, sí!! Però això ja és una altra cosa. Si a igualtat li diu Feminisme, és com si l’home a la igualtat d’ell li digués Masculinitat o Xovinisme. No té això gaire sentit, no? Veritat que no? Bé, jo aprofundeixo molt més en la meva anàlisi, en el punt 2G) La igualtat Home-Dona, que deixa ben clar el meu punt de vista sobre el feminisme.

4) Igualtat. És un desig social on, entre moltes altres coses, s’exigeix que tant els homes com les dones han de tenir els mateixos drets. El problema normalment és que la dona és fisiològicament diferent de l’home, i el seu comportament també ho és. Això salta a la vista, però no forçosament cal interpretar-lo com inferioritat intel·lectual, potser només física. La Igualtat en la societat és molt complexa, molt més que el Racisme i Discriminació, ja que aquests dos estan molt ben definits. Això no obstant, la Igualtat, com veurem, abasta molt en la nostra societat, i podem veure les següents facetes:

  1. A) Igualtat Laboral
  2. B) Igu altat Raça
  3. C) Igualtat de Gènere (biològica o psicològica)
  4. D) Igualtat Social
  5. E) Igualtat Econòmica
  6. F) Igualtat sexual (Homosexualitat)
  7. G) Igualtat Home Dona.

 

  1. A) Igualtat Laboral. Un lloc de treball, ha de ser possible que tant un home com una dona puguin ocupar aquest lloc. Sempre que un lloc de treball exigeixi unes qualificacions per poder desenvolupar aquest treball, pugui ser ocupat tant per un home, o per a una dona, que tingui aquestes qualificacions, i a més el mateix sou, això seria igualtat Laboral.

 

  1. B) La Igualtat de Raça. Aquí no hi ha teòricament cap problema, però en la pràctica si, i per què? Teòricament, ja hem dit que cal donar el mateix tracte, indiferent de la raça, religió, i això està ben clar. Això no obstant en la pràctica, discriminem o millor dit fem diferència, d’una raça o religió pels prejudicis que tenim del que hem vist abans en la nostra societat i què és això? És a dir, que quan es tracta de raça negra, musulmans, o altres races, etc. aquestes races, socials i econòmicament són diferents de la nostra cultura i això fa que normalment no les entenguem bé. I això és quan l’observador és un blanc, però és idènticament igual quan l’observador és negre o xinès. La Igualtat de raça, religió, té molt a veure amb la Igualtat social i Igualtat econòmica. Estan dins d’unes capes socials i econòmiques diferents i això ho hem de veure ben clar. Això no obstant teòricament no hauria d’haver cap problema. Hem de tractar igual a totes les persones sense diferència de la raça o religió, que ho fem o no ja és una altra cosa.

 

  1. C) La Igualtat de sexe (biològica o psicològica). Què volem dir amb això? Tractaré la Igualtat de sexe tal com jo crec que s’hauria de fer o comportar-nos en la nostra societat. La qüestió és que s’ha de tractar a totes les persones igual, amb indiferència del seu sexe. Això vol dir que hem de tractar les persones igual, indiferentment del seu sexe, tant biològicament parlant, com psicològicament, a la sexualitat amb què la persona s’identifiqui. I això comporta també que les persones, sexualment parlant, són aquelles que tenen un sexe amb què elles mateixes, s’identifiquen, i que elles tenen perquè així han nascut, però que no necessàriament està marcat pel qual tenen, psicològicament. Per exemple tenen biològicament un aparell genital, això no obstant, que no tenen res en comú amb aquest i decideixen per un altre, on és senten completament identificats. Això no obstant, hem de tractar a tots i totes igual, indiferentment de la sexualitat que tinguin.

 

  1. D) La Igualtat Social. Aquí com en tots els apartats que faig de la igualtat, La Igualtat Social, teòricament, ha de ser tractar a totes les persones igual, això no obstant en la pràctica, no es fa., per què? La societat està construïda de capes socials, molt ben definides, capes completament diferents com rics, pobres, educacionals com culturals, gent amb un nivell alt, gent amb un nivell baix, gitanos, blancs, negres, musulmans, sud-americans, gent marginada, religions, refugiats, pensionistes, joventut, nens. Bé, podria fer una llista interminable de capes socials, però en teoria seria que has de tractar totes les persones igual sense fer diferència de les capes socials. Això seria la igualtat Social.

