Estratègia Política Catalana-Espanyola

enric@enricgine.cat

1) Història Catalana-Espanyola

Primera Bandera Espanyola 1785, Catalana 1050

 Primer Parlament Espanyol 1785, Català 1192

 Primer president Espanyol 1823, Català 1359

 Primera Constitució Espanyola 1812, Catalana 1283

 

2) Espanya és una Entelèquia, i perquè sí, doncs, perquè ho veiem, però és un invent. El més proper que es pot veure és la paraula Hispània, que no té res a veure… amb Espanya i l’idioma d’Espanya és el Castellà, no l’Espanyol. Espanya no té idioma propi i aquesta es va solidificar amb Cultures i Països que no els pertanyien, però que sí que els ha adquirit amb guerres, violències i conquestes. Veiem com a exemple Amèrica del Sud, Amèrica del Centre, part d’Amèrica de Nord, Filipines, les illes Canàries, les Illes Balears, Galícia, País Basc, Catalunya, País Valencià, Ceuta i Melilla.

3) Continuant amb Espanya. La idiosincràsia espanyola és conqueridora, dominant i clar, un Conqueridor! amb molta experiència de comandament, ja que és el que sempre ha fet, és l’habilitat que quan tens el comandament i tingué tot l’aparell de control, es perfecciona i es fa complir el que es vol.

 4) Des de fa milers d’anys, l’aparell de comandament ha funcionat perfecte, sempre igual, no s’ha mogut ni un mil·límetre. La primera monarquia que es coneix, va ser el sis-cents seixanta aC i va ser Jinmu, després els Romans, i així fins als nostres temps, tot continua igual. Primer els reis, en acabat el feudalisme, en acabat diversos estaments de govern, però totalment iguals, a l’igual també com avui, com el Socialisme, Comunisme, capitalisme, Democràcia, els Reis tenien els vassalls, l’exèrcit, el poder judicial, i totes les formes de repressió contra el poble. El Feudalisme va fer concessions, això no obstant amb la condició de no afeblir l’aparell de poder, i així ha continuat fins als nostres temps. Els aparells de poder de l’estat estan igual, són intocables, els governs, els exèrcits, les institucions, la Justícia (els jutges), els ensenyaments, en fi tot, inclús la societat, que ha tingut el pes de l’Imperi sota d’ella.

 5) El paper d’Espanya és complicat, perquè primer com un vell Imperi, i segon com una Dictadura i mai ha trencat amb aquesta fase de la seva relativa curta, però activa història, i aquest ha estat i és el problema. I els seus mateixos habitants creuen fortament amb “la Unitat de la Pàtria”, i això està per sobre de tot! A Espanya es pot fer tot, i quan dic tot, és tot!! Actes de corrupció, criminals etc. però sempre que sigui en nom de, o per “La Unitat de la Pàtria”, amb això tot està permès, i el rei, el govern, l’exèrcit, els jutges, i tot l’aparell ho han fet, ho fan i ho faran. I és per això que tenim polítics en exili o en la presó, no per haver comès un delicte (perquè la Independència es va suspendre i no va ser efectiva), sinó per unes idees polítiques, hagués potser estat més polèmic si la Independència s’hagués declarat efectiva, perquè llavors sí que s’haguera comès un delicte. Però així no va ser, perquè es va suspendre. Com pot ser que una persona de tendència feixista, franquista, falangista, o ultradreta, pugui fer actes que no són legals, i una persona Republicana, Independentista, o Raper no puguin fer-ho. Com poden els jutges fer una diferència així. Doncs bé una altra vegada “la Unitat de la Pàtria”.

 6) D’altra banda, aprofundint, amb “La Unitat de la Pàtria”, què és això? Bé això és “Jo comando i tu obeeixes”, i, a més, tu em pagues a mi perquè soc jo el que mano i tu fas el que jo dic! I això es diu “La Unitat de la Pàtria”, tant en temps dels reis, del feudalisme, o de la democràcia i etc.