 

  1. E) La Igualtat Econòmica. Aquí és més complicat, perquè la igualtat econòmica no existeix. Hauria d’existir, això no obstant, el ric no vol donar al pobre, i perquè hi ha unes lleis molt complicades que controlen les economies. Això no obstant potser hi ha una llum en final del túnel, i és que hi ha països com els escandinaus, on la igualtat econòmica no està tan distant com la resta. Allà han entès que si no hi ha tanta desigualtat econòmica al país funciona millor. Per fer això, també cal invertir més diners en tenir una educació més alta que la resta.

 

  1. F) La Igualtat Sexual (homosexualitat). Aquesta també és teòrica, ja que (cada dia més) acceptem la Igualtat sexual, però està encara lluny de ser acceptada plenament i hi ha molts prejudicis, en molts països està criminalitzada. Això no obstant una igualtat sexual hauria de ser acceptada. Hi ha persones que se senten atretes per persones del mateix sexe, això no obstant hi ha moltes persones que rebutgen aquesta conducta.

 

  1. G) Igualtat Home Dona. La Igualtat Home Dona també és teòrica, perquè la diferència és tan gran, que en l’apartat” 2G” el tractaré bastant més profundament. Això no obstant hi ha coses en la societat que indiquen que la igualtat existeix, sobretot en la igualtat Laboral, quan home i dona compleixen els mateixos requisits.

 

2 A) Igualtat Laboral. Un lloc de treball que exigeixi unes qualificacions per poder desenvolupar un treball específic, pugui ser ocupat tant o per un home o que pugui ser ocupat per una dona, això seria Igualtat Laboral. Per exemple una feina que requereix un esforç físic important no podria ser ocupat per una dona que per normal el físic no és tan desenvolupat que un home, però potser no podria ser ocupat tampoc per un home amb un físic no adequat a la feina específica. Llavors el més important no és que sigui un home o una dona, l’important és que el treball sigui adequat per al treballador.

 

2 B) Igualtat Raça. Aquest és pur teòric, perquè a la pràctica no existeix.

 

2 C) Igualtat de Gènere. La igualtat de sexe també és teòrica. Aquesta tracta a tots igual, indiferent del sexe que un tingui, però en la pràctica tampoc existeix.

 

2 D) Igualtat Social. Aquí igualment teòrica. Cal tractar igual tota la societat, siguis de la capa social que siguis. Això no obstant en la pràctica tractem la gent molt diferent de la capa social que un pertany.

 

2 E) Igualtat Econòmica. Aquí no cal fer cap comentari. La gent vol més igualtat, i quan jo dic més igualtat és perquè no n’hi ha, i ara sí que faig un comentari. Normalment la gent vol una igualtat econòmica. Volem que la gent visqui millor, però els rics van amb molt de compte que els seus diners se’n vagin de la seva butxaca. Aquest és un problema que la societat ha tingut a través de la seva història, i que encara no està solucionat. Hem passat de Regnat, Feudalisme, Comunisme, Socialisme, i capitalisme. És un problema polític, que vol una solució política, i no hem pogut encara solucionar-ho. Per això la Igualtat Econòmica és també Teòrica, no existeix.

2 F) Igualtat sexual. Aquesta també és teòrica, ja que (cada dia més) acceptem la Igualtat sexual, però encara està lluny de ser acceptada i encara hi ha molts prejudicis.

 

2 G) Igualtat Home Dona. Aquí vull fer un incís, de la desigualtat de l’home i de la dona o viceversa. L’home i la dona són iguals, o almenys intel·lectualment i jurídicament, si no intel·lectualment per conseqüència de la història està en camí de ser també intel·lectual. Què vol dir això? Això vol dir que la dona ha d’ocupar llocs en la societat més acadèmics, ja que ella ja no està a la cuina ni a casa fent la neteja i treballs de la casa. Però així i tot, avui dia, quan la dona arriba a casa encara ha de fer com abans, treballs de casa i tenir cura dels fills. Això frena molt el futur de la dona i és aquí on l’home ha d’ajudar la dona, i ja no parlem d’actes criminals contra la dona com violacions o càrregues contra ella, però si parlem de la diferència física, és obvi que existeix, i que els dos grups estan d’acord en què s’han de posar d’acord per a una bona convivència i una bona supervivència de la raça humana. Això no obstant deixem ben clar que la igualtat, ja no entre home i dona si no entre la persona sigui home o dona, ha de ser igual, i com ho podem veure en aquest apartat, defenso la igualtat de la persona. Això no obstant que jo ho defensi no vol dir que la igualtat de la persona no està violada, això és un altra cosa, i que el Feminisme no existeix, com la dona ho defensa no existeix. Per a mi el Feminisme és una qüestió d’identitat, i aquí sí que estic de acord, perquè en el sentit que la dona es comporta molt diferent de l’home. Això no obstant, no vol dir que aquest que respecta les persones per un igual, i amb tots els punts que faig referència a continuació, que es compleixin o no això és un altra cosa, Igualtat Laboral, Igualtat Raça, Igualtat de Gènere (biològica o psicològica), Igualtat Social, Igualtat Econòmica, Igualtat sexual (Homosexualitat), Igualtat Home Dona.

Fa milers d’anys la dona cuidava dels fills, a la casa, i l’home anava a buscar-se la vida per proporcionar el suport a la família, i així ha estat durant molts milers d’anys, i això fa que la dona tingui unes virtuts que l’home no té i viceversa. La dona té un físic més feble que l’home, i aquest és més robust, per poder encarar la vida. Bé, i això ha durat milers d’anys, i fins fa poc, que la dona ha envaït i ha canviat d’estatus. La dona ha començat a envair el món professional de l’home, i sembla que ha començat una època que trigarà encara molt de temps, però molt de temps, per establir definitivament una Igualtat home-dona efectivament parlant.

Això no obstant, quina és la diferència de l’home i de la dona avui? Jurídicament no hi ha cap diferencia, a simple vista semblen iguals. Bé, iguals no! La dona té un aparell receptor, els genitals, i l’home un aparell emissor, els genitals, bé això és obvi, però què més? Bé, la dona normalment té els cabells llargs, i l’home normalment curt, què més? Ella fa servir una vestimenta que l’home mai faria servir, com per exemple, bruses molt atapeïdes i escotades, i ensenyen una mica el pit, els pantalons també molt estrets, i això ho fa inconscientment per ensenyar a la gent que ella és bonica, i això per als homes és provocatiu. A més la dona es pinta la cara, els ulls, les celles, els llavis, i es posa perfum. Això no ho fan totes les dones, però això és una de la característica d’elles. És la idiosincràsia de la dona, en general, els homes no ho fan, per què ho fan les dones? Bé tant els homes com les dones per moltes raons volen agradar. Els homes usen les seves estratègies i les dones les seves també, potser la sexualitat aquí, inconscientment, té un paper important. Algunes ho fan potser per buscar parella, però no totes, ja que hi ha dones casades, i que no tenen intencions de canviar de parella, però ho fan, i ho fan simplement per estar boniques. És la idiosincràsia de la dona, res més, no amb una altra intenció. Per què ho fan llavors? Jo crec que és una part de la genètica, que ni elles han entrat a especular en això. Com he dit abans, la dona és receptora, la imatge d’ella es pot enllaçar amb un exemple, que quan un home abraça una dona, ella està al mig, i l’home està abraçant a ella i protegint-la, la dona es troba millor amb el paper de ser protegida que de protegir, i per l’home el seu paper és protegir. Per això podria ser que la paraula «Masclista», tingui un origen bastant ben definit i ben real i autèntic. Tenim també a l’acte sexual, en què l’home és el que està sobre la dona, emissor, el paper de la dona (amb relació a l’home), receptor, normalment, és de submissió, i està dins dels seus gens, igual que l’home es comporta dominant i es troba bé amb aquest paper, i seria difícil canviar aquest paper, i la dona tampoc no es trobaria bé i tampoc l’home. Això sembla un exemple que la Igualtat home-dona també aquesta vegada es Teòrica.