 7) Espanya té uns problemes difícils de solucionar si vol continuar sent l’Espanya, i són les nacionalitats que realment són les que constitueixen Espanya. Però clar, això seria amb altra perspectiva, ja que l’Espanya que coneixem és una Entelèquia. Això no obstant, si es volgués es podria intentar de fer com una amb federació, sense seu a Madrid, on cada País i cultura fos igual, i que cada cultura es governés, independentment, i culturalment independent, llengua independent. Això no obstant no vull entrar ara aquí, ja ho faré en una altra ocasió. Això no obstant està clar que la sortida de Catalunya, seria un cop dur per a l’economia d’Espanya, i això ells ho saben, i també saben que Espanya no pot sobreviure sense Catalunya, i especialment ara.

 8) Un altre impacte que fa patir molt als espanyols és que una sortida de Catalunya donaria força a les Illes Canàries, Illes Balears, País Basc, València, Galícia, Ceuta i Melilla, per fer el mateix, què faria Espanya sense tots ells, res? I això és el que fa que a les nits no puguin dormir. Però això implica haver estat un Imperi gran i poderós. Tots els imperis han anat perdent les seves colònies i han arribat fins al principi on eren. USA i El Reina Unit estan ja en una crisi que s’agreuja i s’agreujarà amb el pas el temps, és una qüestió de temps.

 9) En relació ara a la situació política Catalana-Espanyola, nosaltres els ciutadans catalans ens compliquem molt la vida, malauradament seguim com sempre, per això fa més de tres-cents anys que som on som, som llestos per parlar, lamentar-nos, i també per no fer res.

 10) Catalunya, existeix des del 990. Té una Cultura, un idioma propi, dansa, tradicions, costums, gastronomia, però la globalització, la immigració, com en els anys 1950 a 1960, que hi va haver una immigració molt fort a Catalunya, amb el resultat que els catalans i la cultura catalana es va veure reduïda molt fortament. Bé els sociòlegs diuen que la immigració controlada pot ser fins i tot bona, sempre en un límit màxim 12,5%, aquí va arribar a un 46%, i això no és bo per a una cultura.

11) A l’antiga Iugoslàvia va passar una cosa semblant. Va ser en Kosovo, que eren Serbis, però va tenir una immigració molt forta d’Albània, que va ser fatal, i que va arribar a 96%, on els Serbis van ser el 4%. Això va comportar que els Albanesos de Kosovo van declarar democràticament la Independència de Kosovo. Un paral·lelisme que podria succeir, i realment està succeint, i es veu que els interessos dels Catalans són diferents del que no se senten Catalans, a Catalunya.

 12) Ni Espanya, ni els espanyols no donaran la seva confirmació per a una secessió, ni per a Catalunya ni per a un altra comunitat, i més una com la Catalana que li suposi uns beneficis econòmics molt favorables. Hi ha un 99,9% d’espanyols que no volen ni sentir parlar d’aquest tema, “la Unitat de la Pàtria” de nou, ja no d’una secessió, fins i tot ni un referèndum. Només un 34% dels socialistes ens deixarien fer un referèndum.

 13) Un argument que no creuen, però que gesticulen sempre és que a la Sagrada Constitució no ho permet, i a més el van signar tots els partits, democràtics, després de la dictadura franquista entre ells els catalans, que ara volen sortir.

 14) Voldria també dir el que ja molts han dit. La transició va ser un problema. No va ser una transició, va ser una continuació franquista, i la Sagrada Constitució estava controlada per una part de l’exèrcit, i la cúpula de poder, que després es va poder veure, per l’altra part de l’exèrcit amb el cop d’estat.

 15) Una altra també de les qüestions d’aquells temps i encara persisteix ara és que es va voler fer una democràcia, sense demòcrates, i això és una mica difícil en un país que diu “que jo faig això perquè em surt dels collons”, pura democràcia.

 16) Tots els partits polítics espanyols són exactament iguals, es diguin Socialistes, PP, Vox i fins i tot Podem, i és clar que no hi pot haver diàleg, perquè tant els dirigents com una part molt important d’Espanya no entén la qüestió, en part perquè tant com l’educació que han rebut a l’escola, com els mitjans de comunicació, com en tota la societat espanyola, no se’ls ha explicat o ensenyat la Història d’Espanya, només hi ha “La Unitat de la Pàtria”, i aquest” GEN” està molt dins dels Espanyols.