L’home ha de ser home i la dona ha de ser dona. L’home òbviament té noms d’home i la dona, de dona, i com hem vist ja hi ha una part molt diferenciada d’home i dona. Pot ser que d’aquí a uns milers d’anys l’home i la dona siguin iguals, però estem molt lluny que això passi, i ara per ara l’home ha de portar la seva masculinitat el millor que pugui, igual que la dona amb la seva feminitat, perquè a més tant l’home com la dona es consideren més ben definits amb aquest paper. Per aprofundir més amb aquest tema podem veure que amb els meus raonaments de la igualtat, en la societat gairebé no existeix, i el més trist és que nosaltres estem orgullosos, i volem imposar aquesta igualtat en la societat, però no ens comportem d’aquesta manera. Això passa tant amb els homes com amb les dones. Que la dona i l’home siguin diferents, això no vol dir que un gènere sigui superior a l’altre. És solament un comportament de conductibilitat. Està clar que als homes, dones, nens, ancians, s’han de tractar diferents però sempre amb respecte, i afecte, aquí no hi ha d’haver diferenciació. I el que és molt jocós és que veient que hi ha tanta diferència, entre un home i una dona, la dona vulgui tenir la mateixa igualtat que l’home, i seguint comportant-se com el que és, una dona, potser una mica jocós, perquè ja hem vist que no és igual, i que la dona no vol aquesta igualtat encara que ella lluiti per aconseguir aquesta igualtat!!