 17) L’01 d’octubre de 2017, després del Referèndum, el president de Parlament va declarar la Independència de Catalunya, però al cap d’uns segons, la va suspendre, o sigui que la declaració no va ser efectiva. Això va comportar, malgrat tot, penes de presó i exili per a unes persones que tot i que s’havia declarat i suspès la declaració d’Independència, per alguna cosa que formalment no s’havia produït, ja que s’havia suspès, altres dirigents civils estan condemnats a més de deu anys de presó, per ser els líders d’una organització cultural civil, com Òmnium cultural i ANC, on no van cometre cap delicte, cosa mai vista a Europa.

18) Tenim els polítics que hem elegit democràticament, i ara estan a l’exili o a la presó, per només representar-nos, com es fa en qualsevol país democràtic. Aquí es pot presentar al Parlament qualsevol persona amb les idees polítiques que vulguis, però res més… Si aquestes idees les vols executar per una majoria al Parlament, no pots, per això els nostres representants estan exiliats i o a la presó només ells, això no obstant nosaltres, el poble, ‘no!! Els que els hem votat que som els únics responsables, a nosaltres no ens penalitzen!!! Clar, no poden posar a la presó a tot un poble.

 18) País amb el nom d’Espanya, no és un país, és una estafa, com he dit abans, és una Entelèquia, amb totes les regles. No és un país, sinó que és apoderat de diverses nacionalitats. No té un idioma propi, perquè és l’espanyol, i l’espanyol no existeix, i a més és un país dictatorial, i central. Tot està dirigit des de Madrid, encara que ells diuen que hi ha autonomies, no és democràtic, tot està dirigit per “la Unitat de la Pàtria” i per culpa d’una realitat democràtica, com és anar a votar l’1 d’octubre de 2017, Espanya culpa només als líders civils i polítics que hi havien participat. Els va condemnar com Sedició, però clar només als líders, no podien fer-ho amb els que realment van anar a votar. Aquests es van conformar amb el càstig de pallisses, van ser gairebé 1.000 ferits, i això amb una Espanya que es diu demòcrata. Això no obstant com he dit els líders uns a l’exili i els altres a la presó, i després, condemnats a presó de més de deu anys. Això no obstant de nou, el poble que va ser qui va fer segons ells la Sedició, res de res, pallisses, això no obstant no condemnats judicialment, només els líders, castigats, perquè com que no poden condemnar tot el País, és un advertiment, d’una Justícia que no s’aguanta per enlloc, de nou “la Unitat de la Pàtria”.

 19) La conseqüència de la condemna de Sedició ha comportat, primer, nerviosisme tant a Espanya com a Catalunya. A Espanya, aquest nerviosisme està absolutament fora de control. El govern vol donar un indult, perquè creu que així s’acabarà l’independentisme. Es veu que ells creuen que els Catalans van fer alguna cosa que no estava molt bé, i si ara es dona l’Indult, estarem molt agraïts, i ja no ho tornarem a fer. El govern no vol venjança, diu… L’oposició està en contra, no vol l’indult, ells creuen (igual que el 63% dels socialistes), que no s’ha de donar l’indult, i això vol dir que, si el Parlament Català, que té ara majoria per la independència, vol proclamar la independència i la República Catalana, no pot fer-ho d’una manera democràtica.

 20) El nerviosisme català també existeix. D’una banda, els catalans tenint una majoria al Parlament, no estem gens units. S’usa el temps només amb lamentacions, discussions que no porten enlloc, i això ho han fet més de tres-cents anys, solucions en forma d’estratègies a seguir, cap ni una, i això fa que l’anomenada Espanya sigui encara més forta, perquè veuen que la repressió funciona molt bé, i així ho continuaran fent fins que clar, deixi de funcionar. L’Indult i l’Amnistia no ens arregla res, només que humiliació, donant-la estaríem en el mateix punt de partida que l’1 d’octubre, només és possible restituir el nostre País altra vegada per sempre.