Ja ho he explicat abans, la diferència de l’home i de la dona. Quan jo dic això, no vull dir d’una manera despectiva, que la dona ha d’estar a la cuina netejant la casa i etc. “No” i” no”. Només vull dir que la dona es comporta diferent en la societat i no perquè l’home l’hagi imposat, sinó que ha estat obligada a través, com ja he dit, de la història, i ara és perquè ella vol ser així, i és completament legítim, perquè és així que ella ho ha volgut. La dona no està més a la cuina, ocupa llocs de treball molt qualificats en la societat i a més merescudament i afortunadament per a la societat, i per a l’enriquiment de la nostra cultura, però això no treu que hi hagi molta diferència entre un home i una dona, no potser intel·lectualment, això no obstant sí físicament i comportament diferent. A més la dona no pot treure fora els seus comportaments com el «Look», la dona vol ser bonica, li agrada anar amb el Bikini a la platja, i com més petit sigui, millor i com més provocatiu millor. L’home, com més petit és el biquini d’una dona, més gran és el banyador d’un home. El vestit de l’home no ha variat des de temps immemorials, és el vestit tradicional i si en una reunió, una festa elegant, hi ha 100 homes, tots van vestits amb el mateix o similar vestit, pantalons, americana, camisa i corbata i normalment amb pèl curt. La dona és un món a part, a més que es gasten una fortuna amb els vestits, sabates, joies. Solen ser vestits aparatosos amb escots amplis, bé, no cal fer més comentaris, no? El “Look” és molt important per a ella, es pinta la cara, les celles, els ulls, els llavis, i si s’ha de tenyir els cabells ho fa, això comporta estar 2 o 3 hores a la perruqueria, per fer la permanent o altres manipulacions. No li importa portar unes sabates amb taló molt alt, encara que sigui un sacrifici poder caminar sense caure. A això la dona està acostumada i ho fa, encara que sigui un martiri, només exigeix que sigui per estar més bonica. Si veus un anunci per TV, veuràs moltes vegades que l’anunci és una dona amb molt poca roba, de caràcter sexual, i que no té res a veure amb l’anunci que ella està fent. Els programes d’Eurovisió, a moltes cançons de molts països sortien les dones a cantar, molt provocatives, cosa que aquesta provocació no fa que la cançó sigui més bona o dolenta, però per a mi trobo que aquesta conducta va en contra de la igualtat de la dona. Aquí sí que es delinqueix la igualtat, i la dona no fa res, és aquesta la igualtat que volem? Hem de lluitar perquè la dona sigui més conscient del que ara és, i la dona, junt amb els homes, hem de lluitar per demostrar que a més d’un aspecte físic, i d’identitat hi ha també un interior un intel·lectual, i és aquí on jo volia, per aquest i altres motius crec i dic, que la dona és diferent de l’home, tant físicament com conductual. Vull també esmentar algunes conductes que fan les dones, com “el Moviment Feminista”. Les dones pateixen molt més la violència dels homes, que es diu violència de gènere. Sembla que l’home, a l’ésser més fort físicament i potser amb alguns casos millor possessionats en la societat, comet violència contra la dona, però això no són conductes Masclistes, són conductes punitives, criminals. Hi ha però moltes manifestacions en què les dones i homes surten a defensar als carrers perquè no hi hagi més morts i hi hagi menys violència i més igualtat entre homes i dones, això no obstant quina igualtat? Hem de prohibir totes les característiques de les dones? Hem de prohibir totes les característiques dels homes? Ha de ser la dona com l’home? Ha de ser l’home com la dona? Ara els homes han d’anar amb biquini, amb taló alt, pintar-se els ulls les celles, etc., etc. Quina igualtat? Anem a definir, quina igualtat? A altres, si es fa una anàlisi ben equilibrada sense passions i amb raonament profunds, veurem que en molts casos l’home, quan ha delinquit, vull dir que ha assassinat la seva parella, algunes vegades també ha assassinat els seus fills, i després, se suïcida. Això fa pensar, que aquest home hagi arribat tan lluny com per matar la seva dona o parella, els seus fills, i en acabat llevar la vida a si mateix, i això passa molt sovint, gairebé cada dia i la societat no fa res més que esperar que torni a passar, i llavors sortirem de nou amb una pancarta pel carrer dient “les dones les volem vives” o “no més Violència” o una altra pancarta així, i així cada dia. Però aquesta conducta de les dones no arregla res de res. El motiu d’aquestes barbaritats no s’arregla amb pancartes, i amb manifestacions al carrer. És Conductual, això no obstant, cal estudiar i investigar, conductualment, perquè és un problema de conducta, no d’igualtat de gènere. Les tecnologies en la societat s’han disparat, això no obstant la problemàtica de convivència entre parelles o matrimonis ha estat un tabú i és aquí on s’hauria d’estudiar i indagar i treballar, no amb pancartes o bons propòsits. Quan tenim aquests problemes tan seriosos en la societat que una persona lleva la vida a la seva parella, i algunes vegades, també assassina els seus fills, i després ell se suïcida és que alguna cosa no funciona bé, i no és per culpa de la igualtat, i així cada dia hi nosaltres sortirem amb pancartes a demostrar “no més violència”. Jo considero això com un acte de desesperació malaltís, que no té res a veure amb un acte masclista. Qualsevol home o dona pot llevar la vida a una altra persona, això és un acte criminal. Però sí que jo considero un acte masclista i a més criminal tenir un contacte sexual sense permís del segon, i aquí sí que hi ha una flagrant desigualtat de gènere, i com podem veure hi ha desigualtat en la societat, tal com ja he comentat en els paràgrafs A) B) C) D) E) F) G), i aquesta desigualtat no hauria d’existir. Avui, en el dia que escric això sobre la igualtat, és el dia de la dona, i pels mitjans de comunicació ha tingut molta difusió les actuacions de la gent, moltes demostracions i pocs continguts, les seves dones dient n’hi ha prou!! Fins i tot hi havien nenes que deien també prou!!! Carrers plens, és una llàstima que es malgasti tanta energia per a res. Demà segur que veurem per TV una altra violació o un altre crim d’un home que ha matat la seva parella i després s’ha suïcidat, trist molt trist, i nosaltres impassibles. La dona ha de ser dona, i es deu sentir dona, si això és el que ella vol, i l’home ha de ser home i sentir-se home si això és el que ell vol. En comú ha d’haver-hi una comprensió, ja que estem en el mateix vaixell, i de nosaltres part la supervivència de la humanitat, i hem de conviure i estimar-nos junts i així serem més feliços. L’home i la dona no són bones persones, però persones i les persones som per naturalesa violentes i no ens podem atribuir que som bones, sinó tot el contrari. Som dolents, si mirem el món de les guerres, o veiem que 24 milions de persones es moren de fam cada any al món i un 75% són nens, veurem bé que som dolents, per això hem de comportar bé, com a persones bones, i civilitzades i la igualtat en la societat seria una bona cosa, si la igualtat de la dona i la de l’home existís, i sense deixar de ser home i dona. Aquest raonament dona una discussió, i molt debat, i què passa amb la igualtat? Bé, doncs la igualtat no existeix i si existeix, només és teòricament.

Enric Giné

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.