 21) El 23 d’agost de 1833 es va aprovar la Llei d’abolició de l’esclavitud, als Estats Units. El 1931 va ser la llei que va donar a la dona per poder votar per primera vegada a Espanya. El 5 de juliol de 2010 va entrar en vigor la llei de l’Avortament.

 22) Hi ha moltes lleis que entren en vigor a través de la història, però només vull dir 3. La primera la llei que va abolir l’esclavitud dels negres als EUA, la segona, la llei que dona la igualtat en la societat a la dona, igualtat o dret de vot, i la tercera, la llei d’avortament. Bé abans d’aquests successos, que eren il·legals, o falta de llibertat, d’un dia a un altre es van convertir d’il·legals a legals. El que vull dir amb això és que alguna cosa que abans era il·legal, després al cap d’un temps, pot ser legal, és a dir que la legalitat o la il·legalitat són molt relatives. Cal ser il·legal i lluitar perquè sigui legal, i això cal analitzar-molt bé.

 23) Què és una Cultura? Si mirem al nostre voltant, ho veurem molt clar, no cal anar molt lluny, ja que una Cultura pot estar dins d’una geografia concreta, o una llengua, gastronomia, música, dansa, vestimenta, costums, etcètera. A l’anomenada Espanya, hi ha moltes cultures, unes que són i han estat ja considerades com Països, com són Catalunya, el País Basc, Galícia, València, Illes Balears, per nomenar Països, i així veurem una altra vegada, que Espanya no existeix, no hi ha res que es digui Espanya, sí que existeix una cultura Castellana, que és Castella, i que parla el castellà, però no l’Espanyol.

 24) A Catalunya hi ha dos governs, un intern, La Generalitat de Catalunya, i l’altre a l’exili, “El Consell per La República Catalana”. El primer està molt supeditat i lligat per la jurisdicció el govern i la justícia espanyola, i el segon està completament lliure de fer el que ell creu convenient sense cap obstacle per a la seva execució.

 25) Quina solució tenen els catalans, per assumir de nou la sobirania nacional? D’una banda, primer els anomenats espanyols tenen encara la capacitat de comandament sobre els Catalans, ja que nosaltres també en l’anomenat període de “Continuació” vam signar el que en aquells temps només es podia signar, no hi havia una altra possibilitat. Però ara hi ha la Sagrada Constitució espanyola. D’altra banda, l’anomenada Espanya, no pot prescindir de Catalunya, ja no només econòmicament parlant!! Això no obstant per a ella “La Unitat de la Pàtria” està escrita en l’Article 2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles. Aquest Article 2 de la Constitució ha estat copiat directe del BOE i està per sobre de tot. D’altra banda, la Tercera, com qualsevol imperi, la secessió d’una colònia, comporta el col·lapse de tot l’imperi, i, d’altra banda, Quarta i última, la mentalitat dels anomenats espanyols és que Catalunya és Espanya, i no es pot ni dialogar ni res de res, només obediència a l’Estat. Per això la importància que “la Unitat de la Pàtria” estigui en el 2 Article de la Constitució.

26) Pot donar la Unió Europea una solució al Problema? L’EU ha de donar suport als seus socis, que són 28 i ajudar-los. Llavors l’EU sempre donarà suport a Espanya, i als seus 27 restants socis. A més la majoria dels seus socis són conservadors, liberals i socialistes, exactament com els seus col·legues espanyols. Aquí la cosa està malament per als Catalans, però en l’EU també existeix un tribunal de justícia, tal com existeix en l’anomenada Espanya, i aquesta és la diferència, ja que aquest no està tan contaminat per “la Unitat de la Pàtria” i això marca una diferència.

 27) Què es pot fer sota aquestes circumstàncies? Quan el locutor amb qui has de parlar està completament tancat, i el diàleg és difícil, és aquí on els catalans tenen un problema. Si Espanya no dona permís, i la no obediència és un delicte, sempre estarem reprimits, i és aquí on tots els catalans, però tots, d’esquerres, mitjà i de dretes, és on hem de parlar de com hem de fer les coses!!!! Quines estratègies s’han de fer? I com podem sortir d’aquest malson que patim des de fa més de tres-cents anys? Volem continuar així? Volem aniquilar la nostra llengua? La nostra cultura? Com ells molt sàviament ja han fet amb moltes altres cultures, sobretot a Amèrica, i encara no han demanat perdó, sinó al contrari, estan orgullosos d’haver-los robat la cultura i haver imposat l’Espanyola, esperarem passivament que passi el mateix amb nosaltres, ja sabem com l’Imperi actua.

 28) I què és el que hem de parlar els catalans? Ja que només podem buscar estratègies per sortir, el diàleg amb l’estat està ja esgotat. Ells mateixos diuen que ni la Independència, ni un referèndum, mai es farà a Espanya. Llavors hem de fer com es va fer amb el dret de l’avortament, o el dret de les dones o els pobrets negres, si no, haurem d’esperar a més repressió, o cap dret, i cap llibertat per fer el que el poble vulgui, continuar estant il·legals, estar en repressió, dominació i més humiliació, sense llibertat, i aniquilació de la nostra cultura. Amb aquestes premisses hem d’alliberar del repressor, que sembla que no té prou amb els més de tres-cents anys i que vol continuar fent-ho.

 29) Sembla que tenim una eina que hauríem de tractar d’explotar-i és “El Consell per La República Catalana” li direm “C * LR”, i aquest és el nostre govern a l’exili, això vol dir a l’exterior, fora de la influència del repressor, i això és una molt bona cosa. El “C * LR” no funciona ara massa bé, però hem de fer que funcioni, i que funcioni perfecte. Tenim gairebé 100.000 afiliats. Això no obstant funciona molt lentament. Els carnets d’identitat encara no els hem rebut, això no obstant esperem que funcioni bé, i que vagi tot bé, molt aviat. El “C * LR” és una eina que hem de prioritzar, perquè, d’una banda, dona una informació molt valuosa, que no tindríem sense la seva existència, i l’altra és que nosaltres hem de fer-la servir com a plataforma, en un futur immediat, per proclama la República. Una altra cosa que hauríem de fer ja seria treure la suspensió de quan es va proclamar la República, perquè entrés en vigor la Independència de Catalunya i la República Catalana, i d’aquesta manera, ara sí, fer-ho i, mereixedor del delicte que ens van posar, quan suspendre la declaració d’Independència. Ara sí que almenys ens podrien condemnar per una activitat que sí haguéssim fet, aquesta és la proclamació de la Independència i de la República Catalana. Seria un principi, on la ciutadania podria seguir-la, seria una nova època que hauria de ser liderada per “C * LR”, des d’aquí hauria de ser l’eina que els Catalans hauríem de seguir, igual que no sé si us en recordeu de Tsunami Democràtic, que marcava la pauta a seguir. Bé el nostre “C * LR” hauria de ser el mateix. Allà hi hauria d’haver la direcció que el poble hauria de seguir per al seu alliberament.

 30) El “C * LR” ha de reformar-se, i agafar una altra estructura diferent de l’actual. Ara és molt simbòlica, i fa una molt bona feina, sobretot informativa, una feina que és imprescindible i molt valuosa, però a més de tot això, hauria de formar-se com una plataforma de govern efectiu, amb capacitat de govern per al poble Català, o sigui un govern a l’exili, on la Generalitat hauria de governar, a l’igual o aproximadament com ho fa avui, aquí dins de Catalunya. Això no obstant el “C * LR” només liderar políticament, a l’exterior, fora de Catalunya, fora de la influència espanyola, i seguir, nosaltres els Catalans, atentament, tots els moviments que nosaltres hauríem de fer pel nostre alliberament, i on en tot moment tots els Catalans, hauríem de seguir amb disciplina militar, no amb armes i tampoc amb violència, però amb obediència i disciplina.

Enric Giné

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.